La llengua a l’escola, fem un pas endavant

Aquest article el signen Quim Torra, Teresa Clota, Josep-Lluís Carod-Rovira, Blanca Serra, Salvador Cardús, Núria Cadenes, Antonio Baños, Àngels Martínez Castells, Isidor Marí i Teresa Casals i es publica a VilaWeb i al Punt-Avui.

 

“La nostra pàtria és la nostra llengua”, va dir Joan Fuster. I aquest pensament senzill és alhora molt transformador. Perquè hi reconeixem que de la vitalitat de la llengua catalana en depèn l’existència d’un poble amb identitat pròpia i amb una societat cohesionada i reeixida. Ens convida, per tant, a viure amb plenitud aquesta condició, aquesta aportació genuïna a la riquesa lingüística i a la diversitat mundial. Aquesta riquesa, aquest convit, pot ser a la vegada una debilitat si no trobem la resposta adequada quan un adversari secular com l’estat espanyol es proposa d’empetitir-nos en aquesta condició. És per això que cal no perdre mai de vista què hi ha darrere de cada atac a la llengua catalana a qualsevol racó dels Països Catalans.

[Continueu llegint l'article sencer a VilaWeb]

[Continueu llegint l'article sencer a El Punt Avui]

Entrevista al president Quim Torra a la revista 'L'escletxa' de la CAL

L’Escletxa és una revista sobre la llengua i la cultura catalanes editada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), que té com a objectius, entre d’altres, el d’oferir un espai d’informació i de debat al voltant de la llengua i la nació catalana. 

En el número 47 d'aquesta revista, de l'estiu de 2021, coincidint amb la celebració del 25 aniversari de la fundació de la CAL, s'hi va incloure una entrevista al president Quim Torra, que podeu descarregar i llegir mitjançant  aquest enllaç (l'entrevista és a les pàgines 13, 14 i 15).

Vuit punts per a complir el projecte del president Barrera

Avui fa deu anys de la mort del Molt Honorable President Heribert Barrera. No cal fer-ne la biografia, és prou coneguda, de l’exili al retorn a Catalunya, la seva defensa aferrissada del dret d’autodeterminació en la discussió de la constitució espanyola i la seva digna presidència al parlament recuperat.

Barrera, militant d’ERC tota la vida, representa, com Víctor Torres, Jordi Carbonell i tants i tants altres, una tossuderia exemplar en una determinació vital per la causa justa de la llibertat de Catalunya. Els últims anys, va patir la difamació més infame per part de l’unionisme i, de retruc, un cert “oblit” per part d’alguns companys de viatge independentistes, sempre atemorits pel què diran.

El seu “tenim pressa”, deu anys després, ressona potent i poderós com mai i s’alça per damunt de la mediocritat i l’anar passant com un crit que ens interpel·la i ens recorda la urgència de la independència o, si voleu, la imparable decadència d’una Catalunya dependent que decapita qualsevol possibilitat de redreçar la nació si no aconseguim la sobirania plena.

[Continua llegint l'article publicat a VilaWeb]

La terra dels nostres fills

Qui recordi els anys de l’independentisme combatiu dels 70 i 80, aquell independentisme que mirava la nació catalana de punta a punta sense complexos, observarà que l’alliberament nacional com a poble no anava gens deslligat de la defensa de la terra, de l’ecologisme, sinó tot el contrari. Les lluites mediambientals formaven part d’una defensa de la llibertat nacional de manera que no es podia desprendre una cosa de l’altra. Cal tornar a aquest punt, cal entendre la lluita ecologista com lligada de manera imprescindible a la lluita nacional.

Que no ens passi com pot passar amb la llengua, que el dia que tinguem un estat ja no ens quedi país. Convé salvar la terra, l’entorn, el medi… per salvar el país. Convé que la independència porti implícit un projecte de país diferent de l’actual en termes de respecte i preservació del patrimoni natural, des de les valls del Pallars fins al pla de Barcelona passant per la ribera i el delta de l’Ebre, tot el litoral o la Terra Ferma. No fos que el dia que diguem al món "Aquí teniu Catalunya", mirem el nostre voltant i no hi reconeguem la Catalunya on hem crescut.

Una sacsejada terrible com és la pandèmia del covid ens ha de fer adonar de com en són, de fràgils, la Terra i la humanitat. Certament, acumulem anys i anys de catàstrofes naturals, de contaminacions en massa, de plàstics a tort i a dret, de consum insostenible… Però potser fins que no ens posen contra les cordes en termes de subsistència humana no acabem de veure la magnitud de la tragèdia natural que estem causant. Si la pandèmia ha estat un avís d’alerta, sapiguem actuar ara en correspondència i aprenguem que no és possible sostenir cap decisió política que atempti contra la natura. N’és un bon exemple recent l’amenaça d’ampliació de l’aeroport, que tothom sap que té unes implicacions catastròfiques. Prou de passar els interessos econòmics d’un consum malaltís per damunt de la natura; de la mateixa manera que vaig dir prou a passar els interessos empresarials per damunt de la vida i la salut de les persones. Cal que regirem l’ordre d’allò que és prioritari. Cal que adoptem nous models de desenvolupament humà i econòmic. El debat és obert i cal explorar els camins que permetin sortir de l’atzucac ecològic actual.

Ja fa més d’un any, quan vivíem encara la foscor dels primers mesos de pandèmia, vaig mirar de fer un crit d’alerta: “El segle XXI ha esbotzat la porta i ha irromput amb força a les nostres vides. Ja pràcticament res no serà igual que fa pocs mesos. I per fer-ho —per preparar aquest país nostre per a la realitat que arribarà— caldrà identificar bé els camins que ens portin a una economia al servei de les persones, que prioritzi l’atenció sociosanitària, l’educació, la recerca, la preservació i recuperació de la biodiversitat, així com la tecnologia en les noves formes de treball, sempre més inclusives”. A mi el covid m’ha canviat. També políticament. No puc defensar cap posicionament que no posi la vida de les persones per damunt de tot i que no preservi la Terra i la natura per als nostres fills.

El grup Catalunya 2022 va assenyalar algunes actuacions per revertir la situació actual: impulsar la creació d’energia sostenible km 0; desenvolupar una xarxa catalana d’infraestructures agroalimentàries; assessorar en gestió innovadora les explotacions agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres; un pla especial per a micropobles per resoldre qüestions de connectivitat, atenció sanitària i educació; un pacte forestal fonamentat en l’economia verda; un pacte blau per a la conservació i explotació sostenible de la costa... Entre moltes accions més que trobem al document Reset: crida per reactivar el país.

Hi ha molta feina a fer per salvar el país de la depredació i la degradació. Com un ciutadà més, seré al costat de tots aquells que no estan disposats a malmetre el futur dels nostres fills. Sí, hi ha d’haver una altra manera de viure. L’ampliació de l’aeroport no en forma part. L’independentisme ha de prendre la bandera del medi ambient com una de les seves banderes més importants. Perquè justament volem una terra lliure.

Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya
 
Aquest article s'ha publicat al diari ARA el dia 11 d'agost de 2021 (enllaç)
 

Que no sigui un parèntesi

La pandèmia del coronavirus ha estat un impacte majúscul a les nostres vides amb unes conseqüències vitals, econòmiques, socials i culturals –i ètiques– que encara no podem avaluar amb tota la seva magnitud. Des d’un bon principi, quan vam veure la força que prenia allò que fins aleshores era desconegut, vam començar a advertir que deixàvem enrere un món d’ahir i que l’endemà seria diferent. Les reflexions que es van fer tant als Països Catalans com a l’estranger coincidien que, més enllà de la terrible pèrdua de vides humanes i la devastació econòmica, la pandèmia podia produir una sacsejada a la nostra manera de viure futura. Era sostenible el món d’ahir? Ens abocava a viure de manera permanent en un risc innecessari? El model turístic de masses és el que ens convenia? El consum que ignorava o esclavitzava els productors del nostre entorn era el més idoni per a la sostenibilitat? La depredació de l’entorn natural era allò que ens convenia com a país?

Acabeu de llegir l'article sencer en aquest enllaç d'El Punt-Avui del 2 de maig de 2021

 

 

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos