He de reconèixer que la imatge de senyora “bien”, com sortida d'una mesa de la “cuestación de la fiesta de la banderita”, no et deixa indiferent. No escatima en vestuari, la senyora Llanos de Luna, diputada al Parlament del PP, que en la discussió sobre la proposició de llei de la independència celebrat dimecres va aparèixer amb un rutilant vestit blanc cru, amb un coll de creació digne de la millor escola d'alta costura, i un collaret i un cinturonet que feien joc amb els tapissos de la sala. S'ha sofisticat, el Parlament, gràcies a aquesta diputada, nascuda el 1960, a Sevilla, tot i que des de fa anys viu a Catalunya, on va ser subdelegada del Govern espanyol entre el 2003 i 2004. La senyora María Llanos de Luna dedica més hores als seus pentinats que a la cultura del país on viu, no parla ni una paraula en català i el seu to de veu, un agut respinguet, que hauria fet les delícies de Rusiñol quan escrivia “Gente Bien”, ressona per les parets del Parlament com deurien ressonar les petjades dels tercios españoles a Amèrica, on els seus avantpassats deurien fer una bona carrera, mentre eliminaven la tribu indígena de torn.

De fet, la senyora Llanos de Luna observa la resta de l'hemicicle exactament igual de com els primers espanyols van veure aquella colla d'individus que cridaven en una llengua que no entenien, que anaven vestits amb parracs i que, ràpidament, van conquerir i colonitzar per, més ràpidament encara, passar a espoliar tot allò espoliable. Van fer una feina excel·lent, perquè van deixar un continent sencer a la ruïna. Ella segueix els mateixos principis. Només ha canviat una cosa: que nosaltres no anem en tanga i que ella és diputada. Però ens veu igual, com uns indígenes salvatges. El seu és un cas notable, en el que els colonitzats han escollit un dels colonitzadors per a que els representi en el Parlament de la colònia.

Com que tant ella com jo vivim a Catalunya, es veu que tots dos som catalans, tot i que per mi, aquesta senyora representi exactament el contrari del que jo entenc per un català. Moltes simpaties, doncs, ja veuen que no li tinc, i tanmateix, em veig obligat a felicitar-la pel que va passar abans d'ahir al Parlament.

Sovint els he confessat que lamento que els unionistes no defensin arguments per a continuar a Espanya més enllà dels clàssics, “inconstitucional”, “suposa una fractura social”, “ara no és el moment”, “ha de ser tota Espanya la que decideixi”, “irresponsabilitat”, “frivolitat”, etc, etc. Titulars tàctics que no tenen cap interès, fum.

Doncs bé, la novetat de dimecres és que la senyora María Llanos de Luna, superada una primera part amb els tòpics habituals -hi ha coses inevitables-, va defensar a continuació dos idees interessants: primer, que si Catalunya s'independitza passaria un 'mínim de 10 anys' fora de la Unió Europea (no un, ni tres, sinó 10); segon, que si ho fes, patiria greus problemes financers. 'Una Catalunya independent seria una nació enormement deficitària', va deixar anar la diputada, per després passar a detallar, en termes de PIB i d'altres dades, el perquè (em remeto al diari de sessions d'unes dades interessantíssimes).

Mentre altres evitaven cap concreció, insistint en tòpics i més tòpics que no porten en lloc, per fi algú entrava al debat de les xifres. Ho va fer apocalípticament, cert, però sense voler-ho, sense pretendre-ho, la diputada Llanos de Luna posava en evidència la resta de grups que s'enredaven en una teranyina de paraules. Li ho agraeixo.

Per això hauria servit, precisament, que les forces nacionalistes haguessin aprovat rebutjar les esmenes a la totalitat: per a debatre pros i contres. És incomprensible com aquest debat, serè, amb xifres, amb propostes, analitzant què suposa per a la economia catalana i per a la seva cultura continuar a Espanya, i per a les seves infraestructures i per a la seva llengua, és incomprensible, repeteixo, que aquest debat no es pugui portar a terme en el Parlament. Desenes de comissions inútils tenen i tindran moltes més hores ocupades a ses senyories. Per què no es pot dedicar una mica de temps a analitzar si ens convé o no la independència? Per què no es criden als millors economistes, als millors enginyers, als millors lingüistes, als millors empresaris, als millors pagesos, als millors metges, als millors professors de dret internacional, als millors escriptors, als millors investigadors, i s'analitzen dades i resultats? La pregunta fa esgarrifar: si no és aquí, on hem de debatre el futur del país? A no ser, esclar, que la senyora Llanos de Luna, els seus vestidets i els seus tocats, tinguin raó i és que el nostre Parlament s'hagi convertit, ai las, en el Parlament de la colònia.