Sant Dalmau Moner, l'anacoreta
“I pujant damunt l’altar del sepulcre del cos de sant Dalmau, portant a les seves mans dues claus i havent obert amb elles una porta de fusta que formava part del retaule del mateix altar que com si fos un armari es tancava i s’obria, i estenent el braç dret, i ficant la seva mà dreta, sense que ...
El dia Wodehouse
El dia 15 d’octubre és un dia important. Mig món s’atura la respiració i l’altre mig, quan no se’n pot aguantar més, esclata a riure. Per una estona, desapareixen les preocupacions i maldecaps. És el dia que se celebra l’aniversari de l’escriptor i humorista anglès P.G. Wodehouse.
Acostumo a cel...
Una revista extraordinària com el nostre territori i paisatge
(Aquest escrit ha estat publicat com a pòrtic del número 15 de la revista Cultura i Paisatge)
Gràcies per oferir-me la possibilitat d’escriure aquestes ratlles, i de fer-ho en un número tan especial com és el número quinze que, per tant, vol dir que aquesta revista també celebra el seu quinz...
La memòria local és memòria nacional
Amb el mateix títol d’aquest escrit, el president Torra va fer un article per al segon número de la revista Vilelles que edita l’Ajuntament de Palafolls per tractar aspectes relacionats amb el patrimoni històric local.
El segon número d’aquesta publicació anual es va presentar públicament el dia...
Josep Pla, antifranquista
Recordo algunes crítiques i reaccions quan vam publicar El nostre heroi Josep Pla, d’Enric Vila. Per mi, Pla representava el millor prosista de la llengua catalana i l’escriptor manobre que n’havia normalitzat un està...
Catalunya, 1926
Company de redacció de Josep Pla a Las Noticias i contemporani i amic dels grans, Xammar, Sagarra, Cabot, avui, amb prou feines és un nom mig esborrat, que de tant en tant reviscola quan algú es recorda que va ser ell qui va popularitzar la denominació de Barri Xino en le...
Bartlebys i antibartlebys catalans
Des de l’aparició del llibre de Vila-Matas, Bartleby y compañía —una d’aquelles experiències que obren les portes al domini màgic de la lectura—, m’acompanya una obsessió. Com és sabut, l’escrivent de Melville un bon dia va començar a contestar a cada petició “preferiria ...
Suïssa, Basilea i Josep Pla
«Trista, avorrida, insípida, germànica. A Josep Pla no li va acabar d'agradar mai Suïssa. Només Basilea i les valls del Rin li permetien un respir de tant embafament de muntanyes»
Trista, avorrida, insípida, germànica. A Josep Pla no li va acabar d'agradar mai Suïssa. Només Basilea i les va...
Visca Folch i Torres!
L'últim diumenge de novembre d'enguany, a les 12 del migdia, el Palau de la Generalitat va ser pres per en Banyeta i l'estol de les fúries de l'infern. La terra corria el risc d'esberlar-se i les desenes de cavallers de Sant Jordi del palau es pre...
Cultura catalana i independència
«La independència de Catalunya provocarà un salt qualitatiu colossal en la recuperació de la nostra identitat, la nostra veritat i la nostra cultura»
Enguany celebrarem els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana. Aquell fòrum per repensar i imaginar la nostra cultura –en un sentit amplíssi...
L'última barricada unionista
Ha estat recurrent, aquests anys passats (Gregorio Morán, Jiménez Villarejo, Francesc de Carreras, etc.), retornar, un cop i un altre, als temps de la dècada gloriosa de Jordi Solé Tura. Han caigut l'URSS i el mur de Berlín, però el vell...
‘A Tale of Catalonia'
Aquest és el subtítol que acompanya l'edició anglesa de Canigó, de Jacint Verdaguer, convertit en Mount Canigó en la traducció de Ronald Puppo, que publica Barcino-Tamesis. No és una fita més en una col·lecció que ha traduït i edita...
Cosmopolites de saló
Des que vaig llegir per primer cop la paraula m'hi vaig enamorar: ultralocal. D’allò local a l’universal és una proposta que van llançar fa uns mesos el Grup Mirmanda. Ells mateixos ho defineixen: "Es tracta d’un assaig col·lectiu que, des d’angles diversos, exposa la idea de l’ultralocalisme tal...
Nadal amb Josep Maria Folch i Torres
Superat el mezzo del cammin di nostra vita, Nadal corre el perill d’agafar un to més gris i absent, de color de boira bullida Quan resulta que els teus fills decideixen no anar a la missa del gall sinó fer el pollastre directament, o t'acabes trobant sol a casa, amb la teva dona, la pobra, la nit...
Diumenge de Pasqua a Ginebra
Un dels darreres invents dels ginebrins és un Museu fantàstic dedicat a la Reforma i, en concret, a Calví. No s'entén la història de Ginebra ni la de Suïssa sense el canvi tan profund que va suposar el protestantisme (versió calvinista). No sé vostès, però jo encara m'espanto quan sento els noms ...
Wagner al Liceu
Enlloc més no hi fou tan feliç. Per fi després de tantes fugides, havia trobat una llar. El dia que Còsima va arribar per quedar-se amb ell per sempre, Villa Triebschen es va convertir en el seu Walhalla. Li agradava passejar, amb la seva levita de pana marró i pantalons de setí daurats i flors d...
Grècia, segons Josep Pla
En la coneguda entrevista que Soler Serrano va fer-li, Josep Pla li confessa: “M'agradaria viatjar a Grècia, però ja no podré”. És ja un home vell, però que conserva tota la força de la mirada i de la llengua. No sé si és quan caragola el caliquenyo, però en un moment o altre deixa anar: “Crec qu...
El professor Carles Boix, premi i llibre
Ja és conegut: el professor Carles Boix ha estat guardonat amb el premi Fundació Catalunya Oberta de periodisme d'enguany.
En Carles, que va estudiar Dret i Història a la Universitat Central de Barcelona, viu, des de fa més de vint anys, als Estats Units, on va doctorar-se a la Universitat Harva...
Weekend a Budapest
Com tots els països arrasats pel comunisme, Budapest no s’assembla en res al que era fa uns anys. Però continua essent la ciutat del Danubi per excel·lència, la que, segons Magris, té "una sàvia autoposada en escena". I jo hi afegiria “hàbil” també. El Danubi és Budapest. I és tota la història, e...
I per a què serveix Dickens?
Encara que vivint a Catalunya ningú no ho diria, resulta que el món, el civilitzat i l’altre, celebren el 200 aniversari del novel·lista preferit de Joan Maragall, Charles Dickens.
I, esclar, la temptació de “contemporanitzar-lo” és irresistible. Avui Dickens serveix per a tot. Si fos viu, donar...
Conversa literària política amb la tortuga
Aprofitant les darreres hores de llum d’ahir, vaig atansar-me al jardí de l’Ateneu. Feia dies que tenia pendent visitar la tortuga. Totes les primaveres del món les ha passat sota les palmeres, quan el sol daura les branques i l'oreig empeny les fulles a una batalla de murmuris, mentre ella devor...
El Nadal de la tortuga
Va citar-me per la tarda del dia de Sant Esteve (“abans de les 6, que després vaig al concert al Palau”). Feia un mes que no la veia. L’Ateneu respirava una placidesa melancòlica, barrejada amb el deliciós sopor de l’endemà de Nadal i aquella sensació d’alegria rossiniana que dóna un plat de cane...
El Nadal és Folch i Torres
Superat el mezzo del cammin di nostra vita, el Nadal agafa un to més gris i absent, de color de boira bullida i gust de melmelada de taronja. Quan resulta que els teus fills decideixen no anar a la missa del gall sinó fer el pollastre directament, o t’acabes trobant sol a casa, amb la teva d...
Arriba el Nadal al Matí
Ja arriba el Nadal, i els amics d’El Matí volem convidar-vos als actes que anirem fent durant tot el desembre:
Dijous 15 de desembre, a les del vespre, a La Pedrera: EL NADAL QUE NO VAM TORNAR A CASA:
Lectura d’escrits d’exiliats catalans el primer Nadal fora de la Pàtria, l’any 1.939. Uns text...
Montserrat Roig, vint anys després
De la generació dels periodistes “fills forçats del franquisme”, m’han interessat especialment Ramon Barnils i Montserrat Roig, per la seva literatura, pel seu compromís i perquè d’alguna manera van ser dos periodistes que van tenir sempre molt clara la tradició en la qual s’emmarcava el seu treb...
L’últim octubre d’en Miquel Pairolí
Fa unes tres setmanes vaig visitar en Miquel Pairolí al Trueta. Estava molt prim, la malaltia era implacable, però em va rebre assegut, la mirada serena i el gest cordial i reposat de sempre. Havia de fer-li entrega de la serra d’or, el premi que havia rebut pel seu últim dietari i que ja no va p...
Mona, rosa, llibre
El 23 d’abril de 1931 va caure en dijous, dia que sortia la revista Mirador. El seu director d’aleshores, en Just Cabot, solia redactar per cada Sant Jordi un article sobre llibres. Aquell dijous, encara amb el record fresc del cel pur i net de la República catalana, Cabot va publicar el següent:...
El cardenal Mazzarino i els polítics catalans
Psss, psss!
Havia ocupat, com sempre, una de les tauletes de final del jardí romàntic. Era un costum que m'havia quedat d'aquelles tardes que havíem passat junts. Fins i tot ara demanava, jo també, un te amb un nuvolet de llet, com si així pogués reviure la tortuga de l'Ateneu i les seves de...
Nadal és Folch i Torres
Superat el mezzo del cammin di nostra vita, els Nadals agafen un to més gris i absent, de color de boira bullida Quan resulta que els teus fills decideixen no anar a la missa del gall sinó fer el pollastre directament, o t'acabes trobant sol a casa, amb la teva dona, la pobra, la nit del dia de R...
Humor s’escriu amb H d’Evelyn Waugh
Àcid, sec, sofisticat, irònic, autoparòdic, cruel, antisentimental. I aquí ens quedarem perquè si intentar definir l’humor demostra, segons el mestre GK. Chesterton, “una greu falta d’humor”, imaginin-se si provéssim de fer-ho amb l’humor anglès.
Il·lustrar el que ens sembla còmic, els paràgrafs...
Hores angleses (2): els Tudor, el cardenal Wolsey i Thomas More
Arran de la visita anglesa d’aquest estiu, i després d’haver vist Orgull i Prejudici quatre vegades, he repescat la sèrie Els Tudor, que va emetre no sé quin canal privat fa anys i que ara es pot veure a TVE. Se n’abstinguin. A internet, en un web d’aquests que pots veure pràcticament totes les s...
Carmaniu en pilotes
Van ser uns dies terribles. Jo patia per la pobra tortuga de l’Ateneu. Mentre es preparava la manifestació del 10 de juliol, Espanya anava guanyant partits del Mundial un rere l’altre i l’estocada final –fins el 2012 podem seguir utilitzant la terminologia taurina- es preveia devastadora. No se’m...
Es pot saber què fan llegint aquest article?
El 23 d’abril de 1931 va caure en dijous, dia que sortia la revista Mirador. El seu director d’aleshores, en Just Cabot, solia redactar per cada Sant Jordi un article sobre llibres. Aquell dijous, encara amb el record fresc del cel pur i net de la República catalana, Cabot va publicar el següent:...
Sant Dalmau Moner, la puresa de l´anacoreta
“I pujant damunt l’altar del sepulcre del cos de sant Dalmau, portant a les seves mans dues claus i havent obert amb elles una portà de fusta que formava part del retaule del mateix altar que com si fos un armari es tancava i s’obria, i estenent el braç dret, i ficant la seva mà dreta, sense que ...
Conte de Nadal: Les butxaques de Maria Garriga
Tota una vida cosint i treballant, de dia i de nit, al portal de l’entrada de casa o a la llum d’un quinqué, amb les butxaques de la bata sempre plenes de fils i agulles i botons i cintes de colors que s’enredaven amb caramels i regalèssies, anissos i pegadolces, les llaminadures que tenia sempre...
Torna Don Camillo!
Ja em perdonaran aquests cincs minuts publicitaris, però jo no tinc la culpa d’editar llibres que m’estimo molt.
La primera novel·la de Guareschi que va caure a les meves mans va ser El destí es diu Clotilde. Corria per casa i un dia el pare em va suggerir de llegir-la. “Riuràs”, em va dir. I ti...
Wodehouse day
Amics matinaires,
Avui dijous és un dia important. Mig món s’atura la respiració i l’altre mig ja no s’aguanta més i esclata a riure. Avui se celebra el “dia Wodehouse”, el 118è aniversari del seu naixement. I El Matí no pot sinó adherir-s’hi i convidar a tothom a celebrar-ho com Déu, i Lord Ems...
Somni d’una nit d’estiu a Vilademuls
Avui diumenge, 12 de juliol, mentre les televisions avançaven que s’acabaria convertint en el dia de la rendició del tripartit a l’antifinançament català, he decidit posar-me a somniar.
Somniava en un petit poble del Pla de l’Estany, quatre cases enganxades a la petita església que fa uns anys u...
Mort i resurrecció de Miquel Bauçà
Una pregunta inquietant sobrevola la literatura catalana: i ara què? És a dir, un cop que ja disposem d’escriptors educats en català i en democràcia, com hem d’esperar que escriguin, sobre què versaran els seus llibres, contra qui adreçaran la seva fúria, quins mites voldran construir –o deconstr...
El Pritzker, per Zumthor
Des de Chur, la capital del país dels Grisons, no només els Alps són a tocar en qualsevol direcció, l´arquitectura més bella ens esguarda. No són ni els monestirs ni cap de les esglésies de les viles grisones que esquincen el cel amb els seus campanars de punxa. És una arquitectura despullada, fo...
Handel, Zweig i Jennens
Tot i que no es tracti exactament d´un oratori sobre el naixement de Crist, sinó, de la salvació dels homes, la tradició l’ha fet seu: no s’entén un Nadal sense el Messies de Handel.
Però hi ha encara una manera més sublim d’escoltar el Messies, acompanyar-la de la lectura de la narració que Zwe...