Mossèn Ramon Alven­tosa és el rec­tor de Santa Coloma de Far­ners des de fa una dot­zena d’anys. De tarannà tran­quil i reser­vat, camina ràpid els pocs metres que van de la rec­to­ria, al car­rer Major, fins a la parròquia, a la plaça, al cam­pa­nar del qual hi ha des de mit­jan juny una pan­carta de l’ANC dema­nant el vot a favor en el referèndum d’inde­pendència de Cata­lu­nya. Quan passa davant de casa, que és gai­rebé a tocar de la rec­to­ria, a penes hi ha temps per adreçar-li un bon dia o passi-ho bé. Va amb el temps just. Dese­nes de visi­tes i reu­ni­ons l’encal­cen. I a més a més té també al seu càrrec la parròquia de Riu­da­re­nes. Jun­ta­ment amb Bar­ce­lona, Santa Coloma i Riu­da­re­nes són els tres únics noms de pobles i ciu­tats esmen­tats en la lle­tra històrica d’Els sega­dors.

Doncs bé, mossèn Ramon ha tin­gut l’estrany pri­vi­legi que a casa nos­tra gau­dei­xen tots aquells que ser­ven la fide­li­tat a la terra i als seus orígens: pel sen­zill fet d’haver dei­xat que es pengés la pan­carta al cam­pa­nar –que més enllà de ser-ho de l’església, és el símbol que ens reco­neix a tots els colo­mencs com a poble– ha estat insul­tat i vexat pel tro­glo­di­tisme espa­nyo­lista, que l’ha pas­se­jat –a ell i al nos­tre cam­pa­nar– per les tele­vi­si­ons de l’Estat amb l’habi­tual indecència d’aquests casos, bar­re­jant-ho tot i desin­for­mant fins a la dar­rera paraula.

Per a posar les coses a lloc, pre­ci­sa­ment l’asso­ci­ació La Sega 1640 feia públic el 8 d’agost un escrit esplèndid de suport al mossèn (http://​www.​lasega1640.​cat/?​tag=mossen) i a més recor­dava que l’este­lada que tra­di­ci­o­nal­ment es penja al cam­pa­nar per la festa de la Revolta dels Sega­dors es fa des del 2006. N’estem orgu­llo­sos.

Aquests dies, els lec­tors d’El Punt Avui han pogut lle­gir unes parau­les de mossèn Alven­tosa on asse­nya­lava, amb la tran­quil·litat que dona dir la veri­tat, que es va limi­tar a acce­dir al fet que l’Ajun­ta­ment hi pengés el símbol: “El cam­pa­nar és de la parròquia i del poble. No ho veig mala­ment perquè l’Església ha d’estar al cos­tat de la majo­ria.” I jus­ta­ment en aquesta sen­zi­lla expli­cació hi ha tota la clau de volta d’aquest assumpte.

Hem de ser cons­ci­ents del punt de no retorn en què ens movem. L’inde­pen­den­tisme no és una excusa, ni un pas­sa­temps, ni un somni, ni una vague­tat deliqüescent, ni un eslògan, ni un roc a la faixa, ni, encara menys, un esport que es prac­tica els caps de set­mana. La inde­pendència de Cata­lu­nya és un mana­ment del poble, expres­sat democràtica­ment. El fet és d’una trans­cendència abso­luta, cab­dal. I a Santa Coloma, on el 80% de la seva ciu­ta­da­nia està a favor de la inde­pendència i només 1 dels 15 regi­dors hi està en con­tra, què ha de fer un ser­vi­dor del poble, com el seu rec­tor? Donar-li veu i pau, i acom­pa­nyar-lo.

Com mili­ons d’altres cata­lans i de rec­tors, mossèn Ramon no espera el reco­nei­xe­ment de cap dret per part de ningú, que mai no arri­barà; sinó que s’exi­geix el deure a l’auto­de­ter­mi­nació. I se l’exi­geix diària­ment, insis­tent­ment, sense defa­llir. Per això, davant del prec a posar la pan­carta, sen­zi­lla­ment, com si fos la cosa més nor­mal del món, el mossèn va dir que sí.

Ara i aquí, el pro­blema no el té mossèn Ramon, que com un don Camilo sel­vatà, actua segons el seu cri­teri i el del poble que repre­senta; el pro­blema el tenen tots aquells altres que encara no han fet el mateix. I per això cal escam­par una crida a omplir d’este­la­des i pan­car­tes els cam­pa­nars de les nos­tres esglésies. Per qui toquen les cam­pa­nes, sinó per nosal­tres i pel futur en lli­ber­tat que vindrà? Mol­tes gràcies per ser-hi i per ser-hi sem­pre, mossèn. I no es pre­o­cupi ni gota per aquells que se n’han quei­xat i fins us han denun­ciat. Per­do­neu-los, perquè no saben el que fan.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)