El president Torra celebra els 700 anys d’història del Gremi de Pagesos de Tarragona.

El dia 21 de juliol el president Quim Torra va participar a Tarragona, en els actes commemoratius dels 700 anys d’història del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre. Entres els diferents actes programats, el president fou convidat a fer una recreació del lliurament de la placa de la Creu de Sant Jordi que se’ls concedí l’estiu de 2020, i que amb motiu de la pandèmia de la Covid-19 no s’havia pogut lliurar amb tots els honors corresponents. Aquesta acte es dué a terme a l’església de Sant Llorenç.

Aprofitant l’avinentesa, el president Torra també va visitar la tomba del cardenal Vidal i Barraques, i relíquia del Braç de Santa Tecla que es venera a la Catedral de Tarragona.

 

El president Torra comparteix a Mallorca la seva visió sobre el passat, el present i el futur dels Països Catalans

El president Quim Torra es va desplaçar a Mallorca per dur a terme diverses reunions de treball i entrevistes amb mitjans de comunicació mallorquins. Entre d’altres reunions, el president Torra es va reunir amb el nou president de l’Obra Cultural de Mallorca, Joan Miralles, i amb altres membres de la junta d’aquesta entitat, i també, a títol individual, amb Amadeu Corbera, activista cultural i portaveu del col·lectiu per a la defensa de la natura GOB, amb els Joves de Mallorca per la Llengua, també una reunió amb membres de la junta de l’Obra Cultural Balear, amb el seu nou president, Joan Miralles, al capdavant.

20220713_-_viatge_a_mallorca_4.jpg

Dimecres, 13 de juliol, convidat per la històrica llibreria Quart Creixent de Palma, el president Torra també va presentar el seu llibre ‘Les hores incertes’ a l'espai de cultura Can Alcover, en un pati ple de gom a gom. El president feu la presentació en companyia de Cristòfol Soler que, part d’haver estat president del Govern i del Parlament Balear, també ha estat president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Prèviament el president havia visitat la llibreria Quart Creixent, que engany celebra els seus 40 anys d’existència.

20220713 viatge a Mallorca 8

Aprofitant l’estada a l’illa el president Torra a Mallorca, el president fou entrevistat per diversos mitjans de comunicació, com per exemple al programa Al Dia d’IB3 Ràdio, sent aquesta una entrevista que també es va emetre en directe pel Canal IB3 Televisió.  

Altres entrevistes que també va atendre el president són amb amb l'espai transmèdia Ona dBalears, i també pels diaris Última HoraDiari de Mallorca.

https://www.youtube.com/watch?v=Kmz1dPRnozI

El president Torra també va realitzar altres visites de caràcter privat en espais com la seu de la Institució Pública Antoni Maria Alcover de Manacor. 

 

El president Torra commemora el centenari d’Estat Català

El dia 8 de juliol, coincidint amb el mateix dia que Francesc Macià va fundar el primer partit marcadament independentista, Estat Català, cent anys abans, el president Torra va participar en l’acte commemoratiu institucional que es va celebrar al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona.

En l’acte, en el qual hi assistiren un gran nombre de familiars de militants històrics d’Estat Català, també hi foren presents molts representats de partits i organitzacions independentistes. Amb motiu de la celebració d’aquest centenari, es va publicar el manifest: 'Estat Català, centenari d'un ideal' que ja compta amb centenars d’adhesions de militants independentistes i personalitats d’arreu dels Països Catalans. 

20220708 acte Estat Catal centenari

Les cròniques de l’acte publicades en mitjans com El Temps: ‘Estat Català celebra els cent anys al Museu d’Història de Catalunya’, o el Nacional: ‘L’independentisme reivindica la herència d’Estat Català’, complementen la informació sobre com es va desenvolupar l’acte.

El president Quim Torra presenta recurs al TEDH per vulneració del dret a un jutge imparcial, del principi de legalitat penal i del dret de participació política

El 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, ha presentat el recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i confirmada pel Tribunal Suprem espanyol a final de setembre de 2020 que va comportar la seva destitució del càrrec de president i la pena d’inhabilitació i multa. El Tribunal Constitucional va tombar amb dos vots particulars contraris l’últim recurs presentat per la defensa del president Quim Torra i va obrir així el camí europeu del cas. El recurs va ser presentat ahir en llengua catalana pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que argumenten que es van vulnerar diversos drets reconeguts per la normativa europea en matèria de drets civils i drets humans en un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l’estat espanyol.

 

El primer dels drets vulnerats que destaca el recurs és el dret a un judici equitable i, concretament, el dret a un tribunal independent i imparcial (article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans). La defensa de Quim Torra considera que aquest dret s’ha vulnerat en totes les instàncies (TSJC, TS i TC) perquè han decidit sobre el cas magistrats mancats de la més mínima aparença d’imparcialitat. I és així, segons s’exposa al recurs, que s’explica la severa reacció penal contra el president Torra per uns fets que no haurien estat constitutius d’una sanció penal en cap democràcia.

 

També s’ha vulnerat el dret a la defensa, als elements de prova i a la resolució motivada, així com el dret a la presumpció d’innocència (previstos també en l’article 6 del Conveni). La composició de la sala que va resoldre el recurs de cassació va vulnerar de manera flagrant l’article 898 de la Llei d’Enjudiciament Criminal i l’article 197 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. La denegació sistemàtica de la tramitació de les recusacions fonamentades també és una vulneració dels drets de defensa, igualment que amb la denegació de mitjans de prova essencials, com en la privació de declaració testifical dels membres de la Junta Electoral Central. Així com s’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència condemnant el president Quim Torra sense prova de càrrec i en tractar-lo com a culpable per diferents autoritats abans de la seva condemna, àdhuc privant-lo de la condició de diputat abans d’una condemna ferma.

 

També s’ha vulnerat en el procés jurídico-polític per fer caure el president Quim Torra el dret a la legalitat penal (article 7 del Conveni). En aquest sentit, les sentències dictades han canviat la jurisprudència centenària que, d’acord amb la literalitat de l’article 410.1 del Codi Penal, considera que en el cas d’una ordre no judicial (com era la de la Junta Electoral Central de retirada de pancartes i llaços de tots els edificis de la Generalitat) la desobediència havia de ser-ho respecte d’una autoritat jeràrquicament superior. En una sentència del Tribunal Suprem de maig de 2016, es deixava absolutament clar que la Junta Electoral Central només podia impartir instruccions a les autoritats que participen en l’organització de processos electorals, però no a altres autoritats, com en aquest cas el president Quim Torra.

 

Per altra banda, la privació de la condició de diputat del president Quim Torra, fins i tot abans que la condemna fos revisada pel Tribunal Suprem, és una vulneració flagrant i desproporcionada del dret a unes eleccions lliures, en relació amb la presumpció d’innocència, que no respon a cap objectiu legítim. A més, la privació del càrrec de president, que va comportar el cessament de tot el Govern i va donar lloc a la dissolució automàtica del Parlament, va ser una conseqüència també completament desproporcionada que s’inclou en l’àmbit d’aquest precepte d’acord amb la jurisprudència del TEDH. De fet, aquesta clara desproporció de la pena imposada i la falta de gravetat dels fets és destacada pels vots particulars dels magistrats del Tribunal Constitucional de febrer d’enguany.

 

En el recurs presentat a Estrasburg, també s’hi destaca que la pancarta exhibida va ser un acte de reivindicació política, en la mesura que l’ús d’una pancarta o d’un símbol no n’altera la naturalesa d’exercici de la llibertat d’expressió, com demostra també la jurisprudència del TEDH. La reivindicació de llibertat pels presos polítics i els exiliats catalans era, literalment, el primer punt del programa electoral amb el qual el president Quim Torra va concórrer a les eleccions. En l’àmbit democràtic europeu s’admeten pocs límits a la crítica política i el cas contra el president Torra és una vulneració clara de la llibertat d’expressió.

 

Finalment, els advocats del president Quim Torra exposen tot un seguit de vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Protocol del conveni relacionats amb aspectes processals de vulneració de drets o irregularitats com la doble multa imposada per un mateix fet o la discriminació de tracte judicial en la sanció imposada per fets de la mateixa naturalesa en casos anteriors a la persecució practicada en aquest cas.

 

El president Quim Torra, juntament amb els seus advocats, ja van anunciar en el seu moment que arribarien fins al final contra aquest cas de repressió per motius polítics. El Tribunal Europeu de Drets Humans és ara el nou camp de batalla del president Torra contra l’estat espanyol.

 

Girona, 5 de juliol de 2022

En solidaritat amb els independentistes represaliats

El divendres dia 1 de juliol, el 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, va assistir a un sopar que, en solidaritat amb els represaliats de les protestes posteriors a la sentència que va acabar amb els l’empresonament dels polítics catalans implicats en el Primer d’octubre, s'havia convocat a la Garriga. A part del president Torra, l'acte també va comptar amb la presència del vicepresident de l'ANC, Jordi Pesarrodona.

El sopar estava organitzat per l'Àgora, el Consell Local per la República de la Garriga, l'ANC de l’Ametlla i l'ANC de la Garriga, i els diners que es van recaptar d'aquest sopar es van ingressar a la caixa de solidaritat per donar suport als  represaliats de les protestes post-sentència. 

La Flama de la unitat

Dijous 23 de juny, el president Quim Torra va participar en els actes que se celebraven al coll d’Ares entorn de la Flama del Canigó. El president fou convidat pels organitzadors d’aquest acte que se celebra d’ençà de l’any 1966 quan, per primera vegada, la Flama del Canigó va travessar la ratlla fronterera pel coll d’Ares i va ser lliurada per catalans del nord a catalans del sud. D’aleshores ençà, cada any i ja en fa 56, s’ha repetit aquest ritual i la Flama es fa arribar arreu dels Països Catalans mitjançant grups de foc de diverses poblacions i columnes de corredors, ciclistes, motoristes o gent en altres vehicles, que la distribueixen per tot arreu on passen, mitjançant una xarxa de rutes molt ben tramada.

Els actes al coll d’Ares habitualment comencen a trenc d’alba i es van succeint al llarg del dia. El president Torra va arribar al coll d’Ares a les 12 del migdia i va poder gaudir de l’actuació d’alumnes de les escoles Arrels i La Bressola, que van cantar algunes cançons, i als quals els va traspassar simbòlicament uns quinqués perquè poguessin endur-se la Flama a les seves respectives escoles.

Havent dinat, el president va participar en una ballada de sardanes prèvia a l’arribada de la Flama que cada any porta des del castellet de Perpinyà una comitiva encapçalada per la promotora de la Flama i membre de l’Associació Flama dels Països Catalans, Daniela Grau. El pare de la Daniela Grau, Gilbert Grau, fou un important activista catalanista d’Elna; ell fou un dels fundadors de la tradició de la Flama del Canigó. La Flama que la Daniela Grau recull al Castellet de Perpinyà, ja és la Flama que s’ha regenerat el dia abans a les 12 de la nit al cim del Canigó. Amb aquesta Flama es va encendre un gresol monumental que hi ha al coll d’Ares i tothom va poder encendre els seus respectius quinqués per endur-se la Flama cap a cada poble i poder encendre les fogueres de Sant Joan. Al matí, el president va poder saludar i felicitar l’escultora Eulàlia Sellarès, que fou l’autora de l’escultura Flama d’Arrels que conté el gresol i que fou instal·lada l’any 2016 coincidint amb el 50è aniversari del pas de la Flama pel coll d’Ares.

Després d’aquest acte simbòlic de rebuda i repartiment de la Flama, es llegiren els missatges de la Flama del Canigó. Per una banda, el president d’Òmnium Cultural del Ripollès, Jordi Vilarrodà, va llegir el missatge escrit per Eliseu Climent; i per l’altra, la Daniela Grau va llegir el manifest de l’Associació Flama dels Països Catalans. A més a més, l’acte també va comptar amb les salutacions dels batlles de Prats de Molló i de Molló, Claudi Ferrer i Josep Coma, i del president de Tradicat, Andreu Coll, que va lliurar al president Torra, com a obsequi i record de la jornada, un quinqué amb una inscripció commemorativa.

I un altre dels moments més importants de l’acte, fou el reconeixement i homenatge que es feu al matrimoni format per Antoni Ayala i Llum Herrero, per la seva llarga trajectòria de compromís amb la divulgació de la Flama i de tot el que representa. És precisament a aquest matrimoni a qui enguany es va dedicar la postal commemorativa que, any rere any,  Tradicat edita amb motiu de Sant Joan. En aquesta ocasió, el president Torra va assumir l’encàrrec d’escriure el text d’aquesta postal.

20220623 PostalTradicat 1

20220623 PostalTradicat 2

 

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos