Retrobament amb la comunitat catalana de Suïssa

En el marc dels actes per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, el president Quim Torra va participar en un acte de retrobament amb membres de la comunitat catalana de Suïssa. Convidat pel Casal Català de Lausana, el dia 14 de setembre el president va poder conversar i tenir un interessant intercanvi d’impressions amb els assistents a l’acte, que van poder valorar la situació política, social i econòmica que viu actualment Catalunya.

Anys enrere el president Torra havia viscut durant una etapa a Suïssa, com a directiu de la multinacional d’assegurances Winterthur, per la qual sempre ha mantingut un vincle especial amb Suïssa.

20220916 Lausana 3

Un any més el poble català s’ha manifestat en massa per la independència

L’èxit de convocatòria de la manifestació d’aquest Onze de Setembre ha quedat ben palès, com es pot veure en el recull d’imatges captades pel fotògraf Jordi Borràs. El president Torra va expressar l’èxit de la manifestació amb una piulada inspirada en una frase cèlebre del filòsof Francesc Pujols, dient que “La manifestació per la independència de la Diada rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.”

El president Torra també ser a la manifestació convocada per l’ANC, i ho va fer des de l’avinguda del Paral·lel, al tram que tenien assignat la gent de la comarca de la Selva. Al llarg de tot el recorregut el president va poder atendre els mitjans i saludar i parlar amb molta gent, i va rebre moltes mostres de suport i d’encoratjament i agraïment. El president també va coincidir amb la presidenta Laura Borràs, amb qui va compartir una part del recorregut.

20220911 mani Diada 2

L’Audiència Nacional espanyola admet a tràmit la demanda contra el govern espanyol per espionatge presentada pel president Quim Torra i Josep Costa

Dóna 5 dies al Ministeri de Defensa per enviar tota la documentació relacionada amb la demanda presentada arran del cas Pegasus

La sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional espanyola ha admès a tràmit la demanda contra el govern espanyol que van presentar a mitjan maig el president Quim Torra i Pla i l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya, Josep Costa, per l’espionatge a què van ser sotmesos a través dels seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus. Es tracta d’un pas més en el camí per aconseguir als tribunals europeus una condemna de l’Estat espanyol per vulnerar els seus drets fonamentals. L’Audiència espanyola dóna ara 5 dies al Ministeri de Defensa per aportar tota la documentació relacionada amb la demanda.

En el seu recurs, el president Quim Torra i Josep Costa denuncien el Govern d’Espanya per la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge de la informació i les seves comunicacions dels seus telèfons mòbils institucionals. Així mateix, recorden que també han estat espiats indirectament a través dels dispositius dels seus col·laboradors, companys o aliats a les institucions catalanes. La demanda la contestarà el Ministeri de Defensa perquè la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat varen al·legar que les funcions d’espionatge depenen d’aquest departament.

Segons totes les informacions de què disposem, el govern espanyol va emprendre una intervenció massiva de dispositius mòbils de càrrecs públics d’ideologia independentista a través del CNI. I d’acord amb la llei que regula el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (Llei 11/2002), ‘aquest actuarà d’acord amb els objectius d’intel·ligència definits pel Govern’. És evident, doncs, que aquest espionatge s’ha fet d’acord amb els objectius definits per Pedro Sánchez i el Consell de Ministres, com ja s’ha reconegut en relació amb part dels espiats. 

En el contenciós, el president Quim Torra i Josep Costa exposen que la via judicial escollida contra el govern espanyol és la prevista davant de les actuacions de l’Administració que no tinguin la cobertura jurídica i lesionin els drets fonamentals de qualsevol persona. Un cop s’ha reconegut per part del Govern espanyol, a través de la directora —ara cessada— del CNI, que ni Quim Torra ni Josep Costa no van ser espiats amb autorització del jutge del Tribunal Suprem assignat al CNI, el segrest de totes les comunicacions i tota la informació dels seus dispositius mòbils no té cap base legal ni cobertura judicial. En tot cas, al·leguen que fins i tot, si hi hagués autorització judicial lespionatge, seria igualment il·legal per la manca de les garanties democràtiques mínimes

Recordatori dels principals arguments jurídics exposats a la demanda són:

L’ús del sistema Pegasus és incompatible amb la democràcia i lEstat de Dret, segons el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (autoritat de la UE en aquesta matèria).

 • La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans reconeix el dret dels ciutadans a saber si han estat espiats i a què un òrgan independent i imparcial depuri qualsevol abús o vulneració de drets fonamentals.

 • La legislació que regula lespionatge i el funcionament del CNI no sajusta al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals per manca de les garanties democràtiques essencials.

 • El dret dels recurrents a la declaració de nul·litat radical de l’ordre d’espiar-los i el consegüent dret a la cessació immediata de totes les actuacions realitzades.

 • Que en connexió amb el dret a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades shan vulnerat els seus drets polítics com a representats democràtics del poble de Catalunya.

 • Es reclama el dret dels recurrents de conèixer quina informació, dades o documentació privada ha obtingut lEstat i qui hi ha pogut tenir accés.

 • Es reclama el dret a oposar-se a l’ús, tractament o difusió de qualsevol informació o document obtingut amb l’espionatge.

 • Es reclama el dret de sol·licitar i obtenir leliminació de tota la informació o documentació privada que estigui en possessió de l’Estat.

 • Sexigeix la desclassificació dels documents que afecten els recurrents daquest cas per tal de poder exercir els seus drets. 

 • I finalment, es planteja la inconstitucionalitat de les lleis espanyoles que regulen la qüestió de lespionatge per ser contràries al dret europeu.

Els recurrents també denuncien que aquestes actuacions es fan sota l’empara de la llei franquista 9/1968 de secrets oficials, que impedeix l’exercici els seus drets, inclòs el de tutela judicial i a un recurs efectiu, si el Govern espanyol no procedeix a desclassificar els documents rellevants. Això genera als demandants una situació d’indefensió completa. Al cap i a la fi, l’espionatge fet contra Quim Torra i Josep Costa —així com la resta de persones afectades —és absolutament innecessari, desproporcionat i vulnera de manera flagrant els seus drets fonamentals.

Els drets fonamentals afectats per aquest cas d’espionatge, la tutela dels quals es demana protegir a la demanda contra el govern espanyol, són:

 • Dret a la intimitat i privacitat personal i familiar (articles 18.1 de la constitució espanyola [CE] i 8.1 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats fonamentals).

 • Dret al secret de les comunicacions (articles 18.3 de la CE i 8.1 del CEDH)

 • Dret a la protecció de dades personals (articles 18.4 de la CE i 8.1 del CEDH)

 • Dret a la llibertat d’opinió i ideològica i d’expressió (articles 16.1 i 20.1 de la CE i 10 del CEDH)

 • Drets a la llibertat d'associació i reunió (articles 21 i 22 de la CE i 11 del CEDH)

 • Drets de participació i la representació polítiques (articles 23 de la CE i 3 del Protocol número 1 del CEDH)

 • Drets de tutela judicial efectiva i a un recurs efectiu (articles 24 de la CE i 6 i 13 del CEDH)

A banda de les múltiples denúncies penals que ja s'han fet i a les quals també donen suport Torra i Costa, aquests dos afectats per l’espionatge han decidit emprendre les tres accions següents:

 • Requeriment contra el govern espanyol i el seu president exigint el cessament de la vulneració dels seus drets fonamentals com a víctimes de l'espionatge il·legal. (presentat el 2 de maig de 2022)

 • Demanda de protecció dels drets fonamentals contra el president espanyol i el seu govern. (Davant el Tribunal Suprem, presentat el 17 de maig de 2022)

 • Demanda de vulneració de drets fonamentals contra Espanya davant el Tribunal d'Estrasburg. (Quan s'hagi inadmès o resolt el recurs d'empara al Tribunal Constitucional)

El dia 2 de maig els dos demandants van presentar un requeriment administratiu al president del Govern espanyol i al Consell de Ministres exigint les explicacions i tota la informació extreta per mitjà d’aquest programari espia proporcionat per l’empresa israeliana NSO, d’acord amb l'informe publicat recentment pels investigadors de CitizenLab.

Girona, 9 de setembre de 2022

L'Homenatge nacional a Patrícia Gabancho, el reconeixement a una persona extraordinària

El dia 8 de setembre es va celebrar a Girona un homenatge a l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho, amb motiu del 5è aniversari de la seva mort. En aquest homenatge, organitzat per l’Oficina del president Torra, hi van intervenir diverses persones que havien coincidit amb Patrícia Gabancho al llarg de la seva trajectòria.

L’acte es va celebrar a l’Auditori Josep Irla, que es va omplir de gent per a l’ocasió, i fou conduït pel periodista Germà Capdevila, que va donar pas als diversos parlaments previstos. El primer a intervenir fou l'expresident de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, que havia fet equip amb Patrícia Gabancho com a vicepresidenta de l’entitat. La segona intervenció fou la de l’actual presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, recordant que Patrícia Gabancho va estar molt compromesa amb l’ANC des dels seus inicis. Gabancho també havia estat membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua, i és per aquest motiu que també hi va intervenir la directora d’aquesta entitat, Rut Carandell, tot i que ho va haver de fer virtualment perquè estava confinada per culpa de la Covid. Una altra intervenció que també es va haver d’emetre enregistrada, fou la de la MHP Laura Borràs, que es va excusar per poder assistir a l’acte de lliurament de les Medalles d’Honor del Parlament. Finalment va cloure l’acte el president Torra.

Totes les intervencions van destacar la manera de fer i de ser de Patrícia Gabancho, la seva integritat com a persona i la seva integració tan exemplar envers la catalanitat, tal com es pot veure en l’enregistrament de l’acte. Els forts aplaudiments del públic foren una bona mostra de reconeixement a la figura i l’obra de Patrícia Gabancho.

https://www.youtube.com/watch?v=lnztjSbj7vY

Comunicat: “No ha canviat res en l’estat espanyol que ens hagi de fer aturar la determinació de ser una República lliure i independent; faig una crida a la mobilització aquesta diada nacional”

L’Onze de Setembre és la diada nacional de Catalunya perquè recordem la pèrdua de la llibertat en mans de les tropes borbòniques. La defensa de la sobirania dels catalans va viure una batalla heroica als carrers de la capital, Barcelona, que va capitular després d’un setge llarg i penós. Les tropes que defensaven Catalunya estaven formades majoritàriament per la gent del poble, dels gremis de la ciutat, organitzats entorn de la Coronela, amb el Conseller en Cap, Rafael Casanova al capdavant. Les batalles que es van succeir les setmanes, els dies i les hores prèvies a la fi de la resistència van ser ferotges i van perdre-hi la vida milers de ciutadans que s’havien sentit cridats a defensar la llibertat, en lluita constant contra les tropes borbòniques, encapçalats pel general Desvalls, Marquès del Poal. L’Onze de Setembre, quan ens convoquem als carrers de Catalunya, fem memòria i homenatge de tots els lluitadors per la llibertat de Catalunya que ens han precedit.

I certament, també la diada ens serveix perquè el passat, la història, no es repeteixi. Els Països Catalans acumulem ja molts segles de demostracions reiterades de la manera com Espanya vol sotmetre els catalans, la nostra cultura, la llengua i l’economia. No hi ha hagut mai (ni hi serà) cap governant del Regne d’Espanya que respecti Catalunya com allò que és: una nació amb els drets que pertoquen i que són reconeguts en els tractats internacionals. La història recent també ens ho demostra i el record de la violència de l’estat contra la democràcia dels catalans és encara ben present i viu en la nostra retina i en la nostra pell.

Les mobilitzacions independentistes –l’Onze de Setembre i durant tot l’any- han estat el motor que ha fet avançar en el camí cap a la recuperació de la llibertat perduda, és a dir, cap a la independència. La mobilització ciutadana és l’única garantia de canvi, d’evolució, de transformació i de ruptura. La mobilització dels pobles és el principal símptoma de salut democràtica i de capacitat regenerativa. Per això, més que mai, ens cal recuperar la força mobilitzadora i el tremp de la societat civil que obligava els partits a posar-se d’acord i concretar el trajecte cap a la proclamació i la defensa de la independència.

No ha canviat res en l’estat espanyol respecte el 2015 i el 2017 que ens hagi de fer aturar la determinació de ser una República lliure i independent. Tot el contrari, els enganys successius de les taules de diàleg on sempre han explicat que mai concediran un referèndum d’autodeterminació per Catalunya haurien de ser un nou estímul per culminar allò que va quedar frenat després del Primer d’Octubre. El diàleg no existeix i és una trampa. Jo mateix com a president, amb la delegació enviada pel meu govern, ja vaig poder constatar que no hi ha més voluntat que el parany de frenar i distreure de l’objectiu pel qual vam fer el referèndum i vam rebre la violència de l’estat. El diàleg amb l’estat espanyol només serà possible després d’haver fet la independència i haver-la defensat.

Faig una crida a la mobilització aquesta diada nacional. Hem de recuperar la força de la societat civil organitzada perquè només així podrem acabar el camí iniciat. No podem deixar que tota la feina feta, tots els anys de lluita, mobilització, organització i preparació quedin enterrats per les renúncies i l’anestèsia del poder establert. Aquest Onze de Setembre ens veiem al carrer. Pels que van morir defensant Barcelona el 1714, per tots els que han lluitat per la llibertat al llarg dels segles i per un futur de dignitat i plenitud del poble català.

Quim Torra i Pla

131è president de la Generalitat de Catalunya

Girona, 5 de Setembre de 2022

Homenatge nacional Patrícia Gabancho, l’escriptora i periodista, en el cinquè aniversari de la seva mort

El dijous 8 de setembre de 2022 a les 6 de la tarda es farà un homenatge nacional a l'escriptora i periodista Patrícia Gabancho, en el cinquè aniversari de la seva mort. Hi participaran la presidenta Laura Borràs, la presidenta de l’ANC Dolors Feliu, la directora de la Plataforma per la Llengua Rut Carandell, l’expresident de l’Ateneu Barcelonès Jordi Casassas, a banda del president Quim Torra, en un acte presentat i moderat pel periodista Germà Capdevila.

Patrícia Gabancho fou una periodista i escriptora compromesa amb la societat i la cultura del país que la va acollir quan va arribar a Barcelona el 1974, provinent de l’Argentina, després d’haver-hi estudiat la llengua catalana al Casal Català de Buenos Aires. Un cop a Catalunya, va estudiar la cultura i la història del país i en va esdevenir una divulgadora molt destacada amb els llibres, articles i projectes diversos que va emprendre al llarg de la seva vida. Gabancho col·laborava de manera estable als mitjans de comunicació catalans. Amb el llibre ‘Crònica de la independència’ (2009), va ser l’autora de no-ficció més venuda del Sant Jordi d’aquell mateix any. Fou membre del Cercle d’Estudis Sobiranistes, de la Plataforma per la Llengua i es va comprometre en la posada en marxa i l’activisme de l’Assemblea Nacional Catalana. També fou vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès, durant la presidència de Jordi Casassas, que participarà en l’acte d’homenatge. Entre els seus llibres més celebrats, hi trobem ‘El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció’ (2007), ‘El fil secret de la història’ (2007), ‘A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana’ (2011), ‘La neta d’Adam’ (2012) o ‘Les dones del 1714’ (2014). Gabancho va morir el 28 de novembre de 2017, aviat farà cinc anys.

L’acte d’homenatge constarà dels parlaments i les gloses dels cinc oradors, a banda d’algunes lectures de fragments dels seus escrits.

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos