El dissabte 13 de desembre, el president Quim Torra va participar en l’acte de cloenda de l'homenatge i incorporació a la Fundació Folch i Torres del llegat de l’escriptor Ramon Folch i Camarasa, que es va celebrar coincidint amb el 30è aniversari de la creació de la Fundació que el mateix Ramon Folch havia impulsat. El president va participar també en la descoberta d’una placa commemorativa a la Sala Noble del Castell de Plegamans, que és la seu de la Fundació, i va signar el Llibre d’Or de la Fundació.

Posteriorment el president Torra va intervenir en un altre activitat de reconeixement a Ramon Folch, que es va celebrar al Teatre de la Vila. En aquest acte, moderat per l'Oriol Izquierdo Llopis, també hi va intervenir la presidenta del CONCA, Vinyet Panyella, el membre de la Fundació Folch i Torres, Miquel Truyols, i el fill de Ramon Folch i Camarasa, Jordi Folch i Pons

En aquest enllaç hi trobareu un text que el president Torra va escriure en referència a Ramon Folch i a la tasca que fa la Fundació, i que es va publicar en l’opuscle commemoratiu que s'edità amb motiu d'aquest reconeixement. En aquest escrit el president fa èmfasi en la figura de l'escriptor com a 'el més premiat', ja que al llarg de la seva trajectòria Ramon Folch va ser mereixedor d'alguns dels principals premis literaris del país. 

Aquest article el signen Quim Torra, Teresa Clota, Josep-Lluís Carod-Rovira, Blanca Serra, Salvador Cardús, Núria Cadenes, Antonio Baños, Àngels Martínez Castells, Isidor Marí i Teresa Casals i es publica a VilaWeb i al Punt-Avui.

“La nostra pàtria és la nostra llengua”, va dir Joan Fuster. I aquest pensament senzill és alhora molt transformador. Perquè hi reconeixem que de la vitalitat de la llengua catalana en depèn l’existència d’un poble amb identitat pròpia i amb una societat cohesionada i reeixida. Ens convida, per tant, a viure amb plenitud aquesta condició, aquesta aportació genuïna a la riquesa lingüística i a la diversitat mundial. Aquesta riquesa, aquest convit, pot ser a la vegada una debilitat si no trobem la resposta adequada quan un adversari secular com l’estat espanyol es proposa d’empetitir-nos en aquesta condició. És per això que cal no perdre mai de vista què hi ha darrere de cada atac a la llengua catalana a qualsevol racó dels Països Catalans.

[Continueu llegint l'article sencer a VilaWeb]

[Continueu llegint l'article sencer a El Punt Avui]

El president Quim Torra ha signat el manifest “Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’hivern!”, impulsat per la plataforma Stop JJOO, que continua recollint i ampliant adhesions. Altres adhesions destacades que ha rebut el manifest són les de Lluís Llach, la del diputat al Parlament de Catalunya, Ruben Wagensberg o la de l'exiliada Anna Gabriel. 

El president Torra considera que, “és necessari que govern comenci a canviar les prioritats i sigui capaç de replantejar les apostes cap al turisme de masses, l’oci de gran format o les operacions desajustades a la voluntat popular, així com tenir en compte les necessitats reals de les comarques i no imposar una candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus”.

El manifest va ser presentat públicament el 10 de novembre amb el suport inicial d’una quarantena de personalitats del Pirineu, entre les quals els esportistes Kílian Jornet, Núria Vilarrubla i Araceli Segarra, el filòsof Xavi Antich, els músics Alidé Sans i Sergi Carbonell (Txarango), l’editor Jordi Creus o l’economista Lourdes Beneria. La plataforma Stop JJOO continua recollint suports col·lectius i personals al manifest, tant del Pirineu, dels Països Catalans com d’arreu, via web https://stopjjoo.cat/manifest  

En una notificació a través de la defensa del Molt Honorable President Quim Torra i Pla, el Jutjat Penal 6 de Barcelona ha comunicat que el judici per haver desobeït una instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb la pancarta penjada a la façana del Palau de la Generalitat començarà el 17 de març vinent. La comunicació indica que la sessió començarà a dos quarts de deu del matí.

La nova causa que s’instrueix des de la tardor de 2019 està relacionada amb una instrucció dictada pel TSJC a instància d’una entitat espanyolista anomenada Impulso Ciudadano per a la retirada permanent de la pancarta que exigia la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. No es tractava en aquest cas d’una instrucció vinculada al període electoral, sinó d’un atac a la llibertat d’expressió de manera indefinida i total.

En contra d’aquestes instruccions i persecucions judicials, el Consell d’Europa va instar l’estat espanyol a aturar les causes contra els polítics successors dels qui havien estat empresonats i exiliats quan es tractava del dret legítim de demanar-ne la llibertat. És per això que, en el seu escrit de defensa presentat el mes de setembre passat, la defensa del president Quim Torra demanava incloure en les proves documentals la resolució 2381 (2021) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que exigia a l’estat espanyol no perseguir judicialment els governants que defensessin la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. En la resolució actual, el Jutjat diu que no vol demanar a l’Assemblea del Consell d’Europa aquesta resolució i que, si s’accepta en el judici, ja servirà la còpia que presenti la defensa.

De fet, es tracta d’una acusació que no s’hauria d’haver produït mai en compliment dels drets fonamentals reconeguts en la legislació actual espanyola, així com en la Carta Europea de Drets Fonamentals i en el Conveni Europeu de Drets Humans.

A continuació us recordem els arguments esgrimits per la defensa en aquest cas:

- Els actes polítics d’un president, membre del Govern i diputat estan protegits per la inviolabilitat parlamentària, així com emparats per la llibertat d’expressió i de representació política.

- La criminalització del president Torra no tan sols no respon a una interpretació democràtica del Codi Penal, sinó que infringeix preceptes constitucionals i drets fonamentals protegits pels tractats internacionals subscrits i ratificats per l’Estat espanyol. Concretament, la Carta Europa de Drets Fonamentals i el Conveni Europeu de Drets Humans.

- L’exhibició d’una pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats és una manifestació del dret a la llibertat d’expressió.

- La pancarta de la façana del Palau de la Generalitat volia representar el clam de milers de ciutadans en un acte de protecció i garantia de Drets Humans, com havia convidat a fer als representants institucionals el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.

- Els drets fonamentals no permeten limitacions fora de les excepcions derivades del principi de necessitat en l’ordre jurídic de qualsevol sistema democràtic.

- El Tribunal Constitucional ha establert que un mateix fet no pot ser alhora un exercici d’un dret fonamental i la comissió d’un delicte. En aquest procés legal contra el president Torra no s’ha fet aquesta valoració prèvia, tal com s’ha demanat perquè és preceptiu.

- La interpretació jurídica expansiva que s’ha fet per aplicar en aquest cas l’article 410 del Codi Penal (desobediència i denegació d’auxili) produeix una inseguretat jurídica resultant de l’arbitrarietat mostrada per aquesta extralimitació que buscava reprimir la llibertat d’expressió mitjançant l’exacerbació del tipus penal.

- La protecció de la llibertat d’expressió d’un parlamentari, com a representant polític, es troba especialment reforçada com estableix amb contundència el Tribunal Europeu de Drets Humans (sentència de 15 de març en el cas ‘Otegi Mondragón contra Espanya’): ‘la llibertat d’expressió ho és molt especialment [altament important i preuada] per un càrrec electe del poble; representa els seus electors, manifesta les seves preocupacions i defensa els seus interessos’. Així mateix, el TEDH estableix que la limitació de l’exercici de la llibertat d’expressió tan sols poden obeir a criteris de ‘necessitat’, ‘pertinença i suficiència dels motius al·legats’ i ‘proporcionalitat’; criteris que evidentment no es donen en aquest cas.

Girona, 29 de novembre de 2021

El dimecres 24 de novembre el president Quim Torra va participar en la jornada ‘Despoblament rural i crisi de l’habitatge. Un patrimoni en desús’, que es va celebrar a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Aquesta jornada estava organitzada pel mateix COAC, pel Grup de Recuperació i Estudi de la Transició Arquitectònica (GRETA), per l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana (OBRE) i per l’Agrupació d’Arquitectes per a la defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA).

L’objectiu d’aquesta jornada era el de crear un espai de debat i diàleg, des d’una perspectiva en positiu, amb l’aportació d’exemples, mirades i estratègies creatives i encoratjadores. El president va cloure la jornada amb una ponència titulada ‘Mas i terra: retorn a la Catalunya postCovid’. A part del seguiment presencial, aquesta jornada també es va retransmetre i l’enregistrament es pot recuperar en el següent enllaç.

https://youtu.be/pZOiQzKpCRQ?t=5865