El 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, ha rebut aquesta setmana la notificació de l’execució de les multes imposades per la Junta Electoral Central espanyola per haver mantingut les pancartes i llaços per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats durant les eleccions (3.000 €), per haver fet servir l’expressió ‘nefast 155’ i ‘el President Puigdemont i els consellers del seu govern que són amb ell a l’exili o a la presó’ en un correu electrònic (2.500 €), i per haver enviat la tradicional carta de felicitació del Sant Jordi als treballadors públics (3.000 €).

La Junta Electoral espanyola desobeeix amb aquest pas d’execució de les multes imposades al president Quim Torra, en un cas més de persecució de la llibertat d’expressió, desobeint les indicacions del Consell d’Europa que, en l’informe aprovat de manera aclaparadora per l’assemblea de la institució, instava a l’estat espanyol a ‘abstenir-se de sancionar els successors dels polítics empresonats per accions simbòliques que tan sols mostrin la seva solidaritat amb els detinguts’ (punt 9.3.3 de l’informe ‘Els polítics han de ser processats per les declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?’).

Cal recordar que el president Quim Torra va fer totes aquestes accions per les quals és sancionat en compliment de les indicacions que feia el grup sobre detencions arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, que animava les autoritats a denunciar la vulneració de drets que s’havia produït contra els polítics i ciutadans independentistes catalans.

L’execució de la persecució política contra el president Torra amb aquestes sancions econòmiques, 8.500 € en total, és un exemple més que la repressió no s’atura i que l’estat espanyol viu encara cec de venjança després de la gran victòria ciutadana del Primer d’Octubre. I ens recorda que les conseqüències repressives de quedar-se a mig camí de la proclamació i defensa de la independència són pitjors que les d’arribar fins al final.

(Nota de premsa. Girona, 24 de juliol de 2021)

M'he abstingut de mostrar la meva solidaritat a Marcel Vivet a través d'un tuit, bàsicament, per respecte a ell. Sóc molt conscient d'allò que implica que la Generalitat presti assistència legal en els casos en què un funcionari o treballador de la institució considera que ha estat perjudicat en l'exercici de les seves funcions. Per això, he preferit escriure aquest article per a poder-me expressar amb més extensió, però sense defugir la frustració i la decepció que sento pels casos com el del Marcel o qualsevol altre d'anàleg.

Em sembla que el dret de manifestació pacífica i el dret de llibertat d'expressió han de ser intocables a qualsevol democràcia i ho haurien de ser a la que ens toca viure mentre no siguem capaços de fer el salt col·lectiu per a fundar una nova democràcia catalana regida només per lleis catalanes i el dret internacional, especialment important pel que fa a la protecció dels drets humans. I per això, cal continuar treballant de valent per a totes dues coses: la independència i un respecte escrupolós dels drets humans, individuals i col·lectius.

Tanmateix, aquest cas de condemna completament impresentable —que ens ha recordat un cop més les contradiccions en què vivim— és resultat d'aquest compromís que té la Generalitat d'oferir cobertura i assistència legal a qualsevol treballador que cregui que ha estat afectat en l'exercici de la seva feina. Aquesta situació va ser una de les preocupacions més grans i doloroses mentre vaig ser president. I així ho vaig fer saber als responsables de gestionar aquesta assistència jurídica amb l'objectiu de ser molt i molt estrictes en els casos que es produïssin.

No cal que digui que he defensat del dret i del revés que tota acció de resistència i desobediència civil s'ha d'exercir sempre des de la militància en la no-violència. I és per això que em veig completament legitimat per defensar que tan sols es presti aquesta assistència legal quan es puguin demostrar els fets denunciats amb una agressió física a un agent dels Mossos d'Esquadra, un bomber, un sanitari, un mestre o qualsevol treballador de la Generalitat. No es poden produir casos d'acusacions sense cap base ni de persecucions col·lectives pel simple exercici del dret de manifestació o de protesta.

Tot això ho vaig expressar des de la Presidència i ho expresso ara perquè veiem nítidament l'ús que fan la fiscalia i els tribunals de les acusacions que els servim amb safata. Sincerament, espero que aquest cas —que la sentència ja reconeix que no pot demostrar amb proves que no siguin el testimoni d'un agent— sigui reversible i que en Marcel Vivet no hagi d'entrar mai a una presó. No cal dir, evidentment, que aquest judici ha de ser declarat nul si es confirma que som davant d'un cas de doble imputació d'un mateix fet a dues persones diferents. Cal que s'investigui aquesta denúncia amb la màxima profunditat i transparència.

Cal que fem lleis noves per a un país lliure. Mentre depenguem de l'arquitectura legal i institucional de l'estat espanyol, els independentistes i els demòcrates estem condemnats a viure en una contradicció frustrant. Tan sols un gest de desobediència col·lectiva i sostinguda evitarà que es vagin produint desobediències individuals amb alts sacrificis personals. Aviat tindrem noves proves que ens planta als morros la repressió que no s'atura mentre aquí ens empassem una taula de diàleg que no resoldrà res i ballem al so de l'establishment que vol 'normalitzar' la situació, és a dir, que ens quedem muts i obedients a la gàbia constitucional. El jutjat 13 i el Tribunal de Comptes faran esclatar davant del nostre nas l'evidència que no hi haurà mai justícia ni democràcia fins que no tinguem la nostra República Catalana lliure. A la vegada, veiem com la Guàrdia Civil i la policia espanyola continuen perseguint independentistes per acusar-los de qualsevol cosa. La resposta que donem a aquestes noves agressions vestides amb toga assenyalarà el camí cap a la rendició o cap a la independència.

Vivim atrapats en l'autonomia. El 155 que legalment va desaparèixer, ha deixat un rastre de temor que perdura en les estructures de l'autonomia, ja sigui al cos de policia, entre funcionaris, en els interventors, etc. L'autonomia és un entramat ple de paranys i murs que, malgrat ser una plataforma de poder i visibilitat, també és un obstacle per a la independència. És ben senzill: ens regim per unes institucions presoneres del sistema autonòmic jeràrquic espanyol, com ens ha demostrat ben cruament la pandèmia, per exemple, quan volíem el confinament total i el govern espanyol va tardar 15 dies a aprovar-lo. No hi ha gestió possible sense sobirania plena. No hi haurà lleis justes i democràcia avançada sense independència. I evidentment, per aconseguir la independència cal estar disposats a assumir més riscs dels que ja s'han assumit. Perquè, si no, haurem entregat la força de la repressió a Espanya que, mentre s'omple la boca de diàleg i retrobament, no deixa d'amenaçar i perseguir els demòcrates catalans.

Quim Torra i Pla
131è president de la Generalitat de Catalunya

El Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa va publicar ahir l’informe ‘Els polítics han de ser processats per les declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?’, en el qual analitza la persecució política contra catalans i kurds per Espanya i Turquia, respectivament. En aquest informe, que exigeix a Espanya l’alliberament dels presos polítics i la fi de la persecució dels exiliats a través de les euroordres, també fa referència al punt 9.3.3 a l’exigència de no perseguir els polítics que van succeir els empresonats i exiliats per les seves mostres de solidaritat, en una clara referència a la inhabilitació del president Quim Torra i Pla.

Concretament, l’informe del Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea del Consell d’Europa diu el següent: ‘Retirar els processos en marxa contra els dirigents/funcionaris implicats en el referèndum inconstitucional del 2017, i abstenir-se de sancionar els successors dels polítics empresonats per accions simbòliques que tan sols mostrin la seva solidaritat amb els detinguts.’

El president Quim Torra va negar-se a retirar les pancartes i símbols de solidaritat amb els represaliats per l’1 d’Octubre al Palau de la Generalitat i a qualsevol dependència de les institucions públiques catalanes, d’acord amb les indicacions que feia el grup sobre detencions arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, que animava les autoritats a denunciar la vulneració de drets que s’havia produït contra els polítics i ciutadans independentistes catalans. Cal recordar que el president Torra tindrà aviat un segon judici per haver desobeït la instrucció irregular del Tribunal Superior de Justícia de retirada d’una pancarta de solidaritat amb els presos polítics i exiliats.

L’informe del Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa reforça la decisió del president Quim Torra i el ratifica en la seva decisió de no permetre una agressió més a la llibertat d’expressió del poble català per part de l’estat espanyol. La repressió política contra l’independentisme català té i tindrà una resposta legal i política a Europa que l’estat espanyol vol amagar, però que ens ha de portar a plantar-nos davant de qualsevol nova agressió. És per això que els indults no són cap solució per al conflicte polític perquè no som davant d’un conflicte legal, sinó d’un conflicte polític. Tan sols la independència aturarà la repressió espanyola. Cal combatre els processos repressius encara actius al Tribunal de Comptes i a diversos tribunals amb determinació.

Girona, 4 de juny de 2021

[PDF] La nota de premsa de l'Oficina del President Torra

[PDF] L'informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea del Consell d'Europa (en anglès)

Dissabte 15 de maig de 2021, a les 11 del matí, es farà a l’Auditori Municipal de Santa Coloma de Farners l’acte institucional amb què l’Ajuntament concedirà la distinció de Fill Adoptiu de Santa Coloma de Farners al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, senyor Quim Torra i Pla.

L’acte comptarà amb la participació de la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, senyora Laura Borràs, i la Il·lustríssima Senyora Susagna Riera, alcaldessa de Santa Coloma de Farners. Han confirmat la seva assistència diputats i diputades representants del Parlament de Catalunya i de la Diputació de Girona; el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu; i bona part dels alcaldes i alcaldesses de la comarca de La Selva; a més dels regidors i regidores del consistori local, així com representants de les entitats de Santa Coloma de Farners.

L’acte tindrà diversos parlaments amb la benvinguda de l’alcaldessa, la glosa de la presidenta del Parlament i les paraules d’agraïment del president Torra. I comptarà també amb unes notes musicals a càrrec del tenor Jordi Cortada.

L’aforament serà obert als veïns i veïnes, però limitat, d’acord amb els protocols sanitaris. Tanmateix, l’esdeveniment es retransmetrà en directe a través de les plataformes YouTube i Facebook de la corporació municipal.

La proposta de lliurar la distinció de Fill Adoptiu al 131è president de la Generalitat de Catalunya va ser aprovada favorablement en la sessió plenària celebrada el 21 de desembre de 2020, pel resultat de 15 vots a favor dels 17 totals. Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Independents de la Selva i la CUP van votar-hi a favor, mentre que el Partit Socialista ho va fer en contra.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners exposa així les raons d’aquesta distinció: “La presidència de la Generalitat de Quim Torra ha donat a conèixer Santa Coloma de Farners amb escreix i, també, ha estat la més alta distinció i responsabilitat que hagi ostentat mai una persona vinculada a la nostra ciutat. Com a president de Catalunya, no ha amagat mai els seus orígens, ben al contrari, els ha donat a conèixer de múltiples maneres, tant a les xarxes socials com participant en diversos actes i activitats que s'han dut a terme a la capital de La Selva.”

Girona, 14 de maig de 2021