Quim Torra i Pla

Nascut a Blanes (Selva) el 1962.

És llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Va exercir com a advocat i directiu de Winterthur Assegurances entre 1987 i 2007. Va ser fundador de l'editorial A Contra Vent (2008); director de Foment de Ciutat Vella, SA, entre 2011 i 2015, i director del Born Centre Cultural del 2012 al 2015. També va exercir com a director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis entre 2016 i 2017.

A nivell polític i institucional ha estat president de Sobirania i Justícia (2010-2011). Membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural, n'ha estat vicepresident (2013-2015) i president interí (2015). També ha format part del consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana (2012) i ha estat vocal de la Junta de Museus (2015-2017). Conseller del consell d'administració del Museu Memorial de l'Exili (MUME) des del 2016 i director de la Revista de Catalunya des del 2015. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya. Després de dos anys i mig exercint la presidència, el 28 de setembre del 2020, el Tribunal Suprem espanyol va confirmar la sentència d'inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver desobeït la instrucció de retirada de totes les pancartes i símbols reclamant la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats dels tots els edifics de la Generalitat de Catalunya. Es confirmava l'atac a la llibertat d'expressió, una passa més de la repressió de l'Estat espanyol contra l'independentisme.

Ha publicat una desena de llibres sobre història de Catalunya, periodisme i biografies, obtenint el Premi Carles Rahola d'Assaig el 2009. El març de 2022 publica el seu últim llibre, 'Les hores incertes. Dietari de Canonges', editat per Símbol Editors, que és la segona part de 'Les hores greus. Dietari de Canonges', que va arribar a les llibreries un any abans. Soci d'Òmnium Cultural i membre de l'Assemblea Nacional Catalana. També ha estat articulista a El Punt Avui, VilaWeb, Nació Digital i El Temps, i ocasionalment al diari Ara.