Skip to main content
Campanya unitària pel català

Campanya unitària pel català

El dia 31 de gener es va presentar a Vilassar de Dalt una campanya unitària pel català. En què consisteix? Doncs en la creació d’un grup de treball que inclou totes les entitats cíviques i culturals de Vilassar, representants de la comunitat educativa, així com l’Ajuntament, aplegats s...
La llengua a l’escola, fem un pas endavant

La llengua a l’escola, fem un pas endavant

Aquest article el signen Quim Torra, Teresa Clota, Josep-Lluís Carod-Rovira, Blanca Serra, Salvador Cardús, Núria Cadenes, Antonio Baños, Àngels Martínez Castells, Isidor Marí i Teresa Casals i es publica a VilaWeb i al Punt-Avui. “La nostra pàtria és la nostra llengua”, va dir Joan Fu...

La llibertat

En una entre­vista que Anna Ball­bona va fer-li, Lluís Solà li con­fes­sava que el seu lli­bre Lli­ber­tat i sen­tit. Refle­xi­ons sobre la con­dició humana (1999-2016) era fruit d’ano­ta­ci­ons escri­tes en un qua­dern, fe...

El ciutadà Pompeu Fabra

El provincianisme engavanyat ens estava portant a l’extinció. Però una generació va alçar-se senzillament perquè volia ser més lliure, més civilitzada, més moderna. I sense una llengua ordenada, còmoda, neta i culta (i feliç, també), res no s’hauria aconseguit. Gràcies a Fabra, s’obria la porta a...

La lluita pel català

«Quan veiem la nostra llengua, el seu ús social per terra, i ens esgarrifem de la seva desaparició al cinema, els videojocs o a la justícia i ens posaríem a plorar per com n’és de maltractada per polítics i tertulians» Quan l’any 1911 Prat de la Riba es decideix, finalment, per l’ampliació de l’...

Una llengua acorralada

«Hi ha qui vol la independència per molts motius. Jo la persegueixo perquè entenc la llengua catalana com la clau de volta del nostre poble» La cerimònia dels Premis Gaudí de cinema és un dels moments en què, any rere any, s’exhibeix amb tota cruesa la anormalitat absoluta que pateix la lle...

La desertització del català

Fa uns dies, en una com­pa­rei­xença al Par­la­ment, el pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya dei­xava anar que “si el catalán fuera un requi­sito para los jue­ces, nos lle­varía a un desi­erto judi­...

Vint normes per a editar les millors novel·les en català (segons Joan Sales)

“L’única obra eficaç és la del Club, o sigui, donar sistemàticament bones novel·les, llegívoles, intel·ligents, que enlairin el to general de la nostra literatura, que li donin sobretot un aire «normal» de literatura de debò, o sigui per ser llegida, lluny, ben lluny d’aquestes col·leccions de ge...

Vint normes contra la mala literatura (segons Alexandre Plana)

“La glòria i el mèrit en alguns homes s’escau en allò que escriuen; i en altres, en què no escriguin pas”. Amb aquesta cita, Plana tancava una sèrie d’articles que va publicar a la Revista Nova els anys de l’inici de la I Guerra Mundial, amb el títol deliciós de Petit assaig d’estratègia i d...

Vint normes per a convertir la traducció en un art (segons Josep Carner)

El príncep dels poetes va ser també el Conseller Primer dels traductors catalans. Com diu Marcel Ortín, “Josep Carner (1884-1970) va trobar en la traducció, alhora, un modus vivendi (en alguns moments la seva principal font d’ingressos) i una ocasió per exercitar les seves capacita...

Vint normes per a superar l’angúnia del bilingüisme (segons C.A. Jordana)

Cèsar August Jordana i Mayans (Barcelona, 1893 – Buenos Aires, 1958), enginyer, va dedicar-se a la literatura catalana. Mestre de català i deixeble de Pompeu Fabra, va dirigir l’Ofina de Correcció de la Generalitat de Catalunya. L’any 1939, va marxar a l’exili, on va mori...

Vint normes per al català periodístic (segons Ramon Barnils)

En la seva tesi sobre “El català periodístic”. de 1983, Ramon Barnils reflexiona sobre la necessitat d’assolir una llengua estandaritzada: “El periodisme català no ha viscut mai en la normalitat, ni plena ni parcial. Quan nosaltres estem amb una llengua normativa, els altres estan ja amb una llen...

Vint normes per a escriure bé (segons Armand Obiols)

1. A una cosa has de renunciar si vols arribar a algun lloc: a escriure per escriure. 2. No has d'escriure perquè quatre desgraciats et diguin: "Caram, caram!". Així escriuen el 99% dels que escriuen en català (i castellà), sinó perquè els teus llibres es puguin llegir encara d'aquí cent anys co...

La batalla per la llengua

La batalla per la llengua té lloc als baluards de València i les Illes, però tots som a les muralles. No és endebades . La nostra pàtria és la nostra llengua i allà on la llengua és ferida, tos som les víctimes. Per això en aquesta batalla hi som tots, cal que hi siguem tots, perquè o la guanyem ...

El bilingüisme i la llengua il·lusòria

Per crear una obra universal cal arrelar-se a una país i a una història, cal militar per una cultura i per una llengua. No és possible parlar de Catalunya sense referir-se a la històrica lluita pel seu territori i a una personalitat avui sotmesa a una pressió límit. La lluita per la supervivència...

Carta a la Directora General de la UNESCO

Atesa la greu situació en què es troba el Sr. Jaume Bonet (20 quilos de pes perduts; fatiga extrema), advoco per una mediació internacional. En aquest sentit, adjunto carta enviada a la Directora General de la UNESCO sol·licitant la seva intervenció urgent. Si algú pogués estar interessat en envi...

15 dies en vaga de fam pel català

Divendres passat, al twitter, vaig llegir un tuit que deia que un jubilat de Mallorca estava en vaga de fam per Mallorca. Enllaçava amb la notícia. Impressionat, vaig córrer a obrir-la. Es diu Jaume Bonet, pertany al col·lectiu Jubilats per Mallorca, i va instal·lar-se a començaments de mes a Ca...

La contribució de Manuel Fraga a la literatura catalana

Enmig de tants elogis a una figura cabdal de la història d'Espanya, molts d'ells proferits des de Catalunya, constato, amb pesar, que hi ha qui s'oblida de la contribució de Manuel Fraga a la literatura catalana. Error imperdonable que em veig en l'obligació de puntualitzar, no fos que ens passés...

El show de Truman català

El nostre país té l’estremidora capacitat de què quan sembla que no podem caure més baix, caiem. Ens superem a nosaltres mateixos en una espiral diabòlica que sembla no tenir fi. La penúltima de les nostres piruetes de funambulistes coixos ha estat el patètic anunci del mossos d’esquadra de prote...

Llanos de Luna o la “normalitat”de parlar en espanyol a Catalunya

En el seu dia ja vaig confessar que la seva imatge, com sortida d’una mesa de la “cuestación de la fiesta de la banderita”, no et deixa indiferent. Hauria fet les delícies de Rusiñol a l’hora d’escriure el seu Gente bien. No escatima en vestuari, la senyora Llanos de Luna, i en la presa de p...

Per què el castellà hi sortiria guanyant en una Catalunya independent?

Darrerament, la llengua ha estat notícia. Bona cosa. Sempre és bo que discutim sobre el català i el castellà, que no ens amaguem, que siguem sincers i clars. La llengua és el nervi de la nació, aquí ens ho juguem tot. Si falla la llengua, falla tot. Jo, per exemple, tinc una relació estranyíssim...

La decadència de l'”Adéu-siau”

Constato un retrocés claríssim en l'ús de l'”Adéu” o l'”Adéu-siau”. Cada vegada són més i més les persones que s'acomiaden de mi dient-me “Salut”. I ja no parlem d'una benvinguda que empri el “Déu vos guard!” o l'”À Maria!”, definitivament arraconades a les golfes, al bagul de la besàvia, i que j...

Honorable Manent

Tot i que l'havia visitat puntualment per uns dubtes sobre uns estudis que estava fent, no vaig “conèixer-lo” de debò fins que, a través de les arts conspiradores de Jordi Amat -il·lustre deixeble de Manent en aquest vell ofici-, em va trucar un dia per oferir-me la publicació de les seves memòri...

La decadència de l'”Adéu-siau”

No sé vostès però jo constato un retrocés claríssim en l’ús de l’Adéu o l’Adéu-siau. Cada vegada són més i més les persones que s’acomiaden de mi dient-me “Salut”. Ja no diguem una benvinguda que empri el Déu vos guard! o l’À Maria!, que semblen ja arraconades a les golfes, al bagul de la besàvia...

Joan Solà, Ciudadanos i el PP

En un país amb una llengua i una cultura pròpies hi ha qui es passa tota la vida esquivant-les, alguns, fins i tot odiant-les i anhelant la seva fi. Són a la vora, entre nosaltres, tots en coneixem uns quants exemples. Abunden especialment a la zona alta de Barcelona i en barris benestants de tot...

Una Catalunya en castellà

Visita a l'exposició de l'Espai Betúlia a Badalona, “Pompeu Fabra, una llengua per a tot i per a tothom”. Vostès sabien que el Mestre va viure des de 1912 a Badalona, un cop va tornar de Bilbao i fins que va haver de fugir a l'exili? Doncs un grup de badalonins s'ha encaparrat en recordar-nos-ho....

Quin deteriorament!

No falla mai. Quan quedo amb en Jordi Cortada sé que en algun moment de la conversa, sigui parlant de política, de llibres o del grup de nois i noies que parlen en castellà que ens acabin passant per davant, perquè a Barcelona sempre t’acaba passant per davant un grup de nois i noies que parlen e...

Fronteres lingüístiques: del 'röstigraben' al pa amb tomàquet

El Röstigraben, o frontera del rösti, és el nom que donen els suïssos a la invisible però tangible frontera cultural i lingüística que separa la regió francòfona de l'alemanya, seguint el traçat que marquen les aigües del Saane/Sarine en mig del cantó de Friburg. El rösti, un menjar de patates ro...