Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalíptiques des de la trona: “Seny!, Responsabilitat!, Penediu-vos!, Torneu al cau de la província i sereu perdonats!”. Després, per terra, mar, aire, tertúlies i premsa amb vocació de foca equilibrista amb pilota esclata una pedregada en forma de neollengua de l’estatus quo (governabilitat, solidaritat, unió, sentit d’Estat, crisi econòmica, lleialtat institucional, etc..). Per últim, els pocs supervivents al fenomen meteorològic, mig estabornits i amb símptomes clars de fatiga crònica nacional, són/som confinats a l’habitació dels mals endreços, allà on van parar tots els que gosen preguntar-se si en aquest país no té dret a ser un país.

Tota aquesta parafernàlia de gent que apel·la a la legalitat -espanyola-, la submissió a les normes -espanyoles- , la responsabilitat -de la perpetuació de l'statu quo espanyol- , la governabilitat -d'Espanya-, la lleialtat institucional –amb les autoritats espanyoles que no ens deixaran mai decidir-, la moderació –per a evitar cap ensurt indesitjable a l’establishment espanyol- , la centralitat –oblidant-se que el centre polític és avui al voltant de la independència- , l’interès general –que curiosament sempre és l’espanyol-, etc, etc, .

La defensa de l'establishment a Catalunya i de l'statu quo és avui la mateixa bandera per la que treballen i s'esforcen - i a fe que s'esforcen- PSC i Fomento del Trabajo Nacional. Curiosa coincidència. O no tant curiosa, mentre el país s’asfixia sense futur, davant de la situació actual d'emergència nacional, el PSC s'erigeix com el principal baluard del Puente Aéreo per a evitar que res canviï, que la colònia no s'esvaloti, que la decadència progressi fatalment.

Es pot no participar en un Pacte pel Dret a Decidir del teu país?

PSC i Fomento de Trabajo han decidir que sí. Entesos. Els defensors de l'statu quo amb Espanya s'han autosituat, doncs, fora de la comunitat catalana, del sentir majoritari del poble català. Habiten als extrems i allà hem de deixar-los que segueixin la seva pertinaç, i esperem que llarga, travessa cap al no res. L'espai central és nostre.