Wagner al Liceu

Enlloc més no hi fou tan feliç. Per fi després de tantes fugides, havia trobat una llar. El dia que Còsima va arribar per quedar-se amb ell per sempre, Villa Triebschen es va convertir en el seu Walhalla. Li agradava passejar, amb la seva levita de pana marró i pantalons de setí daurats i flors de perles, el cos prim, els ulls vivíssims, que tan contrastaven amb uns llavis pàl·lids, gairebé inexistents, la boina de vellut negre tirada enrere, atrapant els cabells blancs que mai queien sobre el seu front ampli, el somriure, sí, per fi, un somriure suau, com somniant un pensament feliç, acompanyant Còsima per la vora del llac. Ella li explicava que també el seu pare, Franz Liszt va fugir un dia de París amb la Comtessa d'Agoult, tal i com després faria amb la princesa Caroline von Wittgestein, Marie Duplessis -la dama de les camèlies- i Lola Montes. La comtessa, que escrivia llibres amb el pseudònim de Daniel Stern, també ho havia abandonat tot per ell, la seva casa, la seva mare, el seu marit, els seus fills. La parella va viure a Ginebra i a Itàlia. Les emocions viscudes enmig dels grandiosos paisatges alpins l'ajudarien a compondre "Anys de Pelegrinatge", una peça amb una profunditat insondable. Els visitaria sovint, Liszt, a la parella de Triebschen. I Nietzche i el Rei Lluís de Baviera, acompanyat del Príncep Taxis. I les desenes d’admiradors que esperaven hores, en les barques, prop de la seva casa per veure ni que fos un instant, el seu rostre fugaç.

A Lucerna van néixer Siegfrid, el seu fill. Aquí, un dia blau de desembre, les ones de les aigües s'aturaren, el vent va deixar de bufar, el cel enretirà els núvols de neu i ordenà al sol que lluís, fins el drac del mont Pilatus restà paralitzat. Al vestíbul de Villa Triebschen, en l'escala d'accés al primer pis, les notes de l'idil·li de Siegfrid es van escoltar per primera vegada. Com un dolç despertar per Còsima. Fou el regal de Richard Wagner a la seva dona. La peça d'amor més bella mai escrita. 13 músics portats de Lucerna interpretaren aquest collage de diferents escenes de l'Anell, tot i que el seu tema principal estigui relacionat amb el leitmotiv de Tristany i Isolda. Nietzche, en un dels seus viatges a l'Illa dels Benaventurats, a visitar Dionís i Ariadna, que era així com ell anomenava la llar dels Wagner i la parella, ajudà al compositor a concebre aquest pla secret per a felicitar a Còsima en el seu aniversari, el dia de Nadal.

Anys després, just al davant del jardí de Triebschen, un home alçava una batuta contra la tirania i l'horror, potser en el mateix moment que, a quilòmetres de distància, Winifried Williams Wagner, la nora de Richard, li comentava a Hitler, de bracet i a cau d'orella, rient enjogassadament, en un dels concerts de Bayreuth en què el Fürher assistia com cada any, que aquella peça de l’Idil·li era coneguda a la família Wagner com la "música de l'escala".

L'agost de 1938, Arturo Toscanini va dirigir el primer concert de gala del Festival d'estiu de Lucerna, per a una audiència d'unes mil cinc-centes persones. El concert el va retransmetre la NBC i el van repetir dos dies més tard al Kunthaus de la ciutat. Fritz Busch, Bruno Walter i Willem Mengelberg, amb les seves orquestres, van completar el repartiment d'aquesta primera edició.

Per contrarestar la influència nazi dels festivals de Salzburg i Bayreuth va néixer el Festival de Lucerna. Només Toscanini podia aixecar aquella batuta contra el feixisme, davant de la villa de Wagner, a qui tan admirava. Només Lucerna podia donar una mica de llum en l'Europa de la fosca nit nazi. Només la música lliure en un país lliure servia per acollir els exiliats del terror, els fugitius de la vergonya, els represaliats de la dictadura.

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos