És incomprensible –o no– que a l’any 2021 hàgim d’escriure articles sobre la llibertat d’expressió. És intolerable que en una democràcia –o no– condemnin tuitaires, rapers o titellaires que critiquen i qüestionen el poder, l’statu quo. És injust que els jutgin pel que diuen, i és escandalós –o no– que facin els ull grossos amb els homòfobs, catalanòfobs, neonazis i altres herbes. Com a glosador tenc clar que cada paraula que utilitz és sinònim de llibertat. La glosa –el rap, el teatre, la poesia…– se serveix de la ironia, la sátira, el sarcasme, la befa, la burla, la hipèrbole, etc. Però sobretot, s’origina per unes circumstàncies i es desenvolupa en un context determinat. Quantes vegades hem sentit en boca d’un polític, que l’han aplegat infraganti, “ho han tret de context?” Agafar un...