Skip to main content
Estimadíssim Tati

Estimadíssim Tati

Quin greu, aquest dissabte, quan ens han dit que havies mort. Havíem quedat precisament aquest dissabte, el dia del teu sant, per venir-te a veure i fer-te una abraçada. Quina buidor i quin silenci hem sentit. Quina il·lusió ens has donat tots aquests anys, amb el teu amor incondicional pels més...
Fins a aconseguir-ho

Fins a aconseguir-ho

Ho sé i soc el primer de reconèixer-ho: és tot tan cansat, és tot tan extenuant, és tot tan diabòlicament fatigant, que en algun moment ens passa pel cap tirar la tovallola, murmurar un “Ja s’ho faran”, girar els ulls cap a una altra banda, deixar que el pensament es fongui en el no-res d’un dolç...
Tornar a guanyar credibilitat

Tornar a guanyar credibilitat

No existeix una relació Catalunya-Espanya per la senzilla raó que Espanya no reconeix el subjecte polític Catalunya. Sota monarquies, dictadures i repúbliques, el que defineix l’estat espanyol és la unitat indissoluble de la pàtria espanyola. En l’actualitat, aquesta unitat està garantida per la ...
Assetjats, des de fa 310 anys

Assetjats, des de fa 310 anys

El dia de Sant Jaume farà exactament 310 anys de l’arribada de l’exèrcit de les Dues Corones, França i Espanya, comandat pel duc de Pòpuli, a les portes de la ciutat de Barcelona. El dia abans s’havia hissat la bandera de Santa Eulàlia a la&n...
L’exili i un formatge de bola

L’exili i un formatge de bola

L’any 2009 vaig visitar la senyora Elvira Elias, al seu pis d’Arenys. Molt menuda, perfectament arreglada, amb un pentinat acabat de sortir de la perruqueria. Tenia una cara rodona, molt bella, i el cos una mica inclinat. Portava un vestit i unes sabates de tacó gros. Caminava a poc a poc i, un c...
El retrobament de Pla i Xammar a Catalunya

El retrobament de Pla i Xammar a Catalunya

Havien estat grans amics, havien viatjat plegats a l’URSS i per mitja Alemanya, havien batallat per les mateixes causes, fins i tot signant alhora els articles, en el periodisme i en el catalanisme. S’admiraven. És coneguda l’opinió de Pla: “En Xammar m’ha ensenyat més que tots els llibres plegat...
Cuidem la gent que ens cuida?

Cuidem la gent que ens cuida?

Aquests primers mesos del 2023 he tingut l’oportunitat de reunir-me amb entitats del tercer sector perquè, més enllà de visites, converses i activitats en què he pogut participar aquests últims anys, volia escoltar quina era la seva situació passada la pandèmia de covid-19. Just abans de l’esclat...
Ni càlculs ni excuses davant l’emergència de la sequera

Ni càlculs ni excuses davant l’emergència de la sequera

Quan Raimon cantava els versos “Al meu país la pluja no sap ploure”, no es podia pas imaginar que avui, molts anys després, seríem a un pas d’entrar en situació d’emergència greu per la sequera. És evident i sabut que el cantautor de Xàtiva no parlava de la situació climàtica ni meteorològica, si...
Per un programa independentista de debò

Per un programa independentista de debò

Comprenc i comparteixo la veu dels qui consideren que som en un fangar i que hem anat més enrere que no pas endavant. La cúspide de l’octubre del 2017 ens va deixar un moviment independentista en descomposició per raons diverses i complementàries. La fragilitat d’un independentisme institucional ...
Pressupost i eleccions

Pressupost i eleccions

El febrer de l’any 2020 s’havien tancat tots els camins per a una legislatura productiva en termes independentistes. Els plantejaments dels partits que formaven el govern de la Generalitat i el meu mateix ja no eren coincidents. No compartíem una estratègia per acabar la feina que havia quedat es...
Un objectiu sense un pla és pur desig

Un objectiu sense un pla és pur desig

Avui fa un any que un senyor ves­tit d’esport va pre­sen­tar-se al Palau de la Gene­ra­li­tat per a noti­fi­car-me que el Tri­bu­nal Suprem espa­nyol havia rati­fi­cat la sentència d’inha­bi­li­tació que gai­rebé un any abans hav...
Vuit punts per a complir el projecte del president Barrera

Vuit punts per a complir el projecte del president Barrera

Avui fa deu anys de la mort del Molt Honorable President Heribert Barrera. No cal fer-ne la biografia, és prou coneguda, de l’exili al retorn a Catalunya, la seva defensa aferrissada del dret d’autodeterminació en la discussió de la constitució espanyola i la seva digna presidència al parlament r...
La terra dels nostres fills

La terra dels nostres fills

Qui recordi els anys de l’independentisme combatiu dels 70 i 80, aquell independentisme que mirava la nació catalana de punta a punta sense complexos, observarà que l’alliberament nacional com a poble no anava gens deslligat de la defensa de la terra, de l’ecologisme, sinó tot el contrari. L...

La gestió de l’ordre públic per a una policia exemplar

Una vegada més, amb la detenció i empresonament de Pablo Hasel, aquesta setmana hem vist com s’empetitia una mica més la ja prou feble llibertat d’expressió a l’estat espanyol i, per desgràcia encara, a Catalunya. Dir que els Borbons són uns lladres en una cançó no hauria de ser considerat ja una...

“L’única manera d’avançar és la ruptura democràtica”

Benvolgudes i benvolguts: Vull començar aquesta declaració expressant un cop més el meu condol i el del govern a totes les víctimes i familiars de les víctimes de la Covid-19 que ha colpejat aquests últims mesos el nostre país i la resta del món. Perquè en aquest país continuen encara morint per...
Perquè tenim la raó i perquè tenim la força

Perquè tenim la raó i perquè tenim la força

Aquests dies tenim més presents que la resta de l’any els fets de l’octubre del 2017. El referèndum (amb totes les fites prèvies), els cops violents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, la resistència heroica de la ciutadania als col·legis, l’aturada de país del 3 d’octubre amb una mobilit...
Persécution de la Catalogne, déclin démocratique

Persécution de la Catalogne, déclin démocratique

Les juges de la Cour suprême espagnole ont décidé que je ne pouvais plus être président de la Catalogne, alors que j’ai été élu démocratiquement par le Parlement de la Catalogne. J’ai été condamné et destitué pour avoir accroché une bannière en faveur de la liberté des prisonniers politiques et d...

Aprofitar l’oportunitat per no malbaratar el somni

Poques hores, pocs dies abans de la sentència al dret d’autodeterminació de Catalunya, ens tornarem a mirar al mirall com a societat, com a país, com a comunitat que té el deure de preparar un futur millor per a si mateixa i per als seus fills. Així com el Primer d’Octubre ens va posar a prova i ...
‘Objective independence’ is Catalan rallying cry today

‘Objective independence’ is Catalan rallying cry today

The celebration of the 2019 Diada Nacional de Catalunya (National Day of Catalonia) comes at a moment in which the country is at a historic crossroads. For nearly two years now, honourable people have been in prison or in exile for having given voice to the citizens of Catalonia in a refere...
Teixir l’única resposta possible

Teixir l’única resposta possible

La voluntat popular és la primera institució republicana. He fet meva aquesta afirmació de Josep Carner des que la vaig llegir. I més ara que he assumit una responsabilitat màxima en fer efectiva aquesta voluntat popular. Com a polític, soc fill de l’1 d’octubre. Fins aleshores, havia dedicat tot...
The Catalan independence movement is not behind the rise of Spain’s far right

The Catalan independence movement is not behind the rise of Spain’s far right

The Spanish extreme right is fueled by a fear of true democracy, of diversity, of equal opportunities and women’s rights. They have used fear and hate as their main tools to cultivate growth, as Anne Applebaum’s deeply reported essay shows.  In Spain, the rise of the ...
It's Been A Year And Catalonia Is Still Not Free

It's Been A Year And Catalonia Is Still Not Free

It has been more than a year since the people of Catalonia voted in a referendum for independence from Spain. Despite fears of violence and abuse by Spanish police, around 2.3 million people hit the polls on October 1, 2017. It was clear that the fear was not as strong as the collective will to ...
‘Estimats Jordis: heu vençut la por’, carta de Quim Torra a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

‘Estimats Jordis: heu vençut la por’, carta de Quim Torra a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

['Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer saber qui són] Estimats i enyorats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Un any sense vosaltres en llibertat. No puc deixar d’esgarrifar-me quan ho escric. Un any ro...
1-O: l’esperança de la victòria que vindrà

1-O: l’esperança de la victòria que vindrà

Devien ser les sis de la tarda. Amb la Carola, les filles i un parell de famílies més, esperàvem fora de l’Escola Oficial d’Idiomes que s’acabés l’horari laboral per entrar-hi. Era divendres. Un divendres especial, perquè menys de 48 hores després començaria una votació que canviaria la història ...
Com un sol poble contra el feixisme

Com un sol poble contra el feixisme

[Article publicat a diversos diaris catalans el 3 d'agost de 2018] ‘Democràcia, llibertat i civilització. El significat d’aquestes paraules és més important que mai ara que ens enfrontem al virtuosisme de les mentides i a la tergiversació del significat de les paraules, que forma part de la natu...
Carta abierta de Quim Torra a Pedro Sánchez: el exilio y los principios que hemos compartido y queremos compartir

Carta abierta de Quim Torra a Pedro Sánchez: el exilio y los principios que hemos compartido y queremos compartir

Ya lo puede decir, señor Pedro Sánchez, que somos dueños de nuestro silencio. Un silencio que, cuando viene de una formación como la suya, forjada en la lucha contra la tiranía, sabe peor todavía. En un escrito en su blog, usted hace referencia a unos textos míos que no acaba de citar y que me t...

‘La línia recta’, carta a Clara Ponsatí

Estimada Clara,  Canvio i em passo dels missatges via Signal a aquesta carta pública, fent una excepció. Com estàs, com va tot? Les notícies que ens continuen arribant de tu són bones. Pensem que tens el millor advocat possible i que els teus companys de professió et respecten i t’honoren. ...

Llibertat de pensament

Ste­fan Zweig, el gran escrip­tor de l’Europa d’entre­guer­res, l’ino­bli­da­ble autor de Moments estel·lars de la huma­ni­tat o El món d’ahir (Memòries) té una obra menys cone­guda que les seves novel·les o les bio­gra­fies...

On ets, Europa?

La impres­si­o­nant Oda a Espa­nya de Mara­gall acaba amb aquest vers: “On ets, Espa­nya? — No et veig enlloc. No sents la meva veu atro­na­dora? No entens aquesta llen­gua —que et parla entre perills? Has des­après d’enten­dre an els teus...

Conjurem-nos

L’aute del Tribunal Suprem (TS) desestimant el recurs d’Oriol Junqueras contra la seva presó provisional torna a situar-nos davant del moment d’emergència nacional que viu Catalunya. Som davant d’un Estat disposat a tot, que no s’aturarà davant de res i que està instruint una causa general contra...

De campanya, amb Josep Pla (IV)

Era l’any 1921 i Josep Pla va presentar-se  les eleccions per a diputat provincial per la província de Girona (districte de la Bisbal) i poder formar part de la Mancomunitat.  Pla acabava de fer 24 anys. Comptava amb una breu carrera periodística, però ja despuntava en els cercles inte...

De campanya, amb Josep Pla (III)

En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat ...

De campanya, amb Josep Pla (II)

En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat ...

De campanya, amb Josep Pla (I)

En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat ...

Passejant amb la Patrícia

Havia tornat feia poc de Suïssa i després d’uns mesos treballant en la biografia d’Eugeni Xammar havia començat l’aventura suïcida d’Acontravent. La Pat n’havia fet unes ressenyes molt amables. Intuïa que estimàvem el mateix país perdut, no pas per aquelles crítiques, sinó perquè la lectura ...

Lliçons apreses

«L'independentisme ha de fer alguna cosa més que convèncer el 21-D, ha de guanyar, i per més del 50% dels vots» En una primera vida, vaig treballar durant 18 anys per una companyia multinacional d'assegurances. Primer com advocat, després com "executiu" i encara, els dos últims anys, com a membr...

L'autocrítica independentista

«Una autocrítica valenta és just el contrari d’un passar comptes frívol, mesell, electoralista i primari com deixava anar l’alcaldessa Ada Colau» M’imagino que com qualsevol altre independentista, des del 27 d’octubre avanço enmig d’una boira, després de què algunes opinions que he defensat dura...

El programa electoral

«Què farem el 22 de desembre? Fins on està disposat aquest país a arribar, la gent d'aquest país, l'endemà de la victòria?» Tenim un president a l'exili, mig Govern a la presó i la resta també a Brussel·les. Tenim els presidents d'Òmnium i l'ANC engarjolats. Tenim desenes de càrrecs electes denu...

Llista Única de Defensa de la República

«Proposem ara una Llista Única de Defensa de la República, que combini la legalitat republicana i alhora permeti defensar-la i resistir des d'un Parlament imposat i il·legítim» (Abans de les eleccions del 27-S, alguns vam intentar que tirés endavant una Llista Única del Sí, composada per ciutada...

Neix una república

(Arti­cle entre­gat ahir dijous a les 17.30 h. No enten­dria de cap manera que avui no naixés la república, per l’1 d’octu­bre, per la causa justa de la legítima defensa i de la pro­tecció del nos­tre poble i perquè no trobo ni un argu­ment con­vin­cent en els ...

Eleccions o independència?

«L'article 155 no canvia l'essència mateixa d'on ha estat sempre la qüestió catalana: la pròpia sobirania i la democràcia» La Vanguardia, El Periódico i l'Ara han demanat aquest diumenge al president Puigdemont que convoqui eleccions. Amb motius diversos, els tres coincideixen en aquest punt. I...

Les raons de Churchill

«Churchill va afirmar: 'Amb amables frases diplomàtiques, varen ser lliurats a la venjança del partit guanyador a Espanya'. Com sempre, tenia tota la raó» Recordo l'any que, de visita a Londres vaig descobrir el barri de South Kensington. Carrers i places que s'encadenen amb edificis de raj...

Una declaració d'esperança

En plena guerra del desastre nacional, Joan Sales va enviar una carta al seu amic Màrius Torres on l'advertia que: “si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la”. És bo tornar als cl...

Als herois de l'1 O

«Hem guanyat. Som lliures. La victòria l'has portat tu. I la declaració d'independència d'aquesta setmana és teva» No tinc paraules per tot el que hem viscut aquestes últimes 48 hores i em sento profundament emocionat i commogut.   Hem vist les nostres mares, els nostres amics, les nostre...

Fundar la República

"Que la sort i Santa Eulàlia ens hi acompanyin. El dia de la victòria s'atansa" Diumenge votarem en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. És irreversible. La revolta catalana s'ha fet present. I amb ella, la bàrbara repressió de l'Estat, que ha despullat i deixat a la intempèrie to...

A vèncer l’impossible!

Vivim hores extra­or­dinàries. Som allà on havíem de ser. Estem tocant la inde­pendència amb la punta dels dits, gai­rebé li fem pes­si­go­lles i per això aquesta con­ti­nua essent la revo­lució dels som­riu­res. O és que la lli­ber­tat no e...

Seguiu servint la nació

Molt hono­ra­ble pre­si­dent, En pri­mer lloc, vull agrair-vos, com el pri­mer repre­sen­tant de la nació, l’esforç, el seny i el coratge que heu demos­trat, senyal i prova del que demos­tra­reu d’ara enda­vant, en nom de tots. El referèndum ha si...

Treu les teves urpes de les nostres urnes

«Però sobretot que sàpiga Sepharad que en la independència de Catalunya no només ens hi va el cor, ens hi va la vida» Amb aquest títol vaig publicar un article dies abans del 9-N i, si m'ho permeten, el torno a utilitzar. Em sembla més adient que mai. Tinc un enorme, creixent i volcànic em...

Del setge de l'Estat a l'estat de setge

«La vida dels catalans és allò que passa entre el no d'Espanya a qualsevol proposta de Catalunya i el no d'Espanya a qualsevol proposta de Catalunya» Durant segles, l'Estat espanyol ha practicat amb èxit un setge permanent als catalans. Durant 300 anys, per dret de conquesta, s'han vulnerat...

Gràcies, mossèn Ramon

Mossèn Ramon Alven­tosa és el rec­tor de Santa Coloma de Far­ners des de fa una dot­zena d’anys. De tarannà tran­quil i reser­vat, camina ràpid els pocs metres que van de la rec­to­ria, al car­rer Major, fins a la parròquia, a la plaça, al cam­pa­nar de...

El bellíssim delicte de sedició

«Així hem estat sempre vistos els catalans: sediciosos en potència, amants de la llibertat, disposats a revoltar-se per reconquerir la llibertat manllevada» La paraula sedició ve del llatí seditio, seditionis (allunyament, desunió, "anar lluny", apartament d'un poder establert o d...

Contra la por, independència

«Si ens fixem en el patrimoni col·lectiu de la nació, porten segles espoliant-lo» L’”operación patrimonio” sembla haver estat la darrera gran aportació del tenebrós Estat espanyol en un intent desesperat per donar a la “por” un renovat i poderós impuls. I, tanmateix, en la llarga traj...

La província de Núria Parlon

«Perdoni, però si per un costat es reconeix la condició de nació a Catalunya, per l'altre no se li pot negar el dret a l'autodeterminació» La setmana passada, la senyora Núria Parlon va ser entrevistada per Antoni Bassas, a l'Ara. Un exercici del que vam tenir com a resultat el retrat d'un ...

El procés, fa 25 segles

Gràcies als déus, encara hi ha peti­tes ale­gries que aju­den a des­em­pol­sar-se el dia a dia ruïnós i gris oceànic de la lite­ra­tura del temps de les pres­ses. Recordo l’asto­ra­ment amb què l’any 2011 començava la lec­tura del Bre­vi&sh...

Carta oberta a «comuns» i al PSC

«Diu Jordi Arqué: "Jo per la meva part, ni com català ni com socialista, no accepto cap disminució del dret de Catalunya a la seva autodeterminació"» L’amic Valentí Soler, poeta, rescatador de Just Cabot, compilador de les obres completes de Tomàs Garcès, activista pro Pompeu Fabra, per dam...

Inhabilitar l’inhabilitador

«L’única manera d’afrontar el repte colossal és amb la certesa i la seguretat que l’estat català futur amnistiarà a tots els inhabilitats i querellats que ho siguin pel fet de participar i involucrar-se en la seva organització» La història moderna i contemporània dels catalans és allò que passa ...

Els darrers (i els primers) dies de la Catalunya republicana

«La pàtria caiguda ha ressorgit més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans. Les nostres veus, la nostra bandera i el nostre ideal s'alcen de nou» Ja fa alguns anys va caure a les meves mans el llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili. Recordo...

Carta oberta a l'expresident Pujol

«Aquest país no pot arrossegar aquesta estela d’enganys, hipocresies i deformacions ni un moment més. I menys que mai, ara» Benvolgut expresident, La setmana passada es donava a conèixer un escrit vostre, del 20 d’abril, titulat “situació de risc, però amb actius”, publicat per l’associació Ser...

O referèndum o mobilització

«A la descolonització espanyola, tots els nous estats de Llatinoamèrica van ser fruit de declaracions unilaterals d’independència» Naturalment, el govern espanyol ha respòs negativament a la petició d’un referèndum acordat amb el Govern de Catalunya.  Com era de preveure, l’estat espan...

Revolució i somriures

Quan ja fa anys vam deci­dir jubi­lar el cata­la­nisme, fèiem alguna cosa més que aco­mi­a­dar-nos d'un movi­ment polític que va ser­vir per retor­nar-nos a la nació; avançàvem, deci­si­va­ment, en el con­cepte de sobi­ra­nia pròpia ...

El glamur de la tercera via

«Els herois de la moderació i del seny, des de les chaise longues de la piscina, ens retreuen desobeir la legalitat espanyola, però, naturalment, no tenen en compte que la minoria catalana en el tauler de joc de l’Estat és irrellevant per canviar res» Recapitulem: querelles, denúncies, insults. ...

I la capital, on és?

«Als barcelonins avui se'ns convidava a mirar lassament cap a una altra banda, a assistir d'espectadors frenètics de mil i un projectes, excepte del de la construcció de la llibertat del país del que en som capital» Els anys 1917-18, Eugeni d’Ors va escriure una prèdica als “solitaris”, a “les v...

Organitzar, convocar i celebrar

«La confiança necessita gestos, no és un estat d’ànim que s’autoalimenta sol, s’esvaeix si no comporta acció, si no se’l cuida i se’l fa créixer. I a cinc mesos del referèndum, necessita, també, concrecions jurídiques» Deia Ferran Casas, divendres, des d’aquest digital que “A partir d'avui ...

Margallo i el «derecho de conquista»

«A Espanya, avui, li queden tan sols unes poques, darreres colònies. Quanta raó tenia Manuel de Pedrolo!» L'any 1893, el general Margallo - besavi del qui va ser fins fa poc ministre d'Exteriors espanyol- era el responsable de la defensa de la ciutat de Melilla. No se li va ocórrer altra co...

Fase dos: no cooperació

En el moment polític que viu el país és ine­vi­ta­ble recor­dar Lluís Maria Xiri­nacs: “Mai cap país no pot mer­ca­de­jar la qua­li­tat de la seva lli­ber­tat (...) La meva con­vo­catòria res­pon a una única fina­li­tat pri­m...

L'unionisme, marxa fúnebre sense arguments

«L'independentisme busca el per què, l'unionisme en té prou en agitar l'espantall del com» La manifestació d'aquest diumenge de l'unionisme va aplegar uns milers de ciutadans, sí. Qualsevol comparació amb les xifres de mobilització que aconsegueix l'independentisme dóna diferències abismals...

El setge del 2017

«La independència exprés és la que, ara sí, confiem tots que s'executi i es proclami després del vot afirmatiu majoritari dels catalans al referèndum» Convençuts de què els catalans som ximples del tot, els qui ens neguen el dret més elemental, el dret a decidir qui som i què volem ser, els qui ...

L'Estat és una claveguera

«Contra la revolució democràtica catalana, Espanya ha llançat el seu exèrcit d'institucions, funcionaris, policies, agents secrets, fiscals i el que faci falta» Era a finals de novembre del 2012 i la campanya per les eleccions al Parlament s'acabava. CiU celebrava el seu míting final al Pal...

L'oferta de Madrid

«De les ofertes colonials de Madrid només poden sortir més noves i vistoses ensarronades i ximpleries» Ara farà gairebé dos anys, en unes jornades sobre Reflexió i Debat (ja es veu que la cosa anava forta), el senyor Miquel Roca va fer un encès elogi de l'ambigüitat com a eina per a gestionar la...

Judici de Molt Alta Tensió

«Han estat 15 anys de lluita contra aquesta autopista energètica que senzillament acabava amb una terra i un paisatge i una manera de ser i de viure» La meva família prové de Santa Coloma de Farners. Durant generacions, el nostre paisatge han estat els boscos de les Guilleries, les seves ri...

Muriel Casals i l’independentisme central

És quan t'atures un instant, en aquest procés que sembla xuclar el temps, que els records t’inunden i és inevitable pensar en tots aquells que avui no hi són quan, el 2010, aquest país va dir prou. Joan Solà, Moisès Broggi, Heribert Barrera, Joan Blanch, Antoni Badia i Margarit, Muriel Casals, et...

Em sap greu, pare

«Si despullem el poema de Vinyoli queden tres mots: Memòria, Paraula i Vida. Potser és això, sí. I així és com viurem nostra vida, mesclada amb tu» Estimat pare, Em penso que vam fer bé les coses. O al menys com t'haurien agradat. Des que vas morir al Trueta -només tenim paraules d'agraïment pe...

El raquitisme de l'autonomia

«No recordo quines eren les preguntes, però les respostes passaven, d'una manera o altra, per la independència» El debat de diumenge al vespre del President de la Generalitat amb una colla de ciutadans va palesar de manera rotunda fins a quin punt vivim en el raquitisme autonomista. Calculo...

Espanya no pacta

«Ho sabem nosaltres i ho sap la comunitat internacional. Precisament per això és tan important explicar bé per què Catalunya s'autodeterminarà el setembre en un referèndum unilateral» Si alguna cosa coneixem amb certesa és que Espanya no pacta. En tot cas, amb Espanya es pot arribar a negoc...

L'angúnia de seguir a Espanya

«Anar a parar a l'Audiència Nacional per cremar unes fotos del Rei! Però què és això? Sincerament, fa angúnia continuar un dia més en aquest estat espanyol. Però per respecte a nosaltres mateixos, simplement» El procés cap a la independència de Catalunya ha fet qüestionar els fonaments de l...

Un diàleg per a ximples

«I així és com algú que ens tracta directament de "tontos", el ministre de Cultura d'Espanya, representa la veu de la creuada del govern espanyol pel "diàleg"» L'actual portaveu del govern i ministre d'Educació i Cultura, don Íñigo Méndez de Vigo y Montojo, és el novè baró de Claret, descendent ...

Independentisme i republicanisme

«A l'independentisme el republicanisme li va com l'anell al dit, perquè a més a més l'imposa un repte enorme: l'ambició de la plena virtut civil dels ciutadans» Obsedit en la batalla dels arguments (econòmics, socials, culturals, etc.) i en presentar la seva causa com la de la democràcia, l'inde...

Independència i calendaris

«Tot el que hem fet aquests últims 10 anys té sentit només si arribem a un desenllaç aquest estiu» Puntuals com els canelons i la carn d'olla per Nadal i Sant Esteve, arriba l'Operación Diálogo de cada any. Amb més o menys parafernàlia, a vegades un simple sospir del ministre de torn, altre...

La millor opció per l'unionisme

«L’estat espanyol només té un camí que podria donar-li una opció per a evitar l’inevitable, de seguir en aquesta direcció: jugar la carta del pacte» Acostumats a veure el procés des de la perspectiva de l’èxit de l’independentisme, oblidem la perspectiva contrària: què li convé a l’unionisme? D...

Nació de nacions en xarxa

«A Catalunya tenim dret-a-decidistes per a no decidir res; defensors de nacions de nacions però que no poden exercir el dret a l’autodeterminació que se li suposa a tota nació» De petit ens encantava jugar al joc dels disbarats. Amb els amics del col·legi, seiem a terra formant una rotllana...

Rufián i el «show» de la Transició

«No hi ha només un, n'hi ha milers de milers de Gabriel Rufians. Ell va donar veu la setmana passada a tots aquells que han dit que ja estava bé de tot plegat» Una de les grans aportacions del procés de la independència de Catalunya ha consistit no només en forçar a definir-se sobre la sobi...

«Spoliarium», gladiadors i despulles

«La revolució catalana no es pot entendre sense les classes mitges i populars que veuen en la independència l'única opció per fer saltar pels aires segles de dominació» El tràgic destí dels gladiadors no acabava amb la seva mutilació, esquarterament o degollació a la sorra del circ. L'espec...

Escenaris gandhians

«I és que si bé la República catalana no és possible sense el compromís dels nostres representants polítics, tampoc no ho és sense la determinació aferrissada del moviment civil que l'impulsa» "Sabem per dolorosa experiència que la llibertat mai es concedeix voluntàriament a l'opressor (...) Fa ...

La gran desobediència

«Si ara no reaccionem contra el judici al president Mas, on posarem el límit? Si no ho és ara, ho serà la inhabilitació de l’alcaldessa de Berga? O de la presidenta Forcadell?» Poques setmanes abans del 9-N del 2014, la BBC publicava a la seva pàgina web que els catalans s’havien unit per “desaf...

Lletra de batalla per Rafael Casanova

Era dijous, però no era un dijous qual­se­vol. Era Sant Andreu i el Saló de Cent pre­sen­tava l'aspecte de les grans oca­si­ons. Ni la guerra con­tra Felip V no va atu­rar un pro­ce­di­ment sagrat per als bar­ce­lo­nins. Des que Jaume I, a p...

El trencament ineludible

Les últi­mes set­ma­nes han estat frenètiques, en el debat inde­pen­den­tista. Referèndums uni­la­te­rals, vin­cu­lants, d'inde­pendència, lleis de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, pro­cla­ma­ci­ons d'inde­pendèn...

La línia recta

Les elec­ci­ons del 27-S van mar­car no tan sols la des­a­pa­rició –o si voleu, superació– de la Cata­lu­nya autonòmica, sinó que també van endur-se allò que deno­minàvem “la fase de defi­nició i estudi del procés”. L'etapa de prein­de­pendència, qu...

Desobeir, és clar que sí

Cul­mi­nar la prein­de­pendència –la fase d'exe­cució del procés en què ara mateix ens tro­bem– exi­geix que es pro­du­ei­xin totes les con­di­ci­ons perquè es pro­vo­qui una tem­pesta política per­fecta. Caldrà lide­ratge co...

L'humanisme de Muriel Casals

"Vàrem emprendre un llarg, difícil,  perillós camí. I estimàvem les coses  -fossin neu o fang,  rosada o constel·lació.  I les fèiem nostres per causa  de l’amor que ens havia ensenyat com anostrar-les."  Joan Vinyoli Potser va ser així com Muriel Casals va vi...

La preindependència

El pre­si­dent Puig­de­mont afir­mava en el seu dis­curs d'inves­ti­dura: “Obrim una etapa inèdita de la política cata­lana i sense manual d'ins­truc­ci­ons. Aquesta serà la legis­la­tura d'un període excep­ci­o­nal, de postau&sh...

El projecte d'un país

La impos­si­bi­li­tat de fer un referèndum per a la inde­pendència –que serà eterna– va obli­gar-nos a adap­tar unes elec­ci­ons al Par­la­ment per a fer-lo. El con­cepte era clar; el pro­jecte, enor­me­ment difícil però defi­nit (in...

Units per discutir

Dis­sabte pas­sat, a Sant Pri­vat d'en Bas, va tenir lloc un acte d'home­natge al doc­tor Badia i Mar­ga­rit. Durant anys, ell i la seva família van pas­sar els estius allà. Pri­mer, a la casa del mes­tre del poble, després van poder acon­se­guir un...

L'alba de la independència

Per fi, ha arri­bat l'hora. Diu­menge és el dia. I les pri­me­res hores del matí de dilluns ens dibui­xa­ran, clara i neta, l'alba de la inde­pendència. Com hem arri­bat fins aquí? Què ha fet pos­si­ble que el poble de Cata­lu­nya deci­deixi em...

Màxima esperança, màxim coratge

L'amic Vicenç Pedret m'ha dei­xat lle­gir aquest estiu la seva tesi doc­to­ral, His­to­ri­o­gra­fia i filo­so­fia política (Tucídides, Maquia­vel, Hob­bes), diri­gida pels pro­fes­sors Sales i Mont­ser­rat, i qua­li&...

Crida pel referèndum

Siguem ori­gi­nals, com deia Gaudí, tor­nem als orígens. I l'ori­gen de tot és l'exer­cici de la sobi­ra­nia del poble de Cata­lu­nya per a deci­dir el seu futur. Des del 10-J del 2010, del qual avui com­me­mo­rem el 5è ani­ver­sari (So...

A 100 dies

El diven­dres 19 d'aquesta set­mana serem a 100 dies del 27-S. Ja han pas­sat les elec­ci­ons muni­ci­pals; ja s'han cons­tituït els nous ajun­ta­ments. Ara és neces­sari que tots els esforços es con­cen­trin en un únic objec­tiu: gua­ny...

El carnaval de la Sra. Balletbò

Fa un parell de diu­men­ges, l'exdi­pu­tada i mem­bre icònica del PSC Anna Balletbò era entre­vis­tada al digi­tal Crónica Glo­bal. En un moment deter­mi­nat, i en la pre­gunta de com veia el procés, la Sra. Balletbò va afir­mar: “Ahora ha ...

Catalan Weekend

Data: dar­rer cap de set­mana de juny. El repte és for­mi­da­ble, l'èxit, arris­cat. Però s'ima­gi­nen Bar­ce­lona el dia 27 de juny plena d'estran­gers que volen conèixer què està pas­sant a Cata­lu­nya? No els sedu­eix la idea? Fa dos...

I fins al 27-S, què?

El 10 de novem­bre pas­sat, fa només tres mesos, The Times obria en por­tada sobre la votació per la inde­pendència de Cata­lu­nya del dia abans, amb les parau­les següents: “Milers de cata­lans voten amb espe­rança la sepa­ració d'Espa­nya.” ...

L'independentisme mata

L'agost del 2013, el dipu­tat del PSC Xavier Sabaté piu­lava: “Ningú no es pre­gunta a la Cata­lu­nya anes­te­si­ada per què tan­tes morts a les plat­ges? Avui 2 morts més. I el govern? Ah! Pre­para la cadena.” Una set­mana després, insis­tia: “...

El ‘big bang' català

El que el pre­si­dent Mas va pre­sen­tar dimarts no va només ser un full de ruta cap a la inde­pendència, de pas­sada va dei­xar anar unes quan­tes bom­bes ter­mo­nu­cle­ars de 100 mega­to­nes de potència (m'he asses­so­rat i puc...

Escac a Espanya

La partida entre Catalunya i Espanya arriba a la darrera jugada. Ahir els catalans vam fer escac. Ara és el govern espanyol que ha de moure. I després, la nostra darrera jugada, que ha de ser l'escac i mat. Els catalans, ahir, no tan sols van votar (hem passat del 'volem votar', al 'votarem' i a...

Punt de no-retorn

Diu­menge, com tots els matins de diu­men­ges elec­to­rals del món, votaré per la inde­pendència. Fa 300 anys que espe­rem aquest dia. Una llarga i estra­nya revo­lució, la nos­tra, que arrenca de la zona zero, Bar­ce­lona, el Born, a mig­d...

Provincians

L'autèntica tragèdia naci­o­nal és el pro­vin­ci­a­lisme espa­nyol domi­ci­liat a Cata­lu­nya. Que per a Espa­nya i les seves elits madri­le­nyit­za­des no siguem res més que unes províncies, ara englo­ba­des –i enga­bi&s...

L'hora greu

Car­les Pi i Sunyer, en plena Guerra Civil, va publi­car tres obres interes­santíssi­mes –i molt poc cone­gu­des–: Temps de sem­bra, La corda greu i La porta oberta. En con­junt, un autèntic bre­vi­ari cívic “que cerca en la dramàtica de...

El president, amenaçat

Se n'ha anat parlant i és una sospita generalitzada, però ahir, de nou, Luis Maria Ansón, a El Mundo, repetia que els serveis secrets espanyols i el CNI investigaven el president Mas. La raó, òbviament, és la voluntat de convocar la consulta sobre la independència de Catalunya. I l'objectiu, enca...

Bandera negra

Els almogàvers a Grècia, els sega­dors per Cor­pus, els car­do­nins pel setge de 1711, els bar­ce­lo­nins i cata­lans a les mura­lles de la capi­tal de Cata­lu­nya en el dar­rer alè de lli­ber­tat del nos­tre poble. La ban­dera n...

La gran ona groga

Diuen que el surf, més que un esport, és un estil de vida. La recerca de l'ona per­fecta s'ha con­ver­tit en una litúrgia per a molts, una devoció capaç de con­ver­tir-se gai­rebé en una obsessió. Per al veri­ta­ble sur­fista, caval­car damunt les ones és u...

Els déus socialistes

No sem­pre es té l'ocasió d'assis­tir a un esfon­dra­ment com el que ha vis­cut el PSC aquests dar­rers temps. I tan­ma­teix, en menys de tres anys, hem vis­cut el cre­pus­cle dels déus soci­a­lis­tes, una lluita a con­tra cor­rent p...

El Titànic era ell

La meva gene­ració, que ronda els 50 anys, ha assis­tit a un dels espec­ta­cles més fabu­lo­sos del nos­tre temps: la decadència i enfon­sa­ment de la pro­gres­sia espa­nyola a Cata­lu­nya, dis­fres­sada tos­ca­ment de modern...

La independència és una qüestió de bon humor

Aquesta setmana, mentre esperàvem la gigafoto, es llançava l’operació Castells a Europa, iniciativa d’Òmnium que pretén aixecar “human towers for democracy” en les principals capitals europees. El país bull d’iniciatives i arreu hi trobes un somriure, l’alegria d’estar vivint un moment esperançad...

Viatge a l'interior de la ment d’un colonitzador

El cap de setmana passat va celebrar-se a la Pedrera una conferència de Miss. Viviane Reding, la Comissària de Justícia, Drets Humans i Ciutadania de la UE. D’algú que ostenta un càrrec amb aquests bellíssims noms caldria haver-ne esperat una defensa ardent d’un poble que justament apel·la a la j...

Resposta a Jorge Moragas

Em perdonaran a aquestes alçades tornar a un tema vell, però la dialèctica provincialisme-cosmopolitisme, al nostre país, és eternament apassionant. Així doncs em permeto recordar les paraules del director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno, Sr. Jorge Moragas, qui arran de la convenció d...

La resistència catalana

Avui és 23 de gener de 2014. Tal dia com avui, fa 75 anys, sortia del Palau Robert, fugint de la imminent entrada dels feixistes a Barcelona, un bibliobús amb alguns dels escriptors i intel·lectuals més importants de la nostra història contemporània: Francesc Trabal, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, ...

Independència + Constitució= pregunta imbatible?

En l’espiral en la que ens trobem, lògicament a cada sopar amb els amics surt el tema de la pregunta. Abans parlàvem de literatura o de cinema, i ara passem l’estona parlant de preguntes. El retrocés és evident, què hi farem. Ahir, en el nostre petit grup de conspiradors habituals, vaig tenir l’...

Resposta a Gregorio Morán

Dissabte passat, a La Vanguardia, el Sr. Morán es feia una pregunta inquietant: “Sanidad o 1714?” i, un cop refet de l’ensurt, el lector que s’atrevís a continuar es trobava davant d’un regitzell de tòpics tronats de la progressia espanyola establerta a Catalunya, passant per la imprescindible ci...

Javier Cercas i l’apocalipsi

En la línia d’un anterior article en el que negava el dret a decidir dels catalans, l’escriptor gironí Javier Cercas en va publicar un altre fa pocs dies a El País en el que, refermant-se en l’anterior, afegia nous conceptes al debat com “caverna catalana”, “la Sociedad se ha partido” i que, sego...

El sofà, el pitjor obstacle per a la independència

Durant els últims anys, el moviment independentista ha fet un esforç colossal per posar sobre la taula dades i xifres, arguments i valors, que no han tingut, per la banda contrària, una resposta intel·lectual d'un certa alçada. No passa setmana que algun membre de l'establishment -convertit per l...

El poble, baluard del procés

Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalípt...

Elogi del botifler

Estranya figura, la de la traïció. Present a la història de la humanitat des del momento 0. De Caïm a Judes, de Brutus a Fouché, de Macbeth a Sauron. El traïdor gaudeix d’una mala reputació. Fins i tot en el cas dels catalans, la paraula s’usa escassament, s’ha preferit escollir la de “botifler”,...

Seguim veient coses meravelloses

Ara fa un any, arran de la històrica manifestació de la Diada de 2012, vaig publicar en aquest digital un article. Aleshores, i perdoni'n la cita, deia: "Hem vist un poble abraçar la causa de la llibertat, llum als ulls i força al braç, convençut ja que la construcció d’un país, del seu país, nom...

La gran ona groga

Diuen que el surf, més que un esport, és un estil de vida. La recerca de l’ona perfecta s’ha convertit en una litúrgia per a molts, una devoció capaç de convertir-se gairebé en una obsessió. Per al veritable surfista, cavalcar damunt les ones és una religió, fonamentada en la llibertat absoluta. ...

Fa 300 anys, va començar un setge...

Avui, dia de Sant Jaume, fa exactament 300 anys de l’arribada de l’exèrcit de les Dues Corones, França i Espanya, comandades pel duc de Pòpuli, a les portes de la ciutat de Barcelona. El dia abans, s’havia hissat la bandera de Santa Eulàlia a la Casa de la Ciutat, símbol inequívoc de la crida a l...

L’alcalde de Pineda i els “independentistes feixistes”

Amb una gran tristesa, llegíem abans d’ahir al bloc del Sr. Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i president de la Federació de Municipis de Catalunya, com aquest acusava l’independentisme de ser “tan radical, sectari i excloent (per no dir feixista), com el centralisme". És a dir, que ens deia ...

L’emoció de la independència

Hi ha un punt molt interessant de com va evolucionant el procés cap a la llibertat del nostre país. Durant els últims anys, el moviment independentista ha fet un esforç colossal per posar sobre la taula dades i xifres, arguments i valors, que no han tingut, per la banda contrària, una resposta i...

Malalts, anormals i terroristes suïcides

La setmana està essent pròdiga en insults als catalans. De moment, el Sr. Bolaño ja ens ha dit malalts, el Sr. Tamames, anormals i un tal Sr. Tertsch, després de l’habitual comparació al nazisme, que ja no cotitza a l'alça després de tantes vegades com ens ho han repetit, ho ha enfilat fins a “fa...

Aquelles fraccions de segon quan tots hem de coincidir

Dissabte al Concert de la Llibertat va produir-se un moment màgic. De fet, van ser força moments, però per damunt de tots, quan els 90.000 assistents al Camp Nou vam aixecar aquell tros de cartolina –groga, vermella o blava- per fer el mosaic del Freedom of Catalonia 2014, en aquell precís instan...

PSC, baluard de l'establishment

Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalípt...

Per fi, una pastilla contra Espanya

Un grup de científics americans, en un experiment amb rates, han aconseguit, mitjançant l’administració d’un fàrmac específic, esborrar un record negatiu dels animals (Nature Neuroscience, Vol. 10, pp. 414-416). El científic suís Dominique de Quervain, de la Universitat de Zurich, s’ha mostrat e...

Per primer cop, el poble pot guanyar

Fa un parell d’anys vaig tenir l’oportunitat de publicar un llibre inquietant: INFORME DIAGONAL, amb el subtítol de “Com aturar l’independentisme”. El periodista i tanmateix amic Pep Gimeno, basant-se en el famós Informe Lugano de la Susan Sontag, hi plantejava un escenari tan fascinant com terro...

Catalanistes no independentistes?

Fa pocs dies, el PSC feia una crida als "catalanistes no independentistes" a apuntar-se i donar suport a la reforma de la Constitució que el seu partit proposa. Jo ja no em sorprenc de res i he acabat acceptant que hi hagi gent que proposi la reforma del Senat o que aspiri a negociar res amb Espa...

S’albira la independència

Fa 300 anys que esperem aquest dia. Una llarga i estranya revolució, la nostra, que arrenca de la mirada neta i clara dels segadors, en la Guerra de Separació de 1640, i que segueix a la “Zona Zero”, Barcelona, el Born, a migdia del dia 11 de setembre de 1714 i que va necessitar renèixer amb la R...

Directe d'esquerra de Forcades a l'estómac del PSC

La irrupció a l'escena política de Teresa Forcades i d'Arcadi Oliveres és alguna cosa més que l'aparició d'uns nous actors polítics, és la peça final que calia per unir independència a justícia social i sortida de la crisi. Els partits de vocació espanyola a Catalunya, i de manera especial el PS...

Per responsabilitat i sentit comú, independència

Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalípt...

Elogi dels vells independentistes

L’edat és incerta, però tenen una cosa en comú: han estat independentistes tota la vida. En aquells anys que el catalanisme maldava per trobar un cop i un altre l’escletxa per on “encaixar” un projecte comú per Espanya, ells ja s’havien adonat de l’absurditat d’aquesta bogeria. Quan any rere any...

De Josep Pallach a Pere Navarro

La darrere vegada que es va veure un exemplar de socialista català ja fa molts anys, a mitjans del 70 del segle passat. Tenia nom, es deia Josep Pallach. De fet, el socialisme català, que durant la República va comptar amb un gruix d'homes considerable, i uns noms de prestigi com Serra i Moret o ...

Per què serem independents?

El catalanisme, és a dir, l'independentisme, viu com aguantant-se la respiració des del 25 de novembre. Com si tot estigués a punt d’ensorrar-se. Va costar Déu i ajuda arribar fins allà i, tanmateix, a estones dóna la sensació que haguéssim perdut, com si l’11 de setembre passat els milers de cat...

Compartir el projecte independentista

Durant el darrer mes, m’he reunit, successivament,  amb representants de tres entitats independentistes per tractar del mateix tema:  trobar una manera de col·laborar conjuntament, de compartir interessos, experiències i accions. Compartir, tanmateix, és un estat d’ànim arriscat, acost...

Les xifres de la independència

Enmig del xivarri i del diletantisme, hi ha qui es posa a treballar, agafa l'ordinador i es passa hores i hores intentant fer alguna cosa més que un comentari enginyós o un article espavilat. No és massa gent, perquè Catalunya s'ha convertit en una tertúlia immensa, però n'hi han. Gent que no nom...

En l’enterrament del catalanisme

Com respondria el gran Dr. Soler a la pregunta: I què dir si el catalanisme es mor? “Gràcies per tot”,. Ha estat un segle i mig fent servei, però se’ns ha mort. Millor dit, l’hem matat. Gràcies per tot i un parenostre. Des de finals del segle XIX, però sobretot a començaments del XX, un grup de ...

Tornar a l’origen: la pàtria dels catalans

Ho sé i sóc el primer en reconèixer-ho: és tot tan cansat, és tot tan extenuant, és tot tan diabòlicament fatigant, que en algun moment o altre a tots se'ns ha passat pel cap tirar la tovallola, murmurar un: "ja s'ho faran", girar els ulls cap una altra banda, deixar que el pensament es fongui en...

Una declaració d’esperança

En plena guerra del desastre nacional, Joan Sales va enviar una carta al seu amic Màrius Torres on l'advertia que: “si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la”. És bo tornar als clàssic...

El Consell de la Transició Nacional dels millors

Tot sembla indicar que hi haurà dos punts bàsics que haurà de tenir en compte el nou govern: la comunicació i internacionalització del cas català, d’una banda, i la posada en marxa del Consell de la Transició Nacional que fixi el full de ruta, impulsi i assessori el govern en el camí cap a la ind...

La llengua i les bèsties

A casa els pares corria un vell exemplar d’un llibre que tots els germans havíem llegit: De quan les bèsties parlaven, d’en Manuel Folch i Torres. El pare era inflexible i, com La rosa i l’anell de Thackeray i en Bolavà de Josep Maria Folch i Torres, considerava que un no...

Grandesa i esperança

En plena guerra del desastre nacional, Joan Sales va enviar una carta al seu amic Màrius Torres on l'advertia que: “si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la”. És bo tornar als clàssic...

La foto que terroritzarà Espanya

Efectivament, no són els resultats que m'esperava. És més, reconec que just el moment de conèixer l'enquesta de TV3, trobant-me en els estudis de “la Xarxa” fent de tertulià -era el meu primer dia- , vaig entrar en un estat de xoc que va allargar-se perillosament, fins el punt que els espectadors...

Centrats en la independència

Bé, superada la vaga general d’ahir, tornem sisplau al que és rellevant en aquestes eleccions: saber si Catalunya avalarà la via del procés cap a la independència. Tothom pot pretendre legítimament que parlem de tot, però centrem-nos en l’essencial: vol Catalunya ser independent? Això és el que v...

Per un discurs sindical nacional propi

Una de les grans mancances de Catalunya ha estat no tenir un discurs sindical (ni patronal) nacional propi. Encara més greu, el pitjor de tot ha estat sempre veure patronals i sindicats atrapats a la teranyina espanyola. Sense sindicats catalans i patronals catalanes és difícil bastir un país. ...

L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya

Si abans els espanyols bombardejaven Barcelona cada 50 anys, ara signen Manifiestos cada 5 dies. Estan en forma. El procés endegat pel poble de Catalunya per assolir la llibertat ha despertat la decrèpita bèstia espanyola. I com en aquelles decadents atraccions de fires de poble, ens tenen instal...

Bon cop de falç, socialistes!

Com la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix, tota la Catalunya socialista està en contra de la llibertat del país que representen? No! Un petit poble es manté irredent al Juli Cèsar Navarro de torn, Santa Coloma de Farners. Sóc de Santa Coloma, i fa un any vaig tenir l’honor de fer el pregó de la Festa Ma...

Tarda electoral amb la tortuga

Ah jove, quin dia radiant de primavera! Perdoni, però som a la tardor. Impassible (en el sentit lampedusià que el professor Colomer em comentava l’altre dia, és a dir que la impassibilitat és el fonament de la distinció), la tortuga va alçar uns mil·límetres la testa, va tancar els ulls amb...

Decàleg d'un independentista en campanya

PATRIOTISME. Per a un independentista en campanya res no ha canviat respecte a quan no estava en campanya, és a dir, primer de tot hi ha la llibertat del seu país i aquesta és la gran diferència amb la resta d'electors, que prioritzen altres idees. Ell no, aspira, tan sols, a ser un ciutadà lli...

Hem vist coses meravelloses

Diuen que quan finalment l’arqueòleg Howard Carter va accedir a l’interior de la tomba de Tutankamon i, a través d’un petit forat, va poder veure l’interior, davant de la insistència del seu mecenes, Lord Carnavon, que li demanava, expectant, què és el que hi veia a dins, va deixar anar, emociona...

Surto de l’armari: sóc federalista

Tants anys sense poder-ho dir. La vida passava al meu davant i jo, resignadament, callava. Mentia a tothom, a la meva dona, als meus amics, als meus fills. Em consumia per dintre. Però des d’abans d’ahir que ja no puc aguantar més i avui, solemnement, ho proclamo: sóc un federalista. Ho portava ...

Moments estel·lars del provincialisme

Hi ha poques institucions que representen de manera tan absolutament perfecta la seva idiosincràsia provincial com el Cercle d’Economia. És la sublimació de l’esperit regional, del seny –entès com a renúncia- i el sentit d’estat –espanyol, naturalment- encara molt present en certs àmbits del nost...

Espanya, el gran forat negre

Quan l’any 1905 Albert Einstein, des de Berna, va publicar la teoria de la relativitat, molts pocs s’adonaren de l’impacte brutal que tindria en la física i en el coneixement del fenomen del dèficit espanyol El control de les despeses i costos en l’Estat espanyol, vistos des de la perspectiva de...

La incompatibilitat de les banderes espanyola i catalana

Diumenge al vespre, després de la indiscutible victòria d’Espanya a l’Eurocopa, país al que aprofito des d’aquí per felicitar, se’m va ocórrer d’escriure el tuit següent: “Llegeixo que en Xavi porta la senyera. Algú pot dir-li que la guardi, per favor, que qui ha guanyat és Espanya, no ens confon...

Els que votaran que No

És curiós com a vegades reaccionem. Ara, amb la victòria d’Espanya a l’Eurocopa –i aprofito des d’aquí per felicitar aquell país tan entranyable- sembla que hàgim descobert que molts, que desenes, que centenars, que milers de catalans volen continuar essent espanyols. Com si no haguessin existit,...

Independentisme: esport o deure?

51-21-21. Aquestes són les xifres: 51% votaria Sí a la independència, 21% votaria No i un altre 21% s’abstindria. No només això, com he llegit en el bloc del senyor Alexandre Miquel, “segons l’enquesta del CEO l’abstenció activa en el referèndum seria del 21,1%. Per tant, com a màxim, votaria un ...

Aparcar la independència per la crisi?

En una de les darreres visites a la província, el Ministro de Interior, Sr. Fernández Díaz, va recomanar-nos que a causa de la crisi "no és moment d'independència a Catalunya”, perquè "vivim en un món on no hi ha lloc per a les independències". En la línia dels arguments sòlids i contrastats que ...

El català cosmopolita sense pàtria

(3a entrega de la sèrie començada amb “L’independentista emprenyador”, i “Els moderats d’extrem centre”, publicats en aquest digital) Tots en patim algun, a la nostra vida del dia a dia. El cosmopolita català sense pàtria és un producte memorable de la nostra terra, i comparteix amb el catxalot,...

Europeus en extinció

Karl-Markus Gauss, salzburgès, assagista, crític i editor de la prestigiosa revista literària Literatur und Kritik, va escriure fa alguns anys el llibre EUROPEUS EN EXTINCIÓ (Símbol Editors), on proposava un viatge en sis capítols per les zones de perill: els sefardites de Sarajevo, els aromans d...

Els moderats d’extrem centre

(2a entrega de la sèrie començada amb “L’independentista emprenyador”, publicat fa uns mesos en aquest digital) Tots en patim algun, a la nostra vida del dia a dia. El moderat d’extrem centre no parla, sentencia; no pensa, jutja; no camina, s’eleva; no respira, regula l’aire; no dubta, puntualit...

Espanya, Estat tòxic

Els especialistes en Teoria i Disseny Organitzacional han desenvolupat aquests darrers anys, amb èxit, el concepte d’”Organitzacions tòxiques”, qualificant-les així, senzillament, perquè en elles resulta nociu treballar-hi per a la salut de la gran majoria dels seus membres. Aquestes organitzaci...

Seny? Rauxa? Catalunya!

Si el meu heroi Eugeni Xammar deia que: “Els catalans pels quals la llibertat de Catalunya no és la passió dominant són un senyors que m'acaben la paciència”, a mi em provoca idèntiques sensacions els catalans que cada cinc minuts de mitjana apel.len al seny. Votes sí al referèndum d'autodetermin...

La bandera espanyola republicana

Acabem de passar uns dies de passió republicana. Entre el record del 14 d’abril i les hazañas bélicas del descendent de Felip Vè, hi ha hagut comentaris i fotos per a tots els gustos. De nou, però, hom assisteix, pertorbadorament sorprès, a l’estranya visió espanyolacèntrica del món que encara av...

Artur Mas i Oriol Junqueras

Els Déus –i jo diria també que Santa Eulàlia- han volgut que, en bona part, l’èxit del moment fundacional que estem vivint recaigui en dues persones: el president Mas i Oriol Junqueras, líders dels dos partits catalanistes més importants a Catalunya (No voldria que aquest article es llegís com qu...

Estat propi: ara toca Unió

En la història hi ha moments de tot. Hi ha èpoques accelerades o somortes, vibrants o dodecafòniques, plenes o ermes. I després hi ha els moments fundacionals. Tenim la sort, els catalans del segle XXI, d’estar-ne vivint un d’aquests. No em poso solemne, constato. El catalanisme, que és un movim...

Omplir el Palau Sant Jordi d’independentistes

Data: 10 de març. Hora: matí i migdia. Lloc: Palau Sant Jordi. El repte és formidable; l’audàcia, portada al límit; l’èxit, arriscat. Però s’imaginen el Palau ple d’independentistes? No els sedueix la idea? No seria una altra fita col.lectiva? El dia 10 de març es constitueix l’Assemblea Naciona...

Omplir el Sant Jordi d’independentistes

Data: 10 de març. Hora: matí i migdia. Lloc: Palau Sant Jordi. El repte és formidable; l’audàcia, portada al límit; l’èxit, arriscat. Però s’imaginen el Palau ple d’independentistes? No els sedueix la idea? No seria una altra fita col.lectiva? El dia 10 de març es constitueix l’Assemblea Naciona...

El glamur de l’autonomia

Recapitulem: feixistes de barretina, descerebrats, demagogs, secta, nazis, populistes, obsessius, monotemàtics, etc. Els adjectius amb els que hem estat definits els independentistes ompliria pàgines senceres. Ni Josep Pla hauria estat capaç d’imaginar-s’ho. Sembla mentida com l’establishment ha ...

Les dents i les ungles de Carmen Chacón

La setmana s’ha vist alegrament sotraguejada per unes declaracions de la Sra. Chacón, d’aquelles que superen la mitjana que habitualment ens dedica. He buscat a Internet les seves paraules exactes, publicades al Diario de Sevilla, el dia 20, en carta al director, que diu: “En el día de ayer,...

El Tribunal d’Estrasburg desestima la demanda presentada contra la sentència del TC sobre l’Estatut

Benvolguts, Malauradament, hem rebut una comunicació del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg declarant inadmissible la demanda que, contra la sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya, havíem presentat ara farà gairebé un any, el passat dia 14 de gener de 2011. En una resol...

La caiguda dels déus socialistes

No sempre es té l’ocasió d’assistir a l’esfondrament total d’un partit polític. I tanmateix, en només 12 mesos, hem viscut la caiguda dels déus socialistes, un espectacle que hauria filmat el mateix Visconti. Hem vist desfilar un carnaval de màscares amb uns actors que han fet tots els papers de...

Independentisme: paciència i coratge

Fa gairebé un any i mig, l’enyorat Miquel Pairolí escrivia un “Escaire” al Punt . Hi parlava de les recomanacions que l’expresident nord-americà, Jimmy Carter, va fer al poble català al recollir el premi Internacional Catalunya –pocs dies després de la sentència del TC sobre l’Estatut- . Carter v...

Plutarc entra en campanya

Gràcies als Déus, encara hi ha petites alegries que ajuden a desempolsar-se el tedi oceànic de les campanyes electorals. Recordo l’alegria amb la que ara fa uns mesos començava la lectura del Breviari dels polítics, del Cardenal Mazzarino, una obra cabdal per veure la política cara a cara, despu...

Eleccions, Franco, Òpera i Plutarc

M’entretinc aquests dies a fullejar el llibre que l’editorial ADESIARA, amb la generositat habitual, ha posat al nostre abast. Ni més ni menys que Plutarc i el seus “Consells sobre política” (que inclou “A un governant incompetent”). Un llibre deliciós, amb un regust de iogurt grec àcid, on el pa...

La senyoreta Pepis entra en campanya

En la frenètica cursa que mena el Sr. Navarro cap a la catàstrofe electoral del seu partit hom ja ha sentit i llegit de tot. Però l’enorme virtut del candidat socialista és que supera tot el que hem vist al llarg d’aquests anys en el PSC, i mira que n’hem vist de grosses. No només això, demostra ...

L’independentista emprenyador

Fa uns dies vaig llegir una entrevista magnífica que li feien a Francesc Cabana al diari ARA, on distingia entre la burgesia “emprenedora” i “l'emprenyadora”, que qualificava com poruga, temorenca, amb aversió al risc, covarda i inculta. Adjectius que em vénen perfecte per parlar-vos de l’indepen...

Primera conferència internacional del dret a l’autodeterminació de Catalunya

Al repte apassionant de construir un Estat vol dedicar Sobirania i Justícia el primer Congrés Internacional que organitza, BULDING A NEW STATE. La jornada tindrà lloc el proper dia 3 de novembre, al palau Robert, i es composa d’unes primeres sessions matinals de treball -d’accés restringit- ...

Per Girona, tothom a treballar

Estimats amics, Sento que el meu nom hagi estat el causant d’una minúscula polèmica. Només volia comentar-vos que el que ha passat és que no ha passat res. Una anècdota irrellevant no pot fer desviar ningú del seu camí. Les properes eleccions al Congrés de Diputats són especialment importants, ...

El president Montilla al Senat

Fa uns dies els diaris van avançar que el president Montilla volia mantenir-se en la “política activa durant una legislatura més” i que la via que havia escollit, sembla, era la de ser designat senador autonòmic -elecció a la qual aspira també el Sr. Corbacho, sempre disposat a tornar a Espanya a...

Miquel Roca i l’ambigüitat

Diuen els diaris que la setmana passada el senyor Miquel Roca, a les jornades de Reflexió i Debat celebrades al Món Sant Benet, va fer un encès elogi de l’ambigüitat com a eina per a gestionar la relació entre Catalunya i Espanya i, en general, la vida política del país. Només així, segons ell, é...

La ministra Chacón i el president Tarradellas

No sé si on la devia sentir l'amic Vicent Sanchis, però vaig llegir-li a ell la llegenda que atribueix a un alt càrrec socialista, davant d'unes eleccions generals, l'afirmació de què “si presentem un sofà, guanyem”. Bé, ja tenim el sofà de la nova temporada de tardor 2011, la senyora Carme Chacó...

Autocrítica i futur de l’independentisme

Com estan? Espero que hagin passat unes bones vacances. Entretingudes, segur. Pertànyer a Espanya és una garantia certa de viure amb un estrés permanent: reformes de constitucions, llengua, etc. En els acords de separació Catalunya/Espanya caldrà incloure una clàusula de compensació per les miler...

Autocrítica i futur de l'independentisme

Com estan? Espero que hagin passat unes bones vacances. Entretingudes, segur. Pertànyer a Espanya és una garantia certa de viure amb un estrés permanent: reformes de constitucions, llengua, etc. En els acords de separació Catalunya/Espanya caldrà incloure una clàusula de compensació per les miler...

La pulcritud del president Pujol

Poques coses hi ha més interessants al nostre país que seguir amb deteniment cada pas, cada paraula, cada gest que fa el president Pujol.  Sembla com si tota la seva vida s'hagués estat preparant per a aquesta trasbalsadora i tortuosa recerca de sentit del seu pensament polític, per a explic...

Onze de Setembre: és hora de guanyar

Ho sé i sóc el primer en reconèixer-ho: és tot tan cansat, és tot tan extenuant, és tot tan diabòlicament fatigant, que en algun moment se’ns passa pel cap tirar la tovallola, murmurar un: “ja s’ho faran”, girar els ulls cap una altra banda, deixar que el pensament es fongui en el no-res d’un dol...

El president Barrera, baluard de la nostra llibertat

Ha mort el president Barrera. Desolat, només puc consolar-me pensant que pocs com ell representen el millor del que s’ha vingut a dir la generació republicana: esforç, compromís, cosmopolitisme, valors ètic, unit a un patriotisme cívic i a una radical defensa per les llibertats individuals i col·...

Darrere els bàrbars de Lloret

Darrere els bàrbars de Lloret, s’amaga la costa més brava, les cales més delicades, el cel més avellutat d’un blau que es confon, a l’horitzó, amb la mar més caramelitzada i sensual de la Mediterrània. Darrere els bàrbars de Lloret, s’amaga un poble cantat per Josep Pla i Joaquim Ruyra, i per Jo...

Quan no ens ho creiem ni nosaltres mateixos

Una nació són formes i solemnitats, i una certa litúrgia. Una nació no són només una bandera i una llengua que s’agiten de tant en tant; una nació no és només una paraula, ni una pancarta que es va reciclant cada any. Una nació és tensió, ambició, exigència, convenciment. Sempre i en tot. Fins en...

Welcome to Africa, Ministro!

“Welcome to Africa”. Així, d’aquesta manera, es dóna la benvinguda a l’automobilista que arriba a l’alçada de l’Hostal del Rolls, a la Nacional II (de la seva nació, s’entén), encara al terme de Sils i a punt d’arribar al trencant de Caldes de Malavella. Un panorama que fins i tot als països afr...

Dos Oriols i una responsabilitat

Per primera vegada en molts anys es dóna al nostre país la possibilitat de refer la trencadissa entre els dos partits nacionalistes més importants: Convergència i Esquerra Republicana. La dècada del menyspreu mutu va arrencar l’any 2000 quan l’aleshores president Pujol rebutjà l’oferta de pacte ...

Dos Oriols i una responsabilitat

Per primera vegada en molts anys es dóna al nostre país la possibilitat de refer la trencadissa entre els dos partits nacionalistes més importants: Convergència i Esquerra Republicana. La dècada del menyspreu mutu va arrencar l'any 2000 quan l'aleshores president Pujol rebutjà l'oferta de pacte ...

La “demanda d’Estrasburg” contra la sentència del TC sobre l’Estatut / Situació a 14.7.2011

Benvolgut/da amic/ga: Ja fa més de quatre mesos que no us hem posat al corrent de l’estat de tramitació de la demanda que vàrem presentar davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg (França) el passat mes de gener contra la sentència de l’Estatut de Catalunya dictada pel Trib...

Oriol Junqueras i el “Team building”

Feia temps que en el món independentista no se sentien apel·lacions tan precises i contundents al consens, als valors i al treball en equip. Per això, la temperada proposta d'Oriol Junqueras, amb un nítid objectiu final, l'alliberament nacional, és una candidatura plausible, és una esperança. Só...

El factor Junqueras: per un lideratge col·laboratiu

Després de les dues últimes conteses electorals -nacionals i municipals- el missatge que la ciutadania ha enviat és claríssim: si realment l’independentisme explícit vol traduir políticament aquest espai central que ara ocupa en la societat catalana, moltes coses han de canviar. L’independentisme...

Independència i regles de joc

El senyors Comín i Elvira han publicat en aquest diari dos interessants articles escrits amb la intenció, diuen, d’unir els federalistes i els independentistes en un mateix full de ruta que, sobretot, passaria per una reforma constitucional que construís “una Espanya radicalment federal i plename...

Un dia de fúria i de vergonya

Ens aixequem d’hora. Avui he de portar la Carola Jr. a l’Hospital, a revisar el peu, després de l’operació que van fer-li. La Carola em “deixa” el cotxe però l’he d’acompanyar a l’escola. A punt d’arribar, escoltem en Basté. Una mica espès, però la Carola l’hi perdona. La deixo, i a en Guillem, i...

Iceta i la perestroika del PSC

Hem viscut tots plegats aquests darreres dies un aquelarre col.lectiu passant comptes amb la funesta actuació d'ERC els últims anys (el mateix Jordi Portabella va assegurar que havien “ofès” els catalans en pactar el segon tripartit). I hem de reconèixer que alguna cosa es belluga, s'han produït ...

L’acampada del subsòl de la plaça Catalunya

Cada dia sentim a parlar dels indignats que acampen a la plaça Catalunya, però els asseguro que existeix una altra acampada, molt més interpel·ladora, en el seu subsòl. La ciutat dels prodigis, de les Olimpíades i del Fòrum de les cultures; la ciutat que va vendre la seva ànima al diable per una...

El millor moment de l’independentisme

En determinats cercles independentistes sura en l’ambient un estat de desassossec, de pansiment i malastrugança. Jo tinc una tendència exacerbada cap al pessimisme, no em costa gens veure les coses negríssimes, però, curiosament, aquest cop estic més content que en Betram Wooster un radiant dia d...

Les eleccions del dia de Santa Rita

Ahir al matí vam arribar-nos amb la Carola a la plaça de Sant Agustí. 22 de maig, Santa Rita de Càsia, i com cada any, milers de devots feien cua per per venerar la Santa i demanar-li l’impossible. És un espectacle increïble, no ho havia vist mai, i vaig tornar en estat de shock. Però no havia de...

La gran coalició independentista (1)

Diumenge, com tots els propers matins de diumenges electorals del món, votaré per la independència. I confio que les forces nacionalistes siguem majoria per desplaçar de tots els llocs que puguem les forces sucursalistes. De fet, el país, continua sota l'efecte “10 de juliol”. Els defensors de l...

El PSC i la cabra catalana

La gran notícia del mes d'abril va ser, sens dubte, la recuperació per part de l''associació Slow Food de les Terres de Lleida d'un ramat de cabres d'una varietat que s'havia donat per extingida al 2005 i que es tractava, ni més ni menys, que la nostra cabra, la cabra catalana, una raça autòctona...

La recepta del president Barrera

Òmnium Cultural va tenir la gentilesa de convidar-me el passat dia 14 d’abril a un acte per a commemorar la proclamació de la República Catalana. Vaig preparar la presentació amb el típic discurs grandiloqüent de les grans idees marc que la República Catalana comportava, la importància d’aquella...

1 de maig: els sindicats i l'espoli

Estem assistint a un espectacle de pura esquizofrènia: escanyats per un espoli de 22.000 milions d'euros anuals, amb un dèficit situat entre el 8 i el 10% del PIB, uns comptes econòmics heretats del tripartit molt i molt pitjors de les previsions més pessimistes, perdonin, però com pot ser que le...

Bravo per María Llanos de Luna!

He de reconèixer que la imatge de senyora “bien”, com sortida d'una mesa de la “cuestación de la fiesta de la banderita”, no et deixa indiferent. No escatima en vestuari, la senyora Llanos de Luna, diputada al Parlament del PP, que en la discussió sobre la proposició de llei de la independència c...

Les manifestacions, a la plaza de Oriente

Estem assistint a un espectacle de pura esquizofrènia: escanyats per un espoli de 22.000 milions d’euros anuals, amb un dèficit del 9% del PIB, uns comptes econòmics heretats del tripartit molt i molt pitjors de les previsions més pessimistes, perdonin, però com pot ser que les manifestacions per...

Estranyes parelles de ball

Gairebé 900.000 catalans han votat que SÍ als diferents referèndums per a la independència celebrats durant el darrer any i mig a Catalunya. Felicitem-nos-en. Els magnífics resultats de Barcelona, en la prova del 10 d’abril, sense mitjans, sense suport institucional, basant-ho tot a la voluntat, ...

10 d’abril: glòria i honor

L’Associació El Matí manifesta el seu suport entusiasta a la celebració el proper diumenge 10 d’abril del referèndum per la independència de Catalunya. En darrer paràgraf del nostre Manifest Fundacional afirma: “Com deia Coll i Alentorn, el nacionalisme és el moviment ideològic i polític que rec...

Vila d’Abadal: la història truca a la porta

“Any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està ocupada per romans… Tota? No! Una aldea poblada per irreductibles gals resisteix encara a l’invasor”. No sé ben bé perquè, però la situació actual d’aquests últims anys en el si d’Unió Democràtica -partit que m’estimo com si gairebé fos el meu- em reco...

El diputat Joan Herrera es queda a casa

Mai no li agrairem prou al referèndum per a la independència que estigui posant les coses i les gents al seu lloc. A un costat, els que creuen en la llibertat i la democràcia i que aniran a votar o han votat; a l’altre, vostès mateixos hi posin el qualificatiu que els vingui de gust, els que mani...

La senyora de Gispert ens deixa sols

La senyora Núria de Gispert acaba de fer unes declaracions confirmant que no votarà el proper diumenge 10 d’abril per a la independència del país del qual ella és la presidenta del seu Parlament. La Molt Honorable Presidenta ha argumentat que: “em costa molt diferenciar el meu vot a títol person...

La capacitat autodestructiva dels catalans

La nostra capacitat autodestructiva no té límits, o jo no sé veure’ls encara. La gàbia en què l’autonomia ha convertit Catalunya genera una sèrie de comportaments que només es deuen trobar en alguna tribu caníbal de l’Amazònia. Nosaltres no portem parracs que ens tapin els baixos però ho compense...

De Duran Lleida al professor Boix

Reclosos en la gàbia en què l’autonomia ha convertit el nostre país, hi ha qui pensa amb serenitat, globalment i estratègicament, quina podria ser la porta per sortir-ne. El professor Carles Boix, catedràtic de ciències polítiques a la Universitat de Princeton i membre de l’Acadèmia Americana de ...

De Duran Lleida al professor Boix

Reclosos en la gàbia en què l'autonomia ha convertit el nostre país, hi ha qui pensa amb serenitat, globalment i estratègicament, quina podria ser la porta per sortir-ne. El professor Carles Boix, catedràtic de ciències polítiques a la Universitat de Princeton i membre de l'Acadèmia Americana de ...

14-14-14: La nostra hora, l’hora de la República Catalana

El 14 d’abril de 2011 farà 80 anys que Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Avui, som molts els que ens sentim hereus d’aquella República Catalana, dels valors cívics i ètics del republicanisme i del catalanisme, de l’austeritat, de la virtut civil, de la igualtat i la llibertat. I...

Més sobirania i més justícia: comencem amb la conferència “El catalanisme que no coneixem”

(Text enviat als associats de Sobirania i Justícia) Benvolguts/des, Vull agrair en primer lloc a tots els assistents en la darrere Assemblea de Sobirania i Justícia que fessin confiança al nou equip de la Junta. És un honor prendre el relleu dels companys que fins ara han estat al davant de la ...

Les trampes del debat de la independència

Arran del debat que haurà de produir-se al Parlament sobre la independència, sorprèn que una de les opinions que més se senten aquests dies en moltes tribunes d'opinió del país sigui la dels xantatges, manipulacions i trampes que, diuen, suposa la proposició de llei que ha presentant Solidaritat ...

President Mas, de què dubteu?

Una ombra freda ens ha glaçat el cor. Fa una setmana vau pronunciar-vos que dubtàveu de la conveniència d’anar a votar el proper dia 10 d’abril. Amb tot el respecte, però President, perdoneu, de què dubteu? En uns moments en què la nació bull, en què milers de catalans s’han anat comprometen arr...

President Mas, de què dubteu?

Molt Honorable senyor, Una ombra freda ens ha glaçat el cor. Fa una setmana vau pronunciar-vos que dubtàveu de la conveniència d'anar a votar el proper dia 10 d'abril. Amb tot el respecte, però President, perdoneu, de què dubteu? En uns moments en què la nació bull, en què milers de catalans s'...

Els cascadians abans que nosaltres

L’amic Francesc Codina, al seu facebook, ha penjat un enllaç a l’Avui de diumenge que fa referència a un article d’investigació publicat a la revista Time fa pocs dies. S’hi parla dels aspirants a ser algun dia nous estats del món. La majoria els coneixem: Escòcia, el País Basc , el Tibet, el Que...

Per què hem presentat la demanda a Estrasburg?

Perquè en la nostra tradició jurídica de tants segles, en els drets pels que van lluitar els nostres avantpassats, es diu «CADA NACIÓ ESCULL LA SEVA PRÒPIA LLEI» ( procedent de l'Usatge «Unaqueaeque gens”) Perquè creiem que durant la tramitació del recurs del PP al Tribunal Constitucional sobre ...

We, the people of Catalonia

Tristíssim el país que ni pot decidir els dies que vol fer festa i els que no. I que es veu obligat a celebrar l’artefacte que el té tancat a la gàbia. L’absoluta demència d’aquesta setmana de ponts, de pèrdues milionàries i humiliacions polítiques, hauria de servir per treure’n alguna lliçó. Ess...

Eleccions 2010: guanyadors i perdedors

Titulars: Victòria aclaparadora i inapel·lable de Convergència i Unió, bon resultat del PP i entrada amb força de Solidaritat. 2. Debacle monumental dels partits del tripartit, que fins i tot fa forat en Iniciativa, que semblava que podria sortir-se’n. Ciudadanos no assoleix les expectative...

Per una gran victòria nacionalista

A aquestes alçades, què volen que els digui, el peix ja està tot venut, lluços i congres inclosos. La majoria dels simples votants convergents, republicans, solidaris i reagrupats ja tenim decidit el vot. Crec que coincidim en l'essencial, és a dir, en la independència. I en canvi, diumenge votar...

Oferta d’última hora: 2×1, multipliqui el valor del seu vot

Cansat de què sempre el seu vot sigui només un miserable vot,com el de la veïna del segon primera? Farta que la seva butlleta valgui igual que el de la seva sogra? No li agradaria multiplicar el valor de la seva llista electoral, i deixar enrere els seus cunyats? Tenim la solució. Amb la inde...

L’inútil vot útil

Comença la darrera setmana de campanya i, conseqüentment, s’intensifiquen les crides al mític vot útil, des de totes bandes. Es veu que és una categoria de vot especial, màgic, irresistible. És com un vot de champions versus un de regional preferent. Gaudeix d’una aureola de vencedor. Tots els ca...

O tripartit o independència?

Flota en l’ambient una teoria que, des de les tesis nacionalistes, força el debat cap a la pregunta: o tripartit o independència, en totes les variants possibles (o sortir del pou o independència, o recuperar l’economia o independència, etc). Es tractaria, doncs, d’acorralar al votant catalanista...

La fractura social

El gran argument, la base ideològica sobre la que es va construir el gran artefacte del tripartit era, per part d'ERC, que calia acostar el PSC a posicions catalanistes i que la unió de les esquerres plurals garantia la cohesió civil de la societat catalana, autèntic tòtem venerat per la nostra c...

Cap a la independència amb alegria

Després d’una setmana horrible, amb la pèrdua de l’honorable Joan Solà i l’ ofensiva brutal contra la llengua des de Madrid i des del nostre mateix país, m’arriba aquesta tarda el LIP DUB per a la Independència gravat a Vic.  I penso que ens va molt bé aquesta alegria, amb l’abraçada dels j...

Los que se quieren quedar

A vegades es necessita un toc de genialitat per fer les coses senzilles i entenedores, clares i transparent com un vas d’aigua. El President Montilla ha estat de viatge a Madrid. De totes les ciutats que conec, és l’única que genera en els individus que la visiten un procés de lil·liputització i...

Torna el “nacionalismo de élite”

No es pot negar que els espanyols tenen en nosaltres una font inesgotable d'inspiració. És un fet que hem valorat poc i que caldria reivindicar com un dels nostres actius més notables. Els mantenim frescos i eixorivits, nosaltres, als espanyols. Hauríem de sentir-nos-en orgullosos. Em refereixo ...

Per què Tremosa té raó

Hom assisteix estupefacte a les ires de l’estranya coalició de les forces socialistes amb els opinadors políticament correctes contra el senyor Ramon Tremosa, per unes declaracions més que raonables on posava el dit a la nafra alertant d’aquest franquisme que no acaba mai. Només per la barroera ...

Pàtria

Durant molt de temps, durant massa temps, fins la paraula “pàtria” ens l’han volgut fer avorrir i amagar, com un fruit inabastable, verinós, prohibit. Uns, perquè els sonava burgesa i reaccionària; uns altres, perquè la seva pàtria té vocació imperial i vol acabar amb la nostra. Gairebé se’n surt...

Ganivetades independentistes

Ben trobats. Com ha anat l'estiu? Ja ho veuen, semblava que hauríem d'avorrir-nos i ha acabat representant-se davant nostre un dels més grandiosos espectacles que es poden donar a la Catalunya d'avui: ganivetades independentistes, a plena llum del dia i gratuïtament. Un espectacle total i en 3D. ...

El que va del ministre Corbacho al senyor Mas

Fa uns dies, el ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, afirmava que “la España federal que defiende el PSC no ha quedado cuestionada por la sentencia del Estatut. Es más: sigue totalmente vigente” i que el futur de Catalunya “está ligado con España, y para que España no retroceda,...

Els “impermeables”

Un dels fenòmens que més m’apassionen del nostre país és la convivència amb els impermeables. En un país amb una llengua i una cultura pròpies hi ha qui es passa tota la vida sense interessar-se’n gens, alguns, ans al contrari, odiant-les. Són a la vora, entre nosaltres, tots en coneixem alguns. ...

Els increïbles homes mosca del PSC

Una de les principals característiques d’aquests temps és la vulgaritat dels nostres polítics. Ja ni la hipocresia manté un cert nivell ni, molt menys, protocol. Hem convertit el Parlament de Catalunya en el més inútil dels Parlaments del món: ja no és que no pugui decidir com vol que sigui el se...

Escac: Independentistes juguen

“Si som, siguem i, si no som, deixem-nos de somnis, de records i de follies”. Sempre m’han agradat aquests versos de Climent Forner, del seu Plany per Catalunya, i em semblen avui més vigents que mai. Mirin, jo havia escrit un article teoritzant sobre el canvi d’hegemonies en el moviment catalan...

La nostra “finest hour”

Ha arribat l’hora. A tots les nacions els arriba la seva “finest hour”, el moment sublim, on gràcies al coratge i la valentia del poble, tots els somnis són possibles. Sentim arribar de nou una nova hora, la nostra, l’hora de tots els catalans. I sabem ja que només depèn de nosaltres. Aquesta t...

L’aquelarre independentista del senyor Duran i Lleida

He de confessar-los que vaig dubtar de la conveniència d’anar o no a la manifestació de dissabte que ve. Però passat el moment d’incertesa inicial, poc a poc m’he anat adonant dels avantatges d’assistir-hi. De fet acaba d’expressar-ho molt bé el senyor Duran, que aquest diumenge ha “advertit” qu...

“No pasará nada” (Alfonso Guerra)

Amb bombes, ribots o sentències, depenent del moment, Espanya defensa la seva sobirania amb ungles i dents, tal i com, d'altra banda, solen fer els estats. L'última novetat en la implacable història de defensa de la indisolubilidad de la unidad en la que estem ficats és que, ara, a militars i pol...

Glamur i independentisme

Cal reconèixer-ho. Els independentistes de demà a l’hora de l’esmorzar (hi ha tantes classes diferents que cal anar trobar noms per a totes elles) som poc glamurosos. No admet discussió, és un fet universalment acceptat , tal i com era, en el temps de Jane Austen, que un home solter, en possessió...

L’era pujoliana

Si alguna cosa defineix l’era pujoliana per damunt de totes les altres és la seguretat. Sota la presidència de Jordi Pujol vam sentir-nos segurs, protegits, com si efectivament forméssim part d’una “heimat” d’una manera natural. Ens era enormement fàcil bandejar qualsevol especulació que ens desc...

El sentit d’estat de les formigues catalanes

Una sobretaula a la Fonda Europa té, sempre, conseqüències. Generalment, són positives, perquè a l’hostal d’en Parellada només s’hi pot anar amb bona companyia, gent d’un cert gust i d’una educació contrastada. Hi ha alguna cosa de selecció natural a les nostres fondes que cal no desaprofitar. D...

Tots els matins del món

Fa uns anys Pascal Quignard publicava un petit assaig destinat a fer-se cèlebre arran de l’adaptació cinematogràfica d´Alain Corneau. Amb música de Marin Marais interpretada per Jordi Savall, “Tots els matins del món” es convertí en una lliçó de música inoblidable. Durant més d’un any, El Matí h...

Les “grotesques” derives independentistes de CiU

Sorprenents, per la seva contundència, les declaracions ara fa una setmana del Sr. Santi Vila, alcalde de Figueres i cap de llista de CiU per Girona a les eleccions nacionals de la tardor, i que eren recollides per aquest digital. El Sr. Vila va assenyalar a Europa Press que enyorava “un catalan...

El “sector catalanista” del PSC

De tant en tant torna la llegenda urbana de què existeix un sector catalanista al PSC. És com allò dels cocodrils a les clavegueres o de l’explosió d’una pròtesi en ple vol a una coneguda presentadora madrilenya. El rumor arriba a escampar-se tant que sembla que hagi existit. Per exemple, darrer...

El “passing shot” del President Montilla

Setmana memorable del President Montilla. Començàvem amb la seva “enèrgica” protesta per tot el drama del Tribunal Constitucional –que com passa amb les protestes socialistes, ni ha servit ni servirà absolutament de res- , continuàvem amb l’apoteòsic enterrament al franquista Samaranch (amb les j...

Carles Boix, escollit membre de l´American Academy of Arts & Sciences

Poques notícies tan importants com aquesta corren el risc de passar desapercebudes. L’amic Carles Boix, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Princeton ha estat escollit nou membre de l´American Academy of Arts & Sciences, entitat fundada el 1790, i que en aquests 230 anys d’...

Profunda sensació de província

Sovint no calen ni grans decisions de Tribunals Constitucionals ni abracadabrants articles de la premsa espanyola a Catalunya per adonar-se del pou provincià en el que (mal) vivim. Mirin, si els sembla, repassem aquest darrer cap de setmana. En primer lloc, el núvol del volcà islandès. A tot el...

“Corasón loco” socialista (o ball a l´envelat de Pinós)

Fa uns dies, la Sra. Rocío Martínez-Sampere, diputada del PSC, publicava a l´Avui un article de la Catalunya optimista i riallera que va titular “Tots som catalanistes”. Contràriament al que podia pensar-se en un primer moment, no era un article d´humor. També aquest cap de setmana hem pogut torn...

El retorn de Patrícia Gabancho

Feia un dia de primavera deliciós i la tortuga practicava els seus exercicis de marxa habituals sota la palmera. Si un s’hi fixava atentament, podia percebre com movia la cua. Estava eufòrica i cantussejava una vella melodia d’Emili Vendrell. - És per la primavera o és que s’alegra de veure’m? –...

President Pujol: sí als referèndums per a la Independència

Presentació interessantíssima d’un llibre interessantíssim: Breu història del catalanisme I, de Lluís Duran, feta ahir dimecres 7 d’abril a Òmnium Cultural. He pres algunes notes que voldria compartir amb els lectors d´El Matí, pel seu interès polític indubtable. Ponents de luxe: Al costat ...

El cadàver del tripartit estès damunt la neu

Jean Lipman-Blumen a La fascinació pels líders tòxics: per què seguim als caps destructius i als polítics corruptes i què podem fer per sobreviure’ls, realitza una aportació notable en l’estudi dels individus devastadors i incompetents en els seus països i organitzacions. Per a la Sra. Lipman-Blu...

Només ens uneix el sí

Diuen que va haver-hi un temps on en aquest país es discutia de política i no es polititzava la discussió, diuen que el patriotisme s’imposava al tacticisme i mai a l’inrevés, diuen que es primava per sobre de qualsevol altra consideració el respecte degut al dret a la intimitat de les persones i...

De pacte en pacte fins a la independència final

Encara a l´UVI recuperant-nos de la negociació pel finançament de Catalunya, amb les seqüeles que estan per veure de la sentència de l’estatut, rebolcats en la darrere tramitació dels pressupostos, i en canvi en un enlluernador exercici de malabarisme polític el Sr. Duran i Convergència i Unió ac...

Goigs a llaor d'El Matí Digital

Un diari digital va ser el centre del món Un diari digital, va ser el centre del món. I quin es el secret? -Es preguntava tothom- Els articles més bonics? El sentiment? La poesia? Anar sempre a l’atac? Buscar sempre la ironia? És el joc en equip? O les estrelles invitades? No serà la sincer...

Dies de passió reagrupada

Veuran, un ha donat la cara per Reagrupament quan les coses anaven bé i un dóna la cara, i les explicacions, per Reagrupament quan el vent es gira d’esquena. I encara que hom s’hagi acostumat a navegar a contra vent, cal reconèixer que aquesta vegada la tramuntana bufa forta. Uns milers de catal...

Som majoria, i jo sense adonar-me’n

Em facin el favor d’agafar qualsevol de les enquestes que es van publicar l’any passat. En totes, l´independentisme, com a mínim, representa un 30% dels enquestats, passant pel 40 i fins arribar en una al 50%. És a dir, som majoria. I jo sense adonar-me’n. I vostès? El veuen vostès aquest 30 o 4...

Definitivament, em reservo l’ambaixada de la República Catalana a Suïssa

Uns dies a Suïssa. Entossudits en què algun dia ens trobem el pis cremat i fet pols, la família Torra persevera en la seva política d’intercanvis de cases. La cosa va així: tu poses un anunci del teu pis en alguna web de Home Exchange, amb fotos i comentaris com “centric and charming apartment”, ...

La cacera a l’independentista

Recapitulem: miops, feixistes de barretina, descerebrats, demagogs, secta, nazis, populistes, etc. S’ha obert la veda contra l’independentista i disparen. Disparen des de tot arreu, des del camp socialista fins als unionistes “catalanistes”, els grans estrategs en mantenir el país al bany maria, ...

Salvador Sostres i la independència

Conec al Salvador Sostres des de fa més o menys un any. Entenguem-nos, ja no me’n recordo des de quan la meva vida comença cada matí llegint la seva columna de l´Avui. Em refereixo aquí a conèixer-lo personalment. Se n’anava de viatge de noces i, gràcies a l’Enric Vila que li va parlar de mi, em...

El ridícul de Catalunya

El Sr. Lluís Maria de Puig, president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, institució de gran prestigi i activitat, ha declarat que “és pràcticament impossible” que el tribunal d’Estrasburg “admeti a tràmit” un recurs o que l’Eurocambra “intervingui” per “reprendre” la justícia espa...

Carrasco i Formiguera votaria que sí

El nostre país és tan bèstia que tot es repeteix. L’any 1922, impulsat pel CADCI, el sindicat catalanista, es van proposar la celebració de referèndums als Ajuntaments de Catalunya sobre el Manifest “Catalunya-Nació” a favor de la identitat catalana. Gairebé un 60% van adherir-s’hi –un 75% de la ...

Per què sóc d'El Matí i de Reagrupament

Em comentava l’altre dia un bon amic, com pots estar a El Matí i a Reagrupament alhora?. No vaig dubtar: “La manera natural d’expressar-me políticament estant a El Matí, per mi, és votant Reagrupament”. Si em permeten, potser és un bon moment per desenvolupar una mica més el tema. Ha arribat un ...

El somni de quatre peixos podrits al cove

Era dissabte. La Cerdanya s’estenia als nostres peus des del mirador de Niula. La gran vall ens seduïa amb els seus llençols verds estesos al sol, tacats per les arbredes i algun terrat de pissarra. Al fons, el Cadí, l’alta muralla del castell de gegants que cantà mossèn Cinto, semblava un retall...

El tripartit a ritme de Rossini

Ja ha arribat un punt que només a ritme de Rossini es pot entendre la deliciosa performance del tripartit que té lloc davant nostre i que va variant de matisos durant les 24 hores del dia. Un fenomen que cada matinada es renova, que cada tarda sorprèn, que cada vespre triomfa, que cada nit mai de...

Autodeterminació o surf d’estel?

Dues notícies destaquen de l’activitat frenètica dels nostres parlamentaris durant el mes de juny: el dia 16, la Mesa del Parlament, per unanimitat, va decidir rebutjar la tramitació de la ILP a favor d’una proposició de convocatòria d’un referèndum del dret d’autodeterminació de Catalunya. En ca...

I si Zapatero tampoc no fos del Barça?

Jean Baudrillard, filòsof i sociòleg francès, teòric de la postmodernitat -si algú sap què vol dir això-, afirmava que el discurs de la veritat és simplement impossible. No sé si el Sr. Zapatero l’ha llegit, però és urgent que algú del PSC -ells sí que en són experts en Baudrillard i tots els po...

La fórmula: d’Agustí Bassols a Heribert Barrera

Tantes discussions sobre el traçat del full de ruta de la independència, tants articles cremats buscant llum per a la transversalitat que se’ns escapa de les mans, tantes crides caigudes al buit sobre l´anhelada unitat, i vés per on que els Honorables senyors Bassols i Barrera han deixat el tema ...

Sobirania i Justícia: l’audàcia d'un gest que enterra la por del catalanisme per sempre

Honorable senyor Bassols, És molt probable que encara no sigueu conscient del que va passar ahir a l´Ateneu. No, no va ser pas una presentació d’una altra associació independentista, de cap manera; la presentació ahir, a l´Ateneu, de Sobirania i Justícia, era l’acte que necessitàvem per enterrar...

Cap a la independència amb corbata

L’autèntica revolució d’aquests últims anys en el món de la política catalana no ha estat ni el tripartit ni els successius intents de refundació del catalanisme federal -tots ells condemnats al fracàs etern a Espanya-; el fet essencial ha estat que l’independentisme s´hagi posat corbata. Aquest...

Encara hi ha pàtria, senyors, encara hi ha pàtria

Visc darrerament en un núvol d’optimisme. Trobo que se’ns acumulen les bones notícies. Em permeten? Primer, els deu mil a Brussel·les. Per sobre de qualsevol altra, Brussel·les és senzillament una constatació: la casa gran del catalanisme existeix, però té cames i se sent lliure i ja en té prou ...

El senyor Guardans s’avorreix

Acostumat a la frenètica activitat com europarlamentari, enfeinat entre apassionants discussions sobre la quota de bacallà al Mar del Nord o la modificació de l’article 6, apartat 2, lletra c, in fine, de la Directiva que modifica la normativa sobre el codi de barris dels aliments extracomunitari...

La curtcircuitada Sra. Llansana com exemple

Un cable partit a les mans, la cara negra després d’una explosió, els cabells de punta i aixecats enlaire, i una trista ganyota a la cara. No s’imaginen vostès així a la portantveu curtcircuitada? Com el coyote després que no li funcioni l’últim truc, que el fa caure pel precipici, amb una pedra ...

Puigcercós, Carretero i Terra Baixa

En una definició que va fer fortuna, Salvador Sostres un dia va empescar-se allò del Puigcercós Manelic. Parlem-ne. El mateix Guimerà li explicava a Maria Guerrero (sí, Terra Baixa es va estrenar primer a Madrid, en castellà): “Manelic (diminutiu de Manel) que és un noi innocent, tot candor i ex...

1r. Premi Nacional al Polític no Dimissionari

No ens enganyem, aquí no dimiteix ni dimitirà mai ningú. Els temps en què per perdre unes eleccions o la confiança dels ciutadans un polític recollia els seus papers, entregava les claus del cotxe oficial i la VISA, feia un petó a la seva Secretària i tornava a la seva antiga professió han passat...

Carretero, torna

“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas. Un crit que exigia dignitat. La revista El Temps va utilitzar aquesta frase de Jaume I fa unes setmanes, per recordar-no...

Espanya i la teoria del formatge de bola

“La meva teoria del formatge de bola, s´ha revelat exacta, dit sigui sense immodèstia. Si parteixes un formatge de bola, les dues meitats són del mateix formatge; no et surt mai l’altra meitat de Gruyère. I Espanya era un sol formatge. Les bestieses i àdhuc el lèxic d’una banda, al que s’assemble...

Wodehouse i l´Honorable Conseller Huguet

Discriminats injustament per “Polònia”, hi ha tota una gamma d’excel·lents humoristes catalans que avui en dia es guanyen la vida com poden a la política i que s´han vist obligats a buscar alguna via alternativa. Hem tingut sort, perquè alguns han fet de la ironia, la subtilitat i l’agudesa els ...

Holandistes, danesistes i catalanistes. Eugeni Xammar (i 3)

Comencem a exercir el nostre dret a decidir. Primer assumpte: el nom. Coneix algú un holandista? I un alemanyista? On s’amaguen? Què fan? A què dediquen el temps lliure? Per què nosaltres hem de ser diferents? Com a invent, el catalanisme ha funcionat durant uns quants anys, gairebé un segle i ...

Felicitats al PSC i a la Sra. Cunillera

És el que té aquest país: prepares el teu article sobre Eugeni Xammar i va el Parlament i vota contra la Ministra Alvarez. Una de les principals caracterísiques d’aquests temps és la vulgaritat dels nostres polítics. Ja ni la hipocresia manté un cert nivell ni, molt menys, protocol. Fa uns anys,...

Un consell de Mercè Rodoreda a la Sra. Peri Rossi

La setmana passada vaig tenir ocasió de visitar, per primer cop, l’arxiu Tarradellas de Poblet. Vaig entrar-hi antitarradellista convençut i en vaig sortir amb molts dubtes. Des de les 93.000 cartes arxivades als centenars de documents classificats; de la història del cor del President Macià, que...

El Sr. Duran i la marmota

Immersos com estem en repetir la nostra història, toca ara un tema tan apassionant com retornar a la Unió Democràtica Centre Ampli de Cañellas. El dia de la marmota, la pel·lícula que nosaltres vam conèixer com Atrapats en el temps, portava a un esquizofrènic Bill Murray a reviure un dia i l’end...

La pell freda del senyor Zapatero i el Chesterton de Vidal Quadras

En l’entrevista homenatge de El País a Zapatero de començament de tardor, va saltar la sorpresa. Ni inversions, ni infraestructures. No calia. Ja sabem que tindrem les millors del món. Vivim a la terra promesa. No, en absolut. El President ha llegit aquest estiu La Pell Freda. És una petita...

La "C" del PSC

El PSC és qui amb els seus diputats decanta les majories a Espanya, des de les primeres eleccions democràtiques. Ni CiU, ni PNB, ni ERC. El PSC. La seva força és, doncs, enorme i decisiva. Definitiva. Per què doncs la LOAPA, les esmenes a l'Estatut o l'eterna i impossible publicació de les balan...

Mas i Duran o Mas i Carretero?

La decadència del catalanisme amenaça en convertir el famós llibre de Gibbons sobre la caiguda de l'Imperi romà en un conte de fades. Les traïcions, odis i enveges dels temps dels últims emperadors les estem superant nosaltres dia a dia. Rahola contra Vendrell, Vendrell contra Ridao, Ridao contr...

La “neollengua” d’ERC

Escriure una setmana després de les eleccions, en les que hem demostrat que seguim avançant de victòria en victòria fins la independència final, t’obligaria a tractar d’altres temes. Ja fas tard per parlar d’un fenomen biològic com el del Sr. Corbacho a l’Hospitalet o per apuntar que l’apoteosi p...