També han respost...
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
-
Ferran Dalmau: 'La compra de la Casa Vallmanya ha estat una victòria popular?'
-
Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
-
Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
La publicació de Les aventures de Tintín en català va suposar una fita molt important i positiva en un moment en què la societat catalana encara patia la imposició de l'espanyol i no podia tornar a fer vida plenament en català. Perquè, malgrat que en l'àmbit familiar, a les cases i entre la gent dels barris i dels pobles, es continués parlant la llengua pròpia del país que s’havia transmès de generació en generació, en els llocs oficials i públics s’obligava a parlar en castellà. En aquella època, per exemple, també era dificilíssim trobar en els quioscos novel·les o publicacions en català.
L’any 1952 l'editorial belga Casterman va publicar dos albums en castellâ, que van ser El secreto del Unicornio i El Tesoro de Rackham el Rojo, però no van tenir una gran acollida perquè el cost era molt elevat per aquells temps, ja que es tractava d'àlbums amb la tapa dura, impressos en color i amb el llom de roba, aquest fet encaria el producte en contraposició dels tebeos d'aquella època, que eren molt més econòmics i assequibles per a la majoria de la població. Posteriorment, la difusió de Les aventures de Tintín va fer un pas important quan de l'edició se'n va fer càrrec l’Editorial Joventut, que començà primer amb la publicació de la versió en castellà, l'any 1958, amb traduccions de la Conxita Zendrera, i després en català, el 1964, amb les traduccions fetes per Joaquim Ventalló.
Joaquim Ventalló, en la seva estada a l’exili a França, va descobrir Les aventures del Tintín publicades en francès per l’editorial Casterman i és en aquell moment, i gràcies al domini que tenia del francès, que la seva admiració per l’obra d’Hergé es convertí en quelcom que anava més enllà de la lectura i va decidir traduir i adaptar aquesta sèrie llibres il·lustrats al català. El primer volum que es publicà en català fou Les Joies de la Castafiore, l'any 1964.
El llegat d’Hergé, Joaquim Ventalló i Conxita Zendrera continua ben viu avui en dia, com fa palès l'existència de 1001 Associació Catalana de Tintinaires que, com el seu nom indica, pretén aplegar tots els i les tintinaires catalans. Aquesta associació va ser fundada el desembre de 2003 per un grup de persones molt diverses, però que tenien en comú l'afició per Les aventures de Tintín, i al llarg d'aquests vint anys d'existència han dut a terme d’activitats de tota mena com publicacions, trobades, exposicions o actes com la commemoració del 60è aniversari de la primera edició d’un àlbum de Tintín en català i l'homenatge a Joaquim Ventalló, que celebraran el dilluns 22 d’abril de 2024 a la tarda a l’Auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias de Sant Andreu.
Des de l'Associació us convidem a entrar i visitar la pàgina web de l'Associació Catalana de Tintinaires per veure les activitats que fem, i també us animem a seguir-nos a les xarxes socials i a fer-vos socis si teniu ganes de reviure i compartir els bons moments i els records i aprenentatges que, gràcies a Les aventures de Tintín, vam tenir durant una etapa de la nostra vida. Ja que Les aventures d’en Tintín són per a “nens” de totes les edats, especialment de 7 a 77 anys.
Mercè Bonet i Roca (Vila de Gràcia,1975). És membre de la Junta directiva de l'Assocació Catalana de Tintinaires @1001_ACT. En l'àmbit professional està engegant un projecte adreçat a tenir cura de les les persones grans i els infants com a part més vulnerable de la societat.
També han respost...
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
-
Ferran Dalmau: 'La compra de la Casa Vallmanya ha estat una victòria popular?'
-
Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
-
Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'