El dimarts 28 de setembre, a la sala d'actes de la Casa Municipal de Cultura La Unió de Teià, el president Quim Torra fou convidat a fer una conferència sobre la Guerra de Successió, prenent com a data simbòlica la de la caiguda de Barcelona el 1714.
Després de l'acte alguns membres de la corporació municipal van acompanyar el president Torra al saló de sessions de l’Ajuntament, on va signar el llibre d’honor amb aquesta dedicatòria: “Als veïns de Teià, ciutat dels Dalmau, que tan importants van ser en la Guerra de Successió. Gràcies per preservar la seva memòria i la seva lluita, que també és la nostra d’avui: la llibertat de Catalunya!”.
El divendres 5 de febrer de 2021 a les sis de la tarda hem organitzat una conferència telemàtica en motiu de la commemoració dels 500 anys de les Germanies, uns fets històrics que van tenir lloc als Països Catalans i que han estat poc explicats els nostres dies. Per a fer la conferència, hem convidat l’escriptor Bartomeu Mestre i l’historiador David Garrido, que acompanyaran el president Quim Torra en aquest acte.
La conferència es podrà seguir per internet a la pàgina www.presidenttorra.cat i per les xarxes socials del president. Esperem que ens acompanyeu per descobrir aquestes revoltes que connecten més que no ens pensem als nostres dies. Hem titulat l’acte amb el crit de la revolta: “Visca la terra! Mori el mal govern!” i a continuació us oferim algunes informacions per anar fent boca tot esperant el començament de les intervencions dels nostres dos erudits, l’un de Felanitx (Bartomeu Mestre) i l’altre d’Alacant (David Garrido).
El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, va encapçalar el dijous 17 de desenbre la conferència ‘La pandèmia: què ha passat i què caldrà fer’, que va comptar amb la participació de la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres/rs de Girona, Alícia Rey; el secretari de Salut Pública de la Generalitat i director de l’Institut Català de la Salut (ICS), el doctor Josep Maria Argimon; el cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias, el doctor Bonaventura Clotet, i el president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, el doctor Josep Vilaplana. La conferència, organitzada per l’Oficina del President, es va dur a terme a l’Auditori Josep Irla de Girona.
A continuació oferim l'enllaç de l'enregistrament de la conferència per posar-la a l'abast de tothom:
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha declarat avui que la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O anunciarà “ben clar i ben fort quin és el nivell de qualitat democràtica de l’estat espanyol i dels tribunals, quina és la seva acceptació de la dissidència política i el seu respecte dels drets i les llibertats que s’haurien de garantir en un país modern”. Torra, que ha participat aquest matí en els Desayunos Informativos de Europa Press, a Madrid, ha assegurat que “no només els catalans esperem atents la sentència; l’espera Europa i bona part del món”, i ha deixat clar que la resolució judicial “marca un abans i un després”.
El cap del Govern ha insistit que a l’igual que la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut “va enterrar el pacte constitucional”, una sentència contra els presos polítics que “no siguiabsolutòria, ens portarà a una nova etapa, a prendre de nou la iniciativa, a traçar en ferm el camí fins a culminar la independència”. Perquè, ha recordat, “ni els ciutadans que van votar ni els polítics que estan en presó preventiva des de fa 2 anys van ser violents o van incitar a la violència”. “Això és una falsedat emocionalment insuportable per a molta gent a Catalunya” , ha afirmat.
En aquest sentit, el president ha remarcat que “tots els drets que ens siguin negats, els tornarem a exercir”. “És el compromís de milers de ciutadans i el meu. És el meu deure i el compliré, més enllà de multes, inhabilitacions o amenaces”, ha subratllat.
El president ha defensat que “hi ha alguns drets i llibertats que estan per sobre de la Llei, la dura Llei espanyola” i que Espanya ha d’aplicar-les “d’acord amb els tractats subscrits”. I ha alertat que “si Espanya vol ser considerada una democràcia que respecta i defensa els drets dels ciutadans, aleshores ha d’escoltar totes les veus que s’han alçat al món reclamant-li que ho faci”. En aquest sentit el president ha recordat els informes del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, d’Amnistia Internacional, els Pen Club Internacionals o diputats i senadors de tot el món en aquest sentit.
Quim Torra ha volgut deixar clar que “com a president donaré una resposta a la sentència que ofereixi una sortida a una societat que no vol quedar atrapada en un estat que no reconeix la seva voluntat democràtica”. Aquesta resposta, ha detallat el president “cercarà el màxim consens dels demòcrates a Catalunya per un programa que reprengui la iniciativa i torni a posar l’objectiu de la independència al centre de l’acció política”. “Estic convençut que no fallarem, que davant del repte sabrem respondre de l’única manera possible, junts en l’acció política”, ha reblat.
“No hi ha cap problema de convivència”
Durant la seva intervenció, el president ha negat “que hi hagi cap problema de convivència a Catalunya, el que hi ha és un problema de democràcia, d’imposició, de negació de la voluntat de la ciutadania”. Per al cap de l’Executiu “el conflicte neix de la imposició del silenci, no de l’expressió lliure de la veu ciutadana” i s’ha qüestionat “qui pot estar en contra de la capacitat de decisió dels ciutadans en una democràcia?”. I ha reblat “si els catalans no podem decidir, vol dir que som a l’estat espanyol per imposició”.
El president ha insistit que “Catalunya es proposa exercir el poder per la via del respecte escrupolós als drets civils, polítics i socials dels seus ciutadans”. Per això, s’ha mostrat convençut que “el poble de Catalunya no acceptarà, com tampoc no ho faré jo com a president, cap sentència que no sigui la lliure absolució”. I ha afegit “perseguir i castigar els que exerceixen drets és incompatible amb l’exercici i la defensa dels drets humans, que és com ens proposem viure a Catalunya”. “La no cooperació amb la injustícia és una obligació moral”, ha conclòs.
Torra ha defensat que l’immobilisme de l’estat respecte el conflicte polític català i la imminència de la sentència del Suprem comporta una “confrontaciódemocràtica”, que ha definit “com una lluita pels drets civils, polítics i nacionals , davant un estat que no dialoga i que actua amb repressió, violència i amenaces per aconseguir els seus fins polítics”. I ha deixat clar que aquesta confrontació democràtica “s’expressa i s’expressarà sempre de forma no violenta, cívica i seguint l’estela que ja ha marcat la societat catalana aquests últims anys”.
Ha lamentat que aquesta confrontació no s’hagi convertit “en una entesa democràtica i que s’hauria resolt amb un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment”. I ha assegurat que aquesta confrontació, “en la nova etapa que s’obrirà a Catalunya, posarà en el centre de l’acció política l’exercici al dret d’autodeterminació, amb un programa de país”.
No a la investidura
El president ha criticat que el govern espanyol trenqués les negociacions per trobar una solució al conflicte polític amb Catalunya, però ha assegurat que “nosaltres seguim collats a la taula de negociació, esperant que el govern espanyol, sigui del color que sigui, s’assegui i respongui”.
En aquesta línia, Quim Torra s’ha referit a les 300 propostes presentades pel president Sánchez per a la seva investidura aquesta setmana, que ha qualificat “de pura retòrica” i que parteix “d’una premissa falsa e irresponsable”, perquè, ha reiterat “a Catalunya no hi ha un problema de convivència sinó de democràcia i respecte als drets humans”.“La proposta del president Sánchez és pitjor que una no-proposta, és una decepció”, ha afegit, i ha assegurat que “en coherència amb el nostre vot durant la tramitació dels pressupostos i de la investidura del passat mes de juliol, no podem atorgar-li la nostra confiança”.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest matí a Prada que “a la independència hi arribarem si anem plegats i si entenem que el camí és la ruptura democràtica”. “Una ruptura que sempre doni la veu a la gent”, ha afegit, i ha posat en relleu que “ens cal, de manera imprescindible, una excel·lent coordinació política i cívica; que entitats i partits vagin a la una en aquesta confrontació”.
El cap de l’Executiu ha pronunciat aquestes paraules durant la conferència que ha fet aquest matí a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, en la qual ha subratllat la importància que “les famílies de l’independentisme ens posem d’acord per desbloquejar la situació, establir aquesta agenda de ruptura democràtica i donar l’estabilitat al Govern i a la majoria parlamentària per poder encarar aquest tram cap a fer realitat la República”.En aquest sentit ha expressat la seva coincidència amb la CUP que “cal tenir un pressupost que sigui el motor del canvi republicà”.
En diferents moments del seu discurs, el president ha fet una crida a la unitat. Ha assegurat que “no m’hi trobareu, en les lluites partidistes, ni tampoc en les batalles per absurdes hegemonies polítiques”. Ha fet notar que no té “cap ambició partidista” i ha expressat la seva “determinació sense límits per a fer del meu país un país lliure”. “Hi estic compromès fins al final i no penso abdicar ni defallir ni un instant en aconseguir-ho”, ha reblat.
“Recuperar la confiança i tornar a prendre la iniciativa”
Durant la seva intervenció, el president Torra ha fet una crida perquè el pròxim 11 de setembre sigui “la Diada de la recuperació de la confiança, de tornar a prendre la iniciativa i de fer valdre el projecte de la República per damunt de les conseqüències de la repressió”. Una Diada, ha dit, que “ens fixa l’objectiu que hem tingut sempre i que reemprenem implicats i determinats a fer-lo possible”. Per aquest motiu, ha instat tothom a fer d’aquest Onze de Setembre “la línia de sortida del tram final per guanyar la llibertat”.
Quim Torra ha assenyalat que “iniciativa i esperit constructiu han estat els dos puntals sobre els quals vam construir l’èxit del projecte independentisme” i ha reclamat que “reprenguem la iniciativa”, perquè “enmig de la repressió, hem de ser capaços de seguir caminant brandant la bandera de la veritat i el respecte a la nostra consciència de dones i homes lliures”. “Conjurem-nos a prosseguir el camí, sí, però conscients que comencem una etapa nova. I per això us demano que ens posem en marxa un altre cop”, ha conclòs.
En aquesta mateixa línia, ha afirmat que “cal estar disposats a arriscar”, i ha fet notar que “no podem deixar que la repressió aconsegueixi el seu objectiu; no podem continuar paralitzats mirant de gestionar unes competències autonòmiques que sabem limitades, controlades i cada cop més asfixiades”. Ha afegit que “l’autonomisme, el conformisme, és una opció legítima; però no és la meva i sostinc que tampoc no és la de la majoria dels catalans”.
“No sóc president per gestionar una autonomia”, ha subratllat, i ha demanat “que ningú compti amb mi per convertir el Primer d’Octubre en un melancòlic record”. “Jo seré sempre al costat dels que viuen el Primer d’Octubre com el moment fundacional de la República Catalana”, ha remarcat.
“Resposta inequívoca a les sentències”
En relació al judici contra els líders socials, els membres del Govern i la presidenta del Parlament, el cap del Govern ha advertit l’estat espanyol que “amb aquesta sentència escriurà la seva condemna política en relació a Catalunya”. “La sentència del Suprem, ha afegit, “assenyalarà clarament quin és el límit democràtic de l’estat espanyol” i serà “el tret de sortida per a la fase final del procés d’independència de Catalunya”.
El president ha apostat per “una resposta inequívoca, coherent i ferma, d’entesa de país, que hem de ser capaços de trenar entre tots”. Una proposta, ha dit “que impliqui tots els actors, tots els espais d’avenç republicà i que exigirà unitat d’acció”.
En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que “triarem el camí de la dignitat, de la democràcia, dels drets i les llibertats, i no pas el camí del cinisme, de mirar cap a una altra banda, o d’acceptar que la llei limita la democràcia i no al revés”.
