Visca la terra! Mori el mal govern! 500 anys de les Germanies

El divendres 5 de febrer de 2021 a les sis de la tarda hem organitzat una conferència telemàtica en motiu de la commemoració dels 500 anys de les Germanies, uns fets històrics que van tenir lloc als Països Catalans i que han estat poc explicats els nostres dies. Per a fer la conferència, hem convidat l’escriptor Bartomeu Mestre i l’historiador David Garrido, que acompanyaran el president Quim Torra en aquest acte.

 

La conferència es podrà seguir per internet a la pàgina www.presidenttorra.cat i per les xarxes socials del president. Esperem que ens acompanyeu per descobrir aquestes revoltes que connecten més que no ens pensem als nostres dies. Hem titulat l’acte amb el crit de la revolta: “Visca la terra! Mori el mal govern!” i a continuació us oferim algunes informacions per anar fent boca tot esperant el començament de les intervencions dels nostres dos erudits, l’un de Felanitx (Bartomeu Mestre) i l’altre d’Alacant (David Garrido).

500 anys de germanies (Web ofcial de la commemoració a Mallorca)

7 de febrer, dia de la Germania de Mallorca (article al bloc de Bartomeu Mestre 'Balutxo') 

El tsunami democràtic valencià de 1520: la Germania (article de David Garrido al Diari La Veu, 20 d'octubre de 2019)

Les Germanies (Enciclopèdia Catalana)

Revolta de les Germanies (Viquipèdia)

Les Germanies, recordades pel president Torra (El Temps, 5 de febrer de 2021)

Les Germanies (article de David Garrido a El Temps, 7 de febrer de 2021)

 

Nota: La conferència es va enregistrar i la podeu recuperar mitjançant el següent enllaç: 

https://www.youtube.com/watch?v=5QJuKBvMvaE

Conferència ‘La pandèmia: què ha passat i què caldrà fer’

El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, va encapçalar el dijous 17 de desenbre la conferència ‘La pandèmia: què ha passat i què caldrà fer’, que va comptar amb la participació de la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres/rs de Girona, Alícia Rey; el secretari de Salut Pública de la Generalitat i director de l’Institut Català de la Salut (ICS), el doctor Josep Maria Argimon; el cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias, el doctor Bonaventura Clotet, i el president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, el doctor Josep Vilaplana. La conferència, organitzada per l’Oficina del President, es va dur a terme a l’Auditori Josep Irla de Girona.

A continuació oferim l'enllaç de l'enregistrament de la conferència per posar-la a l'abast de tothom:

https://www.youtube.com/watch?v=StU1QzI8F0s

 

 

"Amb la sentència de l'1-O, l'estat espanyol anunciarà ben fort i clar el seu nivell de qualitat democràtica"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha declarat avui que la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O anunciarà “ben clar i ben fort quin és el nivell de qualitat democràtica de l’estat espanyol i dels tribunals, quina és la seva acceptació de la dissidència política i el seu respecte dels drets i les llibertats que s’haurien de garantir en un país modern”.   Torra, que ha participat aquest matí en els Desayunos Informativos de Europa Press, a Madrid, ha assegurat que “no només els catalans esperem atents la sentència; l’espera Europa i bona part del món”, i ha deixat clar que la resolució judicial “marca un abans i un després”.

 
El cap del Govern ha insistit que a l’igual que la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut “va enterrar el pacte constitucional”, una sentència contra els presos polítics que “no sigui absolutòria, ens portarà a una nova etapa, a prendre de nou la iniciativa, a traçar en ferm el camí fins a culminar la independència”. Perquè, ha recordat, “ni els  ciutadans que van votar ni els polítics que estan en presó preventiva des de fa 2 anys van ser violents o van incitar a la violència”“Això és una falsedat emocionalment insuportable per a molta gent a Catalunya” , ha afirmat.
 
En aquest sentit, el president ha remarcat que “tots els drets que ens siguin negats, els tornarem a exercir”. “És el compromís de milers de ciutadans i el meu. És el meu deure i el compliré, més enllà de multes, inhabilitacions o amenaces”, ha subratllat.
 
El president ha defensat que “hi ha alguns drets i llibertats que estan per sobre de la Llei, la dura Llei espanyola” i que Espanya ha d’aplicar-les “d’acord amb els tractats subscrits”. I ha alertat que “si Espanya vol ser considerada una democràcia que respecta i defensa els drets dels ciutadans, aleshores ha d’escoltar totes les veus que s’han alçat al món reclamant-li que ho faci”. En aquest sentit el president ha recordat els informes del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, d’Amnistia Internacional, els Pen Club Internacionals o diputats i senadors de tot el món en aquest sentit.
 
Quim Torra ha volgut deixar clar que “com a president donaré una resposta a la sentència que ofereixi una sortida a una societat que no vol quedar atrapada en un estat que no reconeix la seva voluntat democràtica”. Aquesta resposta, ha detallat el president “cercarà el màxim consens dels demòcrates a Catalunya per un programa que reprengui la iniciativa i torni a posar l’objectiu de la independència al centre de l’acció política”. “Estic convençut que no fallarem, que davant del repte sabrem respondre de l’única manera possible, junts en l’acció política”, ha reblat.
 
 
 “No hi ha cap problema de convivència”
Durant la seva intervenció, el president ha negat “que hi hagi cap problema de convivència a Catalunya, el que hi ha és un problema de democràcia, d’imposició, de negació de la voluntat de la ciutadania”. Per al cap de l’Executiu “el conflicte neix de la imposició del silenci, no de l’expressió lliure de la veu ciutadana” i s’ha qüestionat “qui pot estar en contra de la capacitat de decisió dels ciutadans en una democràcia?”.  I ha reblat “si els catalans no podem decidir, vol dir que som a l’estat espanyol per imposició”.
 
El president ha insistit que “Catalunya es proposa exercir el poder per la via del respecte escrupolós als drets civils, polítics i socials dels seus ciutadans”. Per això, s’ha mostrat convençut que “el poble de Catalunya no acceptarà, com tampoc no ho faré jo com a president, cap sentència que no sigui la lliure absolució”. I ha afegit “perseguir i castigar els que exerceixen drets és incompatible amb l’exercici i la defensa dels drets humans, que és com ens proposem viure a Catalunya”. “La no cooperació amb la injustícia és una obligació moral”, ha conclòs.
 
Torra ha defensat que l’immobilisme de l’estat respecte el conflicte polític català i la imminència de la sentència del Suprem comporta una “confrontació democràtica”, que ha definit “com una lluita pels drets civils, polítics i nacionals davant un estat que no dialoga i que actua amb repressió, violència i amenaces per aconseguir els seus fins polítics”. I ha deixat clar  que aquesta confrontació democràtica “s’expressa i s’expressarà sempre de forma no violenta, cívica i seguint l’estela que ja ha marcat la societat catalana aquests últims anys”.
 
Ha lamentat que aquesta confrontació no s’hagi convertit “en una entesa democràtica i que s’hauria resolt amb un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment”. I ha assegurat que aquesta confrontació, “en la nova etapa que s’obrirà a Catalunya, posarà en el centre de l’acció política l’exercici al dret d’autodeterminació, amb un programa de país”.
 
No a la investidura
El president ha criticat que el govern espanyol trenqués les negociacions per trobar una solució al conflicte polític amb Catalunya, però ha assegurat que “nosaltres seguim collats a la taula de negociació, esperant que el govern espanyol, sigui del color que sigui, s’assegui i respongui”.
 
En aquesta línia, Quim Torra s’ha referit a les 300 propostes presentades pel president Sánchez per a la seva investidura aquesta setmana, que ha qualificat “de pura retòrica” i que parteix “d’una premissa falsa e irresponsable”, perquè, ha reiterat “a Catalunya no hi ha un problema de convivència sinó de democràcia i respecte als drets humans”.  “La proposta del president Sánchez és pitjor que una no-proposta, és una decepció”, ha afegit, i ha assegurat que  “en coherència amb el nostre vot durant la tramitació dels pressupostos i de la investidura del passat mes de juliol, no podem atorgar-li la nostra confiança”.
 

"A la independència hi arribarem si anem plegats i si entenem que el camí és la ruptura democràtica"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest matí a Prada que “a la independència hi arribarem si anem plegats i si entenem que el camí és la ruptura democràtica”. “Una ruptura que sempre doni la veu a la gent”, ha afegit, i ha posat en relleu que “ens cal, de manera imprescindible, una excel·lent coordinació política i cívica; que entitats i partits vagin a la una en aquesta confrontació”.
 
El cap de l’Executiu ha pronunciat aquestes paraules durant la conferència que ha fet aquest matí a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, en la qual ha subratllat la importància que “les famílies de l’independentisme ens posem d’acord per desbloquejar la situació, establir aquesta agenda de ruptura democràtica i donar l’estabilitat al Govern i a la majoria parlamentària per poder encarar aquest tram cap a fer realitat la República”. En aquest sentit ha expressat la seva coincidència amb la CUP que “cal tenir un pressupost que sigui el motor del canvi republicà”.

 
 
En diferents moments del seu discurs, el president ha fet una crida a la unitat. Ha assegurat que “no m’hi trobareu, en les lluites partidistes, ni tampoc en les batalles per absurdes hegemonies polítiques”. Ha fet notar que no té “cap ambició partidista” i ha expressat la seva “determinació sense límits per a fer del meu país un país lliure”. “Hi estic compromès fins al final i no penso abdicar ni defallir ni un instant en aconseguir-ho”, ha reblat.
 
“Recuperar la confiança i tornar a prendre la iniciativa”
Durant la seva intervenció, el president Torra ha fet una crida perquè el pròxim 11 de setembre sigui “la Diada de la recuperació de la confiança, de tornar a prendre la iniciativa i de fer valdre el projecte de la República per damunt de les conseqüències de la repressió”. Una Diada, ha dit, que “ens fixa l’objectiu que hem tingut sempre i que reemprenem  implicats i determinats a fer-lo possible”. Per aquest motiu, ha instat tothom a fer d’aquest Onze de Setembre “la línia de sortida del tram final per guanyar la llibertat”.
 
Quim Torra ha assenyalat que “iniciativa i esperit constructiu han estat els dos puntals sobre els quals vam construir l’èxit del projecte independentisme” i ha reclamat que “reprenguem la iniciativa”, perquè “enmig de la repressió, hem de ser capaços de seguir caminant brandant la bandera de la veritat i el respecte a la nostra consciència de dones i homes lliures”. “Conjurem-nos a prosseguir el camí, sí, però conscients que comencem una etapa nova. I per això us demano que ens posem en marxa un altre cop”, ha conclòs.
 
En aquesta mateixa línia, ha afirmat que “cal estar disposats a arriscar”, i ha fet notar que “no podem deixar que la repressió aconsegueixi el seu objectiu; no podem continuar paralitzats mirant de gestionar unes competències autonòmiques que sabem limitades, controlades i cada cop més asfixiades”. Ha afegit que “l’autonomisme, el conformisme, és una opció legítima; però no és la meva i sostinc que tampoc no és la de la majoria dels catalans”.
 
“No sóc president per gestionar una autonomia”, ha subratllat, i ha demanat “que ningú compti amb mi per convertir el Primer d’Octubre en un melancòlic record”. “Jo seré sempre al costat dels que viuen el Primer d’Octubre com el moment fundacional de la República Catalana”, ha remarcat.
 
“Resposta inequívoca a les sentències”
En relació al judici contra els líders socials, els membres del Govern i la presidenta del Parlament, el cap del Govern ha advertit l’estat espanyol que “amb aquesta sentència escriurà la seva condemna política en relació a Catalunya”. “La sentència del Suprem, ha afegit, “assenyalarà clarament quin és el límit democràtic de l’estat espanyol” i serà “el tret de sortida per a la fase final del procés d’independència de Catalunya”.
 
El president ha apostat per “una resposta inequívoca, coherent i ferma, d’entesa de país, que hem de ser capaços de trenar entre tots”. Una proposta, ha dit “que impliqui tots els actors, tots els espais d’avenç republicà i que exigirà unitat d’acció”.
En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que “triarem el camí de la dignitat, de la democràcia, dels drets i les llibertats, i no pas el camí del cinisme, de mirar cap a una altra banda, o d’acceptar que la llei limita la democràcia i no al revés”.
 

"Si votar i defensar la democràcia és un delicte, sóc culpable"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat aquesta tarda que “som milers els catalans que estem disposats a acusar-nos com a culpables dels delictes d’haver votat”. En relació a la intenció de l’Advocacia de l’Estat d’inculpar votants pel referèndum de l’1 d’octubre, ha assegurat que “si són culpables, jo també ho sóc, perquè també vaig votar en el referèndum”. “Si votar és un delicte, sóc culpable; si defensar la democràcia és un delicte, sóc culpable; si defensar el dret a l'autodeterminació és un delicte, sóc culpable”, ha remarcat.
 
El cap de l’Executiu ha pronunciat la conferència Catalonia and the right to self-determination: an international perspective (Catalunya i el dret a l’autodeterminació: una perspectiva internacional) que ha fet aquesta tarda a l’ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa (ISCTE-IUL). El president Torra hi ha estat convidat pel Departament de Doctorat i  Màsters en Ciències Polítiques de l’ISCTE-IUL, així com pel Màster en Estudis Internacionals, amb associació amb el Centre de Recerca i Estudis de Sociologia i el Centre d’Estudis Internacionals (CEI-IUL) d’aquest centre universitari portuguès.
 
Durant la seva intervenció, el president Torra ha posat de relleu que “l’autodeterminació és la clau per a un futur conjunt, basat en la democràcia i el respecte mutu” i ha fet notar que “el futur de la Península Ibèrica no és només una plurinacionalitat, la qual cosa és innegable, sinó una pluralitat d'estats independents”.
 
Així mateix, ha afirmat que “el potencial de la Península Ibèrica no acabarà de desenvolupar-se mentre els drets de Catalunya com a nació siguin suprimits”. I ha afegit que el poble i el Govern de Catalunya “mereixen els mateixos drets que Portugal o Espanya per abordar els canvis del segle XXI amb les eines adequades d'un estat independent”.
 
En diversos moments de la seva intervenció, el president de la Generalitat ha denunciat “la resposta repressiva de l'establishment polític espanyol a la qüestió catalana”, amb la qual, ha advertit, “la Península Ibèrica està perdent la seva major oportunitat per assolir el seu màxim pes geopolític”. I ha afegit que l’estat espanyol “està tan obsessionat per mantenir la seva pròpia unitat que suprimeix la seva pròpia força geopolítica i la fa servir malament per justificar el seu comportament antidemocràtic”.
 
Quim Torra també ha fet notar que “qualsevol violació dels drets humans que el govern espanyol hagi promogut o consentit durant el darrer any es considera legal si va dirigida a mantenir Catalunya dins del regne d’Espanya”. I en relació amb el judici per l’1-O, ha assegurat que “està mostrant al món com de ridícul és suprimir un moviment democràtic en ple segle XXI”.
 
 
“El silenci no és una opció”
Davant del que està passant, ha advertit que “el silenci no és una opció” i ha denunciat que “permetre l'existència de presos polítics i exiliats a la UE és un precedent que tindrà conseqüències greus per al futur de la Unió”, perquè “altres països poden seguir l'exemple de Madrid si Brussel·les i les capitals europees no defensen els drets humans”.
 
En aquest context, ha assenyalat que en aquest “temps de creixent autoritarisme, defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya és en l’interès geopolític d’Europa”, perquè “mentre hi hagi presos polítics, exiliats i els drets del poble català siguin negats, la porta romandrà àmpliament oberta perquè els països autoritaris se sentin justificats a reprimir les seves minories nacionals”.
 
El cap de l’Executiu també ha insistit que, tal com demana l’opinió pública europea, “un problema polític requereix una solució política” i ha recordat el manifest en aquest sentit que han fet aquesta setmana 41 senadors francesos, el que van fer la setmana passada 700 intel·lectuals italians o el que van fer intel·lectuals portuguesos l’octubre de 2017.
 
 
Reobertura de la Delegació a Lisboa
El cap del Govern ha apostat durant la conferència per una “aliança de nacions ibèriques per al progrés democràtic”. “Una aliança d'iguals que puguin arribar al món i construir una millor península, mirant cap al futur i amb una major cooperació en tots els àmbits”, ha explicat.
 
El president ha expressat el seu desig que “Catalunya i Portugal continuïn cooperant en els propers anys”. Per aquest motiu, ha anunciat que “reobrirem la Delegació a Lisboa molt aviat” i ha donat les gràcies a “tots els catalans que durant aquest temps d'incertesa han contribuït a mantenir forta la relació entre les nostres nacions”.
 
En aquest sentit ha contraposat el fet que “mentre que l’autodeterminació és tractada per les institucions espanyoles com un delicte, la Constitució portuguesa reconeix en el seu setè article ‘o direito dos povos a l’autodeterminació i independència’”.
 
En un altre moment de la seva intervenció, Quim Torra ha assenyalat que “un estat independent català seria un exemple de com resoldre els conflictes històrics de manera democràtica” i també seria “un dels socis en l’esforç per promoure un món més democràtic, un món més europeu”.
 

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos