Skip to main content

També han respost...

Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'

| Respostes amb criteri

Compte amb el cofoisme d’un “sí” aclaparador com a resposta! Si bé el català pertany a la gran família de les llengües romàniques, no és tan palès que tot parlant d’aquest grup connecti tant sí com no amb la llengua del territori.

Heus aquí la meva història, la d’una francesa pure souche d’un poble del Nord de França, arribada a Catalunya el 2005 d’Erasmus per acabar la carrera de Filologia Hispànica. No sabia absolutament res de català, ni tan sols de la realitat del territori. Només recordo l’advertència de la meva universitat que, si triava Barcelona, la gent no em respondria si no sabia català... A més a més, venia d’un model centralista que no bregava precisament amb la diversitat lingüística. Em vaig esgarrifar el primer cop que vaig sentir “Catalunya Nord”! I fins i tot, explicava als meus pares que els catalans eren molt “pacifistes” perquè canviaven al castellà per ajudar! La manca de coneixement d’aquell moment era l’arrel de les meves creences.

Tot i així, vaig connectar de seguida amb el català. Em va encuriosir aquella llengua que sortia a tot arreu. El català em va robar el meu primer somriure, adonant-me que un entrepà de truita no era un entrepà de peix sinó “à l’omelette”! Recordo amb tendresa l’emoció que em va envair recorrent els llibres per a la meva tesi. Quantes paraules reconeixia i entenia: arbre, mot, vent! Havia descobert la intercomprensió, sense saber-ho!

Ser parlant de llengua materna francesa, llengua romànica, em va facilitar la connexió amb el català, i així hauria de ser. Vaig aprendre la llengua perquè em sonava “familiar”. I quina decisió més encertada! S’obriria un camí d’aprenentatge, de descobriment, de (re)trobades, d’experiències vitals fins el punt de dedicar-me íntegrament, avui dia, a aquella llengua de la qual abans de deixar França no sabia ni un borrall.

És cabdal entendre que els nouvinguts arriben amb un bagatge lingüístic i emocional propi, amb o sense coneixement previ de la situació del català. Però tinguem-ho clar sempre, són catalanoparlants en potència. Per tant, reivindiquem el català, parlem-lo arreu i amb tothom, no canviem de llengua i compartim-la perquè puguem ser sempre més, els que la defensarem. L’enyorada Carme Junyent tenia raó, “el futur del català depèn de tu.”

Aleshores, la meva trajectòria serà més anecdòtica que excepcional. Que així sigui, per a la nostra llengua.


Jessica Neuquelman1Jessica Neuquelman (Saint-Pol-sur-Mer, 1983). Filòloga i dinamitzadora lingüística. Membre de Llenguaferits (@llenguaferits), junt amb l’escriptor, professor i dinamitzador lingüístic David Vila i Ros.

També han respost...