
També han respost...
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
-
Celdoni Fonoll: 'És viu el record del gran poeta Vicent Andrés Estellés?'
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
Els historiadors situen el final de la reconquesta del Principat quan es recuperen dels sarraïns Tortosa (1148), Mequinensa, Fraga i Lleida (1149). El dia 24 d’octubre va ser el dia que consta la recuperació de Fraga, la capital del Baix Cinca. Té algun pes avui, però, aquesta referència històrica? No cal fer cap enquesta per a obtenir la resposta: ni a Fraga ni a cap dels pobles de les comarques de la Franja no hi ha gaire consciència de la seva història. També, val a dir, que la ‘història’ ha estat un component que s’ha fet servir des de l’Aragó per a buidar de catalanitat les nostres comarques a base d’engreixar-les d’un aragonesisme sovint folklòric i sempre anticatalanista.
Sense entrar a fons en matèria històrica i continuant amb Fraga com a referent, a favor de la catalanitat hi ha la constància documental del límit de Catalunya situat en el riu Cinca i en el fet permanent i rellevant de la llengua catalana. Els aragonesos “s’agafen” al pes històric de l’adopció dels furs d’Aragó per part de Fraga a la primeria del segle XIV. En qualsevol cas, com explica J.B. Xuriguera: la indeterminació dels límits de Catalunya i Aragó és un dels “grans errors de la Història de Catalunya”.
L’evidència de la catalanitat que representa la llengua i la realitat de les relacions socioeconòmiques i religioses amb el Principat al llarg del temps -Lleida en el cas del Baix Cinca i la Llitera, i Tortosa per al Matarranya- haurien d’haver decantat les nostres comarques cap a la banda natural de Catalunya. En canvi, contra tanta evidència ens trobem amb la realitat tossuda -i d’allò més irracional- d’unes terres que viuen d’esquena a Catalunya i abracen l’aragonesisme i l’espanyolisme més primaris i excloents.
La història, fins a arribar als temps actuals, sempre ha anat contra la catalanitat de les comarques de la Franja: la divisió provincial espanyola de 1833 va petrificar les nostres comarques a les tres províncies aragoneses; més endavant, a partir de 1995, tindrà lloc el procés de segregació de les parròquies de les diòcesis catalanes, que acabarà amb l’episodi abominable de l’espoli de les obres d’art procedent de les parròquies de la Franja al monestir de Sixena, dos mesos després del Referèndum de l’1-O de 2017. Un període, els anys que vivim des del Procés, que també ha estat testimoni de “moviments” econòmics en forma de desplaçaments d’empreses catalanes cap a la Franja, com ara el cas de les empreses instal·lades al polígon industrial de Fraga: un altre front soscavat per la pressió aragonesoespanyola alienadora de la catalanitat.
Una història ben adversa que avui comporta laminació política, segregació parroquial secular i deslocalització econòmica, vet ací el quadre que mostra la “història de la Franja”: desolador
Només ens hi queda la llengua, a la Franja de Ponent, el gran element que ens identifica des de Fraga fins a Maó. Per gaire temps?
Francesc Ricart i Orús (Fraga, 1950). @FrancescRicart2 Llicenciat en història, mestre, professor de català i tècnic de l'administració educativa. Coordinador del Casal Jaume I de la Franja. Periòdicament escriu una columna a la revista Temps de Franja.
També han respost...
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
-
Celdoni Fonoll: 'És viu el record del gran poeta Vicent Andrés Estellés?'