També han respost...
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
-
Ferran Dalmau: 'La compra de la Casa Vallmanya ha estat una victòria popular?'
-
Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
-
Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
El dia 30 de setembre a Molinàs (Alt Empordà) es posarà la primera placa per senyalitzar les Rutes de la llibertat, que representen la no rendició, la no rendició dels patriotes catalans que van ser presents amb Francesc Macià quan proclamava la República Catalana l’any 1931, dels que defensaven l’Estat Català proclamat per Lluís Companys l’any 1934, dels que entraren i es formaren a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat per lluitar contra el feixisme de 1936 a 1939, etc. No n’havien tingut prou, que foren ells els que una vegada agafat el camí de l’exili el gener de 1939, passaren cap a l’Estat francès entrant a camps de concentració.
Fou el meu pare, en Francesc Vilà Sales, qui proporcionà armes i documentació falsa, elaborada amb les seves habilitats de dibuixant, als militants, com ell, que formaven part de Nosaltres Sols!, i que, com ell també, s’escaparen dels camps de concentració on estaven internats. Fou també ell qui anà a la casa on Daniel Cardona patia el seu tercer i últim exili a Perpinyà i fou el mateix cabdill separatista qui, després de llargues converses, nomenà Jaume Martínez Vendrell com a cap de la secció militar de Nosaltres Sols!, el març de 1939.
Un amic del meu pare, en Gregori Font, tingué l’honor de ser el primer a entrar a Catalunya (a la part sota domini espanyol) el juliol de 1939, quan només feia set mesos que els franquistes havien ocupat Barcelona, per tal de comprovar la ruta prèviament acordada. I, en comprovar-ne la possibilitat de reeixida, el meu pare acompanyà a en Jaume Martínez Vendrell, en el primer, perillós i dificultós viatge que feren de tornada a l’interior de Catalunya per reorganitzar la resistència i continuar lluitant per la llibertat.
Aquests membres de Nosaltres Sols!, acabarien unint-se amb Estat Català, a París, un mes abans de ser envaïda per les tropes nazis, el maig de 1940. El meu pare i els seus companys, van triar el camí més difícil, el de la no rendició. Travessaven el Pirineu per les rutes de la llibertat per l’Alt Empordà, per la Garrotxa i per la Cerdanya, per salvar vides de jueus, de part dels governs francès i belga, de soldats nord-americans, britànics, francesos... a canvi només, de la satisfacció politico-humanitària. Tots ells amb documentació falsa, cap a Barcelona, i cap al consolat polonès i britànic, per poder retornar cap al sector aliat via Lisboa.
A qualsevol país plenament democràtic, els integrants d’aquestes xarxes d’evasió serien reconeguts, les rutes marcades, les poblacions i els camins per on passaven senyalitzats. Tot lliga cultura, memòria, victòria, i això és el que ens cal per guanyar. Per guanyar allò per què el meu pare i els seus companys van esmerçar els millors anys de la seva vida.
Pensem-hi! Nosaltres som els seus fills i no ho oblidem. Les Rutes de la llibertat s’han de poder explicar, saber i estudiar, si no el sacrifici d’aquests lluitadors per la llibertat quedarà en l’oblit.
Per això demano a les institucions implicades (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, Memorial Democràtic, Museu de l’Exili...) que s’afegeixin a la tasca que Reeixida i les famílies hem començat per marcar aquests espais de record ja existents en el seu recorregut, reivindicar-ne el llegat en el conjunt de la història del país, que s’organitzin actes informatius als Instituts de les poblacions per on passaven aquests fets, per recordar la vigència dels valors que simbolitzen de llibertat, fraternitat, memòria nacional, drets humans, i orgull de lluita tossuda i obstinada.
Els fills d’aquests valents, no en tenim prou amb els aplaudiments que rebem als actes o a les presentacions que es fan, volem fets! Els nostres pares i mares no van veure cap gest de reconeixement pel seu sacrifici. Ara ens toca a nosaltres aconseguir-ho.
Ens hi posem?
Montserrat Vilà Badia (Barcelona, 1956). Estudia a l'Escola Virtèlia i es llicencia en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Guanya oposicions i la càtedra, com a professora de la família professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat a Reus, on es casa, on neixen els seus tres fills i lloc actual de residència. Activista social, política i cultural, col·labora amb diferents institucions i amb el projecte Rutes de la Llibertat. (Llengua_viva)
També han respost...
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
-
Ferran Dalmau: 'La compra de la Casa Vallmanya ha estat una victòria popular?'
-
Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
-
Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'