
També han respost...
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
-
Celdoni Fonoll: 'És viu el record del gran poeta Vicent Andrés Estellés?'
-
Eduard Casas: 'Quin paper hi juga el poeta i la poesia en la cohesió social?'
-
Jordi Bilbeny: 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?'
-
Moisès Vizcaino: 'Per què és tan necessari un diari digital com La Veu del País Valencià?'
-
Gerard Furest: 'Com hem de revifar la flama del català?'
-
Laia Escolà: 'Com es pot ajudar a fer possible un projecte com el nou Ateneu del Pallars?'
-
Lluís Garcia: 'Què és la Recopilació d’Accions Genocides contra la nació catalana?'
-
Joan Matamala: ‘Per a enfortir la construcció nacional cal millorar les pràctiques educatives?’
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
És clar que n'és, de dolorós. De fet, la tortura la pateixes en el moment concret que se t'està practicant, però dura molts i molts anys. Suposo que per sempre, d'alguna manera. Ara em trobo que participo en les presentacions del llibre 'Torturades', de Gemma Pasqual, que és un llibre molt necessari, sens dubte. I, en certa manera, ajuda a les víctimes, ens ajuda, a reparar una mica del patiment viscut. I, com deia, no només el patiment que t'han infligit el dia dels fets, en aquell moment concret de pràctica de tortura. És un patiment més llarg, i més profund, que sovint és difícil d'explicar amb paraules. És angoixa, és ansietat, és ràbia i és impotència. I dura anys.
I no parlo només de les emocions, sinó també de les violències que es tornen a rebre després: les etiquetes que t'estampen i que no et pots treure (com quan em van dir que era una 'radical') o aquell 'alguna cosa hauràs fet', que revictimitza a qui ja ha estat víctima. No només això. Quan el teu entorn més proper, quan les teves veïnes, el teu poble o la teva ciutat sent la paraula 'terrorista' aplicada a tu, la por i la desconfiança s'escampen i t'envolten. I això fa que moltíssimes persones ja no et tornaran a mirar de la mateixa manera, i professionalment serà més difícil guanyar-te la vida perquè moltes portes se't tancaran.
I això té repercussions tant a fora com a dins. També a casa serà complicat parlar del que ha passat. Si t'acusen de terrorista o d'atemptat contra l'autoritat, si es parla d'un judici on et podrien condemnar a penes de presó, doncs la por, la tensió, la inseguretat penetra totes les persones que t'estimen, els teus companys, els teus fills. I com faràs a explicar-los que és la policia que menteix, que maltracta, que intenta a posar-te a la presó? Com faràs a fer-ho mantenint un equilibri?
Parlar-ne és dolorós, sí. Però també ajuda, acompanya. La publicació del llibre ‘Torturades’ ha estat molt positiu en aquest sentit. Perquè ara hi ha molta gent que ens fa arribar el seu suport, la seva companyia, la seva solidaritat. A les presentacions del llibre, he trobat moltes abraçades que són reparadores. Que et fan notar que no estàs sola. I que pots canalitzar la denúncia d’uns fets amb l’objectiu que això no torni a passar més. N’estic molt satisfeta d’haver participat amb el meu testimoni a aquest clam contra la tortura.
Mireia Comas (Andorra la Vella, 1976). @mireiacomas Fotògrafa i fotoperidista, col·laboradora de diversos mitjans de comunicació. És cap de fotografia del diari El Món. El seu testimoni surt al llibre 'Torturades', de Gemma Pasqual, sobre les tortures a dones practicades a la comissaria de la Via Laietana per la policia espanyola.
També han respost...
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
-
Celdoni Fonoll: 'És viu el record del gran poeta Vicent Andrés Estellés?'
-
Eduard Casas: 'Quin paper hi juga el poeta i la poesia en la cohesió social?'
-
Jordi Bilbeny: 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?'
-
Moisès Vizcaino: 'Per què és tan necessari un diari digital com La Veu del País Valencià?'
-
Gerard Furest: 'Com hem de revifar la flama del català?'
-
Laia Escolà: 'Com es pot ajudar a fer possible un projecte com el nou Ateneu del Pallars?'
-
Lluís Garcia: 'Què és la Recopilació d’Accions Genocides contra la nació catalana?'
-
Joan Matamala: ‘Per a enfortir la construcció nacional cal millorar les pràctiques educatives?’