
També han respost...
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
-
Celdoni Fonoll: 'És viu el record del gran poeta Vicent Andrés Estellés?'
-
Eduard Casas: 'Quin paper hi juga el poeta i la poesia en la cohesió social?'
-
Jordi Bilbeny: 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?'
-
Moisès Vizcaino: 'Per què és tan necessari un diari digital com La Veu del País Valencià?'
-
Gerard Furest: 'Com hem de revifar la flama del català?'
-
Laia Escolà: 'Com es pot ajudar a fer possible un projecte com el nou Ateneu del Pallars?'
-
Lluís Garcia: 'Què és la Recopilació d’Accions Genocides contra la nació catalana?'
-
Joan Matamala: ‘Per a enfortir la construcció nacional cal millorar les pràctiques educatives?’
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
La presència de relíquies de sants a territoris de parla catalana és prou significativa i cal tenir-ne en compte el valor, a més del religiós, cultural i antropològic. Malgrat el progressiu laïcisme de la societat actual, segueixen presents i periòdicament apareixen notícies relacionades als mitjans de comunicació generalistes. No es pot negar que som hereus d’un llegat de moltes generacions que han mantingut la seva fe ben viva. Obviar aquest pòsit és renegar d’una part important del nostre passat i distorsionar-lo.
La veneració a les relíquies és una de les expressions més intenses de devoció. La presència d’elements relacionats amb les santes o els sants connecta directament amb el concepte del transcendent que supera la fragilitat i caducitat humana: ningú mor realment mentre és recordat. El testimoni físic esdevé, precisament, la forma més tangible d’aquest fet.
Arreu del territori, des de petites poblacions a grans ciutats, les relíquies són ben presents. Moltes festes majors, generalment, se celebren a partir de la possessió de rellevants restes sacres: Ripoll reverencia sant Eudald, Camprodon honora sant Patllari, Vic recorda sant Miquel dels Sants, Mataró acompanya les “Santes” Juliana i Semproniana, Manresa enalteix els Cossos Sants, Vilafranca del Penedès lloa sant Fèlix i Tarragona ovaciona el pas del braç de santa Tecla, entre d’altres. Igualment, en d’altres festes destacades del calendari festiu local adquireixen protagonisme: a Arles de Tec són les relíquies de sant Abdó i sant Senén, a Ceret ho fan les de sant Ferriol, a Alcoi les de sant Jordi, a Montuïri les de sant Bartomeu, Valldemossa les de santa Catalina Thomàs... Arreu del territori de parla catalana, les relíquies s’embolcallen i es veneren amb la nostra llengua.
L’evidència demostra que, conscientment o inconscientment, les relíquies de sants mantenen un cert protagonisme i encara nodreixen la identitat col·lectiva del nostre país.
El setembre de 2020, la revista digital Reliquiae Santorum in Catalonia es va començar a publicar i distribuir gratuïtament amb el propòsit de divulgar aquest valuós patrimoni. L’interès que ha suscitat indica la pervivència de la temàtica més enllà de l’àmbit estrictament piadós.
Joan Arimany i Juventeny (Manlleu 1966). Investigador especialitzat en cultura i religiositat popular. Director de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia. @joanarimanyjuv
També han respost...
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
-
Celdoni Fonoll: 'És viu el record del gran poeta Vicent Andrés Estellés?'
-
Eduard Casas: 'Quin paper hi juga el poeta i la poesia en la cohesió social?'
-
Jordi Bilbeny: 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?'
-
Moisès Vizcaino: 'Per què és tan necessari un diari digital com La Veu del País Valencià?'
-
Gerard Furest: 'Com hem de revifar la flama del català?'
-
Laia Escolà: 'Com es pot ajudar a fer possible un projecte com el nou Ateneu del Pallars?'
-
Lluís Garcia: 'Què és la Recopilació d’Accions Genocides contra la nació catalana?'
-
Joan Matamala: ‘Per a enfortir la construcció nacional cal millorar les pràctiques educatives?’