![](/templates/yootheme/cache/8e/Snia_Bagudanch-8ec762d1.jpeg)
També han respost...
-
Lluís Mont: 'Com podem promoure l'ús del català a la sanitat?'
-
Ramon Piera: ‘Conèixer i divulgar dades dels Països Catalans és apassionant?’
-
Rosario Palomino: 'Quin és l'objectiu de la campanya No em canviïs la llengua?'
-
Xènia Gaya: 'Per què calen projectes com Festivals Terres de l’Ebre per impulsar la cultura en l’àmbit rural?'
-
Maria Giralt: 'Quin és el sentit de la celebració de l'Orgull?'
-
Manel Carrera: 'Com es presenta la renovació del portal Festes.org?'
-
Xavier Cuadras Morató i Modest Guinjoan Ferré: 'Què és 5centims.cat?'
-
David de Montserrat i Nonó: 'Per què Joan Pujol Garcia «Garbo» hauria de ser honorat per Barcelona i Catalunya?'
-
Ivan Sànchez: 'Per què diem que la Patum és la festa dels sentits i dels sentiments?'
-
Gemma Sastre: 'Què ofereix una fira d’espectacles literaris com Litterarum?
-
Jaume Garau: ‘Quins són els objectius de la Trobada Nacionalista dels Països Catalans?’
-
Sabrina Guillem: ‘Per què són tan importants els agermanaments entre catalans del nord i del sud?’
-
Maria Llabrés: 'Per què els joves de Mallorca es mobilitzen per la llengua?'
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
-
Ferran Dalmau: 'La compra de la Casa Vallmanya ha estat una victòria popular?'
-
Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
-
Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
«Els Jocs van omplir d'autoestima els barcelonins i van carregar d'autoestima el poble de Catalunya».
No són paraules de Miquel Iceta, Salvador Illa o Pedro Sánchez. Tampoc d’Ada Colau, la qual sí que ha afirmat que «El resultat [dels JO] va enlluernar el món». Són mots pronunciats pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, el 21 de juliol passat durant la commemoració dels 30 anys de Jocs Olímpics −un acte retransmès en directe per TV3. Els mitjans públics han pres part en la celebració acrítica de l’efemèride sense esmentar tot el que comportà l’organització de l’esdeveniment: persecució, detencions i tortures a partir d’una gran operació policial, judicial i mediàtica contra Terra Lliure i el moviment independentista en general (per no parlar de l’operació de màrqueting immobiliari i de destrucció del territori que suposà i que avui en dia hauria de fer impensable l’organització, en plena emergència climàtica, d’uns Jocs d’Hivern).
Aquest any hem hagut de veure com fins i tot ajuntaments suposadament independentistes com el de Banyoles −ciutat que aquell any patí un autèntic assetjament policial amb atacs parapolicials inclosos i la detenció de tres militants independentistes que foren incomunicats i torturats a Madrid− s’han sumat al discurs laudatori. Unes proclames que pretenen ocultar el problema ometent la cara fosca dels Jocs, la qual, justament per incloure vulneracions dels drets humans hauria d’anul·lar tota possibilitat apologètica, sigui del caràcter que sigui (en el cas banyolí és esportiu, fet que encara ho fa més llastimós).
Ens trobem de ple en el que Blanca Serra ha batejat com “Operació nostàlgia”, basada en una cosa que coneixem prou bé a l’independentisme: l’oblit del passat. Un fenomen l’objectiu del qual és emmascarar l’essència franquista de l’estat espanyol i exculpar-lo d’uns pecats que no ha expiat mai. Així, hem vist com un govern independentista ha modificat la mateixa raó de ser de la taula de diàleg (pastanaga que ens havien venut com la gran conquesta democràtica) i ha acceptat emmotllar-se a la constitució espanyola en tot el que faci, renunciant així a exercir el dret a l’autodeterminació pel qual el moviment independentista ha lluitat durant dècades a canvi de rebre tortura, presó i exili (i d’operacions com la instruïda per Baltasar Garzón).
Els lluitadors independentistes ens han llegat la certitud que no hi ha llibertat possible (de cap tipus) dins del marc constitucional espanyol i que la independència (és a dir la confrontació, pas la negociació) és l’única via possible per a tenir el poder de decisió que permeti millorar les condicions de vida dels catalans i revertir (o alentir) el procés de substitució lingüística al qual està immersa la llengua catalana (procés agreujat per la naturalesa lingüicida dels estats espanyol i francès).
Parlen de negociació i taules de diàleg mentre l’estat espanyol continua instal·lat en la dinàmica liquidacionista que no ha abandonat mai i que ens ha situat a nivells rècord de repressió: hem arribat a la cota més alta de la història en nombre de represaliats polítics, amb 4.336 segons el recompte fet per Òmnium. I tot plegat sense cap estratègia en matèria de lluita antirepressiva. Una altra de les lliçons del 92 fou la unitat d’acció dels presos independentistes, que feu possible aglutinar els diversos sectors polítics de l’independentisme amb l’objectiu de fer front a la campanya per la reinserció i posar al centre del debat la naturalesa violenta de l’Estat, que hauria de ser sempre la prioritat si no es vol que guanyin els intents anestesiadors, el desànim i la desorientació.
En aquest context de màxima expressió de la repressió política contra l’independentisme, és estrany que el discurs mediàtic s’hagi focalitzat tant en Laura Borràs i Francesc de Dalmases i tan poc en el tripijoc de la taula de diàleg, la caiguda de la causa Vólkhov sobre la qual tant s’escrigué o l’escàndol d’espionatge Pegasus, del qual ja ni es parla malgrat haver obtingut ressò mundial, ser objecte d’un extens reportatge a The New Yorker i haver arribat al Parlament Europeu. Silenci total. Igual que l’any 92 quan els mitjans invisibilitzaren les tortures i es limitaren a reforçar el relat oficial tot col·laborant amb els interessos d’estat per a estigmatitzar el moviment popular i fer passar com a normals les conculcacions dels drets més bàsics. Fins que l’any 2003 Espanya fou condemnada pel Tribunal d’Estrasburg per no haver investigat les tortures.
Silenci mediàtic, maniobres polítiques, col·laboracionisme a canvi d’engrunes o favors... No és res que l’independentisme no hagi vist abans. Ara, quan el moviment és majoritari, assistim a noves operacions de desmobilització i renúncia que ens deixen ben clara una cosa: que no es pot dialogar ni negociar amb un estat l’única motivació del qual és protegir els seus crims. Recordem-ho: aquest 1 d’agost el govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte que substituirà la llei franquista de secrets oficials (de 1968 i vigent avui en dia) que allarga fins als 65 anys l’hermetisme de la informació d’estat. Una clara mostra de la voluntat de continuar emparant els delictes i vulneracions de drets humans comesos per l’estat i de protegir-ne els autors.
La impunitat dels que han habitat, promogut i finançat les clavegueres de l’estat continuarà estant assegurada. Ni veritat, ni justícia, ni reparació tampoc a l’Espanya del PSOE i Podemos.
Sònia Bagudanch (Pla de l’Estany, 1987). @sbagudanch Periodista i membre del Grup Barnils. Participà en l’elaboració del documental Operació Garzón contra l’independentisme català (Llibertat.cat, 2012) i és autora del llibre Et presento el jutge Garzón (Saldonar, 2013) i del capítol “Els efectes de l’Operació Garzón” inclòs al llibre Història de l’Esquerra Independentista (Tigre de paper, 2021).
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta.]
També han respost...
-
Lluís Mont: 'Com podem promoure l'ús del català a la sanitat?'
-
Ramon Piera: ‘Conèixer i divulgar dades dels Països Catalans és apassionant?’
-
Rosario Palomino: 'Quin és l'objectiu de la campanya No em canviïs la llengua?'
-
Xènia Gaya: 'Per què calen projectes com Festivals Terres de l’Ebre per impulsar la cultura en l’àmbit rural?'
-
Maria Giralt: 'Quin és el sentit de la celebració de l'Orgull?'
-
Manel Carrera: 'Com es presenta la renovació del portal Festes.org?'
-
Xavier Cuadras Morató i Modest Guinjoan Ferré: 'Què és 5centims.cat?'
-
David de Montserrat i Nonó: 'Per què Joan Pujol Garcia «Garbo» hauria de ser honorat per Barcelona i Catalunya?'
-
Ivan Sànchez: 'Per què diem que la Patum és la festa dels sentits i dels sentiments?'
-
Gemma Sastre: 'Què ofereix una fira d’espectacles literaris com Litterarum?
-
Jaume Garau: ‘Quins són els objectius de la Trobada Nacionalista dels Països Catalans?’
-
Sabrina Guillem: ‘Per què són tan importants els agermanaments entre catalans del nord i del sud?’
-
Maria Llabrés: 'Per què els joves de Mallorca es mobilitzen per la llengua?'
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
-
Ferran Dalmau: 'La compra de la Casa Vallmanya ha estat una victòria popular?'
-
Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
-
Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'