En l'àmbit, relativament ben delimitat, de les nacions sense estat, a Europa (i, més concretament, al món cèltic), s'ha produït un fet sobre el qual mereix la pena que parem atenció: els líders dels partits que governen Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord han signat un memoràndum conjunt per l'autodeterminació.

L'SNP fa temps que lidera la política escocesa. Ara té al capdavant John Swinney, un dirigent veterà, amb molta batalla sobre les seues espatlles, que està donant un nou impuls al partit nacional escocès, al capdavant del govern d'Escòcia. A les últimes eleccions, el Plaid Cymru fa aconseguir també guanyar les eleccions al País de Gal·les. Amb el lideratge de Rhun ap Iowerth, el Plaid, finalment, ha superat els laboristes a Gal·les i ha mostrat ben clarament les cartes per una opció per a l'autodeterminació d'aquell país cèltic. I, a Irlanda del Nord, el Sinn Féin es troba en les mateixes condicions, amb el lideratge compartit de Mary Lou McDonald, amb qui compartírem debats, projectes i discussions diverses al Parlament europeu, i Michelle O'Neill.

El memoràndum signat per SNP, PC i SF aborda quatre punts fonamentals per a totes aquestes formacions polítiques, líders a cadascun dels seus països: una economia forta i productiva, expandir les pròpies fonts d'energia, Europa i la cooperació internacional, i, finalment, les nostres nacions tenen dret a l'autodeterminació.

Partint del principi que ningú, des de Westminster, no pot coartar l'expressió democràtica dels seus respectius pobles, els líders d'Escòcia, de Gal·les i d'Irlanda del Nord advoquen per una economia més forta, per col·laborar entre ells per aconseguir que esdevingui una realitat i per diversificar-la i fer-la cada vegada menys dependent d'Anglaterra i dels òrgans centrals del Regne Unit. Així mateix, es mostren partidaris de tenir el control efectiu dels recursos energètics. En el cas d'Escòcia, la qüestió és especialment important, perquè al mar d'Escòcia hi ha petroli, sobre el qual el govern del país té poques competències.

Les tres formacions polítiques, així mateix, són europeistes. Aquest fet els diferencia clarament d'Anglaterra. Recordem que, en el Brèxit, Escòcia i Irlanda del Nord varen optar clarament per mantenir-se dins la Unió Europea, a Gal·les s'acostaren a l'empat tècnic i va ser el vot d'Anglaterra el que va determinar la sortida. Tant l'SNP, com el PC i el SF es mostren, doncs, en aquest memoràndum, clarament europeistes, i remarquen aquest fet per diferenciar-se de la majoria del Regne Unit.

I, finalment, a mode de conclusió del memoràndum, tots tres advoquen per l'autodeterminació dels respectius països, seguint el seu ritme, d'acord amb la realitat social de cada lloc, però amb un horitzó clar. Afirmen clarament que no pretenen interferir els uns amb els altres, sinó donar suport a cadascú en el seu procés cap a la constitució d'un estat independent (en el cas d'Escòcia i de Gal·les) o de la reunificació (en el cas d'Irlanda).

Com es pot veure, el memoràndum de l'Scottish National Party, el Plaid Cymru i el Sinn Féin no té res a veure amb alguns projectes que han pul·lulat per latituds més acostades a nosaltres, perquè allò que hi trobam al bell mig és l'autodeterminació, no el suport a cap opció britànica ni cap projecte per a les quatre nacions que formen el Regne Unit, sinó el compromís amb el camí de cadascú cap a la seua autodeterminació. Segurament, en aquests mateixos termes, podria tenir sentit de bastir ponts a d'altres llocs d'Europa.

Bernat Joan i Marí (Eivissa, 1960). Professor, escriptor, filòleg i polític. Va ser eurodiputat a Estrasburg per la coalició Europa dels Pobles (2004-2007) dins el grup Verds/ALE.