Àlvaro Solà: Per què cal parlar més amb les persones amb discapacitat?
Des de la meva experiència, parlar amb persones amb discapacitat no és només important: és necessari. Massa vegades m’he trobat amb silencis incòmodes, amb mirades que parlen per mi o amb decisions preses sense preguntar-me res. I això pesa. Perquè, al final, el que qualsevol persona vol és sentir-se escoltada, reconeguda i part de la conversa.
Quan algú s’atura a parlar amb mi de veritat —no des del prejudici ni des de la compassió— passa alguna cosa molt potent: deixo de ser “la persona amb discapacitat” i passo a ser simplement jo. Amb opinions, idees i vivències pròpies. I aleshores el vincle canvia, es torna més sincer.
Parlar trenca barreres invisibles. Ajuda a entendre que la discapacitat no és una etiqueta única, sinó una realitat diversa. I també permet explicar allò que sovint no es veu: les dificultats del dia a dia, però també les fortaleses i tot el que aportem.
Si no parlem, altres parlaran per nosaltres, i gairebé mai encertaran del tot. En canvi, quan hi ha diàleg, hi ha aprenentatge mutu. I a mi, personalment, m’ha ajudat a sentir que tinc veu, que compto, que hi soc. I això ho canvia tot.
Àlvaro Solà Pérez. És auxiliar d’infermeria, tècnic en atenció a persones en situació de dependència, integrador social i funcionari de la Generalitat de Catalunya, amb una trajectòria vinculada a la comunicació social i la discapacitat. Recentment ha publicat el llibre Plantant cara, a partir de la seva experiència al Diari de la DisCapacitat, des d'on fa visibles realitats sovint silenciades a través d’entrevistes i històries amb impacte social.