També han respost...
-
Elsa Bernat: Per què hem creat un canal educatiu en català?
-
Bernat Joan i Marí: Com l'hem d'entendre l'acord per l'autodeterminació d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord?
-
Fermí Rubiralta: Per què va ser tan significativa la detenció de trenta patriotes catalans l’Onze de Setembre de 1901, ara fa 125 anys?
-
Joaquim Rafel: Podem dir que el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana és una infraestructura de recerca lingüística pionera?
-
Ivan Besora: Quin impacte té l'Aplec Internacional d'Adifolk per a la cultura popular catalana?
-
Maria Garganté: Les festes encara creen comunitat o avui funcionen més com a espectacles per al consum?
-
Roser Vilalta Armengou: Per què és necessari de recordar la figura de mossèn Josep Armengou i Feliu
-
David Cid: Què fa que el festival Stagnum de l’Estany sigui tan especial?
-
Maria Callís: Per què val la pena llegir Clementina Arderiu avui, i què hi pot descobrir un lector del segle XXI?
-
Àlvaro Solà: Per què cal parlar més amb les persones amb discapacitat?
-
Marc Renau: Per què és important la recuperació del patrimoni musical?
-
Lídia Pons: Per què és tan important l’Atles Lingüístic del Domini Català des d’un punt de vista patrimonial?
-
Núria Fité: Per què és tan important el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies?
-
Aleix Andreu: La Bressola fa 50 anys. Com voleu enfocar aquest aniversari i quin missatge voleu transmetre?
-
Augusto Magaña: Per què cal un diari digital com Social.cat?
-
Jordina Boix: Què hi trobarem a la Festa Verdaguer de Folgueroles?
-
J. Antoni Iglesias-Fonseca: Quines particularitats té el 'Llibre dels fets' de Jaume I?
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
Sí, tothom hi pot participar, i volem engrescar el màxim de gent a inscriure-s’hi per recórrer els trams que desitgi, i també volem convidar-los a participar en les rebudes i els diversos actes que es faran al pas del Correllengua Agermanat arreu del país.
El Correllengua Agermanat és molt més que una cursa, és una mobilització cultural, social i esportiva que uneix tots els territoris de parla catalana. Aquesta iniciativa sense ànim de lucre pren inspiració del primer Correllengua, nascut a Mallorca l’any 1995, de la Korrika basca i de l’esperit de la flama olímpica. Es planteja com un recorregut conjunt i agermanador que abraça Catalunya Nord, Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l’Alguer.
La Flama, que passa de mà en mà al llarg de cada tram, esdevé el fil conductor de tot el projecte. Cada relleu simbolitza el compromís compartit de mantenir viva la llengua i fer-la present a tots els àmbits de la vida quotidiana.
Tothom pot participar al Correllengua Agermanat, corrent, en bicicleta, animant al pas de la Flama o participant a les activitats de rebuda a cada poble o ciutat del recorregut. El que importa no és la velocitat, sinó la participació col·lectiva i la visibilització de la llengua catalana com a eina de cohesió social.
L’any 2026, impulsem el primer Correllengua Agermanat, que entre el 19 d’abril i el 5 de maig recorrerà tot el país amb una sola Flama compartida. En definitiva, el Correllengua Agermanat és la continuació natural d’una història nascuda del jovent, consolidada per les entitats de base i avui transformada en un símbol de fraternitat, llengua i futur. El pas de la Flama donarà lloc a actes culturals, lectures de manifestos i festes populars.
El Correllengua Agermanat està organitzat per joves de tot el país, a títol individual, de manera anònima i voluntària. La intenció és que aquest Correllengua no estigui liderat per cap entitat, sinó que sigui una iniciativa oberta en que totes les organitzacions i associacions que ho desitgin puguin formar-ne part en igualtat de condicions.
Pau Emili Muñoz Canyelles (Palma, 2001). Coordinador del Correllengua Agermanat. @Correllengua_
També han respost...
-
Elsa Bernat: Per què hem creat un canal educatiu en català?
-
Bernat Joan i Marí: Com l'hem d'entendre l'acord per l'autodeterminació d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord?
-
Fermí Rubiralta: Per què va ser tan significativa la detenció de trenta patriotes catalans l’Onze de Setembre de 1901, ara fa 125 anys?
-
Joaquim Rafel: Podem dir que el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana és una infraestructura de recerca lingüística pionera?
-
Ivan Besora: Quin impacte té l'Aplec Internacional d'Adifolk per a la cultura popular catalana?
-
Maria Garganté: Les festes encara creen comunitat o avui funcionen més com a espectacles per al consum?
-
Roser Vilalta Armengou: Per què és necessari de recordar la figura de mossèn Josep Armengou i Feliu
-
David Cid: Què fa que el festival Stagnum de l’Estany sigui tan especial?
-
Maria Callís: Per què val la pena llegir Clementina Arderiu avui, i què hi pot descobrir un lector del segle XXI?
-
Àlvaro Solà: Per què cal parlar més amb les persones amb discapacitat?
-
Marc Renau: Per què és important la recuperació del patrimoni musical?
-
Lídia Pons: Per què és tan important l’Atles Lingüístic del Domini Català des d’un punt de vista patrimonial?
-
Núria Fité: Per què és tan important el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies?
-
Aleix Andreu: La Bressola fa 50 anys. Com voleu enfocar aquest aniversari i quin missatge voleu transmetre?
-
Augusto Magaña: Per què cal un diari digital com Social.cat?
-
Jordina Boix: Què hi trobarem a la Festa Verdaguer de Folgueroles?
-
J. Antoni Iglesias-Fonseca: Quines particularitats té el 'Llibre dels fets' de Jaume I?
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'