També han respost...
-
Elsa Bernat: Per què hem creat un canal educatiu en català?
-
Bernat Joan i Marí: Com l'hem d'entendre l'acord per l'autodeterminació d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord?
-
Fermí Rubiralta: Per què va ser tan significativa la detenció de trenta patriotes catalans l’Onze de Setembre de 1901, ara fa 125 anys?
-
Joaquim Rafel: Podem dir que el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana és una infraestructura de recerca lingüística pionera?
-
Ivan Besora: Quin impacte té l'Aplec Internacional d'Adifolk per a la cultura popular catalana?
-
Maria Garganté: Les festes encara creen comunitat o avui funcionen més com a espectacles per al consum?
-
Roser Vilalta Armengou: Per què és necessari de recordar la figura de mossèn Josep Armengou i Feliu
-
David Cid: Què fa que el festival Stagnum de l’Estany sigui tan especial?
-
Maria Callís: Per què val la pena llegir Clementina Arderiu avui, i què hi pot descobrir un lector del segle XXI?
-
Àlvaro Solà: Per què cal parlar més amb les persones amb discapacitat?
-
Marc Renau: Per què és important la recuperació del patrimoni musical?
-
Lídia Pons: Per què és tan important l’Atles Lingüístic del Domini Català des d’un punt de vista patrimonial?
-
Núria Fité: Per què és tan important el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies?
-
Aleix Andreu: La Bressola fa 50 anys. Com voleu enfocar aquest aniversari i quin missatge voleu transmetre?
-
Augusto Magaña: Per què cal un diari digital com Social.cat?
-
Jordina Boix: Què hi trobarem a la Festa Verdaguer de Folgueroles?
-
J. Antoni Iglesias-Fonseca: Quines particularitats té el 'Llibre dels fets' de Jaume I?
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'
Joaquim Rafel: Podem dir que el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana és una infraestructura de recerca lingüística pionera?
Sí, es pot afirmar que el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) és una infraestructura de recerca lingüística pionera. Segons el text, aquest corpus es va construir entre 1985 i 1997 com a primera fase del projecte del Diccionari del Català Contemporani, i va reunir un conjunt molt ampli de textos de català escrit dels darrers aproximadament cent cinquanta anys, amb més de 52 milions de mots.
El fet que el CTILC es concebés en aquell moment com un corpus informatitzat d’aquesta magnitud ja el situa en una posició avançada dins el context de la recerca lingüística de l’època, especialment en l’entorn català i proper. El text subratlla explícitament que es tracta d’una “infraestructura bàsica de recerca lingüística” i que va ser “pionera en aquells moments en el nostre entorn”. Això indica que no només era un recurs extens, sinó també innovador pel que fa a la seva concepció i utilitat.
A més, el CTILC no es va crear únicament amb finalitats lexicogràfiques, sinó que es va dissenyar com una base de dades que permet múltiples usos en diferents àmbits de la lingüística i la recerca sobre la llengua. Aquesta versatilitat reforça la seva condició d’infraestructura científica de referència, ja que facilita estudis diversos a partir d’un mateix conjunt de dades.
Finalment, el fet que encara avui estigui disponible públicament a través del web de l’Institut d'Estudis Catalans confirma la seva importància i vigència com a eina de recerca. En conjunt, tant per la seva dimensió, com pel moment en què es va desenvolupar i per la seva utilitat múltiple, el CTILC pot ser considerat clarament una infraestructura pionera en l’àmbit de la lingüística catalana.
Joaquim Rafel i Fontanals (Barcelona, 1943). Doctor en filologia romànica i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, especialitzat en fonètica i lexicografia. Ha participat en projectes clau de lingüística com atles i corpus del català, i ha dirigit eines informatitzades com el Corpus Textual Informatitzat i diccionaris de referència. Va ocupar càrrecs de responsabilitat a l’IEC i va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2019.
També han respost...
-
Elsa Bernat: Per què hem creat un canal educatiu en català?
-
Bernat Joan i Marí: Com l'hem d'entendre l'acord per l'autodeterminació d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord?
-
Fermí Rubiralta: Per què va ser tan significativa la detenció de trenta patriotes catalans l’Onze de Setembre de 1901, ara fa 125 anys?
-
Joaquim Rafel: Podem dir que el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana és una infraestructura de recerca lingüística pionera?
-
Ivan Besora: Quin impacte té l'Aplec Internacional d'Adifolk per a la cultura popular catalana?
-
Maria Garganté: Les festes encara creen comunitat o avui funcionen més com a espectacles per al consum?
-
Roser Vilalta Armengou: Per què és necessari de recordar la figura de mossèn Josep Armengou i Feliu
-
David Cid: Què fa que el festival Stagnum de l’Estany sigui tan especial?
-
Maria Callís: Per què val la pena llegir Clementina Arderiu avui, i què hi pot descobrir un lector del segle XXI?
-
Àlvaro Solà: Per què cal parlar més amb les persones amb discapacitat?
-
Marc Renau: Per què és important la recuperació del patrimoni musical?
-
Lídia Pons: Per què és tan important l’Atles Lingüístic del Domini Català des d’un punt de vista patrimonial?
-
Núria Fité: Per què és tan important el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies?
-
Aleix Andreu: La Bressola fa 50 anys. Com voleu enfocar aquest aniversari i quin missatge voleu transmetre?
-
Augusto Magaña: Per què cal un diari digital com Social.cat?
-
Jordina Boix: Què hi trobarem a la Festa Verdaguer de Folgueroles?
-
J. Antoni Iglesias-Fonseca: Quines particularitats té el 'Llibre dels fets' de Jaume I?
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'