El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat aquesta tarda des de Ginebra que “la negativa de Madrid a tenir una mediació no pot ser una excusa perquè els actors internacionals no tinguin un paper constructiu”. I ha alertat que el precedent establert pel govern espanyol amb Catalunya “és molt perillós”. “Pot ser que l'empresonament dels rivals polítics sigui una eina legítima perquè els governs resolguin els seus problemes?, s’ha preguntat.

 

El cap de l’Executiu ha pronunciat aquestes paraules en la conferència titulada An International Mediation for Catalonia?, que ha fet aquesta tarda a la Universitat de Ginebra. Quim Torra ha explicat que no ha anat a Suïssa a reclamar la implicació internacional, sinó a “explicar les raons per les quals la mediació és tan necessària”.

 

En aquesta línia, el president ha assenyalat que la necessitat d’una mediació internacional té dues vessants: “la necessitat d'assegurar que es busqui activament una solució política”, i, en segon lloc, “per garantir que, sempre que s'aconsegueixi una solució política amb el govern espanyol, es compleixi”.

Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha insistit que el seu desig i el del Govern és “trobar una solució política basada en el dret d’autodeterminació” i ha fet notar que “la qüestió catalana es pot resoldre fàcilment si hi ha voluntat política”. En aquest sentit, ha recordat que el 80% dels catalans donen suport a un referèndum pactat i vinculant com el d’Escòcia i aquesta “seria una solució neta i ràpida”. També ha assenyalat que un nou Estatut “seria absurd per a tothom, després del referèndum d’autodeterminació de l’any passat i de la declaració d’independència”.

 

En un altre moment de la seva intervenció, Quim Torra ha dit que els partits de dretes espanyols “són molt radicals en la seva creença en la unitat d’Espanya i la tracten com a entitat sagrada, com si les fronteres fossin eternes i no es poguessin canviar democràticament”. I ha lamentat que “no són els únics, ja que, fins ara, el PSOE sembla pensar el mateix”.

 

En aquest sentit, ha assenyalat que, malgrat que alguns pensaven que amb Pedro Sánchez a la Moncloa tot canviaria, això “no és cert”. “Parla més de diàleg que Rajoy, però no mostra cap voluntat d’anar més enllà d’això”, ha dit, i ha lamentat que “Sánchez i el partit socialista han estat col·laboradors necessaris dels esdeveniments d’aquest any”. “Van votar a favor de la dissolució del Govern i del Parlament de Catalunya i no han fet res per canviar la situació dels presos polítics i exiliats, ni respecte al nostre dret d’autodeterminació”, ha denunciat.

Per aquest motiu, s’ha preguntat: “Com podem confiar en un govern que ha acordat enviar la policia a colpejar els nostres ciutadans durant un referèndum? Com podem confiar en un govern que va fer una guerra econòmica contra la nostra gent retirant els dipòsits dels nostres bancs i fent xantatge a les empreses perquè sortissin de Catalunya? Com podem confiar en un govern que protegeix un rei, que, en comptes de ser àrbitre, es va comportar l'any passat com un hooligan amb una corona? Com podem confiar en un govern que ha col·laborat en la suspensió de la nostra autonomia? Un govern que ha estat de facto recolzant l'empresonament i l'exili dels nostres líders polítics i socials? Com es pot confiar en un govern que permet tot això?”.

 

 

 

El president ha advertit que “mentre hi hagi presos polítics i exiliats a Catalunya i el nostre dret d’autodeterminació sigui rebutjat, tant Catalunya com Espanya patiran inestabilitat política” que, ha dit, “no és bona per a ningú”. Per tant, ha afirmat, “o Espanya deixa marxar Catalunya o negocia de bona fe; qualsevol altra opció no és viable”.

 

El president ha agraït “a la societat suïssa el tractament que han rebut” Marta Rovira i Anna Gabriel, exiliades al país helvètic. “Mai oblidarem la vostra actitud”, ha afirmat. I ha qualificat de “vergonyós” que “Europa necessiti refugis segurs per a demòcrates perseguits”.

 

“Estic orgullós del coratge” dels líders polítics i socials, “estic orgullós de poder dir que la nostre classe política ha estat disposada a pagar un preu personal per les seves idees”, ha dit. I ha avisat que “els nostres esforços mai defalliran fins que siguin alliberats, fins que puguin tornar a casa i el nostre dret a l’autodeterminació sigui respectat”.

 

El president ha contraposat en aquest context l’actitud de l’Estat espanyol amb la del país helvètic, on els darrers cinc anys s’han celebrat fins a 45 referèndums. “Poden imaginar que algú vagi a la presó per organitzar-ne un?”, s’ha preguntat davant dels assistents. “A la Federació Suïssa celebrar un referèndum és una rutina democràtica”, mentre que “a Catalunya, segons la llei espanyola, és una impossibilitat absoluta que si s’intenta és castigat amb violència física i institucional o pitjor encara”, ha dit, “amb presó sense judici”.

 

Per Quim Torra, “Europa ha de prendre nota de Suïssa si vol sobreviure a llarg termini”. “Espanya hauria d’haver entès fa molt de temps que anar en contra de les seves minories era la recepta per a la seva desaparició”, ha afirmat, perquè “el dret a l’autodeterminació, el respecte als drets humans i la democràcia directa són la fórmula per a l’èxit de qualsevol societat democràtica per fer front als reptes del segle XXI”.

 

 

El president ha avisat que “la societat catalana no acceptarà” una sentència condemnatòria en el judici de l’1-O, com “tampoc el meu Govern”, perquè “és inacceptable que un acte democràtic com un referèndum sigui tractat com un delicte criminal”.

“Ni el meu Govern ni jo no romandrem indiferents davant d’aquesta violació dels drets humans”, ha remarcat. I ha afirmat que “respondrem amb radicalitat democràtica, de manera pacífica i no violenta”, amb “el mateix esperit amb què vam actuar fa un any durant el dia del nostre referèndum d’autodeterminació”.

“Portarem el nostre cas als fòrums internacionals”, ha explicat, perquè “estan en joc el futur de Catalunya i d’Espanya i la qualitat de la democràcia a Europa”. “Vivim a l’Europa del 2018 i no tolerarem un ressorgiment de la Inquisició espanyola”, ha sentenciat.

 

En aquest sentit, el president Torra ha recordat que, justament ahir, Amnistia Internacional va tornar a fer una crida a l’alliberament immediat i a la retirada dels càrrecs contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. I ha fet notar que, fins i tot, l’expresident del Tribunal Constitucional i del Suprem Pascual Sala ha dit que els càrrecs de rebel·lió són “impossibles” de sostenir.

 

El cap de l’Executiu ha fet aquesta crida durant la conferència El nostre moment, que ha pronunciat aquesta tarda al TNC a Barcelona. Quim Torra ha situat aquesta proposta en la divisa “o llibertat o llibertat” i ha emparat el mandat de l’1 d’octubre “amb les grans lluites per la llibertat”, com la de Martin Luther King pels drets civils. Per aquest motiu ha proposat fer “una marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya; una marxa de ciutadans que prenen la determinació lliure de ser poble constituent”, que ha de ser “una mobilització àmplia, diversa i sobretot multitudinària”.

 

 

En aquesta línia, el cap del Govern s’ha adreçat als ciutadans d’arreu de l’Estat “que us solidaritzeu amb nosaltres, que compartiu els nostres mateixos valors republicans” i els ha animat a què “a cada ciutat d’Espanya també us uniu a aquesta marxa pels nostres drets”. “No volem vencedors ni vençuts, busquem la victòria compartida”, ha afirmat, i ha expressat el seu agraïment a tots els ciutadans d’Espanya que mostren el seu compromís amb “una solució política i no repressiva per al conflicte entre Catalunya i les institucions de l’estat”.

 

El president també ha fet “una crida solemne al govern de l’Estat” a encarar “una negociació de bona fe” que permeti solucionar el conflicte polític a Catalunya. “Asseguem-nos, escoltem-nos, parlem i negociem, sempre amb la pau i la democràcia com a principis d’actuació”, perquè “tenim l’oportunitat de canviar un camí de repressió, que no causarà sinó més dolor, per un camí de diàleg i negociació”, ha insistit.

 

Per aquest motiu, el president ha instat el govern espanyol a “aprofitar l’oportunitat de convocar de manera acordada un referèndum d’autodeterminació que ens comprometi a tots a respectar i aplicar-ne el resultat”. “El mandat del primer d’octubre és vigent i treballem per fer-lo efectiu”, ha deixat clar. I ha afegit que “tan sols un referèndum d’autodeterminació acordat, vinculant i reconegut internacionalment pot renovar aquell mandat. És a dir, un referèndum sense amenaces, sense violència, sense por, sense guerra bruta”.

 

En aquest sentit, el president de la Generalitat ha celebrat que amb la proposta de celebrar un referèndum sobre l’Estatut d’autonomia el govern espanyol “reconeix la crisi institucional provocada per la sentència contra l’Estatut i reconeix alhora que la solució ha de venir per una via política i democràtica”. Però ha avisat: “el debat a la societat catalana no és sobre un nou Estatut”.

 

 

Davant dels centenars de persones que han assistit a la conferència, president Torra ha fet notar que l’Estat, que va cometre “un gran error” amb la sentència de l’Estatut, ara “podria cometre’n un altre amb la del Tribunal Suprem contra el govern i la mesa del Parlament”. I ha advertit que no acceptarà “cap sentència que no sigui la lliure absolució”.

En cas que la sentència no sigui “la lliure absolució dels processats”, el president ha assegurat que es posarà “a disposició del poble de Catalunya, a través dels seus representants legítims al Parlament”. I ha afegit que  aquesta decisió “serà comunicada als representants catalans al Congrés i al Senat d’Espanya i als del Parlament Europeu perquè actuïn amb fidelitat al mandat del poble de Catalunya”.

 

En un altre moment de la seva intervenció, el president ha posat en relleu que el poble de Catalunya, mitjançant el Parlament, ha afirmat durant dècades que no renunciava al ple exercici del dret d’autodeterminació. I ha remarcat que el referèndum del primer d’octubre va ser “el moment en què col·lectivament vàrem decidir d'exercir-lo”.  Ha afegit que “potser l’Estat espanyol va pensar que impedint per la força un referèndum o fent que no fos homologable internacionalment deslegitimaria la causa de la independència de Catalunya. I en realitat, va fer tot el contrari. Va eixamplar el camí de la causa justa”.

 

En aquest context, ha explicat que hi ha tres fórmules per justificar la independència en el context internacional: “perquè som una nació amb una història i una cultura pròpia i, com a tal, tenim dret a un Estat; perquè hi ha una majoria que ho vol i ho ha expressat en un procés democràtic, i perquè vivim sotmesos en un règim de discriminació i vulneració de drets que no ens deixa cap més sortida”. “Catalunya té les condicions per a reivindicar totes tres causes, com hem fet durant anys”, ha dit, per la qual cosa ha considerat que “tenim, doncs, la causa justa”.

 

En la conferència el president també ha desgranat les tres vies d’acció republicana que es posaran en marxa els propers mesos. El primer, constituir un Fòrum Cívic, Social i Constituent per “promoure el debat constituent a Catalunya” amb la màxima participació de la ciutadania. “Ens cal sumar el màxim de gent” per “arribar a un procés constituent fruit de grans consensos socials”, ha dit. En segon lloc, ha explicat Quim Torra, “després de set mesos de suspensió i de destrossa” amb la suspensió de l’autogovern, les institucionals hauran de desplegar el seu programa de govern “basat en el més ambiciós pla de mesures socials i de progrés”. “No creiem en la separació de l’eix nacional i del social”, ha insistit. Finalment, el tercer eix d’actuació serà la posada en marxa del Consell de la República, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, que esdevindrà “l’altaveu més potent de la lluita per la llibertat de Catalunya”. “El Consell s’ha de posar a caminar una vegada s’ha demostrat que els catalans hem de cercar la justícia fora de casa quan hi ha en joc els nostres drets polítics i civils”, ha afirmat.