Ernest Costa i Savoia: ‘L’excursionisme valora i protegeix el patrimoni construït?’
Una de les primeres inquietuds de l’excursionisme del Principat fou la restauració del Monestir de Ripoll. Van fer-se passos imprescindibles en defensa d’un patrimoni que es malmenava i, després, se n’han continuat fent. Si bé ara els grans monuments s’han protegit, el patrimoni humil desapareix. Es tracta de forns de vidre, de guix, de pega o de les pinyes, neveres, assuts, molines i molins, rodes hidràuliques, riu-raus, colomers, barraques de pedra o de canya... La llista d’aquests elements que ens expliquen no té fi ni compte. Els excursionistes batallem per defensar-ne, o sigui que la voluntat de servei hi és. Disposem d’un actiu formidable, però se’n trauria un rèdit enorme amb una acció de govern que coordinés tants treballs esparsos. M’atreveixo a dir que només una o dues persones podrien endegar les mesures de protecció de tot el patrimoni i amb un pressupost inapreciable: es tractaria de conservar i no de restaurar o rehabilitar, coses que, sovint, són improcedents.
Ernest Costa i Savoia (Bescanó, 1940)