També han respost...
-
Adriana Bàrcia José: 'Per què cal reivindicar Aurora Bertrana?'
-
Pere Fortuny: 'Per què homenatgem les víctimes del franquisme al Fossar de la Pedrera?'
-
Berta Serra: 'Per què cal que docents, alumnes i famílies ens mobilitzem per a defensar la llengua?'
-
Anna Costal i Fornells: ‘Josep Anselm Clavé és autor de La marsellesa?’
-
Josep Vicent Frechina: ‘Per què Caramella mira la tradició com una vivència actual i no com un vestigi del passat?’
-
Òscar Palau: 'Què hi trobarem al festival de les variants dialectals de la llengua catalana?'
-
Marc Clotet: 'Per què és important la commemoració de l’Any Desvalls?'
-
Lluís Mont: 'Com podem promoure l'ús del català a la sanitat?'
-
Ramon Piera: ‘Conèixer i divulgar dades dels Països Catalans és apassionant?’
-
Rosario Palomino: 'Quin és l'objectiu de la campanya No em canviïs la llengua?'
-
Xènia Gaya: 'Per què calen projectes com Festivals Terres de l’Ebre per impulsar la cultura en l’àmbit rural?'
-
Maria Giralt: 'Quin és el sentit de la celebració de l'Orgull?'
-
Manel Carrera: 'Com es presenta la renovació del portal Festes.org?'
-
Xavier Cuadras Morató i Modest Guinjoan Ferré: 'Què és 5centims.cat?'
-
David de Montserrat i Nonó: 'Per què Joan Pujol Garcia «Garbo» hauria de ser honorat per Barcelona i Catalunya?'
-
Ivan Sànchez: 'Per què diem que la Patum és la festa dels sentits i dels sentiments?'
-
Gemma Sastre: 'Què ofereix una fira d’espectacles literaris com Litterarum?
-
Jaume Garau: ‘Quins són els objectius de la Trobada Nacionalista dels Països Catalans?’
-
Sabrina Guillem: ‘Per què són tan importants els agermanaments entre catalans del nord i del sud?’
-
Maria Llabrés: 'Per què els joves de Mallorca es mobilitzen per la llengua?'
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
Jordi Bilbeny: 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?'
La manca de coneixement de la història catalana a Malta és tan poc coneguda bàsicament perquè no hi ha estudis. Hi ha moltes dades i referències sobre la presència de catalans, en moments puntuals, en aquesta illa i arxipèlag. Els nostres avantpassats la van fer servir com a port estratègic en el seu pas cap a Orient, ja fos per qüestions militars, religioses o comercials.
Però també molts d’altres s’hi van establir i van fundar nissagues nombrosíssimes, algunes de les quals encara són conegudes, però d’altres, pel fet d’haver-se o haver-los italianitzat el cognom, passen per italianes. Aquest també és un altre motiu del desconeixement del nostre passat. Com que Malta era un domini directe de l’illa de Sicília i el regne català de Sicília, anys a venir, va ser incorporat a l’estat italià, la història de l’illa s’ha estudiat fonamentalment com a història d’Itàlia. D’altra banda, com que la historiografia moderna, en parlar de la història d’Europa, només té en consideració els estats actuals, s’ha donat el cas que l’estudi del nostre passat ha quedat reduït més que res al voluntarisme i tenacitat de molt pocs historiadors. Si hi sumem el fet que els catalans, al llarg dels segles, han estat considerats aragonesos, espanyols o francs i llurs dominis escampats entre estats, països i regnes diversos, això n’ha dificultat encara molt més l’estudi. Per posar un exemple força plàstic, en la majoria de les guies turístiques de Malta, la història és dividida entre normands, aragonesos, espanyols o castellans, francesos i anglesos. I es dona la perplexa curiositat que els francesos, tot i que van ser a l’illa tan sols dos anys, entre el 1798 i el 1800, tenen a les guies el seu propi espai a la història, mentre que els catalans, que hi van ser de forma directa entre el 1283 i el 1530, i de forma indirecta, ja com a Grans Mestres de l’Orde de Malta, entre el 1530 i el 1798, no hi sortim ni per casualitat. I el que encara és més greu és que, com que Alfons el Magnànim tenia avantpassats castellans, apareix tot sovint esmentat com a castellà i els seus exèrcits i gents també, en lloc de citar-lo com a rei de Catalunya o dels catalans, com així alguns cops s’esdevenia.
Si a tot plegat hi sumem el paper de la censura, que fa segles que escriu i reescriu el passat en funció dels seus interessos nacionals, religiosos i polítics, entre els quals hi ha el propòsit d’esborrar de la faç de la terra la història de la nostra gent o d’apropiar en profit d’altres nacions les gestes catalanes de ressonància especial, el paper de Catalunya a Malta queda quasi com a quelcom testimonial i insignificant.
Però la presència hi va ser. I hi va ser tan i tan forta, perllongada i profunda, que avui se’n poden resseguir les traces amb una desimboltura i facilitat inaudites. No només les dades documentals referents, com us deia, a aspectes militars, religiosos o polítics, que hi són i que hi són a balquena, sinó majorment les traces en tots els aspectes de la vida: a la indumentària, a les festes populars, al vocabulari, a la cuina, a la numismàtica, a la toponímia, a la cognomínia, a l’art de navegar, a la rosa dels vents, a la filosofia política, a l’arquitectura civil, religiosa i militar, als ordes religiosos, a la religiositat, a l’esport, a l’art. És a dir, que, es miri on es miri, on sigui que centrem l’atenció, allà hi podrem veure rastres de la nostra presència multisecular.
Feia anys que els catalans sabíem que Malta i nosaltres teníem quelcom en comú. Fa molts anys que hi ha llibretons i estudis puntuals que ens en parlen de formes i maneres diferents. Però sempre d’una faisó molt fragmentada i massa anecdòtica. Entenc que els estats fa segles que ens priven del coneixement de la història catalana de Malta i d’aquesta absència i d’aquesta mateixa ignorància nosaltres n’hem bastit una mena d’orgull nacional. Comprenc que això mateix s’ha esdevingut també amb tot allò que ha passat durant els primers anys de colonització catalana d’Amèrica i amb tots els autors catalans abduïts i traduïts i fets passar per autors castellans del Segle d’Or espanyol, o per italians del Renaixement. Llavors, si les coses han pres aquest caient d’ocultació premeditada, de raó d’estat, i era ben normal que si els historiadors no podien fer front a l’espoli historiogràfic hispà, tampoc no podien convertir-se, com per art d’encantament, en herois incombustibles i intel·lectuals lliures i lliurepensants, i recuperar el nostre passat de Malta. No ho podien fer i no ho han fet. I espero que ara que comencem a parlar-ne i a aportar dades, traces i proves d’aquest passat majestuós de Catalunya a Malta, ara que en comencem a fer viatges i a donar a conèixer els resultats dels nostres estudis, els historiadors, els intel·lectuals i els polítics, amb els mitjans al costat i al darrere, ens facin un cop de mà i ens ajudin a redescobrir el que som com a Nació, sense excloure’n cap racó, ni al Sud ni al Nord dels Pirineus, ni a Anglaterra, ni a Itàlia, ni, per descomptat, a Malta.
Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961). Filòleg, escriptor i investigador. Ha publicat diversos llibres com Redescobrint la Malta catalana (Llibrooks, 2022).
També han respost...
-
Adriana Bàrcia José: 'Per què cal reivindicar Aurora Bertrana?'
-
Pere Fortuny: 'Per què homenatgem les víctimes del franquisme al Fossar de la Pedrera?'
-
Berta Serra: 'Per què cal que docents, alumnes i famílies ens mobilitzem per a defensar la llengua?'
-
Anna Costal i Fornells: ‘Josep Anselm Clavé és autor de La marsellesa?’
-
Josep Vicent Frechina: ‘Per què Caramella mira la tradició com una vivència actual i no com un vestigi del passat?’
-
Òscar Palau: 'Què hi trobarem al festival de les variants dialectals de la llengua catalana?'
-
Marc Clotet: 'Per què és important la commemoració de l’Any Desvalls?'
-
Lluís Mont: 'Com podem promoure l'ús del català a la sanitat?'
-
Ramon Piera: ‘Conèixer i divulgar dades dels Països Catalans és apassionant?’
-
Rosario Palomino: 'Quin és l'objectiu de la campanya No em canviïs la llengua?'
-
Xènia Gaya: 'Per què calen projectes com Festivals Terres de l’Ebre per impulsar la cultura en l’àmbit rural?'
-
Maria Giralt: 'Quin és el sentit de la celebració de l'Orgull?'
-
Manel Carrera: 'Com es presenta la renovació del portal Festes.org?'
-
Xavier Cuadras Morató i Modest Guinjoan Ferré: 'Què és 5centims.cat?'
-
David de Montserrat i Nonó: 'Per què Joan Pujol Garcia «Garbo» hauria de ser honorat per Barcelona i Catalunya?'
-
Ivan Sànchez: 'Per què diem que la Patum és la festa dels sentits i dels sentiments?'
-
Gemma Sastre: 'Què ofereix una fira d’espectacles literaris com Litterarum?
-
Jaume Garau: ‘Quins són els objectius de la Trobada Nacionalista dels Països Catalans?’
-
Sabrina Guillem: ‘Per què són tan importants els agermanaments entre catalans del nord i del sud?’
-
Maria Llabrés: 'Per què els joves de Mallorca es mobilitzen per la llengua?'
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’