El president Quim Torra demana la dimissió del ministre d’Interior espanyol i una actuació coordinada dels partits davant l’espionatge a ciutadans catalans

El cas d’espionatge que s’ha destapat arran d’una informació publicada per l’empresa Microsoft segons el qual l’estat espanyol havia comprat un programa informàtic per espiar polítics, periodistes, dissidents, activistes i ambaixadors a Catalunya és d’una gravetat que no es pot deixar passar. I és per això que el 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, demana que els partits catalans demanin explicacions urgentment al congrés espanyol, però també cal exigir la dimissió immediata del ministre de l’Interior, senyor Fernando Grande-Marlaska.
 
La informació publicada revela que el programari adquirit per l’estat espanyol i utilitzat contra els independentistes catalans permet d’entrar il·lícitament en telèfons mòbils, ordinadors i tota mena de dispositius connectats a internet. Aquesta és una demostració més de la manca de compromís i qualitat democràtica de l’estat espanyol i dels seus màxims governants. És imprescindible fer un front comú de tots els demòcrates catalans per exigir responsabilitats, més enllà dels processos judicials que es puguin emprendre per part dels afectats.
 
El president Quim Torra recorda que amb un govern que actua d’aquesta manera, directament i indirecta, amb els aparells de l’estat, no es pot confiar que s’assegui a la taula de negociació amb voluntat de solució i lleialtat. En aquest sentit, Quim Torra demana que els partits independentistes emprenguin una estratègia de denúncia i confrontació democràtica davant d’un estat que continua la repressió i vulnera de manera sistemàtica les llibertats i els drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya. ‘No es pot mirar cap a una altra banda a favor d’un miratge d’estabilitat quan es trepitgen els drets més bàsics dels nostres ciutadans’, afirma el president Torra, que demana una actuació legal coordinada i col·lectiva entre tots els afectats per aquest nou cas d’espionatge.
 

Atrapats a l’autonomia

M'he abstingut de mostrar la meva solidaritat a Marcel Vivet a través d'un tuit, bàsicament, per respecte a ell. Sóc molt conscient d'allò que implica que la Generalitat presti assistència legal en els casos en què un funcionari o treballador de la institució considera que ha estat perjudicat en l'exercici de les seves funcions. Per això, he preferit escriure aquest article per a poder-me expressar amb més extensió, però sense defugir la frustració i la decepció que sento pels casos com el del Marcel o qualsevol altre d'anàleg.

Em sembla que el dret de manifestació pacífica i el dret de llibertat d'expressió han de ser intocables a qualsevol democràcia i ho haurien de ser a la que ens toca viure mentre no siguem capaços de fer el salt col·lectiu per a fundar una nova democràcia catalana regida només per lleis catalanes i el dret internacional, especialment important pel que fa a la protecció dels drets humans. I per això, cal continuar treballant de valent per a totes dues coses: la independència i un respecte escrupolós dels drets humans, individuals i col·lectius.

Tanmateix, aquest cas de condemna completament impresentable —que ens ha recordat un cop més les contradiccions en què vivim— és resultat d'aquest compromís que té la Generalitat d'oferir cobertura i assistència legal a qualsevol treballador que cregui que ha estat afectat en l'exercici de la seva feina. Aquesta situació va ser una de les preocupacions més grans i doloroses mentre vaig ser president. I així ho vaig fer saber als responsables de gestionar aquesta assistència jurídica amb l'objectiu de ser molt i molt estrictes en els casos que es produïssin.

No cal que digui que he defensat del dret i del revés que tota acció de resistència i desobediència civil s'ha d'exercir sempre des de la militància en la no-violència. I és per això que em veig completament legitimat per defensar que tan sols es presti aquesta assistència legal quan es puguin demostrar els fets denunciats amb una agressió física a un agent dels Mossos d'Esquadra, un bomber, un sanitari, un mestre o qualsevol treballador de la Generalitat. No es poden produir casos d'acusacions sense cap base ni de persecucions col·lectives pel simple exercici del dret de manifestació o de protesta.

Tot això ho vaig expressar des de la Presidència i ho expresso ara perquè veiem nítidament l'ús que fan la fiscalia i els tribunals de les acusacions que els servim amb safata. Sincerament, espero que aquest cas —que la sentència ja reconeix que no pot demostrar amb proves que no siguin el testimoni d'un agent— sigui reversible i que en Marcel Vivet no hagi d'entrar mai a una presó. No cal dir, evidentment, que aquest judici ha de ser declarat nul si es confirma que som davant d'un cas de doble imputació d'un mateix fet a dues persones diferents. Cal que s'investigui aquesta denúncia amb la màxima profunditat i transparència.

Cal que fem lleis noves per a un país lliure. Mentre depenguem de l'arquitectura legal i institucional de l'estat espanyol, els independentistes i els demòcrates estem condemnats a viure en una contradicció frustrant. Tan sols un gest de desobediència col·lectiva i sostinguda evitarà que es vagin produint desobediències individuals amb alts sacrificis personals. Aviat tindrem noves proves que ens planta als morros la repressió que no s'atura mentre aquí ens empassem una taula de diàleg que no resoldrà res i ballem al so de l'establishment que vol 'normalitzar' la situació, és a dir, que ens quedem muts i obedients a la gàbia constitucional. El jutjat 13 i el Tribunal de Comptes faran esclatar davant del nostre nas l'evidència que no hi haurà mai justícia ni democràcia fins que no tinguem la nostra República Catalana lliure. A la vegada, veiem com la Guàrdia Civil i la policia espanyola continuen perseguint independentistes per acusar-los de qualsevol cosa. La resposta que donem a aquestes noves agressions vestides amb toga assenyalarà el camí cap a la rendició o cap a la independència.

Vivim atrapats en l'autonomia. El 155 que legalment va desaparèixer, ha deixat un rastre de temor que perdura en les estructures de l'autonomia, ja sigui al cos de policia, entre funcionaris, en els interventors, etc. L'autonomia és un entramat ple de paranys i murs que, malgrat ser una plataforma de poder i visibilitat, també és un obstacle per a la independència. És ben senzill: ens regim per unes institucions presoneres del sistema autonòmic jeràrquic espanyol, com ens ha demostrat ben cruament la pandèmia, per exemple, quan volíem el confinament total i el govern espanyol va tardar 15 dies a aprovar-lo. No hi ha gestió possible sense sobirania plena. No hi haurà lleis justes i democràcia avançada sense independència. I evidentment, per aconseguir la independència cal estar disposats a assumir més riscs dels que ja s'han assumit. Perquè, si no, haurem entregat la força de la repressió a Espanya que, mentre s'omple la boca de diàleg i retrobament, no deixa d'amenaçar i perseguir els demòcrates catalans.

Quim Torra i Pla
131è president de la Generalitat de Catalunya

L’informe del Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa amonesta l’estat espanyol per la inhabilitació del president Quim Torra

El Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa va publicar ahir l’informe ‘Els polítics han de ser processats per les declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?’, en el qual analitza la persecució política contra catalans i kurds per Espanya i Turquia, respectivament. En aquest informe, que exigeix a Espanya l’alliberament dels presos polítics i la fi de la persecució dels exiliats a través de les euroordres, també fa referència al punt 9.3.3 a l’exigència de no perseguir els polítics que van succeir els empresonats i exiliats per les seves mostres de solidaritat, en una clara referència a la inhabilitació del president Quim Torra i Pla.

Concretament, l’informe del Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea del Consell d’Europa diu el següent: ‘Retirar els processos en marxa contra els dirigents/funcionaris implicats en el referèndum inconstitucional del 2017, i abstenir-se de sancionar els successors dels polítics empresonats per accions simbòliques que tan sols mostrin la seva solidaritat amb els detinguts.

El president Quim Torra va negar-se a retirar les pancartes i símbols de solidaritat amb els represaliats per l’1 d’Octubre al Palau de la Generalitat i a qualsevol dependència de les institucions públiques catalanes, d’acord amb les indicacions que feia el grup sobre detencions arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, que animava les autoritats a denunciar la vulneració de drets que s’havia produït contra els polítics i ciutadans independentistes catalans. Cal recordar que el president Torra tindrà aviat un segon judici per haver desobeït la instrucció irregular del Tribunal Superior de Justícia de retirada d’una pancarta de solidaritat amb els presos polítics i exiliats.

L’informe del Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa reforça la decisió del president Quim Torra i el ratifica en la seva decisió de no permetre una agressió més a la llibertat d’expressió del poble català per part de l’estat espanyol. La repressió política contra l’independentisme català té i tindrà una resposta legal i política a Europa que l’estat espanyol vol amagar, però que ens ha de portar a plantar-nos davant de qualsevol nova agressió. És per això que els indults no són cap solució per al conflicte polític perquè no som davant d’un conflicte legal, sinó d’un conflicte polític. Tan sols la independència aturarà la repressió espanyola. Cal combatre els processos repressius encara actius al Tribunal de Comptes i a diversos tribunals amb determinació.

Girona, 4 de juny de 2021

[PDF] La nota de premsa de l'Oficina del President Torra

[PDF] L'informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea del Consell d'Europa (en anglès)

Santa Coloma de Farners concedeix la distinció de fill adoptiu al president Quim Torra en un acte amb la participació de la presidenta Laura Borràs

Dissabte 15 de maig de 2021, a les 11 del matí, es farà a l’Auditori Municipal de Santa Coloma de Farners l’acte institucional amb què l’Ajuntament concedirà la distinció de Fill Adoptiu de Santa Coloma de Farners al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, senyor Quim Torra i Pla.

L’acte comptarà amb la participació de la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, senyora Laura Borràs, i la Il·lustríssima Senyora Susagna Riera, alcaldessa de Santa Coloma de Farners. Han confirmat la seva assistència diputats i diputades representants del Parlament de Catalunya i de la Diputació de Girona; el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu; i bona part dels alcaldes i alcaldesses de la comarca de La Selva; a més dels regidors i regidores del consistori local, així com representants de les entitats de Santa Coloma de Farners.

L’acte tindrà diversos parlaments amb la benvinguda de l’alcaldessa, la glosa de la presidenta del Parlament i les paraules d’agraïment del president Torra. I comptarà també amb unes notes musicals a càrrec del tenor Jordi Cortada.

L’aforament serà obert als veïns i veïnes, però limitat, d’acord amb els protocols sanitaris. Tanmateix, l’esdeveniment es retransmetrà en directe a través de les plataformes YouTube i Facebook de la corporació municipal.

La proposta de lliurar la distinció de Fill Adoptiu al 131è president de la Generalitat de Catalunya va ser aprovada favorablement en la sessió plenària celebrada el 21 de desembre de 2020, pel resultat de 15 vots a favor dels 17 totals. Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Independents de la Selva i la CUP van votar-hi a favor, mentre que el Partit Socialista ho va fer en contra.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners exposa així les raons d’aquesta distinció: “La presidència de la Generalitat de Quim Torra ha donat a conèixer Santa Coloma de Farners amb escreix i, també, ha estat la més alta distinció i responsabilitat que hagi ostentat mai una persona vinculada a la nostra ciutat. Com a president de Catalunya, no ha amagat mai els seus orígens, ben al contrari, els ha donat a conèixer de múltiples maneres, tant a les xarxes socials com participant en diversos actes i activitats que s'han dut a terme a la capital de La Selva.”

Girona, 14 de maig de 2021

“No pagaré aquestes multes i, per tant, caldrà que em robin aquests diners si els volen cobrar"

Comunicat del president Quim Torra:
 
Avui, 5 de maig de 2021, he rebut notificacions de la Junta Electoral espanyola al meu domicili particular ordenant-me el pagament de tres multes per un total de 8.500 euros. Són multes imposades per la desatenció d’instruccions —completament irregulars i il·legítimes— de retirada de les pancartes i símbols per la llibertat dels presos polítics de qualsevol edifici de l’administració de la Generalitat durant la campanya electoral del març de 2019.
 
Aquestes multes ja foren denunciades en el seu moment i recorregudes —infructuosament, és clar— als òrgans de justícia corresponents. Són multes que formen part d’un procés repressiu de coerció de la llibertat d’expressió i de persecució de l’independentisme a Catalunya. Són multes que formen part del plet legal que encara ara és viu perquè serà recorregut al Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg per la meva defensa.
 
Com ja vaig anunciar en el seu moment, jo no pagaré voluntàriament aquestes multes. Formen part del saqueig disfressat de legalitat que fa anys, decennis i segles que l’estat espanyol executa als Països Catalans. No pagaré aquestes multes i, per tant, caldrà que em robin aquests diners si els volen cobrar. Estic disposat a anar a la presó, si cal, però mai no ordenaré cap pagament a la Junta Electoral espanyola, que actua de manera irregular per perseguir l’independentisme i els drets fonamentals com la llibertat d’expressió. Tampoc no vull que ningú pagui aquestes multes per mi, ni la Caixa de Solidaritat ni ningú. I aprofito per agrair l’oferiment que ja se’m va fer en el seu moment.
 
El poble de Catalunya ha de reprendre el camí decidit cap a la independència sense esperar permisos ni diàlegs que no arribaran mai. És imprescindible que la ciutadania apoderada del Primer d’Octubre recuperi la iniciativa i que tornin a caminar al mateix ritme i direcció les institucions, els partits, les entitats i la ciutadania. La repressió, la presó i l’exili no acabaran fins que la República Catalana no sigui una realitat al servei de la justícia, els drets civils, la igualtat i la llibertat.
 
 
Quim Torra i Pla
131è president de la Generalitat de Catalunya
Girona, 5 de maig de 2021

Les veus de la terra. El resum d'unes aportacions per a un debat necessari

El 20 de març de 2021 es va celebrar una jornada virtual de conscienciació ambiental organitzada per l'Oficina del president de la Generalitat, Quim Torra. A continuació us oferim un resum d'aquella jornada fet per Jordi Navarro, que fou responsable de recollir-ne les conclusions, que també podeu descarregar en format PDF en aquest enllaç.

Van participar-hi diverses persones provinents de l’activisme ambiental, que a partir de tres preguntes inicials plantejades pel president, van anar desgranant la seva visió personal de la situació ambiental i climàtica que viu el país i el conjunt del planeta. Les tres preguntes en qüestió van ser les següents:

-Hem millorat o empitjorat en la gestió de l’entorn aquests últims 10 anys?

-Quin són els principals desafiaments en el vostre cas concret?

-Quines decisions concretes demaneu a les administracions?

La jornada es va iniciar amb la intervenció inaugural el 131è president de la Generalitat Quim Torra, que recentment ha obert la seva oficina a Girona. El president va explicar que actualment el país viu un moment ambiental molt greu, marcat per la pandèmia. En la seva opinió aquesta situació pot ajudar a fer canvis estructurals, perquè la conjuntura de pandèmia pot generar una palanca de canvi.

El president mostra la seva preocupació per la situació de col·lapse ecològic i en aquest sentit reivindica la necessitat de fer un canvi profund en les relacions socials i econòmiques . La conscienciació social és una eina per avançar cap a aquests canvis. També lamenta el fet que s’hagin desvirtuat paraules com sostenible, verd... i que cal tornar-les a omplir de contingut i raons. Per aquesta i altres raons, el president explica que l’Oficina del 131è president de la Generalitat obre les seves portes a les veus de l’ecologisme.

Finalment el president expressa que calen propostes concretes perquè la situació és molt greu i s’acaba el temps. I posa com a exemple a seguir el cas de la Taula de Consens del Delta, una eina de participació que recull les totes les veus consensuades del Delta de l’Ebre. També manifesta la seva preocupació per la situació d’abandonament de masies que es pateix arreu del país i reivindica el paper de l’anomenada “Caçadora de masies” que, a última hora, no va poder participar a la jornada.

 Marc Vilahur

 Tot seguit pren la paraula en Marc Vilahur, secretari de la Xarxa per a la Conservació de la Natura. En Marc insisteix reiteradament en que cal prendre consciència del paper primordial de la natura; “la natura és la mare de tot”, resumeix.

A continuació expressa el seu malestar perquè no s’han desenvolupat prou les accions en defensa del patrimoni natural i en aquest sentit denuncia que portem una dècada d’estancament en matèria de polítiques de protecció de natural, amb una retallada del 40% del pressupost i una reducció considerable de la capacitat d’acció.

Reclama un Departament de transició ecològica, i reivindica alguns èxits com ara la recent creació de l’Agència de la Natura. Dit això reclama amb urgència una llei de biodiversitat i posa l’accent en què els terminis s’esgoten i que hem perdut 10 anys en va. Reflexiona sobre la Covid i diu ha estat un avís que ens ha fet el planeta i que en aquest sentit ens cal adaptar-nos a la mare terra i no traspassar-ne els límits.

En Marc explica el cas viscut amb la lluita contra la MAT i ho posa com a exemple de polítiques desfasades que encara avui s’impulsen; polítiques prèvies a la situació d’emergència climàtica i que responen a paràmetres de desenvolupament molt antic.

Posa l’accent en la necessitat de recuperar el Departament de Medi Ambient, una reivindicació històrica del moviment ecologista català. Explica que cal un model energètic renovable, eficient i que no depengui tant de grans infraestructures, i que la gestió ha de fer-se de manera sostenible. Segueix la seva intervenció afirmant que cal unir mons, no pas fragmentar-los.

Finalment reclama un govern fort des de la perspectiva de les polítiques ambientals, unes polítiques que no poden dependre d’una simple direcció general sinó que han d’impulsar-se de forma transversal. Explica que el país ha de dotar-se d’una economia transformadora, amb actors i sectors com ara Som Energia que puguin impulsar una economia verda i sostenible. Acaba la seva intervenció fent una crida a aturar projectes antics com ara les variants, MAT i altres grans infraestructures lesives pel territori i que el model energètic estigui en mans de la ciutadania.


Marta Ball llosera

La jornada continua, ara amb la intervenció de l’ambientòloga i històrica activista Marta Ball-llosera, de la Plataforma IAEDEN Salvem l'Empordà.

La Marta inicia la seva intervenció lamentant la situació que es pateix al país des de fa dècades. Explica que a Catalunya som víctimes de dos tsunamis que ens assoten: el de l'especulació immobiliària i el de l'especulació energètica. Centra la primera part de la seva intervenció en el tema immobiliari.

Durant 20 anys s’ha lliurat una batalla a l’Empordà contra l’especulació urbanística i s’han posat molts esforços en preservar i salvar paisatges emblemàtics. Valora positivament que s’ha aconseguit salvar indrets i en aquest sentit s’han guanyat batalles als jutjats i a d’altres fronts. Però des de fa molts anys el país i algunes comarques es debaten sobre quin model territorial ha de prevaler. Hem de ser com Benidorm o com la Toscana?

Durant el govern del Tripartit (2003-2010) es va fer un gran esforç per desenvolupar eines de planificació territorial, com el Pla Director Territorial de l'Empordà i posteriorment el Pla Territorial Parcial de Comarques Gironines. Però tot i que van fer disminuir les temptatives urbanístiques creixentistes, no ha estat suficient. Un clar exemple és la creació, a l'any 2018, de la plataforma SOS Costa Brava que ha denunciat reiteradament urbanitzacions especulatives en paratges d'alt valor natural i paisatgístic. L’especulació immobiliària segueix avui i malgrat que s’ha aturat la construcció de 15.000 habitatges a la Costa Brava, encara en queden 20.000 de projectats. La Marta explica que s’han fet alguns avenços en la tramitació de figures i planejaments de gestió com ara els Plans Directors però tot això no ha estat suficient per aturar el tsunami especulatiu.

Reivindica la figura del Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles i que s’aturin les urbanitzacions projectades. Però per fer això cal valentia política i en aquest sentit reclama als governs decisions fermes i contundents. D’altra banda explica que no es pot deslligar la situació de crisi social que es viu al país de les reivindicacions ambientals. Hi ha molt d’habitatge buit i hi ha molta gent que necessita habitatge, per tant, la capil·laritat entre realitat social i territorial és palesa.

Pel que fa a l’energia, la Marta Ball-llosera centra la seva intervenció en la denúncia del famós decret 16/2019 d’energies renovables impulsat per l’actual govern de la Generalitat i l’exconsellera Àngels Chacon, que ha omplert el territori i el paisatge de projectes eòlics i solars sense tenir prou en compte criteris ambientals i paisatgístics.

Explica que aquest decret ha generat moltes qüestions, i que hi ha un problema de model i de manca de planificació. A l’Alt Empordà hi ha una forta ofensiva per implantar renovables; una ofensiva dirigida per grans empreses multinacionals del sector energètic que volen especular i obtenir grans beneficis amb l’energia renovable.

Finalment reclama una sèrie de demandes de mínims com ara la derogació del decret, l’aturada dels projectes engegats i un Pla d’energia renovable descentralitzada. Trasllada dues peticions molt concretes al president Torra: derogar el decret i crear un nou departament que incorpori competències directes en gestió de la biodiversitat.

 

Xavi Curto

A continuació comença la intervenció del portaveu de la Taula de Consens del Delta, Xavi Curto.

Curto fa una intervenció brillant i molt sentida. En primer lloc reivindica la formula de la taula de consens alhora que es posa sobre la taula que al delta de l’Ebre existeixen múltiples figures de gestió i protecció però que en general manca més concreció, així com plans de gestió de defensa del patrimoni.

En segon lloc explica que un dels problemes recurrents del delta de l’Ebre és la tramitació dels plans hidrològics, que sempre amenacen la integritat del delta i de la gent que hi viu. Curto explica que les diverses figures de protecció existents (Parc natural, Xarxa natura 2000, reserves integrals...) no tenen en compte els vincles que hi ha al territori entre humans i natura. Les activitats vinculades al delta com ara la pesca, l’agricultura i algunes branques industrials, s’haurien de tenir en compte des de les polítiques de conservació.

En tercer lloc posa damunt la taula els dos principals problemes que existeixen al delta actualment, com son la regressió del delta i la permanent inundació, originades per raons humanes i raons climàtiques. D’una banda els sediments atrapats als embassaments afavoreixen la regressió i de l’altra l’acció permanent per l’onatge marí fa la resta, situació agreujada de forma dramàtica pel canvi climàtic.

Curto explica que la Taula de Consens del Delta, integrada per diversos actors del territori: institucions, entitats, associacions, sectors econòmics... reclama que cal fer gestió abans que el mar no desgasti definitivament el delta, amb un pla de gestió que recuperi els sediments fluvials i que es gestionin les sorres.

En el marc d’aquest pla és necessari tenir en compte que la protecció dels hàbitats naturals implica protegir a la població del territori. Tanmateix, tots els plans que s’han impulsat des dels ministeris espanyols no són acceptats pel territori. En aquest sentit Curto posa l’accent en que les institucions haurien de respectar allò que dictaminen les directives d’hàbitats de la Unió Europea per a la preservació d’espècies.

Finalment exposa que al delta existeix un altre problema com són els xocs competencials entre administracions. Per exemple, la gestió de la Xarxa Natura 2000 Natura 2000 correspon a la Generalitat però les costes a l’Estat, la qual cosa origina conflictes i greuges. Curto reclama que caldria aconseguir finançament dels nous fons europeus, concretament una línia dedicada a la conservació d’espais al litoral.

 

Marta Doncel

La jornada segueix el seu curs i ara és el torn de Marta Doncel, membre de l’equip tècnic de Som Energia.

Doncel explica que dins de l’àmbit de la cooperativa d’energia verda Som Energia, coordina els grups locals de la cooperativa. L’objectiu de Som Energia és fer possible un model energètic que sigui sostenible i que estigui en mans de la ciutadania. Com a biòloga afirma que en aquests moments estem camí de patir un col·lapse ecològic i climàtic.

Defensa que el projecte de Som Energia, que ja compta amb 71.000 persones associades, és avançar cap a una transició energètica on la generació de l’energia sigui distribuïda, amb projectes a petita escala fets de forma participativa. Som Energia creix lentament però a pas ferm, i el projecte va molt més enllà de poder contractar la llum a una comercialitzadora verda.

Afirma que cal avançar cap a un model energètic basat en l’autoproducció compartida i que això és perfectament possible en un termini raonable. Manifesta que actualment existeixen directives europees que poden facilitar-ho i que una bona formula per implantar-ho serien les comunitats energètiques ciutadanes; sumar esforços entre persones, entitats i administracions.

Doncel reivindica els valors del cooperativisme i posa l’accent de sumar esforços i establir sinèrgies pel bé comú. En la mateixa línia que d’altres ponents també considera que cal vincular els valors de la sostenibilitat a la sensibilitat social i denuncia la realitat de la pobresa energètica. Posa de relleu que la crisi de la Covid 19 ha reforçat el fenomen de la pobresa.

D’altra banda, considera que és necessari un ús directe de l’electricitat, amb prioritat del cooperativisme energètic i desbancant a les grans empreses multinacionals. Pel que fa a les polèmiques que hi ha al territori amb la implantació d’energia renovable a través de centrals eòliques i solars, creu que cal prioritzar zones agrícoles no productives i zones industrials per a implantar-hi els projectes d’energia renovable, en aquest sentit reclama facilitats administratives pel desplegament en teulades.

Com a demandes concretes detalla que caldria una gestió pública de les centrals hidroelèctriques del país, que es faci un pla estratègic de mobilitat sostenible a totes les poblacions del país i que la transició energètica ha d’implicar tothom.

 

Marc Talavera

És el torn de Marc Talavera, del col·lectiu Eixarcolant

Talavera, en nom de la cooperativa anoienca, fa un brillant discurs crític i propositiu alhora. Comença la intervenció afirmant que portem una inèrcia de polítiques públiques en matèria d’energia, economia, agricultura... que ens hipoteca en certa manera. La sobirania alimentaria és una de les principals sobiranies i cal tenir-ho molt en compte.

En primer lloc fa una valoració positiva però també crítica dels col·lectius que reivindiquen nous models més sostenibles. Afirma que cal evitar predicar per convençuts i que és necessari interpel·lar al 90% de la societat que normalment no és porosa als discursos més abrandats dels col·lectius socials.

En segon lloc reivindica una canvi de paradigma de les polítiques públiques . Cal generar riquesa i benestar des d’altres perspectives i per això creu que és necessària una interacció sostenible entre les societats humanes i el territori. Considera que és imprescindible generar una cadena de valors singulars i ferms a tot el territori; en aquest sentit reivindica les espècies i varietats locals que posen en valor el territori.

A continuació manifesta que si volem sobirania alimentària cal recuperar els centenars de varietats locals (n’hem perdut prop del 75%) presents al país. Però per fer això cal recuperar llavors, pagesia i, especialment, transformar el sistema educatiu per tal que la ciutadania aprengui a valorar la procedència dels aliments que es consumeixen. Cal informació detallada sobre l’origen dels productes.

Finalment i a tall de demandes, Talavera les resumeix de la següent manera:

-Incidir en l’àmbit educatiu amb informació i formació sobre l’alimentació.

-Fer polítiques que regulin i impulsin campanyes informatives reals.

-Concebre el territori com una forma de dinamització econòmica, tot fixant població al territori.

-Fer possible un model d’economia social i solidària amb salaris justos i repartiment just de la riquesa.

-Reivindicar el patrimoni en tots els sentits.

 

David Melgar

La darrera intervenció és la d'en David Melgar, del Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Vendrell, que presenta el projecte educatiu i artístic “La veu de la Terra”.

Melgar explica que aquest projecte vol esdevenir una veu que des del món educatiu parli del futur, però també del present, als alumnes i a les famílies i és amb aquest objectiu que treballen des d'El Petit Taller de Cançons.

Esmenta que es pretén duplicar i aplicar les bones idees en matèria climàtica i difondre-les. S’ha generat una campanya que pretén eixamplar les reivindicacions ambientals.

A través d’activitats educatives i artístiques, el projecte “La veu de la Terra” vol transformar la realitat i conscienciar en positiu. Es programen activitats amb finalitats educatives ambientalment parlant.

Un cop acaba la seva intervenció connecta algunes cançons fetes i el resultat és magnífic. Melgar ha presentat un projecte educatiu excel·lent que combina l’educació ambiental amb l’art i que a la pràctica és una genial eina de comunicació ambiental. Els recursos son a la xarxa.

 

Jordi Navarro

Clou la jornada l’activista ecologista Jordi navarro, que fa un recull de les intervencions i reivindica el llegat del moviment ecologista català de les darreres dècades. Explica que gràcies a la perseverança del moviment ecologista s’han preservat molts espais i s’ha conscienciat sobre els principals problemes ecològics i climàtics a nivell català i mundial.

Finalment Navarro fa una crida al conjunt de la ciutadania de Catalunya a fer una aportació en clau republicana a la resta del món: aprendre a relacionar-se millor amb la natura i preservar-la per a les futures generacions.

Si ho desitgeu, podeu recuperar totes les intervencions senceres mitjançant el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=jDwkkq4p7po

 

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos