El president Torra mostra el seu suport a Salvador Ribot en l'onze dia de vaga de fam en pel català

El diumenge dia 5 de juny, el president Quim Torra es va desplaçar a Celrà per mostrar el seu suport al militant independentista Salvador Ribot, amb motiu de la vaga de fam que estava duent a terme en protesta per als atacs i les renúncies a què està patint la llengua catalana.

La intenció de Salvador Ribot duent a terme la vaga de fam és que es retiri la proposta d’acord presentada per Junts, ERC, PSC i Comuns per a la nova Llei del Català que s’ha promogut després de la sentència que imposa el 25% de castellà a l’escola.

El president va poder enraonar amb Salvador Ribot i també amb el portaveu del grup de suport, el diputat de la CUP i exalcalde de Celrà, Dani Cornellà, i altres persones que havien anat a mostrar el seu suport com l’activista osonenc Tati Furriols.

El president Torra fa una crida a la participació a la caminada del dia 19 de juny contra la MAT, per respecte al territori i per un nou model energètic

En diverses ocasions el president Quim Torra ja ha manifestat públicament el seu posicionament contrari a la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que travessa la comarca de la Selva, és per això que davant la convocatòria d’una caminada popular que ha convocat la Plataforma No a la MAT – Selva per al diumenge 19 de juny, el president ja ha anunciat la seva participació i el seu suport, fent també una crida a la participació.

A hores d’ara ja són 36 les entitats de caràcter ecologista, excursionista i d’altres àmbits que han confirmat el seu suport a la convocatòria, i la previsió és que també hi participin moltes famílies i grups de gent de la comarca i d’altres indrets. La marxa començarà a les 10 del matí al parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners i arribarà per pista forestal fins a l’ermita i el castell de Farners, amb un recorregut d’una hora de durada aproximadament, i on està previst que s’hi facin parlaments i algunes accions reivindicatives.

En aquest enllaç hi trobareu tota la informació complementària.

L’Enhorabona a la Comissió de la Dignitat i als guardonats amb els Premis Dignitat

El president Quim Torra no va podar assistir a la Nit de la Memòria que el dia 1 de juny se celebrà a l’Ateneu Barcelonès de Barcelona, perquè en aquella mateixa hora tenia un altre compromís, però sí que va fer arribar una salutació enregistrada per a expressar la seva enhorabona i agraïment a tots els guardonats amb els Premis Dignitat. El president també va aprofitar l’avinentesa per a felicitar i encoratjar els membres de la Comissió de la Dignitat amb motiu dels vint anys d’existència de l’entitat, que fou fundada l’any 2002 arran de la campanya per la recuperació de la documentació espoliada pel franquisme l’any 1939 i que popularment s’ha conegut com els ‘Papers de Salamanca’. Precisament fou també a l’Ateneu Barcelonès on se celebrar la primera reunió de la Comissió de la Dignitat, tal com va recordar el coordinador de la Comissió, l'historiador i advocat Pep Cruanyes.

Una de les persones reconegudes fou l’advocat Gonzalo Boye, conegut per la defensa que fa de membres del govern a l’exili, i d’altres persones compromeses com Valtònyc o el propi president Torra. L’altre premiat, en aquest cas a títol pòstum, fou l’exiliat Julià Gual i Masoller (1905-1964), en nom del qual recollí el premi el seu fill Ramon Gual, d’Edicions Terra Nostra de Catalunya Nord. També es reconegué la tasca de la Societat Religiosa dels Amics, formada pels quàquers d'arreu del món, especialment anglesos, escocesos i americans, va destacar en l'assistència voluntària i altruista dels més petits, ja fos repartint menjar a les cantines i les escoles o amb l'organització de colònies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruïts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educació i superar l'estat de desnutrició. Els testimonis en parlen agraïts, perquè la seva ajuda fou excel·lent i van salvar moltes vides, com ha pogut documentar i demostrar la historiadora Rosa Serra, que fou l’encarregada de recollir el premi. El quart premiat fou el pintor i escultor alcoià Toni Miró, en nom del qual va recollir el premi l’activista David Fernàndez.

A l’acte també hi van assistir destacades personalitats del món polític, com la Molt Honorable presidenta del Parlament, Laura Borràs, i va comptar amb tocs poètics i musicals com els que van protagonitzar els músics Carles Belda i Meritxell Gené, o el net d’un dels premiats, Ramon Gual, que va cantar dos poemes del seu avi Julià Gual.

El president Torra assisteix al reconeixement a Jaume Alonso-Cuevillas

El 31 de maig el president Quim Torra va assistir a l’acte de presentació al l'acte de presentació del retrat institucional de Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol, al Palauet Casades de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Jaume Alonso-Cuevillas fou degà en els mandats entre 1997 i el 2005 i actualment és degà emèrit de l’ICAB

El president considerava que el reconeixement era ben merescut i és per aquesta raó que va voler-hi assistir, per fer costat a aquest advocat tan compromès amb la defensa dels drets i de la llibertat. L’acte va consistir en la cerimònia de descobriment d’un retrat de Jaume Alonso-Cuevilla pintat per Lluís Rizzo Rey. A l’acte també hi van assistir molts companys de professió de Jaume Alonso-Cuevillas, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Tiana reivindica una major dignificació del llegat de Lola Anglada

El dia 30 de maig, el president Quim Torra va aprofitar la visita a Tiana amb motiu de la presentació del seu llibre Les hores incertes. Dietari de Canonges, que havia estat organitzada per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, per fer una visita a la casa i al jardí romàntic de Lola Anglada.

De la mà del batlle de Tiana, el senyor Isaac Salvatierra, de la regidora de Cultura, Cristina Comas, i d’altres membres del consistori, el president Torra va poder visitar el jardí de Lola Anglada i tenir informació de primera mà de la reivindicació del poble que reclama des de fa anys que l’obra de la il·lustradora Lola Anglada s’exposi i es conservi adequadament en un espai museístic, d’acord amb la voluntat de l’artista i el compromís que la Diputació de Barcelona va assumir quan aquesta els va traspassar gran part el seu fons personal.

El president Torra, gran admirador i coneixedor de la vida i l’obra de Lola Anglada, va mostrar tot el seu suport a aquesta reivindicació. Lola Anglada, a més a més de ser una reconegudíssima narradora i dibuixant noucentista, era una dona molt compromesa amb la lluita per la independència de Catalunya, per la qual cosa després de la guerra també patí el que es podria definir com un exili interior a Tiana, la població on ella hi tenia les arrels i que la va nomenar filla adoptiva. El president es va comprometre a fer alguna gestió per mirar de desencallar aquesta situació que perdura d’ençà de la mort de l’artista el 12 de setembre de 1984.

El president Quim Torra demana suport per als quatre càrrecs de Salut investigats per una denúncia de sindicats de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola

El jutjat d’instrucció 17 de Barcelona ha citat a declarar en qualitat d’investigats quatre responsables del Departament de Salut acusats de no haver vacunat amb urgència els agents de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya. La causa parteix de la denúncia de sindicats i organitzacions d’aquestes forces policials espanyoles de l’estat espanyol en la causa general repressiva que afecta milers de ciutadans. El president Quim Torra vol expressar la seva solidaritat completa amb els investigats i es posa a la seva disposició per allò que calgui.

La gestió de la pandèmia fou un clar exemple de les conseqüències de viure en un país ocupat i sense la sobirania que li permetria prendre les decisions més adequades per a la pròpia realitat. Des del Govern espanyol, que s’anomena el més progressista de la història, es van confiscar les competències més importants per a la gestió de la crisi sanitària, econòmica i social des del primer minut. És a dir, es va fer un cop de força per centralitzar, allunyant així el centre de decisions de les persones afectades en lloc de cercar una gestió més humana i més flexible a cada realitat.

És en aquest context que el Govern de la Generalitat de Catalunya havia de resoldre totes les dificultats gravíssimes que se li presentaven sense recursos, sense competències i amb el sabotatge constant del Govern espanyol a les propostes que es feien.

Quim Torra vol denunciar que “en lloc d’investigar la nefasta gestió de la crisi que es va fer des del Ministeri de Sanitat espanyol, amb el senyor Salvador Illa al capdavant, es persegueixin els professionals i alts càrrecs que van haver de treballar sense descans ni les condicions adients per vaccinar la població i els serveis d’emergències, és una declaració d’intencions de la justícia que ens imposen”.

El president ha volgut deixar clara la seva posició de suport: “La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, l’exdirector del Servei Català de Salut, Adrià Comella, la directora de l'àrea d'Organització i Professionals del Servei Català de la Salut, Sara Manjón, i el director de Serveis del Departament de Salut, Xavier Rodríguez, em tenen al seu costat i a disposició per tot allò que necessitin. Mereixen la solidaritat de tothom per la seva dedicació durant els pitjors moments de la crisi i contra la persecució aberrant a què es veuen sotmesos ara.”

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos