Envien cartes a la comissió d’investigació del Parlament Europeu, al Consell d’Europa, a la presidenta del Parlament de Catalunya, i a la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya on fan referència a la pertinença a un ‘grup objectivament identificable’, en relació a l’independentisme català

La causa iniciada pel president Quim Torra i Pla i per l’ex-vicepresident del Parlament Josep Costa per esclarir i demanar una reparació per l’espionatge que van patir en l’exercici dels seus càrrecs amb el programari Pegasus continua trobant els entrebancs i les obstruccions de la justícia espanyola i del govern del PSOE i Podemos. L’última notícia que se n’ha tingut és la desestimació del recurs de reposició presentat pels dos demandants contra la decisió de l’Audiència espanyola, adoptada a petició del govern espanyol, d’inadmetre el cas —que havia estat traslladat al tribunal des del Suprem— perquè considera que no hi ha activitat susceptible de ser revisada.

En aquella decisió, l’Audiència retornava la causa al Tribunal Suprem perquè valorés si donades les noves informacions —uns expedients aportats pel govern espanyol que havien estat obviats en primera instància— podia prosseguir amb la causa. Davant les afirmacions i conclusions a què arribava l’Audiència Nacional espanyola en aquella decisió, els demandants van presentar el recurs de reposició per deixar t constància de l’argumentació contrària, però conscients que la causa seguia el curs previst. Amb aquesta nova desestimació, es fa més que evident la voluntat de no investigar ni reparar de cap manera un escàndol d’espionatge polític que no hauria d’estar permès en cap circumstància en un Estat de Dret a la Unió Europea. L’actuació dels tribunals i les respostes i omissions per part del govern espanyol directament o a través de l’advocacia de l’estat són de boicot i de negativa sistemàtica davant la voluntat de conèixer i de posar llum a la vulneració massiva de drets patida pels demandants.

Per aquest motiu, el president Quim Torra i Josep Costa han decidit enviar una carta —que adjuntem a continuació— denunciant aquestes vulneracions contra ‘un grup objectivament identificable’ (l’independentisme català) als destinataris següents: 

Girona, 3 de febrer de 2023

El dimarts 31 de gener el president Quim Torra va participar en la inauguració de les ‘Jornades Acadèmiques Josep M. Pujol: lletra, relat i rei’, organitzades per la Societat Catalana d'Història Cultural (SCHC), en record i homenatge al gran mestre en la recerca i l’ensenyament de la tipografia, Dr. Josep M. Pujol, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort. També acompanyaven al president el Doctor en Filosofia i president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Sr. Borja de Riquer, i el president de la Societat Catalana d’Història Cultural, Sr. Pere Ignasi Poy.

La ponència d’obertura del president Torra fou amb el títol de ‘La significació de Josep M. Pujol per a la història cultural de Catalunya’
Les jornades també van continuar el dia 1 de febrer i es van dur a terme a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb un programa molt complet que es pot consultar en aquest enllaç. Les jornades van comptar amb sessions molt interessants centrades a explorar i analitzar dos dels perfils que Josep M. Pujol va treballar més, en àmbits com l'intel·lectual i el medievalista. Alguns resums d’aquestes ponències es poden consultar en línia com, per exemple, la que va presentar el professor Pere Ignasi Poy titulada «Les contribucions de Josep M. Pujol a la medievalística: balanços i perspectives.» 

El divendres 27 de gener el president Quim Torra fou convidat a intervenir a l'espai Àgora Canet, que és un espai de debat, tertúlia i reflexió envers l'actualitat i la realitat del país. L'acte, que fou moderat per Emili Sànchez, se celebrà a l'envelat de la Vil·la Flora i comptar amb una nombrosa assistència de públic.

El dissabte 21 de gener el president Quim Torra va participar en l’acte simbòlic de lliurament d’unes insígnies commemoratives de la Creu de Sant Jordi que el Govern de Catalunya va atorgar l’any 2021 es va atorgar als voluntaris de Protecció Civil, que es va celebrar a la Sala de plens de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. El president es va mostrar molt content d’haver pogut participar en aquest reconeixement a la tasca que duen a terme les persones del cos de Protecció Civil, concretament els voluntaris de les poblacions de Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Sant Joan de Vilatorrada.

Amb la distinció de la Creu de Sant Jordi el Govern reconeixia la tasca de servei a la societat en situacions de risc i d’emergència, de les quals la pandèmia n’havia estat una mostra significativa, i per la tasca altruista de servei a la ciutadania que exerceix el col·lectiu de voluntaris de protecció civil.

El dia 19 de gener el president Quim Torra va participar en la mobilització independentista convocada pel Consell de la República, l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i més de 30 entitats més, amb motiu de la cimera hispano-francesa que es va celebrar al Palau Nacional de Barcelona. L’històric lema independentista de ‘Ni França, ni Espanya: Països Catalans’ es va tornar a sentir amb força per protestar per la presència provocadora a Barcelona dels presidents dels governs espanyol i francès, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron.

La convocatòria, que es va fer sota les mítiques i reconstruïdes columnes de Puig i Cadafalch i que va omplir l’avinguda de Maria Cristina, va aplegar més de 30.000 persones vingudes d’arreu del país, per deixar ben clar que 'Aquí no s'ha acabat res!', en referència a les declaracions del president espanyol que deia que el procés independentista ja s’havia acabat.

El dimecres dia 11 de gener el president Quim Torra va participar en la presentació del llibre "Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció" (Viena Edicions, 2022) de l’historiador Lluís Duran. Precisament, el president Torra fou l’encarregat d’escriure el pròleg del llibre. L’acte es va fer a la sala Miquel Diumé de l’Ajuntament de Girona, i va comptar també amb l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i d’un dels nets de Carrasco i Formiguera, Manel Martí, a més a més de l’autor.

Totes les intervencions van destacar la ingent tasca de recerca i investigació que havia fet l’historiador Lluís Duran, a còpia d’anys i de dedicar-hi moltes hores de feina. Tothom va coincidir en l’excel·lència del llibre i en el fet que es tractava d’una gran obra i una magnífica eina per a tothom qui volgués aprofundir en el coneixement de la trajectòria i l’evolució del pensament i ideari polític de Manuel Carrasco i Formiguera, com a patriota de referència i com un dels polítics que ha deixat una empremta més profunda en la història de Catalunya durant la primera meitat del segle XX.

"Si ajuntem l'esforç de tots, sense por a dificultats i amb generositat de tots els sacrificis, no haurem de trigar a recollir el fruit i veurem sortir, per a la nostra pàtria, per a Catalunya, l'alba resplendent de la seva independència". Manuel Carrasco i Formiguera