El dia 19 d’octubre el president Quim Torra fou convidat per l’Assemblea Nacional Catalana de Matadepera a participar en una conferència, que també va servir de presentació del llibre ‘Les hores greus. Dietari de Canonges’ al Casal de Cultura d’aquesta població del Vallès Occidental.
L’enllaç següent permet veure tota la conferència que fou enregistrada per Matadepera Televisió.
https://www.youtube.com/watch?v=EKBeUQn1ZI8
(Fotografia: Miquel Badia)
L’estat espanyol ha protagonitzat el cas d’espionatge sistemàtic i planificat més greu de l’Europa occidental contra ciutadans democràtics i pacífics. Aquest espionatge i aquesta persecució s’ha fet contra el moviment independentista per destrossar les seves aspiracions polítiques legítimes. L’estratègia generalitzada i compartida de tots els poders del Regne d’Espanya —per un entramat judicial, executiu, policial i mediàtic— s’ha desenvolupat amb una impunitat total impròpia d’una democràcia de la Unió Europea. Els ciutadans a qui s’ha vulnerat els seus drets fonamentals no han trobat protecció en els òrgans que en una democràcia homologada els haurien de protegir.
Els catalans que han estat espiats en l’exercici de les seves activitats públiques i privades estan desemparats i veuen com cap institució s’erigeix en la defensora dels seus drets de manera valenta i contundent. S’empobreix de manera progressiva la qualitat democràtica de Catalunya i la qualitat de vida dels ciutadans que veuen vulnerats els seus drets, la seva intimitat o d’aquells ciutadans que censuren la seva pròpia activitat i expressió per por de ser espiats. Els casos d’aquest espionatge sistèmic són prou coneguts en el marc de l’Operació Catalunya, l’ús de Pegasus i en les diligències judicials que s’han anat coneixent darrerament.
La gravetat d’aquest espionatge espanyol està remarcat en l’informe elaborat per l’institut especialitzat CitizenLab, però també perquè afecta un nombre gegantí de persones independents, organitzacions i càrrecs públics i institucionals. L’ús de mecanismes de seguiment, escoltes telefòniques, valises de geolocalització i escolta, i altres recursos —amb l’aval de la Justícia o sense— ha estat indiscriminat i no justificat en paràmetres legals dins del marc de les cartes internacionals de drets fonamentals que l’estat espanyol ha signat.
Per tot això, fem una apel·lació i una petició explícita i concreta als parlamentaris catalans per a les següents qüestions:
Primer. Que impulsin la creació d’una Comissió d’investigació internacional independent per aclarir l’abast de l’espionatge massiu contra la minoria nacional catalana dins l’estat espanyol, per assenyalar les vulneracions legals comeses i per indicar quines responsabilitats polítiques i penals se’n deriven. Tot això, en un termini breu i per via d’urgència, amb disposició dels recursos necessaris per a poder fer aquesta investigació.
Segon. Que els partits polítics al Parlament de Catalunya es comprometin a suspendre tota via de col·laboració i negociació amb el govern espanyol i els partits que en formen part, així com amb els poders de l’estat espanyol, mentre no es conegui el resultat d’aquesta investigació internacional independent.
Tercer. Que s’obri un servei real i efectiu d’empara de les persones espiades, coordinat per entitats especialitzades en defensa de Drets Humans, i que se’ls doti de defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica, finançada per les institucions públiques catalanes.
Aquestes tres peticions concretes són accions bàsiques imprescindibles que haurien d’assumir per iniciativa pròpia els representants democràtics dels ciutadans. Aquí no s’hi valen els jocs d’interessos dels partits ni les disputes legítimes entre partits. Es tracta de defensar una cosa tan valuosa i vulnerable com la democràcia i un mínim benestar dels ciutadans.
La reculada en drets i en qualitat democràtica que hem viscut aquests últims anys és tan gran que ningú que es vulgui considerar demòcrata pot mirar cap a una altra banda quan es produeix un cas tan greu com el que hem conegut aquests últims mesos i del qual ja fa temps que en teníem sospites prou sòlides. Ara cal que la cambra on resideix la sobirania dels catalans faci un pas endavant en la defensa dels seus ciutadans davant les vulneracions, manipulacions, persecució i setge a què els sotmet el Regne d’Espanya pel fet de pensar i defensar allò que pensen i defensen.
Instem als representants democràtics de la ciutadania de Catalunya a actuar amb valentia, determinació i rapidesa. No s’hi valen excuses. No es pot continuar fent com qui sent ploure. És l’hora de defensar les persones que us han votat, la seva vida i els seus drets.
Signen:
Blanca Serra, Lluís Llach, Salvador Cardús, Quim Torra, Vicent Partal, Àngels Martínez-Castells, Albano-Dante Fachin, Elisenda Paluzie, Josep Costa, Marta Sibina i Antonio Baños.
(Fotografia: Arnau Pascual / Departament de Cultura)
El dimecres 13 d’octubre, el president Torra i el director de l’Arxiu Nacional, Sr. Francesc Balada, van signar el protocol de lliurament de la documentació del seu fons institucional, que comprèn tota la documentació institucional generada durant el mandat de Quim Torra. Aquest acte es va fer a la seu de l’Arxiu Nacional i va comptar també amb la presència de la consellera de Cultura Natàlia Garriga.
El fons documental (ANC1-1386 PRESIDENT QUIM TORRA) té un volum de 18,3 metres lineals i un abast cronològic situat entre el 17 de maig de 2018 i l’11 de març de 2021. Malgrat la inhabilitació de Quim Torra el 28 de setembre de 2020, la documentació institucional de la seva presidència es perllonga fins a l’inici de la XIII Legislatura.
El fons conté la documentació derivada de la gestió administrativa del Gabinet del President i la produïda pel desenvolupament de les funcions pròpies de la presidència de la Generalitat. Pel seu volum destaca tota la documentació vinculada a viatges i visites, actes protocol·laris, relació amb altres administracions i també amb sector privat i particulars. Per rellevància destacar-ne la documentació que testimonia el desenvolupament de l’acció del Govern.
Els dies 10 i 11 d’octubre el president Quim Torra es va desplaçar al Pallars per fer un seguit de visites i trobades amb diversos agents de la zona. El president va ser rebut per l’alcaldessa de l’Ajuntament de Baix Pallars, Sra. Anna Sentinella, i per l’alcalde de Farrera, Sr. Àngel Bringué. Després de visitar l’Ajuntament i signar el llibre d’honor, el president va visitar l’Alfolí Reial de Gerri, l’antic espai d’emmagatzematge de la sal, reconvertit en un museu que explica tot el procés de producció i comercialització de la sal.
Posteriorment, el president es desplaçà al poble de Peramea per a compartir un dinar amb diversos alcaldes de la comarca, amb els quals va tenir un enriquidor intercanvi d’impressions sobre la realitat i les necessitats del Pallars Sobirà. Després el president també va visitar la Vila closa de Peramea, que està declarada com a Bé cultural d’interès nacional (BCIN).
La jornada va continuar a Farrera, també amb la visita i signatura del llibre d’honor de l’Ajuntament, i amb la visita i estada al Centre d’Art i Natura (CAN), on el president va tenir ocasió de reunir-se amb el president i el director d’aquesta entitat, els senyors Pere Bàscones i Lluís Llobet, amb els quals va parlar sobre la tasca que duen a terme de vinculació de les arts, el patrimoni cultural pirinenc i la natura, i la trajectòria d’aquesta residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món situada a 1.361 metres d’altitud, al cor de l’Alt Pirineu. El president també va enraonar amb alguns dels artistes que hi estaven fent estada com a participants de la 10a edició de l’Aplec Saló, el Festival d’Art i Natura de l’Alt Pirineu.
El dia 4 d’octubre el president Quim Torra va inaugurar el curs 2022-23 de l'Aula de la Universitat a l'Abast de la Fundació Universitària Martí l'Humà amb la conferència ‘Lliçons apreses de la pandèmia’.
Entre les persones assistents a l’acte, que es va celebrar al Teatre El Patronat de la Garriga, hi havia representants polítics com l’exmembre del Govern de la Generalitat Meritxell Budo, l’alcaldessa i el regidor de cultura de la Garriga, Dolors Castella i Lluis Rodríguez, o els alcaldes d’Aiguafreda i de les Franqueses del Vallès, Miquel Parella, i Francesc Colomer.
