El president Quim Torra recorre la nova sentència denunciant la vulneració del dret de representació política i a la llibertat d’expressió

Els advocats del president Quim Torra i Pla han presentat avui el recurs d'apel·lació contra la sentència del jutjat penal número 6 de Barcelona, que el va condemnar a la inhabilitació de quinze mesos i a 24.000 euros de multa per no haver retirat la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats a instància del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que obeïa una exigència d'una entitat unionista. En el recurs presentat, es denuncia que la sentència és una vulneració clara del dret fonamental de representació política, a la igualtat i del dret fonamental a la llibertat d’expressió. A la vegada, també incorre en la vulneració del dret a la legalitat penal i al principi de proporcionalitat, de la mateixa manera que significa una persecució de caràcter polític per incomplir de manera rotunda la resolució de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa (núm. 2381) del 21 de juny del 2021. Per tots aquests motius, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal demanen a l’Audiència Provincial que dicti nova sentència d’absolució per a Quim Torra i Pla.

Les raons que expressa el recurs per a denunciar la vulneració del dret de representació política i de llibertat d’expressió són que la col·locació d’una pancarta reivindicativa del compliment dels Drets Humans no és un acte administratiu sinó de caràcter polític; que els fets pels quals es va dictar sentència estan emparats i protegits per la inviolabilitat parlamentària de què gaudia el president Quim Torra; que l’exhibició de llaços grocs i d’una pancarta de reivindicació de la llibertat dels presos polítics i dels exiliats és una manifestació del dret de la llibertat d’expressió, així com de la llibertat ideològica; i que s’ha incomplert l’article 410.2 del codi penal que implica una obligació de no castigar per la via penal el fet de desobeir ordres arbitràries, il·legítimes i il·lícites com les que va rebre el president Torra.

En el judici que es va celebrar el 17 de març a la Ciutat de la Justícia, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, en representació de Quim Torra, que no va acudir a la vista oral, van deixar en evidència la fal·làcia dels arguments sobre l'ús i neutralitat de l'espai públic i el fet que limitar-lo és una vulneració del dret de la llibertat d'expressió i representació, així com de l'exercici dels drets polítics. A més, es va recordar que el Consell d'Europa havia exigit que s'acabessin els processos i persecucions contra els polítics per la seva defensa de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Aquest dictamen del Consell d'Europa va ser titllat per la fiscal —que representa l'estat espanyol al judici— com un fet anecdòtic i la sentència ni tan sols s’hi va pronunciar. És per això que en el recurs d'apel·lació es fa una exposició jurídica clara i explícita de les implicacions irregulars de la desatenció pel tribunal de la resolució 2381 de 21 de juny de 2021 de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa que exigia a la justícia que ’s’abstingués de sancionar els successors dels polítics empresonats per accions simbòliques que simplement expressin la seva solidaritat amb els detinguts’.

Girona, 26 de maig de 2022

El president Quim Torra ha fet aquest missatge a Twitter:
https://twitter.com/QuimTorraiPla/status/1529798608316416000?s=20&t=wq-WVoX2b4H73VhfqRSQGg

Joseba Azkarraga, la llibertat i els drets humans com a objectiu

El dia 19 de maig el president Quim Torra va participar en la presentació del llibre ‘Joseba Azkarraga, la libertad y los derechos humanos como objetivo’ (Grup editorial Tirant lo Blanch, 2022), que repassa la trajectòria d’aquest incansable militant compromès amb la independència del País Basc i la defensa dels drets humans.

La presentació es feu a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, i va comptar també amb les intervencions de l’exconseller de Justícia del Govern Basc, Joseba Azkarraga @josebaazkarraga, i l’autora, Maria del Olmo Ibáñez @MariadelOlmoI, que van participar en una interessant conversa moderada per la periodista Mònica Terribas.

20220519 Joseba Azkarraga llibre presentaci

El llibre recull la intensa biografia política de Joseba Azkarraga, que actualment és portaveu de la xarxa ciutadana Sare de suport als drets dels presos bascos. L'any 1979 fou elegit diputat pel Partit Nacionalista Basc (PNB) per Àlaba. Entre 1982 i 1986 fou senador per Biscaia. Durant la seva etapa de senador va tenir un paper rellevant en la reinserció i excarceració de prop d'un centenar de membres d'ETA empresonats, que es van acollir a la denominada «via Azkarraga». L'any 1986 tornà a ser escollit diputat a les llistes del PNB per Guipúscoa, per passar al Grup Mixt el 1987, en produir-se l'escissió al PNB que va ser l'origen d'Eusko Alkartasuna (EA), formació per la quan el 1989 tornà a ser escollit diputat. Com a membre d'EA va formar part del Govern Basc president per Juan José Ibarretxe. El seu primer càrrec fou com a conseller d'Ordenació del territori, habitatge i medi ambient, i, posteriorment, , fou conseller de Justícia, treball i seguretat social, des del setembre de 2001 fins al maig de 2009. L'extensa trajectòria política de Joseba Azkarraga s'ha caracteritzat per la seva lluita per la llibertat i els drets humans, i així és com es mostra en aquest llibre. 

A continuació us oferim l’enregistrament que es va fer d’aquest perquè tothom qui ho desitgi el pugui recuperar.

https://www.youtube.com/watch?v=u7uVzxieS9Q

Quim Torra i Josep Costa exigeixen al Suprem que declari la il·legalitat de l’espionatge, saber quina informació i documentació es va obtenir per part de l’Estat i que sigui completament destruïda

Demanda contra Pedro Sánchez i el Govern espanyol:

Ahir es va presentar a la Sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem espanyol el contenciós del president Quim Torra i de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa contra Pedro Sánchez i el Consell de Ministres per l’espionatge a què van ser sotmesos a través dels seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus. Aquest és el segon pas, després del requeriment que varen formular fa 10 dies, per aconseguir als tribunals europeus una condemna de l’Estat espanyol per vulnerar els seus drets fonamentals.

En el seu recurs, el president Quim Torra i Josep Costa denuncien el Govern d’Espanya per la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge de la informació i les seves comunicacions dels seus telèfons mòbils institucionals. Així mateix, recorden que també han estat espiats indirectament a través dels dispositius dels seus col·laboradors, companys o aliats a les institucions catalanes. La demanda es presenta contra el president i el govern espanyols perquè tots els organismes, agències i departaments susceptibles de fer aquestes funcions d’espionatge formen part o responen directament davant del poder executiu estatal.

Segons totes les informacions de què disposem, el govern espanyol va emprendre una intervenció massiva de dispositius mòbils de càrrecs públics d’ideologia independentista a través del CNI. I d’acord amb la llei que regula el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (Llei 11/2002), ‘aquest actuarà d’acord amb els objectius d’intel·ligència definits pel Govern’. És evident, doncs, que aquest espionatge s’ha fet d’acord amb els objectius definits per Pedro Sánchez i el Consell de Ministres, com ja s’ha reconegut en relació amb part dels espiats.

En el contenciós, el president Quim Torra i Josep Costa exposen que la via judicial escollida contra el govern espanyol és la prevista davant de les actuacions de l’Administració que no tinguin la cobertura jurídica i lesionin els drets fonamentals de qualsevol persona. Un cop s’ha reconegut per part del Govern espanyol, a través de la directora —ara cessada— del CNI, que ni Quim Torra ni Josep Costa no van ser espiats amb autorització del jutge del Tribunal Suprem assignat al CNI, el segrest de totes les comunicacions i tota la informació dels seus dispositius mòbils no té cap base legal ni cobertura judicial. En tot cas, al·leguen que fins i tot, si hi hagués autorització judicial l’espionatge, seria igualment il·legal per la manca de les garanties democràtiques mínimes.

Els principals arguments jurídics exposats a la demanda són:

  • L’ús del sistema Pegasus és incompatible amb la democràcia i l’Estat de Dret, segons el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (autoritat de la UE en aquesta matèria).
  • La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans reconeix el dret dels ciutadans a saber si han estat espiats i a què un òrgan independent i imparcial depuri qualsevol abús o vulneració de drets fonamentals.
  • La legislació que regula l’espionatge i el funcionament del CNI no s’ajusta al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals per manca de les garanties democràtiques essencials.
  • El dret dels recurrents a la declaració de nul·litat radical de l’ordre d’espiar-los i el consegüent dret a la cessació immediata de totes les actuacions realitzades.
  • Que en connexió amb el dret a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades s’han vulnerat els seus drets polítics com a representats democràtics del poble de Catalunya.
  • Es reclama el dret dels recurrents de conèixer quina informació, dades o documentació privada ha obtingut l’Estat i qui hi ha pogut tenir accés.
  • Es reclama el dret a oposar-se a l’ús, tractament o difusió de qualsevol informació o document obtingut amb l’espionatge.
  • Es reclama el dret de sol·licitar i obtenir l’eliminació de tota la informació o documentació privada que estigui en possessió de l’Estat.
  • S’exigeix la desclassificació dels documents que afecten els recurrents d’aquest cas per tal de poder exercir els seus drets.
  • I finalment, es planteja la inconstitucionalitat de les lleis espanyoles que regulen la qüestió de l’espionatge per ser contràries al dret europeu.

Els recurrents també denuncien que aquestes actuacions es fan sota l’empara de la llei franquista 9/1968 de secrets oficials, que impedeix l’exercici els seus drets, inclòs el de tutela judicial i a un recurs efectiu, si el Govern espanyol no procedeix a desclassificar els documents rellevants. Això genera als demandants una situació d’indefensió completa. Al cap i a la fi, l’espionatge fet contra Quim Torra i Josep Costa —així com la resta de persones afectades —és absolutament innecessari, desproporcionat i vulnera de manera flagrant els seus drets fonamentals.

Els drets fonamentals afectats per aquest cas d’espionatge, la tutela dels quals es demana protegir a la demanda contra el govern espanyol, són:

  • Dret a la intimitat i privacitat personal i familiar (articles 18.1 de la constitució espanyola [CE] i 8.1 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats fonamentals).
  • Dret al secret de les comunicacions (articles 18.3 de la CE i 8.1 del CEDH)
  • Dret a la protecció de dades personals (articles 18.4 de la CE i 8.1 del CEDH)
  • Dret a la llibertat d’opinió i ideològica i d’expressió (articles 16.1 i 20.1 de la CE i 10 del CEDH)
  • Drets a la llibertat d'associació i reunió (articles 21 i 22 de la CE i 11 del CEDH)
  • Drets de participació i la representació polítiques (articles 23 de la CE i 3 del Protocol número 1 del CEDH)
  • Drets de tutela judicial efectiva i a un recurs efectiu (articles 24 de la CE i 6 i 13 del CEDH)

A banda de les múltiples denúncies penals que ja s'han fet i a les quals també donen suport Torra i Costa, aquests dos afectats per l’espionatge han decidit emprendre les tres accions següents:

  • Requeriment contra el govern espanyol i el seu president exigint el cessament de la vulneració dels seus drets fonamentals com a víctimes de l'espionatge illegal. (presentat el 2 de maig de 2022)
  • Demanda de protecció dels drets fonamentals contra el president espanyol i el seu govern. (Davant el Tribunal Suprem, presentat el 17 de maig de 2022)
  • Demanda de vulneració de drets fonamentals contra Espanya davant el Tribunal d'Estrasburg. (Quan s'hagi inadmès o resolt el recurs d'empara al Tribunal Constitucional)

El dia 2 de maig els dos demandants van presentar un requeriment administratiu al president del Govern espanyol i al Consell de Ministres exigint les explicacions i tota la informació extreta per mitjà d’aquest programari espia proporcionat per l’empresa israeliana NSO, d’acord amb l'informe publicat recentment pels investigadors de CitizenLab. Aquest requeriment no ha tingut a hores d’ara cap resposta de la presidència ni del govern espanyols i era un procediment previ al recurs interposat amb data del 17 de maig de 2022.

Girona, 18 de maig de 2022

El president Torra fa el pregó i participa en els actes commemoratius de la Revolta dels Segadors

El dies 13 14, 15 de maig el president Quim Torra va participar en els actes de la 15a edició de la Festa de la Revolta dels Segadors, que és un esdeveniment que organitza el Casal independentista La Sega 1640 i l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners per a commemorar els fets històrics que el 1460 es van viure amb intensitat en aquesta vila de la Selva i en altres indrets del país.

El president Torra va tenir l’honor de ser el pregoner de la festa, dient el seu pregó el divendres 13 a les 9 del vespre a la plaça de Farners, i donant el tret de sortida d’una festa que comptava amb un complet programa d’activitats com conferències, exposicions, concerts, recreacions històriques, mostres de cultura popular, etc. Al llarg del cap de setmana el president també assistí a diverses de les activitats programades. Cal tenir present que la celebració d’aquesta festa havia quedat interrompuda l’any 2019 amb motiu de la pandèmia i la població la va tornar a recuperar i celebrar amb moltes ganes.

 20220514 RevoltaSegadors

El president Quim Torra i el conseller Joaquim Forn retratats al costat dels tercios castellans. (fotos: La Sega 1640)

Presentació del llibre ‘Des de dins de mi’ de Lluís M. Xirinacs

El dijous 12 de maig, a la Casa de Cultura de Girona, el president Quim Torra va participar en la presentació del llibre de Lluís M. Xirinacs ‘Des de Dins de mi. Autobiografia (1932-1955)’ (Voliana edicions, 2022), que és un llibre que recull el text escrit per Lluís M. Xirinacs durant el seu empresonament a l’hospital penitenciari de Carabanchel (Espanya) l’any 1975.

A part del president Torra, en l’acte hi va intervenir diverses persones vinculades a la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, com en Manuel Garcia i l'Antoni Aceves, president i secretari de la Fundació, o Carme Juncà i Àngels Baldó, que com a membre del Grup d’arxiu va fer una intervenció parlant del document manuscrit trobat.

La conferència sencera es va enregistrar i és a disposició de tothom mitjançant el següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=W4XIHQfuIss

20220512 llibreXirinacstarget

“És una causa general contra l’independentisme; cal reprendre la iniciativa. La independència és més urgent que mai”

Avui s’ha fet pública la sentència de l’Audiència de Barcelona contra el 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, que el condemna a vuit mesos de multa (24.000 euros) i quinze mesos d’inhabilitació per no haver retirat la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats a instància del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que obeïa una exigència d’una entitat unionista. Amb aquesta sentència de la magistrada Diana Marcelo Martín, es constata que la justícia espanyola és una justícia de part, que discrimina els independentistes i que no s’aplica en igualtat de condicions per a tots els polítics. “De pancartes amb contingut polític n’hi ha hagut sempre, n’hi ha avui al mateix lloc on hi havia la que es va ordenar retirar i n’hi haurà sempre més. La sentència d’avui no és més que una baula de la cadena repressiva d’Espanya per evitar l’exercici democràtic i la llibertat d’expressió a Catalunya”, afirma el president Torra.

En el judici que es va celebrar el 17 de març a la Ciutat de la Justícia, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, en representació de Quim Torra, que no va acudir a la vista oral, van deixar en evidència la fal·làcia dels arguments sobre l’ús i neutralitat de l’espai públic i el fet que limitar-lo és una vulneració del dret de la llibertat d’expressió i representació, així com de l’exercici dels drets polítics. A més, es va recordar que el Consell d’Europa havia exigit que s’acabessin els processos i persecucions contra els polítics per la seva defensa de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Aquest dictamen del Consell d’Europa va ser titllat per la fiscal —que representa l’estat espanyol al judici— com un fet anecdòtic.

El president Quim Torra considera que "vivim atrapats en la lògica autonomista de reacció i defensa". I que "fins que no tornem a prendre el rumb cap a la independència estem condemnats a la repressió, les sentències humiliants sobre el català a l’escola, la persecució d’activistes contra el seu dret de manifestació i, encara pitjor, a una pugna de partits per les molles del poder autonòmic que no està a l’alçada d’una ciutadania que va fer possible el Primer d’Octubre i que va posar els seus cossos contra la barbàrie violenta d’Espanya".

La defensa de Quim Torra presentarà els corresponents recursos en contra d’una sentència que ja estava dictada abans de començar la causa. Quim Torra considera que: “És una sentència induïda per l’afany de venjança dels jutges que actuen com a braç polític de l’estat espanyol a Catalunya. Allà on no arriben amb les urnes, hi arriben amb els aparells de l’estat, contra tot sentit i rigor democràtic. No és cap novetat. Tan sols pot servir com una lliçó més que a Espanya no hi tenim res a fer. Que el govern espanyol ens espia, ens condemna, ens enganya, ens ofega econòmicament i ens persegueix. I per tant, no hi ha taules de diàleg possibles si no hi ha un reconeixement de la voluntat democràtica expressada en el referèndum del Primer d’Octubre i que no es pot donar cap estabilitat a qui t’ha estat espiant i continua perseguint independentistes pel fet de ser-ho.”

“No es garanteixen els drets fonamentals als independentistes a l’estat espanyol, és una causa general contra l’independentisme; cal reprendre la iniciativa. La independència és més urgent que mai”, afirma el president Quim Torra. I afegeix: “Anirem a Europa a defensar el meu cas. Però el més important és recuperar el rumb cap a la independència. Posar fites al calendari, avançar i prendre la iniciativa. Sense tot això, estem condemnats a defensar-nos sense cap garantia de victòria perquè Espanya juga amb les cartes marcades i la justícia al seu costat. La independència és l’únic camí.”

Girona, 11 de maig de 2022

https://www.youtube.com/watch?v=2qu68KvNiaE

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos