Estimadíssim Tati

Quin greu, aquest dissabte, quan ens han dit que havies mort. Havíem quedat precisament aquest dissabte, el dia del teu sant, per venir-te a veure i fer-te una abraçada. Quina buidor i quin silenci hem sentit.

Quina il·lusió ens has donat tots aquests anys, amb el teu amor incondicional pels més vulnerables, pels malalts i per tots aquells a qui tu sempre estaves pensant a donar un cop de mà.

Quina feinada has fet a la Fundació Doctor Trueta, com agrair-t’ho?

Quin coratge has mantingut amb aquesta maleïda malaltia, que massa sovint encercla tants amics i tantes persones estimades. Mai una queixa, sempre mirant endavant.

Quina esperança i determinació has mantingut en tot moment en la independència de Catalunya. Tu no has fallat, Tati, tu no. No oblidarem mai el teu honorable capteniment de català nacional.

Quina ferida al cor aquest matí. Joan Vinyoli, en el poema El silenci dels morts, ens crida a viure la nostra vida mesclada amb la seva. I així és com la viurem, d’ara endavant, mesclada amb tu i la teva memòria.

Tati, estimat amic, com em dol que no hagis mort en una terra lliure.

Quim Torra i Pla

131è preesident de la Generalitat

(Aquest article s'ha publicat al diari El 9 Nou el dia 6 de novembre de 2023)