També han respost...
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
-
Ferran Dalmau: 'La compra de la Casa Vallmanya ha estat una victòria popular?'
-
Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
-
Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
Per què és important continuar aplicant el projecte lingüístic de cada centre?
A Catalunya tenim la sort i el privilegi de comptar amb una llei d’Educació estable, la LEC, que va néixer d’un amplíssim consens al Parlament del nostre país l’any 2009. En el títol segon d’aquesta llei diu que cada centre ha de tenir un Projecte Lingüístic adequat al context de l’escola o de l’institut. I si els ciutadans hem de respectar les lleis, els responsables de les unitats administratives les hem de vetllar i les hem de fer complir. I, en aquest punt, els directius dels centres hem de deixar clares tres coses:
La primera: un magistrat de qualsevol instància no té formació en pedagogia ni coneixements tècnics rigorosos com per decidir que les llengües s’adquireixen o es deixen d’adquirir a partir d’un joc de percentatges.
La segona: en un centre educatiu les llengües es tracten TOTES com a tresors de la cultura i s’estudien en la seva globalitat, tenint en compte les seves estructures però també la seva història i la seva literatura. Són disciplines de coneixement i es tracten des d’una òptica acadèmica i rigorosa.
La tercera: de totes les llengües que s’ensenyen en un centre educatiu, en tenim una, la pròpia, la catalana, que està i ha estat minoritzada des del segle XVI fins a l’actualitat i, per tant, cal protegir-la i contribuir a la seva preservació fent-la prioritària i vehicular. Cal que les escoles i els instituts siguin espais plurilingües i que tinguin el català com a llengua d’ús normal i predominant.
No cal que aquesta qüestió se’n vagi al terreny de les ideologies, només fa falta que no marxi de l’espai que li pertoca: la pedagogia.
Albert Bayot i Fuertes (Barcelona, 1967) és professor de Llengua catalana i literatura a secundària i també ha estat professor associat a la facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Actualment és el director de l'Institut de Sarrià de Ter, i entre el 2011 i el 2016 fou director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona.
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta.]
També han respost...
-
Anna Gascon: 'Per què cal sortir als carrers de València per commemorar la Diada del 25 d'Abril?'
-
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
-
Marcel A. Farinelli: 'Per què fou tan important Simon Mossa en les relacions amb l’Alguer?'
-
Andreu Monfà: 'Per què té tant d’èxit el projecte Easy Catalan?'
-
Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
-
Amadeu Barbany: 'Què és el comerç per a una empresa familiar com Iaios?'
-
Àlex de la Guia: 'Per què és important tenir accés a l'audiovisual en català?'
-
Josep Cruanyes: 'Quina seria la topografia del terror del franquisme a Catalunya?'
-
Lluís Llopis: 'Què trobarem a les Jornades Pompeu Fabra de Sant Feliu de Codines?'
-
Robert Surroca: ‘Per què Per Catalunya s’hagué de publicar a la clandestinitat i l’exili?’
-
Ferran Dalmau: 'La compra de la Casa Vallmanya ha estat una victòria popular?'
-
Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
-
Jessica Neuquelman: 'Un parlant d’una llengua romànica ha de connectar amb el català?'
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'