
També han respost...
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
Per què és important continuar aplicant el projecte lingüístic de cada centre?
A Catalunya tenim la sort i el privilegi de comptar amb una llei d’Educació estable, la LEC, que va néixer d’un amplíssim consens al Parlament del nostre país l’any 2009. En el títol segon d’aquesta llei diu que cada centre ha de tenir un Projecte Lingüístic adequat al context de l’escola o de l’institut. I si els ciutadans hem de respectar les lleis, els responsables de les unitats administratives les hem de vetllar i les hem de fer complir. I, en aquest punt, els directius dels centres hem de deixar clares tres coses:
La primera: un magistrat de qualsevol instància no té formació en pedagogia ni coneixements tècnics rigorosos com per decidir que les llengües s’adquireixen o es deixen d’adquirir a partir d’un joc de percentatges.
La segona: en un centre educatiu les llengües es tracten TOTES com a tresors de la cultura i s’estudien en la seva globalitat, tenint en compte les seves estructures però també la seva història i la seva literatura. Són disciplines de coneixement i es tracten des d’una òptica acadèmica i rigorosa.
La tercera: de totes les llengües que s’ensenyen en un centre educatiu, en tenim una, la pròpia, la catalana, que està i ha estat minoritzada des del segle XVI fins a l’actualitat i, per tant, cal protegir-la i contribuir a la seva preservació fent-la prioritària i vehicular. Cal que les escoles i els instituts siguin espais plurilingües i que tinguin el català com a llengua d’ús normal i predominant.
No cal que aquesta qüestió se’n vagi al terreny de les ideologies, només fa falta que no marxi de l’espai que li pertoca: la pedagogia.
Albert Bayot i Fuertes (Barcelona, 1967) és professor de Llengua catalana i literatura a secundària i també ha estat professor associat a la facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Actualment és el director de l'Institut de Sarrià de Ter, i entre el 2011 i el 2016 fou director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona.
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta.]
També han respost...
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'