"El meu compromís és i serà sempre servir el meu país fins a les últimes conseqüències, fins a l'últim minut de la meva presidència"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat en el Debat de Política General al Parlament de Catalunya que el seu compromís “és i serà sempre servir el meu país fins a les últimes conseqüències i fins a l’últim minut de la meva presidència”, i que “ara mateix no tinc cap altre objectiu que batallar de manera incansable contra la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials”. Aquest compromís l’ha contraposat a l’actitud d’un Estat “instal·lat en la venjança” que el vol “inhabilitar per haver defensat la llibertat d’expressió”“Volen fer caure un president de la Generalitat i provocar un període d’inestabilitat a tot un país”, ha denunciat, i “aquí es veu qui té unes prioritats i qui unes altres;  qui es preocupa realment per les coses que interessen a la gent i qui posa tota la maquinària d’un Estat al servei de la set de venjança”

El cap del Govern ha deixat clar però que, “malgrat la repressió incessant” i “la interferència dels estaments de l’Estat” en la vida política de Catalunya, “seguirem, incansables, el camí per construir un país de cultura i talent per a tothom. Però sobretot lliure”.

El cap de l’Executiu ha fet aquest matí balanç de l’acció de Govern en la primera sessió del Debat de Política General que se celebra al Parlament. Quim Torra ha descrit una legislatura marcada per “la voluntat ferma” de construir país, i pel que ha anomenat “cercle perfecte de la repressió”. “La legislatura començava amb el govern de Mariano Rajoy impedint un president de la Generalitat, i pot acabar amb la destitució d'un altre, amb el govern del president Sánchez i el vicepresident Iglesias”, ha manifestat, en referència a la vista del recurs de cassació contra la sentència per desobediència del TSJC per haver mantingut la pancarta en defensa dels presos polítics i exiliats al Palau de la Generalitat, que se celebrarà demà al Tribunal Suprem.

En el decurs de la seva intervenció, Quim Torra ha detallat algunes de les accions que ha desenvolupat el Govern en aquest període, amb especial atenció a les referides a la lluita contra la pandèmia de la Covid-19 i els seus efectes. “La pandèmia ens ha portat a una millor coordinació del Govern. Davant de la responsabilitat de gestionar aquest escenari completament advers, el Govern s’ha activat com mai abans per donar resposta a totes les necessitats i urgències que se’ns han plantejat”, ha declarat.

En aquesta línia, el president ha subratllat l’activitat legislativa duta a terme, amb l’aprovació de 67 normes amb rang de llei,  xifra que ha comparat amb les 37 normes amb rang de llei de la legislatura anterior. I l’aprovació el mes d’abril passat, “d’uns pressupostos per a l‘any 2020 que semblaven impossibles”, i que “són la primera pedra per a la reconstrucció” del país.

País Viu

El cap de l’executiu ha destacat el projecte País d’Oportunitats, País Viu, com una de les principals  accions desenvolupades per l’Executiu per “avançar cap al país que volem: viu, recuperat, preparat per als reptes futurs, global, d’equitat i igualtat, i just”. Quim Torra ha explicat que la posada en funcionament d’aquesta Estratègia de Dinamització Territorial respon a la voluntat de lluitar contra “el despoblament, l’envelliment i l’abandonament territorial del país”, i fer-ho “generant oportunitats d’activitat econòmica”, i “establint una relació sòlida i estable amb el món local, tenint presents les especificitats de cada territori”.

I en aquesta línia d’oferir oportunitats al territori, el president ha explicat que “hem accelerat el desplegament de la fibra òptica a tots els municipis de més de 50 habitants”,  per tal que una vegada acabades les obres, el 2021, “un 90% de la població de Catalunya quedarà coberta amb la xarxa de fibra òptica de la Generalitat”. I ha emmarcat també les polítiques agroalimentàries dutes a terme pel Govern “per millorar la competitivitat dels sectors productius que arrosseguen anys de dificultats”, com per exemple els plans específics de la fruita dolça, els cítrics o l’avellana, i els plans de xoc en suport al sector vitivinícola i al sector marítim.

Recuperació econòmica del país

Les iniciatives per generar activitat econòmica i ocupació laboral han centrat també bona part de la sessió d’avui del Debat. El president ha recordat, entre altres mesures, que s’ha aprovat la “llei de facilitació de l’activitat econòmica”, per agilitzar les relacions entre empreses i administracions,  que ha de beneficiar 564.000 empreses i 362.000 autònoms. Quim Torra ha mostrat també la preocupació del Govern per la situació industrial del país, i ha assegurat que “hem treballat per trobar una solució al tancament de Nissan, sense descans, però les notícies que arriben d’altres empreses com per exemple, Sant Gobain i Bosch  ens preocupen”. Per això, ha afegit, “els nostres consellers hi estan abocats i decidits a trobar una solució, a moure cel i terra per mantenir i/o reorientar l’activitat per conservar els llocs de treball”.

En aquest sentit, el president ha posat en relleu que ja està en marxa el Pacte Nacional per la Indústria 2017-2020, “del qual s’ha executat el 92,5% del primer trienni i ja s’està treballant en el futur” , i també està en funcionament el “Pla de suport a la indústria de la mobilitat i de l'automoció per ajudar a reconvertir més de 200 empreses del sector”.

Amb l’objectiu de situar Catalunya com a pol de coneixement, formació, innovació i lideratge en el canvi tecnològic, que permeti enfortir el teixit econòmic, el cap de l’Executiu s’ha referit a la  importància del “Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement”, que en una primera fase fins al 2024 preveu assolir una despesa global en R+D+I del 2,12 del PIB català.  També ha fet esment de la posada en marxa de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i del fet que el Govern hagi aconseguit prorrogar el compromís del MWC fins el 2024. “Tot plegat- ha dit- situa Catalunya al top 5 dels països més avançats digitalment d'Europa”, segons l’índex creat per la Comissió europea.

El cap de l’Executiu ha posat l’accent en l’acceleració de la transformació digital dels centres educatius que suposarà l’aprovació per part del Govern del Pla d’Educació Digital 2020-2025, que amb l’objectiu també de garantir la igualtat d’oportunitats i la lluita contra la bretxa digital, l’ha dotat amb una partida extraordinària de 185 milions d’euros fins als 2025.

Delegacions a l’exterior

En un altre moment de la seva intervenció, el president ha posat en relleu el paper que juguen les Delegacions a l’exterior com una eina “absolutament necessària en el món global i per la potencialitat exportadora i capacitat d’atraure inversions del nostre país”.  Ha explicat que se n’han obert tres de noves a Tunísia, Argentina i Mèxic i s’està treballant per obrir-ne tres més a Austràlia i Nova Zelanda, Japó i el Senegal. I ha reivindicat també la seva utilitat en la pandèmia, amb l’atenció que han dispensat aquetes oficines atenent a més de 3.000 persones atrapades a l’estranger des de 109 països.

Lluita contra la Covid-19

El president Torra ha dedicat bona part de la seva intervenció a la lluita contra el coronavirus i per fer front a les emergències sanitària, educativa, i econòmica i social. Ha volgut deixar clar que aquesta lluita “és, ara mateix, la primera prioritat del Govern” i que “totes les conselleries tenen l’encàrrec de concentrar les seves polítiques i decisions aquí. Hi dediquen les 24 hores del dia. Saben el que el país s’hi juga”. “Res no ens farà desviar d’aquesta dedicació absoluta”, ha reblat.

Pel que fa a l’emergència sanitària, el cap del Govern ha fet notar que la “situació ara és molt diferent de la que hi havia en el pic de la pandèmia”, però ha fet una “crida a la responsabilitat col·lectiva per evitar que les xifres empitjorin”. En aquest sentit, ha remarcat que “els esforços de la societat catalana estan donant fruits” i ha afegit que “avui, tenim molta més capacitat diagnòstica”, la qual cosa “ens permet tenir un dibuix molt més precís de l’evolució de l’epidèmia que la que teníem el mes d’abril”.

 

En la lluita contra l’emergència educativa, el president de la Generalitat ha fet referència al pla d'obertura de centres educatius i el Pla d’actuació per al curs 2020-2021 destinat a garantir la màxima presencialitat de l’alumnat. Així com el Pla d’actuació per al curs 2020-2021 per a centres educatius, que s’anirà adaptant a l’evolució de la situació sanitària perquè  “les escoles obriran i no tancaran en tot el curs”.

De totes maneres, el cap de l’Executiu, ha insistit en la necessitat de regular les baixes laborals per als pares que hagin de tenir cura del fills en quarantena, i ha qualificat la situació de “forat negre” que el govern espanyol es va comprometre a solucionar. Ha demanat una “rectificació” urgent perquè  "és una angoixa monumental per a les famílies", ha reblat.

Al costat de l’emergència sanitària i educativa, emergeix l’emergència econòmica i social. El president ha lamentat la reducció dels ingressos de la Generalitat per l’impacte de la Covid, i que, fins ara, els únics recursos extraordinaris han arribat a través del Fons COVID del Ministerio de Hacienda. S’han rebut 1.246,5M€ al juliol (el 20,8% del total estatal) per criteris sanitaris i s’han assignat 337,4M€ (el 16,9% del total estatal) per criteris educatius. L’Estat té pendents de distribuir 8.000M€ entre els territoris, una xifra “totalment insuficient” perquè “Catalunya necessita 5.000M€ en transferències directes i incrementar l’objectiu del dèficit fins a l’1% del PIB (2.200M€)”, respecte al 0% previst. I ha demanat “col·laboració” perquè “arribin el màxim de fons europeus a Catalunya”. En concret, “cal arribar als 30.000 milions d’euros i que siguin gestionats des de la proximitat, conjuntament amb els ens locals i econòmics”.

Davant d’aquest escenari complex, el cap de l’Executiu ha instat a “treballar conjuntament” per “reactivar el país i per protegir els més vulnerables i garantir un estat del benestar que ens ha costat generacions guanyar”. En aquest sentit, recentment es va signar l'Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica i la Protecció Social negociat amb els sindicats Comissions Obreres i UGT i les patronals Foment del Treball i Pimec. Es tracta d’un acord treballat en el marc de la Comissió per a la Reactivació Econòmica i Social (CORECO) i del Consell de Diàleg Social. Una Comissió que ha elaborat el Pla de reactivació econòmica i protecció social, que preveu 20 projectes transformadors per a la reactivació econòmica i la protecció social amb un cost estimat de 31.765 milions d’euros.

Durant la seva intervenció el cap de l’Executiu ha demanat “col·laboració” perquè “arribin el màxim de fons europeus a Catalunya”. En concret, “cal arribar als 30.000 milions d’euros i que siguin gestionats des de la proximitat, conjuntament amb els ens locals i econòmics”. Aquesta situació, ha afirmat, suposa “una asfíxia que esdevé insuportable per als nostres ciutadans”. “Què esperen els grups de l’oposició per reclamar aquests diners a l’Estat?”, s’ha preguntat l president Torra, tot recordant que “estem en un moment en què no ens podem permetre perdre pistonada”.

Reforma del sistema de salut i la Cultura com a bé essencial

En l’àmbit de la salut, el president ha recordat que s’ha creat un “comitè d'experts per a la transformació del sistema públic de salut”, format per persones de reconegut prestigi en l’àmbit del sistema sanitari, de l’economia de la salut i de l’administració pública, i que dilluns que ve presentaran les seves propostes en un acte al Palau de la Generalitat. Per a Quim Torra “és una oportunitat que no podem deixar escapar” per “reformar de manera estructural el sistema de salut”, i n’ha demanat “col·laboració” als grups parlamentaris de l’oposició.

En l’àmbit social ha remarcat l’Acord per a una Catalunya social, el Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat i el Pla Interdepartamental de suport a les famílies 2019-2021, entre d’altres. També ha subratllat les polítiques d’habitatge, com ara les destinades a la contenció de les rendes en els contractes d’arrendament per frenar l’increment dels lloguers.

En el camp de la cultura, el cap de l’Executiu ha fet notar que ha estat “un dels sectors que més ha patit i està patint les conseqüències de la pandèmia” i ha apostat per “seguir rescatant la cultura i situar-la al centre de les vides, perquè és un servei essencial”. Per aquest motiu ha demanat a la Cambra el recolzament per trobar els mecanismes per declarar la cultura com a “bé essencial”.

D’altra banda, Quim Torra s’ha referit a les polítiques d’igualtat i per a l’eradicació de la violència masclista. Així com a l’aprovació de l'Estratègia de lluita contra la corrupció i d'enfortiment de la integritat pública, al Pla de prevenció i reducció del frau fiscal 2019-2022 i a la posada en marxa de l’Oficina de Drets civils i polítics. En el marc de drets, també ha reivindicat la memòria democràtica a través de l’elaboració d’una llei catalana.

[PDF] Text íntegre de la intervenció al Debat de Política General al Parlament de Catalunya.

"Persistim i persistirem fins a aconseguir la plenitud nacional del nostre país, la independència"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha posat en relleu que “persistim i persistirem en aquesta voluntat democràtica per la llibertat fins a aconseguir la plenitud nacional del nostre país, la independència” i ha deixat clar que “ho farem amb l’esperit inclusiu i emprenedor que ens caracteritza, i per un gran objectiu: una vida millor per als set milions i mig de catalans i catalanes”.

Durant el missatge institucional que ha pronunciat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el president ha afirmat que la història del poble català “només s’explica en termes de l’aspiració per recobrar la seva llibertat” i ha assegurat que “és un combat persistent per l’esperança”, com ho ha estat també pels catalans d’ençà del referèndum del 1 d’octubre “davant tota la repressió que ha descarregat l’estat espanyol contra demòcrates pacífics”, així com pels presos polítics i els exiliats, que ha recordat, “pateixen encara avui una persecució política pròpia d’un estat autoritari i venjatiu”.

[PDF] Text del missatge institucional del president de la Generalitat amb motiu de l'Onze de Setembre

Vegeu el missatge de la Diada sencer:

Des del Saló dels Diputats del Palau de la Generalitat, on ha fet la seva intervenció, el cap del Govern ha denunciat avui que 80 anys després de l’afusellament del president Lluís Companys “Espanya no ha assumit la seva responsabilitat ni ha demanat disculpes al poble de Catalunya” i “ha exigit al govern espanyol un acte solemne en el que el cap d’Estat i el cap de govern, públicament, demanin disculpes per la persecució, detenció i afusellament del president Companys i de tots els milers de catalans morts a l’exili, als camps nazis de concentració o a les presons catalanes”.

El president ha lamentat que mentre els governs de països com Alemanya i França han estat capaços d’assumir la seva responsabilitat en la detenció i deportació del president català, l’estat no hagi fet cap gest. I ha recordat que l’any 2017, el Parlament ja va anul·lar aquell Consell de Guerra, amb els més de 66.000 catalans que també hi van ser jutjats.

El cap de l’Executiu ha aprofitat la seva intervenció per demanar “un darrer esforç solidari” als catalans i catalanes per combatre la Covid-19, i ha advertit que “ara caldrà estar més atents que mai per aconseguir que l’inici de curs sigui una història d’èxit . Ha reconegut que “caldrà encarar temps de grans esforços i sacrificis”, però ha dit tenir “confiança absoluta en que ens en sortirem i serem més forts per a un món incert i poc previsible que ja ha arribat”.

I parafrasejant Pompeu Fabra s’ha mostrat convençut que “tindrem allò que nosaltres sapiguem guanyar. La salut col·lectiva en temps de pandèmia; la llibertat en temps de repressió; la sostenibilitat en temps de canvi climàtic; l’habitatge digne en temps d’especulació; la recuperació en temps de crisi econòmica; la democràcia en temps d’autoritarisme i la República Catalana del compromís cívic en temps de monarquies corruptes”, ha conclòs.

"A l'estat espanyol la llibertat d'expressió està amenaçada i no ens hem de doblegar mai"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lliurat aquest vespre el Premi Internacional Catalunya 2019 a l’escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong’o, a qui ha agraït el seu “compromís cívic i intel·lectual” amb “la reivindicació de l’ús de les llengües anomenades minoritzades” i “la denúncia de les desigualtats socials” al seu país i al món. El cap de l’Executiu ha posat en relleu “la universalitat i la vigència” de l’obra del premiat, ja que “malauradament, la conculcació de la llibertat d’expressió i l’opinió política no és un cas aïllat a l’Àfrica postcolonial”.

En aquest sentit, Quim Torra ha posat com a exemple l’estat espanyol “on la llibertat d’expressió està amenaçada”, “hi ha hagut persones que s’han hagut d’exiliar per defensar-la, per escriure una cançó”. “Per això- ha continuat dient- cal insistir un cop i un altre, i no doblegar-se mai davant els que volen prohibir la lliure expressió de les idees i els pensaments”. I recordant l’obra de l’historiador i polític Josep Benet sobre el genocidi cultural a Catalunya, el president ha afirmat que “encara avui parlem de normalitzar una llengua, que és senzillament el dret a un ús normal de les llengües perseguides i minoritzades”.

En el decurs del seu parlament, el president ha lloat “l’acte de desafiament i de resistència” que va suposar la decisió “conscient” de Ngugi wa Thiong’o d’escriure en la seva llengua materna, el kikuiu, mentre era a la presó per denunciar la situació social i política al seu país. Quim Torra ha recordat que un dels assaigs més influents del professor Ngugi, Descolonitzar la ment, reivindica “l’ús de les llengües maternes com una arma contra el supremacisme de les cultures dominants, tant a l’Àfrica com a la resta del món”. I el president ha volgut finalitzar la seva intervenció citant una de les frases d’aquesta obra en la qual, ha dit, l’autor referma el seu compromís: “La lluita construeix la història. La lluita ens fa a nosaltres mateixos. En la lluita trobarem la nostra història, la nostra llengua i el nostre ésser.”

La cerimònia de lliurament del guardó que s’ha emès aquest vespre, s’ha enregistrat prèviament atenent les mesures sanitàries per la Covid-19. El guardonat i altres participants han intervingut telemàticament a l’acte d’entrega, que s’ha celebrat al Palau de la Generalitat. Hi ha participat la presidenta delegada de Premi, Mary Ann Newman; l’editora de l’obra del professor Ngugi, Laura Huerga; l’escriptor i president del PEN Internacional, Carles Torner; el professor Simon Gikandi i   l’escriptora Aminatta Forna. El president Torra ha clos la cerimònia amb el seu parlament.

XXXI Premi Internacional Catalunya

El jurat del Premi, que presideix el president de la Generalitat, va decidir atorgar aquest guardó al professor Ngugi wa Thiong’o per la seva distingida i arriscada obra literària i per la seva defensa de les llengües africanes, basada en la noció de l’idioma com a cultura i memòria col·lectiva. El nom del guanyador el va fer públic el president Torra el mes de desembre passat però la cerimònia de lliurament s’ha hagut de retardar per la pandèmia.

Ngugi wa Thiong’o és un dels autors africans més prolífics i reconeguts. El jurat va valorar com l’escriptor barreja la profunditat de les tradicions africanes amb una descripció sensible i despietada de la situació social i política del seu país, Kenya.

El Premi Internacional Catalunya és atorgat anualment per la Generalitat de Catalunya des de 1989. Aquest guardó reconeix el treball creador de persones que hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l’economia o qualsevol altre àmbit i que hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic.

"En les tres properes setmanes, ens hi juguem el que passarà a la tardor, avui posem en marxa l'operació setembre"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest migdia que “venen tres setmanes vitals”, i que en aquest període “ens juguem el que passarà a la tardor o a l’hivern”. Per això, ha reclamat “cap distracció, cap desviació i màxima concentració”, perquè “sí o sí, aquest país s’ha de posar a treballar i ha d’obrir les escoles”. En aquest sentit, ha anunciat que en les properes hores entrarà en vigor la prohibició de fer reunions socials de més de 10 persones a tot el país tant en l’àmbit públic com privat i restriccions a quatre municipis de la zona del Vallès que ja s’apliquen a Barcelona i la primera corona metropolitana.

El cap de l’Executiu s’ha referit a la necessitat d’“estar molt alerta amb els nostres comportaments socials i complir estrictament les mesures que es vagin traslladant en cada moment” per aconseguir “abaixar l’activitat i reduir  la interacció social” amb l’objectiu d’ “aplanar la corba de reproducció”, que ha explicat que a hores d’ara se situa a 180. Es tracta, d’un “compromís de solidaritat permanent” de tota la societat i les institucions, “especialment aquestes 3 setmanes”, ha dit.

Durant la roda de premsa, que ha fet aquest migdia, acompanyat de la consellera de salut, Alba Vergés, i del secretari de Salut Pública,  Josep Maria Argimon, el cap de l’Executiu ha deixat clar que “ja no ens trobem en un moment d’estabilització” i que “no ens podem permetre aquest creixement”.

No som només davant un problema sanitari, econòmic o social sinó també d’un problema d’emergència educativa”, ha dit, i per fer-hi front, ha anunciat que “avui s’inicia l’operació setembre”, amb l’objectiu que “els nostres nois i noies tornin a les escoles i instituts”.  

El president també ha deixat clar que aquesta segona onada de repunt dels contagis ara “és diferent”, com ho demostra el fet que hi hagi 8 menors d’edat ingressats i que la gent jove s’estigui veient afectada de forma important. Ningú, ni cap edat no s’escapa d’aquest virus”, ha reblat.


Mesures per fer-hi front

En aquest context i tenint en compte que “el 70% dels contagis es produeixen en trobades amb amics”, el president ha anunciat que “es prohibeixen les reunions socials de més de 10 persones a tot el país tant en l’àmbit públic com privat”. I ha situat com “un repte nacional i absolutament vital” la necessitat “d’abaixar l’activitat i evitar desplaçaments innecessaris”.  

A més, ha explicat que es manté el tancament de l'oci nocturn i la limitació horària a la restauració, així com la prohibició de consum de alcohol i tabac en espais públics i,  segueixen vigents la necessitat de mantenir la distància social, l’ús de mascareta i la higiene de mans.

No obstant, el cap del Govern ha advertit que “aquestes mesures o les que puguin prendre en un futur no serviran de res si no som tots capaços i conscients que ens cal abaixar el ritme, reduir les interaccions socials”.

Donar confiança a la comunitat educativa

En el decurs de la sessió informativa, el president ha anunciat també que ha convocat per demà, dimarts, un Consell Executiu extraordinari, en el qual “es concretarà el pla d’obertura de les escoles”, que ha estat treballat per les conselleries d’Educació i Salut, i n’ha avançat algunes de les mesures d’aquest Pla.

D’una banda, ha explicat Quim Torra, “la ràtio a les escoles a primària serà de menys de 20 alumnes per classe, i a secundària i batxillerat els grups seran també més reduïts”; es faran “500.000 tests a escoles i instituts de Catalunya entre el 15 de setembre i el 15 de novembre”, un cribatge que ajudarà a completar tota la informació sobre l’epidèmia i els contagis a Catalunya; i també “serà obligatori l’ús de les mascaretes per als alumnes més grans de 12 anys a tot Catalunya”, i “en aquelles zones amb un alt índex de contagis l’obligatorietat serà a partir dels 6 anys”.

El president ha subratllat que amb aquest pla “volem donar un missatge de seguretat i confiança a la comunitat educativa”, i en aquest sentit ha emmarcat l’apel·lació que ha fet a l’estat espanyol “perquè reguli de manera immediata un subsidi de conciliació familiar” que s’aplicaria quan els pares haguessin obligatòriament de romandre a casa per la cura d’un fill afectat per les mesures Covid-19. “Fem una crida a la responsabilitat i demanem a l’estat que faci d’estat”, ha afegit el president. I ha continuat: “he demanat al vicepresident Aragonés que estudiï la possibilitat que tinguem en marxa una alternativa a aquest subsidi si l’estat no ho fa”, perquè “el nostre compromís és vetllar per la salut de la gent, i farem el dèficit que calgui perquè la ciutadania de Catalunya estigui tranquil·la i pugui conciliar familiarment”.

“Ho farem tot –cribratges, mesures, protocols- i amb tothom”

En la mateixa línia que el president, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha fet una crida general a seguir fent un esforç més per poder reduir el nombre de contagis i “arribar el millor possible al retorn escolar i laboral, per seguir conviure, malauradament, en un context de pandèmia mundial”.

Per a Vergés, les dades ara mateix indiquen que l’evolució porta a un 14 de setembre lluny d’una situació ideal. En aquest sentit, en l’última setmana a Catalunya la taxa d’incidència ha augmentat sensiblement, mentre que la taxa de reproducció ha crescut fins a 1,12. “Avui tenim el repte i la possibilitat de canviar la tendència, però si no fem res la situació s’albirarà més complicada”, ha emfatitzat la consellera subratllant que “ho farem tot –cribratges, mesures, protocols- i amb tothom”.

En aquest sentit, Alba Vergés ha avançat que aquesta setmana està previst superar els 25.000 test PCR en el conjunt de cribratges comunitaris intensius de COVID-19, així com l’aplicació a quatre municipis –Terrassa, Granollers, Les Franqueses del Vallès i Canovelles- de les següents mesures addicionals: restricció al 33% de l’aforament als serveis religiosos, i al 50% tant a l’interior com a l’exterior dels establiments de restauració. La consellera ha insistit que “quantes menys i més reduïdes siguin les trobades, millor”.

Per la seva banda, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha lamentat que, epidemiològicament, “hem retrocedit tres setmanes i les hem de recuperar”. “Però ja sabíem que som en una cursa de fons: en els propers dies creixerà la corba, però ho hem d’aturar. Serem el més proactius possibles, però necessitem la complicitat de tothom”, ha assegurat Argimon després de posar com a exemple de proactivitat els cribratges comunitaris que es faran als centres educatius, “una mesura d’aquestes característiques mai feta en dos mesos i que tindrà continuïtat més enllà”.

El cap del Govern també ha reiterat la petició al Govern espanyol que de manera immediata s’autoritzi als ajuntaments a l’ús de superàvits i romanents.

"Ens cal arriscar per guanyar en la lluita pel dret d'autodeterminació"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat avui, en l’acte de cloenda de la 52a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que “ens cal arriscar per guanyar” en la lluita per l’autodeterminació i els drets civils, perquè “si no confrontem, no avançarem”. El cap del Govern ha denunciat que “volen que ens autocensurem; que ens acovardim; que esquivem la repressió, que la por acabi sent el que motivi les decisions polítiques, i això jo no ho faré perquè per a mi seria igual que deixar-ho córrer”.

Per al cap de l’Executiu, “arriscar per allò en què creus val la pena” i “no hi ha batalla petita” en la lluita pels drets fonamentals de la ciutadania; per això, ha dit, “cal posar en qüestió un estat que té un punt dèbil: el respecte als drets fonamentals dels ciutadans, començant pel dret col·lectiu dels ciutadans a decidir lliurament el seu futur”.

En aquest sentit, el president ha advocat per tornar a “prendre la iniciativa”“Són temps difícils, són temps d’epidèmia, i la gestió ens obliga a dedicar-li un esforç immens”, ha declarat, però “correm el risc de pensar que això ha de ser un objectiu únic”. Per això, ha reivindicat que “la independència és més necessària i urgent que mai” si volem disposar “de millors escoles, millors hospitals, de millors oportunitats per al país”. I ha demanat que en aquesta lluita predomini “l’esperit constructiu”, perquè “la negativitat porta a més negativitat”, tot i que ha aclarit que això  “no vol dir deixar de ser crític”.

Quim Torra ha subratllat que “junts som més forts” i, per això, ha defensat que “és impossible la independència sense una estratègia compartida”“Ens volen dividits, ens volen escapçats amb els lideratges” ha lamentat, i per això “jo els reivindico, els reivindico tots; i reivindico el lideratge compartit amb la ciutadania”. El president ha reclamat però “autocrítica de tothom” per “poder recuperar la confiança” de la ciutadania malmesa “per situacions incomprensibles per a la gent, que no entén que no ens puguem posar d’acord”. I s’ha mostrat convençut que la ciutadania recuperarà la confiança i ajudarà “a salvar ponts malmesos i reconstruir-los”.  

El cap del Govern ha defensat que el que ens toca és “desobeir lleis injustes i obeir a la nostra pròpia sobirania” i “no quedar-se en un punt mig”. I ho ha il·lustrat dient: “si el Parlament de Catalunya és la seu de la sobirania nacional, és la seu de la sobirania nacional, sinó, no ho és. Si creiem que la fugida del rei és un acte absolutament inconcebible i que ha de tenir conseqüències polítiques immediates per part dels partits que govern d’Espanya és sí o no. No hi ha matisos en aquests temes”.

El president ha posat en relleu també “l’esperança col·lectiva que representen els països catalans”, i que en situacions com la gestió de l’epidèmia actual es troba més present que mai.

Operació setembre

Quim Torra s’ha referit també durant la seva intervenció a la gestió de la pandèmia, assegurant que “venen dies decisius, dies que haurem de tornar a demanar als ciutadans de Catalunya un esforç permanent més, gairebé m’atreviria a dir una revolució de la solidaritat i un compromís cívic per poder aplanar la corba”.  Pel cap del Govern “hem fet un gran treball estabilitzant una situació que a Catalunya es presentava molt complicada, però no podem continuar amb aquesta situació; hem d’abaixar la corba per poder enfrontar-nos amb garanties al que serà la tornada a la feina i sobretot l’obertura de les escoles”. “És el que jo denomino operació setembre”, ha explicat el president; i ha afegit "les escoles s'han d'obrir sí o sí, un país funciona si les escoles funcionen".

Premi Canigó a VilaWeb

La UCE ha celebrat enguany la seva 52 edició sota el títol “Construir el país en llibertat”. En el decurs de l’acte de cloenda d’avui s’ha lliurat també el Premi Canigó, que enguany ha distingit VilaWeb pels seus 25 anys d’existència; els cofundadors i responsables d’aquest diari digital, Vicent Partal i Assumpció Maresma, han agraït el guardó, i el president Torra els ha felicitat per “la previsió, el rigor i el compromís” del diari.

El cap del Govern ha lloat que VilaWeb hagi estat capaç de ser “el fill conductor de la millor tradició periodística catalana”,  traslladant-la a l’actualitat amb un llenguatge modern; que “s’hagi mantingut independent, crític amb el govern, defensant el que creu que s’ha de defensar, amb rigor”; i que el compromís del diari el porti a “parlar a la nació sencera, informant del que està passant al nostre entorn natural i nacional”.

Prèviament al discurs de cloenda del president de la Generalitat, hi ha intervingut el president de la UCE, Jordi Casassas, que ha fet un balanç de l’edició d’enguany, i el president de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, Joandomènec Ros. A l’acte ha assistit també el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos