El president de la Generalitat, Quim Torra, ha posat en relleu que “persistim i persistirem en aquesta voluntat democràtica per la llibertat fins a aconseguir la plenitud nacional del nostre país, la independència” i ha deixat clar que “ho farem amb l’esperit inclusiu i emprenedor que ens caracteritza, i per un gran objectiu: una vida millor per als set milions i mig de catalans i catalanes”.

Durant el missatge institucional que ha pronunciat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el president ha afirmat que la història del poble català “només s’explica en termes de l’aspiració per recobrar la seva llibertat” i ha assegurat que “és un combat persistent per l’esperança”, com ho ha estat també pels catalans d’ençà del referèndum del 1 d’octubre “davant tota la repressió que ha descarregat l’estat espanyol contra demòcrates pacífics”, així com pels presos polítics i els exiliats, que ha recordat, “pateixen encara avui una persecució política pròpia d’un estat autoritari i venjatiu”.

[PDF] Text del missatge institucional del president de la Generalitat amb motiu de l'Onze de Setembre

Vegeu el missatge de la Diada sencer:

Des del Saló dels Diputats del Palau de la Generalitat, on ha fet la seva intervenció, el cap del Govern ha denunciat avui que 80 anys després de l’afusellament del president Lluís Companys “Espanya no ha assumit la seva responsabilitat ni ha demanat disculpes al poble de Catalunya” i “ha exigit al govern espanyol un acte solemne en el que el cap d’Estat i el cap de govern, públicament, demanin disculpes per la persecució, detenció i afusellament del president Companys i de tots els milers de catalans morts a l’exili, als camps nazis de concentració o a les presons catalanes”.

El president ha lamentat que mentre els governs de països com Alemanya i França han estat capaços d’assumir la seva responsabilitat en la detenció i deportació del president català, l’estat no hagi fet cap gest. I ha recordat que l’any 2017, el Parlament ja va anul·lar aquell Consell de Guerra, amb els més de 66.000 catalans que també hi van ser jutjats.

El cap de l’Executiu ha aprofitat la seva intervenció per demanar “un darrer esforç solidari” als catalans i catalanes per combatre la Covid-19, i ha advertit que “ara caldrà estar més atents que mai per aconseguir que l’inici de curs sigui una història d’èxit . Ha reconegut que “caldrà encarar temps de grans esforços i sacrificis”, però ha dit tenir “confiança absoluta en que ens en sortirem i serem més forts per a un món incert i poc previsible que ja ha arribat”.

I parafrasejant Pompeu Fabra s’ha mostrat convençut que “tindrem allò que nosaltres sapiguem guanyar. La salut col·lectiva en temps de pandèmia; la llibertat en temps de repressió; la sostenibilitat en temps de canvi climàtic; l’habitatge digne en temps d’especulació; la recuperació en temps de crisi econòmica; la democràcia en temps d’autoritarisme i la República Catalana del compromís cívic en temps de monarquies corruptes”, ha conclòs.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lliurat aquest vespre el Premi Internacional Catalunya 2019 a l’escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong’o, a qui ha agraït el seu “compromís cívic i intel·lectual” amb “la reivindicació de l’ús de les llengües anomenades minoritzades” i “la denúncia de les desigualtats socials” al seu país i al món. El cap de l’Executiu ha posat en relleu “la universalitat i la vigència” de l’obra del premiat, ja que “malauradament, la conculcació de la llibertat d’expressió i l’opinió política no és un cas aïllat a l’Àfrica postcolonial”.

En aquest sentit, Quim Torra ha posat com a exemple l’estat espanyol “on la llibertat d’expressió està amenaçada”, i “hi ha hagut persones que s’han hagut d’exiliar per defensar-la, per escriure una cançó”. “Per això- ha continuat dient- cal insistir un cop i un altre, i no doblegar-se mai davant els que volen prohibir la lliure expressió de les idees i els pensaments”. I recordant l’obra de l’historiador i polític Josep Benet sobre el genocidi cultural a Catalunya, el president ha afirmat que “encara avui parlem de normalitzar una llengua, que és senzillament el dret a un ús normal de les llengües perseguides i minoritzades”.

En el decurs del seu parlament, el president ha lloat “l’acte de desafiament i de resistència” que va suposar la decisió “conscient” de Ngugi wa Thiong’o d’escriure en la seva llengua materna, el kikuiu, mentre era a la presó per denunciar la situació social i política al seu país. Quim Torra ha recordat que un dels assaigs més influents del professor Ngugi, Descolonitzar la ment, reivindica “l’ús de les llengües maternes com una arma contra el supremacisme de les cultures dominants, tant a l’Àfrica com a la resta del món”. I el president ha volgut finalitzar la seva intervenció citant una de les frases d’aquesta obra en la qual, ha dit, l’autor referma el seu compromís: “La lluita construeix la història. La lluita ens fa a nosaltres mateixos. En la lluita trobarem la nostra història, la nostra llengua i el nostre ésser.”

La cerimònia de lliurament del guardó que s’ha emès aquest vespre, s’ha enregistrat prèviament atenent les mesures sanitàries per la Covid-19. El guardonat i altres participants han intervingut telemàticament a l’acte d’entrega, que s’ha celebrat al Palau de la Generalitat. Hi ha participat la presidenta delegada de Premi, Mary Ann Newman; l’editora de l’obra del professor Ngugi, Laura Huerga; l’escriptor i president del PEN Internacional, Carles Torner; el professor Simon Gikandi i   l’escriptora Aminatta Forna. El president Torra ha clos la cerimònia amb el seu parlament.

XXXI Premi Internacional Catalunya

El jurat del Premi, que presideix el president de la Generalitat, va decidir atorgar aquest guardó al professor Ngugi wa Thiong’o per la seva distingida i arriscada obra literària i per la seva defensa de les llengües africanes, basada en la noció de l’idioma com a cultura i memòria col·lectiva. El nom del guanyador el va fer públic el president Torra el mes de desembre passat però la cerimònia de lliurament s’ha hagut de retardar per la pandèmia.

Ngugi wa Thiong’o és un dels autors africans més prolífics i reconeguts. El jurat va valorar com l’escriptor barreja la profunditat de les tradicions africanes amb una descripció sensible i despietada de la situació social i política del seu país, Kenya.

El Premi Internacional Catalunya és atorgat anualment per la Generalitat de Catalunya des de 1989. Aquest guardó reconeix el treball creador de persones que hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l’economia o qualsevol altre àmbit i que hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest migdia que “venen tres setmanes vitals”, i que en aquest període “ens juguem el que passarà a la tardor o a l’hivern”. Per això, ha reclamat “cap distracció, cap desviació i màxima concentració”, perquè “sí o sí, aquest país s’ha de posar a treballar i ha d’obrir les escoles”. En aquest sentit, ha anunciat que en les properes hores entrarà en vigor la prohibició de fer reunions socials de més de 10 persones a tot el país tant en l’àmbit públic com privat i restriccions a quatre municipis de la zona del Vallès que ja s’apliquen a Barcelona i la primera corona metropolitana.

El cap de l’Executiu s’ha referit a la necessitat d’“estar molt alerta amb els nostres comportaments socials i complir estrictament les mesures que es vagin traslladant en cada moment” per aconseguir “abaixar l’activitat i reduir  la interacció social” amb l’objectiu d’ “aplanar la corba de reproducció”, que ha explicat que a hores d’ara se situa a 180. Es tracta, d’un “compromís de solidaritat permanent” de tota la societat i les institucions, “especialment aquestes 3 setmanes”, ha dit.

Durant la roda de premsa, que ha fet aquest migdia, acompanyat de la consellera de salut, Alba Vergés, i del secretari de Salut Pública,  Josep Maria Argimon, el cap de l’Executiu ha deixat clar que “ja no ens trobem en un moment d’estabilització” i que “no ens podem permetre aquest creixement”.

“No som només davant un problema sanitari, econòmic o social sinó també d’un problema d’emergència educativa”, ha dit, i per fer-hi front, ha anunciat que “avui s’inicia l’operació setembre”, amb l’objectiu que “els nostres nois i noies tornin a les escoles i instituts”.  

El president també ha deixat clar que aquesta segona onada de repunt dels contagis ara “és diferent”, com ho demostra el fet que hi hagi 8 menors d’edat ingressats i que la gent jove s’estigui veient afectada de forma important. “Ningú, ni cap edat no s’escapa d’aquest virus”, ha reblat.

Mesures per fer-hi front

En aquest context i tenint en compte que “el 70% dels contagis es produeixen en trobades amb amics”, el president ha anunciat que “es prohibeixen les reunions socials de més de 10 persones a tot el país tant en l’àmbit públic com privat”. I ha situat com “un repte nacional i absolutament vital” la necessitat “d’abaixar l’activitat i evitar desplaçaments innecessaris”.  

A més, ha explicat que es manté el tancament de l'oci nocturn i la limitació horària a la restauració, així com la prohibició de consum de alcohol i tabac en espais públics i,  segueixen vigents la necessitat de mantenir la distància social, l’ús de mascareta i la higiene de mans.

No obstant, el cap del Govern ha advertit que “aquestes mesures o les que puguin prendre en un futur no serviran de res si no som tots capaços i conscients que ens cal abaixar el ritme, reduir les interaccions socials”.

Donar confiança a la comunitat educativa

En el decurs de la sessió informativa, el president ha anunciat també que ha convocat per demà, dimarts, un Consell Executiu extraordinari, en el qual “es concretarà el pla d’obertura de les escoles”, que ha estat treballat per les conselleries d’Educació i Salut, i n’ha avançat algunes de les mesures d’aquest Pla.

D’una banda, ha explicat Quim Torra, “la ràtio a les escoles a primària serà de menys de 20 alumnes per classe, i a secundària i batxillerat els grups seran també més reduïts”; es faran “500.000 tests a escoles i instituts de Catalunya entre el 15 de setembre i el 15 de novembre”, un cribatge que ajudarà a completar tota la informació sobre l’epidèmia i els contagis a Catalunya; i també “serà obligatori l’ús de les mascaretes per als alumnes més grans de 12 anys a tot Catalunya”, i “en aquelles zones amb un alt índex de contagis l’obligatorietat serà a partir dels 6 anys”.

El president ha subratllat que amb aquest pla “volem donar un missatge de seguretat i confiança a la comunitat educativa”, i en aquest sentit ha emmarcat l’apel·lació que ha fet a l’estat espanyol “perquè reguli de manera immediata un subsidi de conciliació familiar” que s’aplicaria quan els pares haguessin obligatòriament de romandre a casa per la cura d’un fill afectat per les mesures Covid-19. “Fem una crida a la responsabilitat i demanem a l’estat que faci d’estat”, ha afegit el president. I ha continuat: “he demanat al vicepresident Aragonés que estudiï la possibilitat que tinguem en marxa una alternativa a aquest subsidi si l’estat no ho fa”, perquè “el nostre compromís és vetllar per la salut de la gent, i farem el dèficit que calgui perquè la ciutadania de Catalunya estigui tranquil·la i pugui conciliar familiarment”.

“Ho farem tot –cribratges, mesures, protocols- i amb tothom”

En la mateixa línia que el president, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha fet una crida general a seguir fent un esforç més per poder reduir el nombre de contagis i “arribar el millor possible al retorn escolar i laboral, per seguir conviure, malauradament, en un context de pandèmia mundial”.

Per a Vergés, les dades ara mateix indiquen que l’evolució porta a un 14 de setembre lluny d’una situació ideal. En aquest sentit, en l’última setmana a Catalunya la taxa d’incidència ha augmentat sensiblement, mentre que la taxa de reproducció ha crescut fins a 1,12. “Avui tenim el repte i la possibilitat de canviar la tendència, però si no fem res la situació s’albirarà més complicada”, ha emfatitzat la consellera subratllant que “ho farem tot –cribratges, mesures, protocols- i amb tothom”.

En aquest sentit, Alba Vergés ha avançat que aquesta setmana està previst superar els 25.000 test PCR en el conjunt de cribratges comunitaris intensius de COVID-19, així com l’aplicació a quatre municipis –Terrassa, Granollers, Les Franqueses del Vallès i Canovelles- de les següents mesures addicionals: restricció al 33% de l’aforament als serveis religiosos, i al 50% tant a l’interior com a l’exterior dels establiments de restauració. La consellera ha insistit que “quantes menys i més reduïdes siguin les trobades, millor”.

Per la seva banda, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha lamentat que, epidemiològicament, “hem retrocedit tres setmanes i les hem de recuperar”. “Però ja sabíem que som en una cursa de fons: en els propers dies creixerà la corba, però ho hem d’aturar. Serem el més proactius possibles, però necessitem la complicitat de tothom”, ha assegurat Argimon després de posar com a exemple de proactivitat els cribratges comunitaris que es faran als centres educatius, “una mesura d’aquestes característiques mai feta en dos mesos i que tindrà continuïtat més enllà”.

El cap del Govern també ha reiterat la petició al Govern espanyol que de manera immediata s’autoritzi als ajuntaments a l’ús de superàvits i romanents.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat avui, en l’acte de cloenda de la 52a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que “ens cal arriscar per guanyar” en la lluita per l’autodeterminació i els drets civils, perquè “si no confrontem, no avançarem”. El cap del Govern ha denunciat que “volen que ens autocensurem; que ens acovardim; que esquivem la repressió, que la por acabi sent el que motivi les decisions polítiques, i això jo no ho faré perquè per a mi seria igual que deixar-ho córrer”.

Per al cap de l’Executiu, “arriscar per allò en què creus val la pena” i “no hi ha batalla petita” en la lluita pels drets fonamentals de la ciutadania; per això, ha dit, “cal posar en qüestió un estat que té un punt dèbil: el respecte als drets fonamentals dels ciutadans, començant pel dret col·lectiu dels ciutadans a decidir lliurament el seu futur”.

En aquest sentit, el president ha advocat per tornar a “prendre la iniciativa”. “Són temps difícils, són temps d’epidèmia, i la gestió ens obliga a dedicar-li un esforç immens”, ha declarat, però “correm el risc de pensar que això ha de ser un objectiu únic”. Per això, ha reivindicat que “la independència és més necessària i urgent que mai” si volem disposar “de millors escoles, millors hospitals, de millors oportunitats per al país”. I ha demanat que en aquesta lluita predomini “l’esperit constructiu”, perquè “la negativitat porta a més negativitat”, tot i que ha aclarit que això  “no vol dir deixar de ser crític”.

Quim Torra ha subratllat que “junts som més forts” i, per això, ha defensat que “és impossible la independència sense una estratègia compartida”. “Ens volen dividits, ens volen escapçats amb els lideratges” ha lamentat, i per això “jo els reivindico, els reivindico tots; i reivindico el lideratge compartit amb la ciutadania”. El president ha reclamat però “autocrítica de tothom” per “poder recuperar la confiança” de la ciutadania malmesa “per situacions incomprensibles per a la gent, que no entén que no ens puguem posar d’acord”. I s’ha mostrat convençut que la ciutadania recuperarà la confiança i ajudarà “a salvar ponts malmesos i reconstruir-los”.  

El cap del Govern ha defensat que el que ens toca és “desobeir lleis injustes i obeir a la nostra pròpia sobirania” i “no quedar-se en un punt mig”. I ho ha il·lustrat dient: “si el Parlament de Catalunya és la seu de la sobirania nacional, és la seu de la sobirania nacional, sinó, no ho és. Si creiem que la fugida del rei és un acte absolutament inconcebible i que ha de tenir conseqüències polítiques immediates per part dels partits que govern d’Espanya és sí o no. No hi ha matisos en aquests temes”.

El president ha posat en relleu també “l’esperança col·lectiva que representen els països catalans”, i que en situacions com la gestió de l’epidèmia actual es troba més present que mai.

Operació setembre

Quim Torra s’ha referit també durant la seva intervenció a la gestió de la pandèmia, assegurant que “venen dies decisius, dies que haurem de tornar a demanar als ciutadans de Catalunya un esforç permanent més, gairebé m’atreviria a dir una revolució de la solidaritat i un compromís cívic per poder aplanar la corba”.  Pel cap del Govern “hem fet un gran treball estabilitzant una situació que a Catalunya es presentava molt complicada, però no podem continuar amb aquesta situació; hem d’abaixar la corba per poder enfrontar-nos amb garanties al que serà la tornada a la feina i sobretot l’obertura de les escoles”. “És el que jo denomino operació setembre”, ha explicat el president; i ha afegit "les escoles s'han d'obrir sí o sí, un país funciona si les escoles funcionen".

Premi Canigó a VilaWeb

La UCE ha celebrat enguany la seva 52 edició sota el títol “Construir el país en llibertat”. En el decurs de l’acte de cloenda d’avui s’ha lliurat també el Premi Canigó, que enguany ha distingit VilaWeb pels seus 25 anys d’existència; els cofundadors i responsables d’aquest diari digital, Vicent Partal i Assumpció Maresma, han agraït el guardó, i el president Torra els ha felicitat per “la previsió, el rigor i el compromís” del diari.

El cap del Govern ha lloat que VilaWeb hagi estat capaç de ser “el fill conductor de la millor tradició periodística catalana”,  traslladant-la a l’actualitat amb un llenguatge modern; que “s’hagi mantingut independent, crític amb el govern, defensant el que creu que s’ha de defensar, amb rigor”; i que el compromís del diari el porti a “parlar a la nació sencera, informant del que està passant al nostre entorn natural i nacional”.

Prèviament al discurs de cloenda del president de la Generalitat, hi ha intervingut el president de la UCE, Jordi Casassas, que ha fet un balanç de l’edició d’enguany, i el president de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, Joandomènec Ros. A l’acte ha assistit també el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.