El president de la Generalitat, Quim Torra ha assegurat aquest matí que el seu “deure com a president no és pas anar-se a fer fotografies sense contingut”, sinó “defensar els interessos dels catalans, treballar per la gent i ser al costat de la Catalunya social”.

Durant l’acte de signatura de l’Acord per a una Catalunya social (PDF), el cap de l’Executiu ha insistit que “el primer objectiu del Govern, ara com ara, és salvar vides” i, en segon lloc, “garantir el futur del país, que està passant per una situació extremadament delicada a causa de l’emergència sanitària, econòmica i social”. I tot plegat, davant d’“uns reptes immensos”, entre quals hi ha “l’amenaça i el control de rebrots, l’impacte en l’activitat econòmica i el teixit empresarial, la destrucció de llocs de treball i també la crisi social que se’n deriva amb el creixement de les desigualtats i la pobresa”.

Pel president, l’Acord que avui s’ha signat amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i La Confederació “implica un compromís de país amb la voluntat ferma d’establir les línies i el model de recuperació social i fer que Catalunya avanci cap a una reactivació econòmica, però sense deixar ningú enrere”.

El president Torra i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies han signat avui l’Acord per a una Catalunya social amb la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Francina Alsina, i el president de La Confederació, Joan Segarra.

El cap de l’Executiu ha tingut paraules de reconeixement per a les entitats socials i els professionals i voluntaris que treballen en aquest sector, perquè, ha dit, “la seva tasca ha estat i està essent d’extrema importància per arribar a tots aquells que més ho necessiten”. Així, ha agraït “la tasca imprescindible que fa el tercer sector social” i i ha subratllat la seva “capacitat i expertesa per donar resposta a les necessitats socials emergents, adaptant-se a una nova situació que no havíem viscut mai ni ens haguéssim pogut imaginar, fent costat, acompanyant i donant suport als col·lectius per als quals treballa”.

En aquest context, el president ha recordat que per fer-hi front el Govern ha posat en marxa diversos plans de xoc, com l’Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica amb Protecció Social, signat amb patronals i sindicats en el marc del Consell del Diàleg Social, i també la constitució del Comitè d'experts per a la transformació del sistema públic de salut de Catalunya.

Per la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies ha deixat clar que “al sector públic també ens toca aprendre del que hem viscut, saber ser més resilients i fer polítiques més capaces de respondre de forma més ràpida davant les necessitats de la gent, fer una política pública més eficient i àgil amb la resposta social, per això avui impulsem una resposta coordinada al país, una resposta social a la Catalunya postcovid”.

En la mateixa línia que el president, el conseller El Homrani ha assegurat que aquest acord “planteja com a prioritat l’atenció de les persones, especialment les més vulnerables, un acord que se suma al que ja hem fet fins ara al Govern de la Generalitat per a la recuperació econòmica i la recuperació social a partir d’un creixement econòmic inclusiu que redueixi les desigualtats”, ha reblat.

 
L’Acord per a una Catalunya Social

L’Acord per a una Catalunya social que s’ha signat avui entre el Govern i la Taula del Tercer Sector i la Confederació estableix les línies i el model de recuperació social, els eixos en què s’ha d’estructurar l’orientació de les polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya en matèria social, i també, articula un espai de seguiment de les accions que s’emprenguin. La voluntat compatida del Govern i els agents socials és que les mesures, accions i pactes tinguin com a prioritat l’atenció a les persones, especialment les més vulnerables.

Pel que fa als principis generals de l’acord destaquen la transformació del sistema català de serveis socials d’acord amb les palanques que preveu el Projecte de Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2025 a partir de l’atenció centrada en l’autonomia de les persones i la consideració de les professionals com a motors del sistema; els criteris d’equitat de gènere i demogràfics per la igualtat d’oportunitats, garantir la igualtat de tracte i la no discriminació de les persones; promoure la igualtat efectiva entre dones i homes, combatre les desigualtats de gènere en la vida social i el treball; prevenir i lluitar contra la violència masclista; situar la persona al centre de la resposta institucional de les polítiques públiques i promoure polítiques pressupostàries expansives en aquest àmbit.

Sota aquests principis general destaquen tres compromisos:

1. Reduir les desigualtats dins la nostra societat, garantint la igualtat efectiva de drets per a tothom i l’equitat en l’accés a les oportunitats educatives i laborals.

2. Reforçar la transversalitat i l’adaptabilitat als nous reptes que tindrem com a societat, així com la voluntat de treball conjunt, ens ha de servir per fer l’anàlisi de les responsabilitats compartides entre tots els actors del sistema de serveis socials per saber trobar respostes compartides als reptes que afrontarem els propers anys.

3. De la mateixa manera que el país ha assumit que cal fer front al sobreesforç que ha representat la pandèmia pel sistema de salut de Catalunya, és necessari afrontar també l’impacte econòmic de la crisi sanitària en el sector social; un esforç que ha recaigut en el conjunt del sistema públic de serveis socials, la Generalitat de Catalunya i les entitats socials, que han estat i segueixen estant, ara més que mai, a primera línia, al costat de les persones més vulnerables. El tercer sector social ha demostrat, una vegada més, capacitat i expertesa per donar resposta a les necessitats socials emergents, adaptant-se a la nova situació, fent costat, acompanyant i donant suport als col·lectius pels quals treballa (infància i joventut, gent gran, discapacitat, salut mental, persones en risc de pobresa, persones migrades, etc.).

Aquest Acord per una Catalunya social s’estructura en una part de context i diagnosi, seguida de principis generals i de propostes en els àmbits de Treball de qualitat i protecció social i laboral; Infància, adolescència i joventut; Garantia dels drets i de la igualtat; Suports, acompanyament, autonomia personal i dimensió comunitària, i Enfortiment del sector social.

A més a més, Govern i agents socials han acordat la creació de la Comissió de Seguiment de la Catalunya Social, que s’haurà de reunir, a convocatòria de la secretaria general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, com a mínim, mensualment, per tal de fer seguiment de les mesures proposades i per debatre, reflexionar i proposar millores en el conjunt de polítiques socials de la Generalitat de Catalunya.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet aquest vespre una declaració institucional per denunciar “el nou atac contra la justícia, la democràcia, i la llibertat”, que suposa l’anul·lació per part de la justícia espanyola del tercer grau que l’administració judicial catalana havia concedit a cinc dels presos polítics. “Això té un nom i no és justícia: és venjança”, ha deixat clar el president, remarcant que es tracta “d’un cas més de repressió contra la voluntat democràtica del poble de Catalunya”.

El cap de l’Executiu ha posat de relleu que el poder judicial i la monarquia espanyola “trontollen com un joc de cartes. Estan corcats per dins i busquen distreure tothom” i ha denunciat que aquesta decisió s’emmarca una vegada més “en una nova intromissió escandalosa per part d’òrgans que han acreditat la seva politització i manca d’independència” i ha exemplificat que el ‘programa de reeducació’ proposat als presos “és propi d’un model d’estats totalitaris com Turquia o la Xina”.

Durant la intervenció, el cap de l’Executiu també ha posat en dubte la voluntat de diàleg del govern espanyol, advertint que si té cap esperança de reprendre’l “caldrà que abans demostri que té la ferma voluntat d’aturar les hostilitats contra el moviment independentista català”. A més, ha assenyalat que “Catalunya té menys competències i té menys recursos que abans de començar cap taula de diàleg, i això és responsabilitat única del govern espanyol i dels partits que el conformen”.

Per això, ha insistit en lamentar “aquest atac” i en assenyalar que s’ha produït contra unes persones “pel simple fet de ser representants polítics i socials independentistes”, fet que reforça “les nostres raons i ens conviden a preparar-nos millor per definitivament deixar de ser presoners d’un estat autoritari que no accepta la voluntat democràtica dels catalans”.

Heus ací la declaració sencera:

Bon vespre,

Ens trobem davant d’un nou atac contra la justícia, la democràcia i la llibertat. Un cas més de repressió contra la voluntat democràtica del poble de Catalunya. El poder judicial i la monarquia trontollen a Espanya com un castell de cartes. Estan corcats per dins i busquen distreure tothom. L’independentisme és l’objectiu. Avui l’anomenada justícia espanyola ha decidit anul·lar el tercer grau que l’administració judicial catalana havia concedit a cinc dels nostres presos polítics.

Aquesta decisió és més que una nova invasió competencial i una intromissió escandalosa per part d’òrgans que han acreditat la seva politització i manca d’independència. És sobretot un acte de venjança, en la línia dels que ja ens tenen acostumats. Seguint el model dels estats totalitaris, com Turquia o la Xina, l’anomenada justícia espanyola proposa als líders polítics i socials independentistes un ‘programa de reeducació’ perquè es converteixin en bons i obedients súbdits de la monarquia espanyola.

El govern espanyol s’ha vantat de controlar la fiscalia. Cal suposar, doncs, que la retirada del tercer grau ha passat el control del govern de socialistes, de Podemos i de Comuns. En tot cas, s’acumulen les evidències que posen en dubte la pretesa voluntat de diàleg del govern espanyol. Si el govern espanyol té cap esperança de reprendre el diàleg, caldrà que abans demostri que té la ferma voluntat d’aturar les hostilitats contra el moviment independentista català.

De fet, avui Catalunya té menys competències i té menys recursos que abans de començar cap taula de diàleg, i això és responsabilitat única del govern espanyol i dels partits que el conformen.

L’estat espanyol va decidir que sempre faria passar la unitat d’Espanya per davant de la democràcia i els drets humans. I això és el que fa avui un cop més, amb els seus jutges i els seus fiscals, contra persones d’una integritat indestructible i d’un compromís democràtic innegociable. El nacionalisme espanyol per damunt de la raó republicana.

Això té un nom i no és justícia: és venjança. En nom del govern de Catalunya, lamento i condemno aquest nou atac contra unes persones pel simple fet de ser representants polítics i socials independentistes. Per voler fer valdre la democràcia per damunt de la imposició. Potser creuen que amb aquesta decisió han derrotat algú. Ben al contrari. Ens fan més forts, reforcen les nostres raons i ens conviden a preparar-nos millor per definitivament deixar de ser presoners d’un estat autoritari que no accepta la voluntat democràtica dels catalans.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha signat aquesta tarda l'Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica amb Protecció Social amb els sindicats Comissions Obreres i UGT i les patronals Foment del Treball i Pimec i ha afirmat que “l’acord al que arribem avui és un compromís històric de país per fer que Catalunya avanci cap a una reactivació econòmica sense deixar ningú enrere”.

El pacte rubricat avui estableix un model productiu que contempla com a eixos: l’economia per la vida, la digitalització, la transició ecològica i l’economia del coneixement. Un model productiu que vol impulsar un creixement econòmic i sostingut, inclusiu i sostenible amb treball de qualitat d’acord amb l’ODS 8 de treball digne i creixement econòmic.

També aposta per un model de protecció social i laboral per protegir els més sense deixar ningú enrere. A més a més, es fixen les prioritats i objectius a assolir en el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació. S’acorda impulsar mesures que protegeixin el dret a l'habitatge i a fer front a la pobresa energètica i certifica el  compromís d’elaborar un Pla de Xoc amb la dotació econòmica necessària per millorar l’ocupabilitat de les persones en situació de desocupació, que inclogui itineraris integrals d’orientació, requalificació professional i acompanyament en la reinserció laboral i ajuts adreçats a les empreses per tal que creïn ocupació estable i de qualitat.

Respecte de la política pressupostària i governamental aposta per polítiques pressupostàries expansives i, com indica l’acord, amb un objectiu de dèficit no inferior a l’1%. També fixa l’impuls de la corresponsabilitat en la conciliació amb polítiques públiques, partides pressupostàries i acords a les empreses per l’especial afectació en aquesta crisi.

Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha volgut agrair la col·laboració dels signants per poder tancar un acord que “s’ha treballat en un temps rècord i en un context no gens fàcil”. El president de la Generalitat ha posat de relleu un pacte que s’ha aconseguit “sense cap desatenció per l'emergència sanitària encara activa” perquè, tal i com ha precisat, “hem d’avançar”. El president Torra ha afirmat que “avui es firma l’acord, però la feina no acaba aquí sinó que més aviat comença” perquè “també ens comprometem a mantenir els màxims espais de cooperació i interlocució per tirar endavant el nostre país”.

Per la seva banda, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha volgut fer públic un doble agraïment als agents econòmics i socials que avui s’han sumat a l’Acord: d’una banda, “per la seva voluntat de col·laboració i cooperació en un moment de tanta complexitat”, perquè segons ha dit “és imprescindible que el país continuï disposant d’uns agents econòmics i socials forts, dinàmics i amb capacitat de lideratge i de contribuir a impulsar el país cap el futur”; i, de l’altra, “per sumar-se a l’exigència de flexibilitzar el dèficit públic i a la necessitat que la Generalitat gestioni directament la part que li correspon dels fons europeus que avui s’estan negociant”, ha subratllat.

Aragonès ha definit l’acord signat avui com “la base per alinear tot els esforços a reactivar l’economia i avançar en la lluita contra la pobresa i la desigualtat i a favor de la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida. “El moment ens ho exigeix. I, malgrat les dificultats, comencem a pensar en gran. Si ho fem, aviat podrem mirar el futur amb optimisme”, ha conclòs.

Segons el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Hormani, “l’anterior crisi econòmica va comportar augment de la pobresa i de les desigualtats. Ara no podem deixar que torni a passar el mateix, la nostra societat no es pot permetre deixar ningú enrere. Ara toca impulsar polítiques expansives que estimulin el creixement econòmic, que permetin un creixement sostenible i que distribueixin de forma més equitativa els recursos”.

 El Homrani també ha destacat que “ara toca continuar treballant concertadament. La voluntat inequívoca d’aquest Govern és fer-ho amb els agents socials i econòmics com ho hem fet fins ara. Ens cal visió estratègica, tenir una mirada llarga que ens permeti sortir de la crisi i avançar per construir un futur amb més benestar, igualtat d’oportunitats i prosperitat per a tothom”.

Finalment, la consellera d’Empresa i Coneixement ha afirmat que “l’acord que signem avui va en la línia de la concertació social, el diàleg, el consens i la col·laboració público-privada; un esperit que hem de seguir impulsant també en l’àmbit del teixit productiu”. En paraules de la consellera Chacón, “la millor política social que podem activar és un teixit productiu que funcioni, generi riquesa i llocs de treball”.”

Aquest acord neix de la tasca de Consell del Diàleg Social de Catalunya, aprovat per Decret llei el 24 de març passat, que és l’òrgan de participació institucional permanent encarregat de vetllar pel desenvolupament del diàleg i la concertació social. En les seves reunions hi participa el propi president de la Generalitat, així com el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies; el president de Pimec, Josep Gonzàlez; el president de Foment del Treball; Josep Sánchez Llibre; el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, i el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros. Tots ells també han intervingut durant l’acte de signatura de l'Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica amb Protecció Social.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha subratllat avui que “ara que els rebrots de Lleida i el Segrià, i l’Hospitalet ens posen en alerta és més necessari que mai recordar que res no té sentit si el nostre primer objectiu no és salvar la vida i la salut de les persones”. El cap de l’Executiu ha fet aquestes declaracions durant la seva intervenció a l’acte d’homenatge en record a les víctimes de la Covid-19 i de suport a les seves famílies de Girona, que s’ha celebrat aquest vespre al Parc de les Ribes del Ter.

L’homenatge ha començat amb el repic de totes les campanes de la ciutat, que ha donat pas als parlaments en record a les víctimes de la pandèmia, que s’han iniciat amb la intervenció de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Posteriorment, s’ha llegit un manifest de record per part dels familiars de les víctimes. El cap de l’Executiu ha clos l’acte amb unes paraules de record a les víctimes i els seus familiars i ha lamentat no haver “pogut trobar la manera de fer bé l'acompanyament de les nostres persones estimades”. “Ens han pres l’oportunitat d’acomiadar-nos-en en la cerimònia que els hauríem volgut fer”, ha afirmant tot afegint que es tracta d’un “dol mal fet” i un “dol que trigarà a passar”. “L’epidèmia ha fet callar les nostres veus de comiat, ens n’ha robat l’adéu”, ha conclòs.

Durant la seva intervenció, el president de la Generalitat  ha explicat que, arran de la pandèmia de la Covid-19, Catalunya s’ha enfrontat als “desafiaments d’una nova societat que ha començat a canviar els seus valors”. En aquest sentit, s’ha mostrat esperançat que la pandèmia de la Covid-19 ens porti “un canvi que sigui per fer de Catalunya una societat més empoderada, més solidària i on la democràcia arribi a ser més profunda, recuperant els valors europeus de l'humanisme” sempre i quan “sapiguem combatre les pors i aprenguem les lliçons”. Tal  i com ha explicat, “el món d'ahir, aquell món que havíem conegut fins aleshores, es va acabar el dia que va arribar el primer cas de coronavirus al món”.

En acabar, els assistents han fet una ofrena floral a l’arbre que s’ha plantat en honor a les víctimes. A més a més, el president Torra i l’alcaldessa de Girona han fet la descoberta d’una placa commemorativa. Durant l’acte, els infants del Cor Preludi de Girona interpretaran diverses peces musicals. L’homenatge ha comptat amb l’assistència del delegat del Govern de la Girona, Pere Vila.