
També han respost...
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
-
Celdoni Fonoll: 'És viu el record del gran poeta Vicent Andrés Estellés?'
-
Eduard Casas: 'Quin paper hi juga el poeta i la poesia en la cohesió social?'
-
Jordi Bilbeny: 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?'
-
Moisès Vizcaino: 'Per què és tan necessari un diari digital com La Veu del País Valencià?'
-
Gerard Furest: 'Com hem de revifar la flama del català?'
-
Laia Escolà: 'Com es pot ajudar a fer possible un projecte com el nou Ateneu del Pallars?'
-
Lluís Garcia: 'Què és la Recopilació d’Accions Genocides contra la nació catalana?'
-
Joan Matamala: ‘Per a enfortir la construcció nacional cal millorar les pràctiques educatives?’
-
David Pujol: 'Són una novetat, els atacs a l'escola catalana que estem patint?'
Joan Matamala: ‘Per a enfortir la construcció nacional cal millorar les pràctiques educatives?’
La llibreria Les Voltes va néixer l’any 1963 d’un projecte col·lectiu per tal de promoure l’ús i el coneixement de la llengua catalana que, després de més de vint anys d’una gran repressió lingüística, el règim la començava a permetre en certes publicacions. L’objectiu era que els joves de menys de 30-35 anys que no havien estat escolaritzats en català i que l’idioma que parlaven a casa era prohibit en els àmbits públics, poguessin tenir l’oportunitat de descobrir que també es podia llegir en català i que també era un idioma de cultura i de ciència. Avui pot semblar estrany això, però recordem tan sols que el 14 d’agost del 1976 que, en referència a una entrevista feta pel prestigiós diari Paris Match al president del govern espanyol Sr. Adolfo Suárez, el diari El País escrivia (tradueixo del castellà): “En aquella entrevista Adolfo Suárez qualificaca d’idiota la pregunta formulada pel periodista francès respecte la possibilitat d’un batxillerat en català o en basc. El president del Govern va afegir que ‘trobi’m abans vostè professors que puguin ensenyar química nuclear en basc, català, etc. Siguem seriosos’. Si la memòria no em falla, crec que va ser a la UB que l’endemà va aparèixer una pancarta amb la fórmula química per tal de produir una explosió nuclear escrita en català.
Des de sempre la defensa del català ha estat l’objectiu de la llibreria Les Voltes i sempre hem cregut que treballar per la independència del país era la millor fórmula per fer del català un idioma com cal.
L’educació és un dels pilars fonamentals en la construcció d’una nació. Qualsevol país que pretengui constituir-se com a tal necessita una població formada en coneixements i educada en valors. Així mateix, en un context sociopolític com el català, en el qual es posa en dubte sistemàticament el caràcter nacional del país, l’educació pren especial rellevància. Prova d’això són els constants atacs contra el nostre sistema educatiu, així com contra el model lingüístic de la nostra escola, per part d’aquells actors socials que pretenen esborrar la realitat nacional catalana. En aquest context, per reforçar al reconeixement nacional, és imprescindible que la població catalana excel·leixi en formació acadèmica, capacitat de pensament abstracte, sentit crític i valors socials. Així, la qualitat de la nostra educació revertirà absolutament en la qualitat intel·lectual i social de la població del nostre país. Davant aquesta situació vàrem estudiar diversos escenaris i diverses solucions arribant a la conclusió que el millor que podíem fer per obtenir resultats a llarg termini, era utilitzar el món de l’educació i l’ensenyament per tal de fer agafar consciència als nostres conciutadans que el català està en perill i que cal mobilitzar-nos per fer del català la llengua principal d’ús social.
És quan neix el projecte de Les Voltes Educa (LVE) que se centra en l’educació de manera transversal mitjançant diferents propostes:
- La formació dels formadors (pares, mestres, educadors en el lleure, de la cultura, de les arts...) és una eina imprescindible per al desenvolupament personal, però també col·lectiu.
- L’escola de lectura, un espai on aprendre a entendre el què es llegeix, on exercitar la comprensió lectora i on remenar llibres per aprendre a escollir lectures.
- Les llars d’infants ens aportaran la capacitat d’incidir des de la primera edat en el primer coneixement del pòsit cultural del nostre país mitjançant la llengua, les cançons, els jocs, les tradicions... en una edat crucial per al seu desenvolupament futur. Alhora que ens permet incidir en els pares en la necessitat de prendre consciència de donar la millor de les educacions als seus fills, que impliqui els valors que volem que predominin a la nostra societat: democràcia, cultura, convivència, llengua, equitat, igualtat...
- Llibreria Les Voltes Educa. Una nova llibreria infanti i juvenil, principalment, però també de tot allò publicat en català sobre el món de l’ensenyament i de l’educació. Acull la seu de l’escola de lectura i una sala de formacions i cursos. Comptem amb la col·laboració de molts professionals de diferents àmbits per tal de donar servei i assessorament professionalitzat a qualsevol qüestió que se’ns pugui plantejar i que des de LVE hi haurem de donar resposta.
Cal blindar l’excel·lència en el sistema educatiu. Mantenir i augmentar la qualitat i fer-ho a través de la llengua, l’entorn i la comunitat. Independentment del resultat del moviment d’alliberament nacional, com a societat no ens podem permetre devaluar un dels pilars de construcció social, hem de garantir una escola de qualitat, lliure i en català.
La Fundació Llibreria Les Voltes segueix amb la seva missió històrica d’instrument de conscienciació nacional i de promoció de la llengua i la cultura catalana, fent de l’ús social, un dels principals instruments.
Joan Matamala i Alzina (Girona, 1959). Empresari i president de la Fundació Llibreria Les Voltes. @joan_matamala
També han respost...
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
-
Celdoni Fonoll: 'És viu el record del gran poeta Vicent Andrés Estellés?'
-
Eduard Casas: 'Quin paper hi juga el poeta i la poesia en la cohesió social?'
-
Jordi Bilbeny: 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?'
-
Moisès Vizcaino: 'Per què és tan necessari un diari digital com La Veu del País Valencià?'
-
Gerard Furest: 'Com hem de revifar la flama del català?'
-
Laia Escolà: 'Com es pot ajudar a fer possible un projecte com el nou Ateneu del Pallars?'
-
Lluís Garcia: 'Què és la Recopilació d’Accions Genocides contra la nació catalana?'
-
Joan Matamala: ‘Per a enfortir la construcció nacional cal millorar les pràctiques educatives?’
-
David Pujol: 'Són una novetat, els atacs a l'escola catalana que estem patint?'