Àngels Torrents: 'Per què és important tenir sindicats d'obediència nacional?'
Quan la gent es pregunta per què a Còrsega, el Quebec, el País Basc o Galícia els sindicats nacionals i de classe són majoritaris i a Catalunya no, és important plantejar-nos el següent:
Són els sindicats útils pel conjunt de les majories treballadores?
Tot i que ens han dit que la classe treballadora només són uns senyors amb una granota blava de la SEAT, la veritat és que els treballadors representem més del 80% de la població. La principal activitat que ens ocupa a les persones és anar a treballar cada dia, i la gran majoria ho fem per compte d’altri. I no només és important la feina que tenim durant les hores que anem a treballar... sinó que la feina que tenim ens determinarà la nostra manera de viure, a quin barri podem viure, a quina escola portem els nostres fills, quina mena d’habitatge ens podem permetre, etc.
El cert és que portem unes quantes reformes laborals perdent drets. Acomiadaments cada cop més fàcils de fer i més barats, una negociació col·lectiva més feble, i cada cop menys eines per poder defensar el conjunt de la gent treballadora. A cada bugada hem anat perdent un llençol.
El model sindical majoritari a Catalunya és el model sindical del règim del 78. És el model conservador que no lluita per guanyar drets per la majoria de la classe treballadora i que, en canvi, està ben vist pel poder polític i per l’oligarquia econòmica. La Intersindical apostem per canviar aquest model, vinculant-lo també amb la lluita per la independència perquè entenem que la construcció de la República Catalana independent és un objectiu pels treballadors del nostre país. L’estat espanyol és una màquina de triturar drets i és una estructura al servei del poder econòmic, per contra la nostra República és una oportunitat per construir un model social (i també sindical) millor que l’actual.
L’única manera de recuperar drets, i guanyar-ne, és partir d’un model que en confronti la contínua pèrdua des de la realitat del nostre país. Fa més de 20 anys que tenim els salaris congelats amb una inflació rampant avui en dia. Els sindicats bascos i gallecs han esdevingut hegemònics perquè estan arrelats al país, i sobretot, perquè han esdevingut en eines útils per milers i milers de treballadors dels seus països. Com? Doncs defensant els drets sociolaborals a cada centre de treball i evitant les renúncies i els pactes en despatxos per mitjà de la mobilització continua i la caixa de resistència, que permet afrontar amb garanties els conflictes laborals.
Només així es garanteix el poder adquisitiu dels treballadors, només així es garanteix la feina i només així s’evita que les empreses marxin i el dúmping i la precarietat s’instal·lin a la societat. És obvi que no tot es pot aconseguir. Però sí que és cert que un model sindical de confrontació és capaç de garantir més benestar a la societat que el sindicalisme de concertació.
Des de la Intersindical volem ser referents a Catalunya així com esdevenir aquesta eina útil que necessitem com a poble. I amb aquest full de ruta entomem el 7è Congrés nacional el dia 12 de novembre. Entenem que la defensa dels treballadors i treballadores només es pot fer des d’una perspectiva nacional, d’aquí la importància d’enfortir els sindicats nacionals i de classe del nostre país.
Àngels Torrents Díaz (Palma,1965). @angels_TD És veïna de Salt i treballadora de la Generalitat des de fa 30 anys, però ja en fa tres que es dedica plenament al treball sindical, sent actualment la secretària general de la Federació de Serveis Públics de La Intersindical-CSC @laintersindical
