Com ha estat l’evolució del catalanisme a l’Ateneu Barcelonès al llarg dels 150 anys?
Si l’Ateneu és encara avui una entitat cultural de referència és perquè ha sabut adaptar-se al pas del temps, a través de circumstàncies no sempre fàcils; també perquè la pluralitat dels seus socis ha permès superar moments com la guerra civil o l’inici de l’ocupació franquista, quan fins i tot perillava la pròpia existència de l’entitat.
Trobem destacats ateneistes entre els primers impulsors dels Jocs Florals (1859) i alguns dels primers presidents van incloure en els seus discursos reflexions sobre l’encaix de Catalunya a Espanya. El gran salt en la catalanització de l’entitat va arribar a finals del segle XIX, de la ma de joves catalanistes com Prat de la Riba i el suport de presidents com Àngel Guimerà, Valentí Almirall i més tard Lluís Domènech i Montaner, Pompeu Fabra o Pere Coromines; aleshores l’Ateneu va jugar un paper central en la constitució del catalanisme polític, compromís que només va desaparèixer durant les dues dictadures. Amb la Transició els eixos del canvi foren la democratització i la catalanització i a l’Ateneu es varen produir alguns dels grans debats sobre la recuperació nacional. Ja en aquest segle, l’Ateneu es va convertir en un actiu important de la reivindicació del dret a decidir i en espai d’acollida dels grans debats que donaven forma al denominat procés català.
Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948). Historiador i catedràtic. És soci de l'Ateneu Barcelonès, entitat de la qual en fou presdient entre 2014 i 2021. És director de Cercles. Revista d’Història Cultural, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i rector de la Universitat Catalana d’Estiu.
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]