
També han respost...
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
Com és que ha costat tant treure la figura de Pere Caimó de l’armari de la història?
Sí, resulta incomprensible. Però l’historiador gironí Carles Rahola ja va avisar l’any 1932, a Vides heroiques, que es tractava d’un gegant de la llibertat. En Quim Nadal ho rubrica dient que, llegint la seva vida al llibre de Rahola, se li posava la pell de gallina. Francesc Ferrer i l’arxiver ganxó Àngel Jiménez també havien revelat moltíssims detalls corprenedors de la seva vida. Perquè en definitiva, ¿es pot pensar en algú que hagi lluitat més que Caimó per les llibertats democràtiques a les comarques gironines? D’entrada, va ser-hi el diputat més votat. Havia tornat de fer d’indiano a Puerto Rico (1854), i no va fer més que entrar i sortir de presó en la seva lluita per la República, per les llibertats, contra l’esclavatge i contra el mal govern del general Prim i la despòtica crueltat del general dels carlins, Francesc Savalls.
A més, d’ajudar a consolidar la Primera Internacional a Sant Feliu –al costat de la mítica sindicalista Isabel Vila- va ser el líder dels republicans federals en accions tan extraordinàries com el Foc de la Bisbal, on es van enfrontar a l’exèrcit espanyol l’any 1869. A més va ser l’alcalde més popular que ha tingut mai Sant Feliu de Guíxols, ciutat que va defensar de la manera més insospitable i èpica, mentre va poder. Però, per a apreciar-ho, sens dubte el millor és llegir la novel·la, de la qual aviat sortirà la segona edició. És el mínim que es mereix aquest gran empordanès, de qui un oponent va fer la següent descripció: “persona intatxable, però d’idees perilloses i de gran prestigi al país”. Quan així parla un contrincant, podem estar segurs que ens trobem davant un gran home. Cal esperar que, a partir d’ara, ell i Isabel Vila quedin com dos grans referents històrics dels gironins.
Toni Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 1952). Filòleg i activista polític i cultural. Ha estat impulsor d'entitats com la Comissió de la Dignitat i autor de llibres i campanyes per a reivindicar i dignificar referents com Narcís Roca i Farreras, Lluís Companys, Sunyol i Garriga o Isabel Vila. La seva darrera novel·la és Caimó, editada per Llibres del Segle.També ha divulgat molt la petjada catalana al País Basc, i ha estat promotor d'iniciatives com el joc El Savi, sempre amb l'objectiu d'enfortir la memòria i la consciència nacional. L'any 2002 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi, i a les eleccions de l'any 2010 fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya. És net del compromès i eminent doctor Josep Trueta i Raspall.
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta.]
També han respost...
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'