També han respost...

Per què és tan important recórrer i conèixer el país?

| Respostes amb criteri

Conèixer aquesta terra per estimar-la és un lema tan antic com universal i inspirador. Aplica a persones, a projectes, al país,... a tot: es pot estimar allò o aquell a qui no es coneix? En tot cas, seria una estima més abstracta que concreta. Per això, l’any 2004 vam impulsar el projecte El Camí, la ruta de senderisme cultural que s’ha anat teixint, definint, georferenciant i senyalitzant amb la participació de gent, entitats i administracions de tot el territori dels Països Catalans. Uneix totes les comarques de parla catalana. Som una nació molt maltractada de fa segles, tant que ni tan sols el seu nom està normalitzat ni acceptat. Nacional no vol dir polític: paraules diferents, significats diferents. Nació ve de la interessant i potent arrel indoeuropea “gn”, d’on brolla un reguitzell de paraules algunes de les quals conserven la “g” i d’altres no, com (g)néixer, (g)natura, (g)natural, gent, (g)noble, genètica, gine (dona, que és qui engendra la (g)nació, la comunitat), generació,  etc. La nació és natural, com la cultura i la natura, en canvi, la política (òrgans oficials que gestionen i governen un país, un territori) és artificial, una forma organitzativa i de gestió.

Quanta gent hi ha que no coneix molts dels tresors i racons del seu entorn proper, de la seva comarca, del seu país? Quanta gent porta al cor la idea dels Països Catalans i en canvi no coneix la majoria de les comarques del propi país o gairebé cap dels països catalans germans? I en canvi, agafem el cotxe i l’avió per conèixer indrets llunyans. A tots ens agrada i ens enriqueix veure món –amb permís de les pandèmies-, i més si són cultures molt diferents de la nostra. Però seria un desequilibri i un acte d’insostenibilitat conèixer més allò llunyà que allò proper, com és simptomàtic i una alienació gens casual conèixer i consumir més proporció d’expressions culturals alienes que de pròpies. No és atzarós que les més consumides siguin les dues o tres més imperialistes, tan riques com són la resta dels milers de cultures que han germinat al planeta, de les quals malauradament segons els entesos entre el 50 i el 90% s’estingiran aquest mateix segle.

És per conèixer i enfortir la pròpia cultura, realitat, cosmovisió, no per millor, sinó per pròpia, que ha sorgit de la inspiració i de l’amor la ruta El Camí: per ser aquesta terra el seu test natural, l’únic lloc del món on ha florit i on pot existir, igual com la resta de cultures i llengües no imperialistes existeixen només al seu respectiu test.

Arribar a peu a un poble és un dels plaers més grans, més enfortidors, més sanadors i alliberadors que puguem experimentar, tant si ho fem acompanyats com més intens encara si ho fem sols. La natura, els paisatges, els animals, les olors, els colors, les inspiracions, l’art còsmic, les troballes i converses inesperades, aquella figuera farcida de figues dolces i madures que de sobte se t’ofereix, com si t’esperés amagada en un tombant del camí. Aquella remullada de peus o de cos sencer al rierol o cala que t’aclaparen amb aquella bellesa sublim que només el ritme orgànic et permet copsar en totes les seves dimensions i matisos. Aquell campanar que, en albirar de sobte el proper poble, sents repicar com si t’hagués vist i et donés la benvinguda.

Caminant el país l’anem escrivint i dibuixant dins nostre. I així creixem per dins i ens fem gegants: el gegant de saber-nos poble. Coneixent i fent vincle amb la gent de cada terra fem certa la nació. Coneixent i tastant les seves tradicions, expressions culturals i artístiques, els seus plats, el seu patrimoni, les seves i fesomies, les seves mirades i veus, ens fem rics i savis.

I només articulant tots aquests vincles teixirem la veritable veu del gran arbre del poble que som, la veu del nou futur que volem i la força suficient per fer-lo real de forma vinculant i irreversible.

Així doncs, és oberta la invitació a caminar-lo www.elcami.cat  i a articular-lo www.sompobleidecidim.cat.

 

 

Lluís Planas és promotor de processos i tallers de democràcia participativa, de diàleg i consens per adults i infants, de pensament global, de no-violència i d’interioritat enfocada a la plenitud individual i col·lectiva. Impulsor d’iniciatives com El Camí, la Fundació Vidabona-mas El Negre, El Camí de Vidabona, Núria i Montgrony, La Marxa Som o Som Poble i Decidim. (@LluisPlanasHAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. - https://lluisplanash.blogspot.com/)

 [Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos