També han respost...

Per què tenen tant d'interès els estats francès i espanyol en barrar els passos del coll d'Ares, Manrella, Banyuls, etc?

| Respostes amb criteri

Els estats francès i espanyol ens imposen una frontera d’ençà de l’annexió de la Catalunya del Nord el segle XVII per part del Govern francès, en aquell moment reial. Des de fa segles estem conquerits i ens imposen les fronteres del seu estat, ja que per la força de les armes ens van obligar a fer-nos membres dels estats respectius, renunciant als drets que teníem de tenir un estat propi, un Estat català.

Aparentment, amb els acords de Schengen, es van veure obligats a “suprimir” aquesta frontera, però tothom sap que fins fa poc, i encara ara, quan es passa el Pertús veiem que hi ha deixat les cabines del pas fronterer. Per contra, un dia que viatjava al País Basc no me’n vaig adonar que travessava del nord al sud perquè, precisament, ja havien desaparegut les cabines i no en quedava cap rastre visible.

Amb la darrera pandèmia han tingut el pretext excel·lent per reforçar aquesta frontera, per legitimar-la encara més, amb arguments que són absolutament absurds i que fins i tot els haurien d’avergonyir. El Govern francès va prendre la decisió de tancar passos fronterers de manera unilateral, sense avisar-ne al Govern espanyol, amb el pretext de barrar el pas als immigrants i a la droga, però tothom ha pogut veure les quantitats de droga que s’han interceptat per les carreteres i que, aparentment, la xifra d’immigrants no ha disminuït gaire. Per tant, no hi ha cap argument vàlid per a justificar aquests blocs de pedra i formigó que impedeixen que gent d’una banda i l’altra de l’Albera es pugui comunicar.

Doncs l’única explicació que ens pot venir al cap, a nosaltres ciutadans, vist l’aberració i la incomoditat d’aquests tancaments és que l’Estat francès i l’Estat espanyol tenen interès en imposar la seva mà de ferro, en demostrar que tenen el poder i pensi, sobretot, en quasi traumatitzar les poblacions. La gent té por, o intenten crear a la gent un sentiment de por; por que de l’altre costat de la frontera hi hagi més virus que d’ençà de la frontera, és a dir, alimentar pors irracionals, pors en aquest cas d’un virus, però també pors del poder de l’Estat. És una manera, al segle XXI, justament de reforçar la unitat estatal dels colonitzadors i d’altra banda reforçar també la por de l’altre.

A l’Estat francès s’ha ensenyat durant més d’un segle que “les montagnes sont des frontières naturelles”, les muntanyes són fronteres naturals, i els francesos que no han anant més enllà d’aquestes frases pretesament filosòfiques, és de creure que efectivament, darrere de la frontera hi ha un altre poble, una altra cultura, una altra mentalitat i fins i tot una persona capaç de contagiar-te. Crec, francament, que és una manera de manipular, de fer por, una manera de reforçar el sentiment nacional estatal francès i espanyol i doncs, una manera per lluitar, no diria pas de nou, però aprofitant una oportunitat nova a Europa de lluitar contra la incipient conscienciació nacional catalana. Fins i tot a la Catalunya del Nord, el diputat Calvet va declarar que amb les seves mesures, no pas aquestes de barrar els passos, l’Estat francès estava propiciant l’increment de l’independentisme fins i tot a la Catalunya del Nord.

Jo crec que intenten de totes les maneres i aprofiten totes les oportunitats per incrementar el nacionalisme francès i així posar un fre a les preses de consciències nacional que hi pot haver, en el nostre cas català a l’entorn de la frontera, que per a nosaltres no ha estat mai una frontera.

Ara que s'acosta sant Joan, hem de recordar que el 23 de juny del 1966 dos catalans del Nord van aprofitar el caràcter festiu, popular i folklòric d'aquesta celebració, per fer arribar la Flama del Canigó al Coll d’Ares, per suprimir simbòlicament la frontera, per afirmar la unitat i unió dels Països Catalans. El 2021 cinquanta-cinc anys després estem pitjor: ells van poder obtenir que guàrdies civils i gendarmes aixequessin les tanques, avui no podem aixecar els blocs.
 
Daniela Grau i Humbert (Elna, 1948) és una militant associativa, social i política nord-catalana, professora d'alemany i de català jubilada.
 
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos