
També han respost...
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
A Edicions Agenda de la Terra ja fa més de deu anys que editem agendes escolars i podem dir que amb un disseny acurat, amb les il·lustracions i els textos originals i les propostes de continguts externs, treballem perquè les nostres agendes siguin alguna cosa més que un instrument pràctic. Volem que siguin les agendes de l’autonomia i el desenvolupament personals, les agendes de la civilitat i la convivència, les agendes de la ciutadania, la fraternitat i la humanitat. Per això treballem constantment per millorar el que ja fem i per incorporar innovacions de valor per als alumnes i, sobretot, per als docents.
Són agendes escolars personalitzables pensades per als cicles de primària i també per a secundària respectivament, plenes de continguts pedagògics per a estimular l’esperit crític i l’autoestima de la mainada alhora que treballar les seves pròpies emocions. Amb textos i il·lustracions propis, endevinalles, i cançons per a pensar i treballar sobre pau, solidaritat i drets humans, la cura del medi ambient i l’autoestima i les emocions pròpies i les dels altres. Les nostres agendes també són autocentrades i a banda que aporten un mapa de tota l’àrea idiomàtica del català, amb les comarques i les seves capitals, els textos els han escrit diferents professionals de tot el país, intentant així apropar-nos una mica més a la realitat del país sencer i fent-ne co-partíceps els joves estudiants. I en coherència amb els valors que proposem a les nostres agendes, també procurem ser cada dia més responsables com a empresa i treballem per fer unes agendes que siguin el més ecològiques possible i que disminueixin al màxim l’impacte ambiental de la nostra activitat.
A més a més, Edicions Agenda de la Terra també vol col·laborar amb la societat civil i, com a exemple, ja hem fet donatius al Grup Ornitològic Balear de Menorca (GOB Menorca), a la Colla Ecologista la Carrasca d’Alcoi i al Grup de Defensa del Ter (GDT) d’Osona, complint així el compromís de destinar a les entitats col·laboradores tres cèntims per cada agenda venuda. Finalment, les aportacions d’aquest curs han estat de 550 euros per a cada organització, corresponents a les 54.967 agendes que vam editar. Aquestes tres entitats van col·laborar en la confecció dels continguts centrals de les agendes del curs 2022-23. I amb algunes de les seves lluites i campanyes com a punt de partida, vam elaborar textos sobre els efectes de la contaminació per metalls pesants al medi marí, la fragilitat dels ecosistemes de ribera, i l’impacte ambiental dels diferents tipus de transport de viatgers.
Per al curs vinent hem establert nous vincles de col·laboració amb tres altres entitats com són l’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC) de la Catalunya Nord, el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB-Mallorca) i SOS Racisme i amb elles hem preparat una part dels continguts de les noves agendes, que un any més arribaran a moltes escoles i instituts d’arreu dels Països Catalans, encara que no tants com nosaltres voldríem.
Jordi Urgell i Montané (Cardedeu, 1977). Inventor i promotor de les Agenda de la Terra i gerent d'Edicions Agenda de la Terra.
També han respost...
-
Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
-
Oriol Creixells: ‘Per què els Via Fora! van ser espais tan transcendentals?’
-
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
-
Núria Castells: 'Per què és important el comerç tradicional més enllà de les franquícies i el comerç electrònic?'
-
Francesc Ricart: 'En som conscients de la història de la Franja?'
-
Aitor Carrera: 'Què ens cal saber de l’occità i la Vall d’Aran?'
-
Isalguer Almenara: 'Què és la Biblioteca Clandestina Catalana?'
-
Fina Marimon: 'Cal repensar l’estratègia de país?'
-
Montserrat Vilà: 'Per què cal senyalitzar les Rutes de la llibertat?'
-
Àlex Fenoll: 'Per què és important saber diferenciar els significats d’Estat i de Nació?'
-
Joan Matamala: 'Podríem dir que a Girona la Setmana del Llibre en Català dura tot l'any?"
-
Joan-Marc Passada: 'Què se n'ha fet de la placa de la plaça Vicenç Albert Ballester de Barcelona?'
-
Miquel Carbonell: 'Com cal reaccionar a la censura i les cancel·lacions dels ajuntaments i institucions de l'extrema dreta?'
-
Joan M. Ferran: 'Com fou el vincle entre Cuba i el nacionalisme català?'
-
Mònica Estruch: 'Per què les revistes infantils sobreviuen en un món ple de pantalles?'
-
Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
-
Mireia Comas: 'És dolorós parlar de la tortura viscuda en pròpia pell o és reparador?'
-
Joan Arimany: 'Es valoren prou les relíquies dels sants al nostre país com a patrimoni cultural?'
-
Jaume Fàbrega: ‘Per què es parla tant de dieta mediterrània en lloc de cuina catalana?’
-
Eduard Gracia: 'Qui posa bastons a les rodes del ferrocarril a Catalunya?'
-
Miquel Saperas: ‘Què és la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans?’
-
Marta Lloret: ‘Què podem fer per salvar les masies?’
-
Anna Tantinyà: 'Per què té tant d'èxit una sardana com la dels Tyets?'
-
Mauro Mulas: 'Què significa la recuperació de la festa de Sant Joan de la Porta Llatina?'
-
Jordi Urgell: 'Quin valor afegit tenen les Agendes de la terra?'
-
Eva Bosch: 'Oi que és més fàcil del que ens pensem mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom?'
-
Enric Ramiro: 'Què és el projecte Un país d'històries?'
-
Agnès Toda: 'El català a l’escola: on som i on ens agradaria ser?'
-
Betlem Agulló: ‘D’on treu la força la família Agulló per viure amb tanta dignitat?’
-
Miquel Riera: 'Cal continuar construint a la Costa Brava?'