Ara i sempre, l’escola en català

El president Torra va participar en la manifestació que la plataforma Som Escola va convocar el 18 de desembre a Barcelona. Aquesta mobilització, que va aplegar desenes de milers de persones, es va convocar amb el lema ‘Ara i sempre, l’escola en català’, com a resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un 25% de castellà obligatori a les aules catalanes. 

La manifestació començà a la plaça de Tetuan, després d'uns parlaments previs de representats de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que també havien convocat a la manifestació sota el lema 'Pel futur del català i de l'escola catalana, independència!'. Al llarg del recorregut el president Torra va saludar moltes persones i es va retrobar amb personalitats destacades de la lluita per la llengua com el senyor Joaquim Arenas, que és considerat el “pare” del model d’immersió lingüística, un model que ara es reclama al Govern que blindi davant dels atacs que està rebent. A la manifestació també hi havia pares i alumnes de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar, que ha estat una de les primeres escoles en rebre aquesta nova imposició que pretén impedir que el català esdevingui la llengua vehicular de les escoles.

20211218 mani som escola

Un concert de Lluís Llach pel Debat Constituent

El dia 18 de desembre el president Torra va assistir al concert de Lluís Llach organitzat pel Debat Constituent al Palau Sant Jordi de Barcelona.L’objectiu principal d’aquest concert, amb el reclam que representa la tornada excepcional de Lluís Llach a l’escenari, després de 14 anys sense oferir cap concert, era el fet de finançar i promoure públicament el procés participatiu obert de Debat Constituent, per decidir com volem que sigui el futur polític i social de la Nació Catalana. Aquest objectiu es va complir amb un Palau Sant Jordi ple de gom a gom i amb el ressò que va tenir la retransmissió del concert per la televisió.

Cal dir que el concert, que va comptar amb la col·laboració d’altres destacats artistes i més de 16.000 persones de públic, va ser una repassada dels més de 40 anys de trajectòria musical de Lluís Llach que, amb les seves cançons i comentaris, va provocar moltes emocions. Malauradament, les lletres d’unes cançons que es van compondre per lluitar contra el franquisme, encara ara continuen sent molt vigents.

https://twitter.com/QuimTorraiPla/status/1472305031806337025 

 

Reconeixement a Ramon Folch i Camarasa

El dissabte 13 de desembre, el president Quim Torra va participar en l’acte de cloenda de l'homenatge i incorporació a la Fundació Folch i Torres del llegat de l’escriptor Ramon Folch i Camarasa, que es va celebrar coincidint amb el 30è aniversari de la creació de la Fundació que el mateix Ramon Folch havia impulsat. El president va participar també en la descoberta d’una placa commemorativa a la Sala Noble del Castell de Plegamans, que és la seu de la Fundació, i va signar el Llibre d’Or de la Fundació.

Posteriorment el president Torra va intervenir en un altre activitat de reconeixement a Ramon Folch, que es va celebrar al Teatre de la Vila. En aquest acte, moderat per l'Oriol Izquierdo Llopis, també hi va intervenir la presidenta del CONCA, Vinyet Panyella, el membre de la Fundació Folch i Torres, Miquel Truyols, i el fill de Ramon Folch i Camarasa, Jordi Folch i Pons

En aquest enllaç hi trobareu un text que el president Torra va escriure en referència a Ramon Folch i a la tasca que fa la Fundació, i que es va publicar en l’opuscle commemoratiu que s'edità amb motiu d'aquest reconeixement. En aquest escrit el president fa èmfasi en la figura de l'escriptor com a 'el més premiat', ja que al llarg de la seva trajectòria Ramon Folch va ser mereixedor d'alguns dels principals premis literaris del país. 

20211213 FolchiCamarasa

 

La llengua a l’escola, fem un pas endavant

Aquest article el signen Quim Torra, Teresa Clota, Josep-Lluís Carod-Rovira, Blanca Serra, Salvador Cardús, Núria Cadenes, Antonio Baños, Àngels Martínez Castells, Isidor Marí i Teresa Casals i es publica a VilaWeb i al Punt-Avui.

 

“La nostra pàtria és la nostra llengua”, va dir Joan Fuster. I aquest pensament senzill és alhora molt transformador. Perquè hi reconeixem que de la vitalitat de la llengua catalana en depèn l’existència d’un poble amb identitat pròpia i amb una societat cohesionada i reeixida. Ens convida, per tant, a viure amb plenitud aquesta condició, aquesta aportació genuïna a la riquesa lingüística i a la diversitat mundial. Aquesta riquesa, aquest convit, pot ser a la vegada una debilitat si no trobem la resposta adequada quan un adversari secular com l’estat espanyol es proposa d’empetitir-nos en aquesta condició. És per això que cal no perdre mai de vista què hi ha darrere de cada atac a la llengua catalana a qualsevol racó dels Països Catalans.

[Continueu llegint l'article sencer a VilaWeb]

[Continueu llegint l'article sencer a El Punt Avui]

L'Almanach dels Noucentistes

El dia 9 de desembre el president Torra visità l’exposició temporal L’Almanach dels Noucentistes: la consolidació d’un moviment a la sala d’exposicions de la Casa Masó de Girona. Aquesta exposició, comissariada per Aleix Catasús i Bernat Puigdollers, presenta detalladament L’Almanach dels Noucentistes, que fou un calendari que l’impressor Joaquim Horta va publicar l’any 1911 a Barcelona. Aquest calendari cada mes contenia un text en prosa i un poema, d’escriptors diversos, i estava il·lustrat amb la reproducció d’alguna obra d’art, també de diferents artistes de l’època com Pablo Picasso, Isidre Nonell, Torres Garcia o Joaquim Sunyer, entre d'altres.

El president va comptar amb el guiatge de Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, amb qui va poder tenir un intercanvi d’impressions molt enriquidor sobre els continguts de l’exposició.

De la informació sobre l’exposició en transcrivim els següents paràgrafs que expliquen que el veritable promotor va ser el filòsof Eugeni d’Ors, que des de feia uns anys encapçalava la lluita intel·lectual per definir i aglutinar el moviment artístic, cultural i polític del nou-cents, el nou segle, que marcaria la cultura catalana de l’època i cent deu anys després continua plantejant interrogants sobre el noucentisme, aquest moviment de tan àmplies conseqüències per a la cultura del país.

20211209 almanach

L’exposició ha reunit obres de la majoria d’artistes que van col·laborar a l’Almanach, és a dir, alguns dels pintors i escultors més representatius que treballaven a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX: Ricard Canals, Josep Obiols, Pablo Gargallo Josep Aragay, Isidre Nonell, Ismael Smith, Joaquim Torres-García, Josep Clarà, Pere Torné-Esquius, Pablo Picasso, Prudenci Bertrana, Joan Borrell i Nicolau, i Joaquim Sunyer.

Pel que fa als escriptors, la mostra presenta documents i llibres de Josep Carner, Eugeni d’Ors, Guerau de Liost, Joan Maragall, Joan Llongueras, Joan Puig i Ferreter, Josep M. López-Picó, Pere Corominas, Joaquim Folch i Torres i, novament, Joaquim Torres-García. També s’exposa per primera vegada un exemplar de l’Almanach dels Noucentistes adquirit recentment per la Fundació Rafael Masó.

La següent notícia de TVC permet fer-se una idea dels continguts de l'exposició. 

 

La força de les nostres idees la mesurarà el temps

La Busca de paper és una publicació adreçada a tots els membres de la Societat Catalana de Gnomonica, i a les persones interessades en els rellotges de sol i la mesura del temps. Amb motiu de l’edició del número 100 d’aquesta revista, el president Torra va publicar-hi un article per donar l’enhorabona per la fita d’haver arribat als 100 números.

Com que el president Torra també és una persona apassionada per aquest tema, es va esplaiar i va redactar l’article 'La força de les nostres idees la mesurarà el temps', que podeu descarregar-vos i llegir en format PDF.

20211215 la busca rellotges 100

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos