El president Quim Torra participa en els actes de la Diada Nacional

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el president Quim Torra va participar en diverses activitats de caràcter institucional i popular. 

La vigília de l'Onze de Setembre el president Torra va intervenir en l'acte organitzat pel Memorial 1714 al Fossar de les Moreres, en honor dels defensors de les llibertats i constitucions de Catalunya.  L'acte, que començà a les 9 del vespre, fou acompanyat per una formació de la Coronela de Barcelona i comptà amb les intervencions d'Olga Amargant, Joan Creixell i Jordi Miravet del Memorial 1714, la jurista i activista Dolors Feliu, i es tancà amb la intervenció del president Torra.

L'endemà, el president Quim Torra va assistir a la manifestació convocada a Barcelona. El president va recórrer la manifestació en companyia de la presidenta del Parlament Laura Borràs, entre els aplaudiments i crits d'independència per part de la resta de manifestants.

20210911 Diada

 https://twitter.com/ramossalvat/status/1436712055730487299

Poetes i músics reten homenatge al president Torra al Castell de Miravet

Aquest dissabte 4 de setembre a les sis de la tarda, més d’un centenar de persones es van aplegar al Castell de Miravet per acompanyar Poetes i Músics per la República en un sentit i reivindicatiu homenatge al Molt Honorable President Quim Torra i Pla, quan falten poques setmanes per l’aniversari de la seva inhabilitació per desobediència. A l’esplanada del castell i sota un vent persistent, l’entitat que aplega personalitats de la poesia i la música del nostre país van recitar i cantar en un reconeixement públic al compromís i la determinació del president Torra durant el seu mandat al capdavant de la Generalitat de Catalunya.

jaume arnella miravetEntre els participants, músics com Jaume Arnella, Xavier Baró, Gorka Knorr, Èric Vinaixa, Ferran Martínez i Antoni Oró, i poetes i personalitats com Elena de la Cruz, Antoni Strubell, Montse Pellicer, Teresa Tarrida, Carles M. Sanuy, Jordi Prenafeta, Montse Assens, Eduard Casas i Francesc de Dalmases, introduïts per Carles Duarte, van anar oferint les notes musicals i poètiques, però també els seus testimonis personals. L’acte, que va durar unes dues hores, va ser molt celebrat amb aplaudiments constants dels assistents. L’aforament previst inicialment a l’interior de l’església del castell va quedar desbordat i, per aquest motiu, l’acte es va acabar fent al pati, en un espai històric incomparable. L’alcalde de Miravet, el senyor Antonio Llambrich, va obrir l’acte amb una benvinguda i amb el lliurament d’un present al president Torra.

El president Torra, per tancar l’acte, va adreçar unes paraules als assistents i un agraïment sincer i sentit als organitzadors de l’acte i a tots els participants. Torra va parlar de la situació actual del camí cap a la independència, de la cultura, la música i la poesia com a eines de compromís, i va fer esment a Roc Llop, mestre i anarquista que va viure presó, exili i internament al camp de concentració de Mauthausen-Gusen, i que és fill de Miravet. Amb el seu testimoni, va cloure un acte que va acabar amb el Cant dels Segadors i un record ben viu de compromís, servei al país i cultura viva.

4setembre mirabet

Ací podeu veure la intervenció del president Torra al final de l'acte:

Entrevista al president Quim Torra a la revista 'L'escletxa' de la CAL

L’Escletxa és una revista sobre la llengua i la cultura catalanes editada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), que té com a objectius, entre d’altres, el d’oferir un espai d’informació i de debat al voltant de la llengua i la nació catalana. 

En el número 47 d'aquesta revista, de l'estiu de 2021, coincidint amb la celebració del 25 aniversari de la fundació de la CAL, s'hi va incloure una entrevista al president Quim Torra, que podeu descarregar i llegir mitjançant  aquest enllaç (l'entrevista és a les pàgines 13, 14 i 15).

Acte d’homenatge al president Barrera

El 131 president de la Generalitat Quim Torra, convoca per al dijous 9 de setembre, un acte d’homenatge al president Heribert Barrera amb motiu del 10è aniversari de la seva mort.

El dia 27 d’agost, coincidint amb la data exacta del traspàs del president Barrera i amb l'objectiu fer un reconeixement públic, Quim Torra va publicar l’article ‘Vuit punts per a complir el projecte del president Barrera’, en el qual també anunciava la convocatòria d’un acte d’homenatge. Aquest acte, que se celebrarà a l’Auditori Josep Irla de l’edifici de la Generalitat a Girona, començarà a les 6 de la tarda i ja té confirmada la participació de diverses personalitats, algunes de les quals hi intervindran mitjançant un missatge enregistrat davant la dificultat de poder-ho fer presencialment.

L'acte comptarà amb la intervenció de la Molt Honorable presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, del Molt Honorable president Carles Puigdemont, i la lectura d'un text d'Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès. La participació de Laura Borràs i d'Isona Passola és molt significativa perquè l’homenatjat també havia estat president de totes dues institucions, del Parlament de Catalunya durant el període del 1980 al 1984, i de l’Ateneu Barcelonès del 1989 al 1997.

Per altra banda, a l’homenatge també hi intervindrà la Sra. M. Carme Carmona, presidenta de l’Associació d’Amics d’Heribert Barrera, entre els socis de la qual hi figuren la vídua del president Barrera, la Sra. Cori Pellicer, com a sòcia honorífica, i també en són socis d’honor els presidents de la Generalitat o del Parlament, Jordi Pujol, Joan Rigol, Artur Mas, Núria de Gispert, Carles Puigdemont i Quim Torra. L’acte també comptarà amb la intervenció de l’històric militant independentista i membre del Grup d’Historiadors Jaume Compte, Agustí Barrera, que fou redactor de la secció de ciències de la Gran Enciclopèdia Catalana, etapa en la qual va coincidir amb Heribert Barrera. La diversitat dels ponents garanteix que es pugui recordar Heribert Barrera tant des de la vessant com a polític, com a acadèmic i com a persona.

L’acte és organitzat per l’Oficina del president Torra, amb la col·laboració de la Fundació Llibreria Les Voltes, l’Associació d’Amics d’Heribert Barrera, el Grup d’Historiadors Jaume Compte, i amb l’adhesió de l’Ateneu Barcelonès. Les persones interessades a assistir-hi, cal que facin la reserva mitjançant aquest formulari; les places es confirmaran per ordre d'inscripció. L’acte també es podrà seguir en directe mitjançant el web www.presidenttorra.cat , i posteriorment l’enregistrament romandrà a l’abast de tothom a Internet.

El president Torra presenta l’escrit de defensa pel segon judici: ‘No vaig dubtar entre l’obediència als drets fonamentals i l’obediència a una ordre il·legal’

La defensa legal del 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, presenta aquest dimecres 1 de setembre l’escrit de defensa de la segona causa per desobediència en el Jutjat número 24 de Barcelona. La causa està pendent de l’obertura del judici oral, per la qual cosa la defensa del president Torra presenta un text on demana l’absolució d’una acusació que no s’hauria d’haver produït mai en compliment dels drets fonamentals reconeguts en la legislació actual espanyola, així com en la Carta Europea de Drets Fonamentals i en el Conveni Europeu de Drets Humans. La defensa demana incloure en les proves documentals la resolució 2381 (2021) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que exigia a l’estat espanyol no perseguir judicialment els governants que defensessin la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

A continuació us resumim els arguments de la defensa de Quim Torra:

- Els actes polítics d’un president, membre del Govern i diputat estan protegits per la inviolabilitat parlamentària, així com emparats per la llibertat d’expressió i de representació política.

- La criminalització del president Torra no tan sols no respon a una interpretació democràtica del Codi Penal, sinó que infringeix preceptes constitucionals i drets fonamentals protegits pels tractats internacionals subscrits i ratificats per l’Estat espanyol. Concretament, la Carta Europa de Drets Fonamentals i el Conveni Europeu de Drets Humans.

- L’exhibició d’una pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats és una manifestació del dret a la llibertat d’expressió.

- La pancarta de la façana del Palau de la Generalitat volia representar el clam de milers de ciutadans en un acte de protecció i garantia de Drets Humans, com havia convidat a fer als representants institucionals el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.

- Els drets fonamentals no permeten limitacions fora de les excepcions derivades del principi de necessitat en l’ordre jurídic de qualsevol sistema democràtic.

- El Tribunal Constitucional ha establert que un mateix fet no pot ser alhora un exercici d’un dret fonamental i la comissió d’un delicte. En aquest procés legal contra el president Torra no s’ha fet aquesta valoració prèvia, tal com s’ha demanat perquè és preceptiu.

- La interpretació jurídica expansiva que s’ha fet per aplicar en aquest cas l’article 410 del Codi Penal (desobediència i denegació d’auxili) produeix una inseguretat jurídica resultant de l’arbitrarietat mostrada per aquesta extralimitació que buscava reprimir la llibertat d’expressió mitjançant l’exacerbació del tipus penal.

- La protecció de la llibertat d’expressió d’un parlamentari, com a representant polític, es troba especialment reforçada com estableix amb contundència el Tribunal Europeu de Drets Humans (sentència de 15 de març en el cas ‘Otegi Mondragón contra Espanya’): ‘la llibertat d’expressió ho és molt especialment [altament important i preuada] per un càrrec electe del poble; representa els seus electors, manifesta les seves preocupacions i defensa els seus interessos’. Així mateix, el TEDH estableix que la limitació de l’exercici de la llibertat d’expressió tan sols poden obeir a criteris de ‘necessitat’, ‘pertinença i suficiència dels motius al·legats’ i ‘proporcionalitat’; criteris que evidentment no es donen en aquest cas.

D’acord amb tots els elements detallats en l’escrit d’acusació i el rebuig al relat de l’acusació, la defensa del president Torra demana practicar les següents proves en el judici oral: interrogatori del Molt Honorable President Senyor Quim Torra i Pla; citar com a testimonis als senyors Pere Cardús, Joan Ramon Casals i Carles Fabró; lectura de la totalitat dels folis de les actuacions; i que es trameti un ofici a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa perquè remeti un original de la Resolució 2381 (2021). Així, finalment es demana que s’assenyali una data i hora per la celebració del judici oral i que es dicti sentència absolutòria del president Quim Torra.

El president Torra recorda que no estava disposat a desobeir el mandat popular del 21 de desembre de 2017, que va donar la majoria absoluta a l’independentisme i als que defensaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. ‘En cap moment vaig dubtar entre l’obediència als drets fonamentals —que no em pertanyen i són de tothom— o l’obediència a un tribunal que exercia una repressió il·legal contra la llibertat d’expressió’, diu Quim Torra a les portes del segon judici. ‘No podem renunciar a l’exercici dels drets fonamentals. Si ho fem, ja no queda res’, afegeix.

El president Torra demana un programa d'acció pel moviment independentista a la UCE

El president Quim Torra i Pla ha participat un any més a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent en el marc d'una conferència conjunta amb la Molt Honorable Presidenta del Parlament, senyora Laura Borràs, per a parlar de les institucions i del país. El president Torra hi ha exposat un seguit d'idees i reflexions que passen per l'exigència de trobar un programa d'acció compartit pel moviment independentista i per no equivocar-se amb una 'taula de diàleg' on la part espanyola ja ha dit per activa i per passiva que no s'hi negociarà mai un referèndum d'autodeterminació pel poble de Catalunya. Podeu veure la intervenció del president Torra a partir del minut 40 d'aquest vídeo:

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos