El president Quim Torra demana al Govern que no torni a acotar el cap davant la imposició del castellà a les escoles

Davant la instrucció del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) a la Generalitat de Catalunya per a la imposició d’un 25% de castellà a les escoles, el president Quim Torra i Pla demana al Govern presidit per Pere Aragonès que no es torni a acotar el cap i que es protegeixi de manera dràstica la comunitat educativa. La reforma de la llei de política lingüística obrint una via d’aigua per a l’entrada del castellà com a llengua vehicular a les escoles s’ha demostrat que no és cap blindatge de la immersió en català. Per això, cal retornar a la concreció d’un programa independentista i evitar de l’única manera possible les ingerències contràries a la voluntat majoritària i democràtica dels catalans.

En un missatge a les xarxes socials, Quim Torra ha dit: ‘Acotar el cap mai no és una bona opció davant les imposicions de l’estat espanyol. El ‘mentrestant’ és el camí de la desfeta. Cal tornar a l’objectiu de la independència. O avancem o caiem.’ En aquest sentit, el 131è president de la Generalitat de Catalunya, inhabilitat per no haver cursat la instrucció de retirada de totes les pancartes i símbols per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats de tots els edificis de l’administració catalana, demana als partits de la majoria independentista un consens per retornar al camí de la independència. Amb un programa concret, amb objectius i calendaris reals, que impliquin un nou cicle de mobilització i una desobediència col·lectiva i permanent que ja no tingui retorn a l’autonomisme.

La llengua és la columna vertebral de la identitat i del poble de Catalunya. I això és una cosa que l’estat espanyol, així com el francès, han demostrat saber des de fa segles. I per això s’han esforçat de manera evident amb imposicions, prohibicions, lleis i edictes diversos per a fer-la recular amb l’objectiu de fer-la desaparèixer. El català només ens té als catalans per a defensar-lo, per fer-ne una llengua de futur, una llengua viva. I el Govern de la Generalitat té la màxima responsabilitat a l’hora de protegir-la en el sistema educatiu. Cal una actuació decidida i sense cercar pedaços que ja s’ha demostrat que no funcionen.

El president Torra participa a la mobilització de Castelló amb motiu del 25 d’Abril i del 40è aniversari del discurs del “O ara, o mai” de Joan Fuster

El dissabte 7 de maig el president Quim Torra va assistir a la manifestació commemorativa de la Diada del 25 d’abril que enguany, excepcionalment, es va convocar a Castelló amb el lema “Ara i Sempre, som País Valencià”. Precisament enguany feia 40 anys que la plaça de Bous de Castelló va acollir un altre acte reivindicatiu en el que Joan Fuster va fer un discurs que per sempre més tothom ha tingut molt present. El president Torra va voler ser a Castelló per a recordar i homenatjar la figura i l’obra de Joan Fuster, i per reivindicar els vincles històrics que uneixen el País Valencià amb la resta de la Nació Catalana.

20220507 Manifestaci Castell

Al llarg de la jornada el president Quim Torra va poder saludar alguns dels assistents com la presidenta i molts altres membres de la junta d’Acció Cultural del País Valencià, el Conseller d’Educació de la Generalitat de València, Vicent Marzà, els pares de Guillem Agulló, l’escriptora Núria Cadenes, el filòleg Vicent Pitarch, els membres de l’Assemblea de Representats del Consell per la República de Mallorca i de València, Jaume Sastre i Josep Guia, i altres representats de partits, sindicats i col·lectius diversos. Diversos mitjans de comunicació també van entrevistar el president i van ser motles les persones que a títol individual, al llarg del recorregut de la manifestació, s’acostaven per saludar el president i per agrair-li el seu compromís i la seva assistència a la manifestació.

Quan la manifestació va arribar a la plaça de Bous, el president va gaudir de la mostra de muixerangues que van alçar entre els més de 600 membres de les diverses colles que hi participaven i que venien des d’Algemesí, Sueca, València, Xàtiva, Alacant i també de Castelló. Posteriorment també va seguir les primeres actuacions musicals del concert del projecte “Mural sonor”, que oferia un repertori de cançons valencianes molt significatives, i va escoltar molt atentament el parlament que va fer la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, que és l’entitat que va convocar i organitzar aquesta jornada festiva i reivindicativa.

20220507 Manifestaci Castell 2

El president Quim Torra i Josep Costa anuncien una demanda al president Pedro Sánchez i al govern espanyol per l'espionatge amb Pegasus

El 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, conjuntament amb l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, han iniciat el procés per a demandar el president del Govern espanyol Pedro Sánchez, com a màxim representant i responsable dels serveis d'intel·ligència de l'estat espanyol, i al govern espanyol per haver estat espiats a través dels seus telèfons mòbils amb el sistema Pegasus, d'acord amb l'informe publicat recentment pels investigadors de CitizenLab.

A partir de l'anàlisi dels seus dispositius institucionals (del Govern i del Parlament, respectivament) s'han confirmat 8 infeccions amb Pegasus al president Torra durant l'any 2020 i 4 a l'exvicepresident Costa l'any 2019, sempre en moments políticament o judicialment sensibles.

A banda de les múltiples denúncies penals que ja s'han fet i a les quals també participaran Torra i Costa, avui anunciem les tres accions següents:

  • Requeriment contra el govern espanyol i el seu president exigint el cessament de la vulneració dels seus drets fonamentals com a víctimes de l'espionatge illegal. (Ja presentat)
  • Demanda de protecció dels drets fonamentals contra el president espanyol i el seu govern. (Davant el Tribunal Suprem, en 10 dies)
  • Demanda de vulneració de drets fonamentals contra Espanya davant el Tribunal d'Estrasburg. (Quan s'hagi inadmès o resolt el recurs d'empara al Tribunal Constitucional)

A banda de la depuració de responsabilitats que es pugui produir en la via penal, aquesta acció pretén aconseguir acreditar la vulneració de drets fonamentals i que es condemni a Espanya per aquest fet. Els drets són:

  • Drets a la intimitat i la privacitat personal i familiar, al secret de les comunicacions i la protecció de dades (8.1 del Conveni Europeu de Drets Humans)
  • Drets a la llibertat d'opinió i expressió (Art. 10 del CEDH)
  • Drets a la llibertat d'associació i reunió (Art. 11 del CEDH)
  • Drets de participació i la representació polítiques (Art. 3 del Protocol del CEDH)
  • Drets de defensa i a un procés equitatiu.
  • Drets de defensa (Art. 6 del CEDH)

En la demanda, s'argumenta que l'ús de Pegasus suposa una total suspensió dels seus drets a la intimitat o privacitat de la vida personal i familiar, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades, així com una interferència absolutament desproporcionada i sense base legal en els altres drets afectats.

El requeriment formulat contra el govern espanyol i el seu president es basa en l'art. 30 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contencioso-administrativa, que preveu demandar l'administració per activitats il·legals executades per la via de fet. Es tracta d'actuacions no emparades per cap procediment o expedient administratiu, o prescindint absolutament dels requisits legals. En concret la via de fet denunciada en aquest cas consisteix en la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge de la informació i les comunicacions dels dispositius mòbils espiats.

S'aportarà com a prova principal l'informe de Citizen Lab, que detalla les següents intervencions dels telèfons dels dos demandants:

20220503 Demanda Pegasus 2

20220503 Demanda Pegasus 1

La vulneració de drets fonamentals que es denuncia no depèn de quin òrgan, agència, departament o servei ha executat l'operació d'espionatge il·legal. Es dirigeix la demanda contra el govern espanyol en tant que dirigeix (segons la llei) tota la política interior i exterior, l'administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Així mateix, es fa referència especial al fet que el CNI actua segons les directrius del Govern i dona compte de totes les seves activitats al president i al govern, als quals facilita "informacions, anàlisis, estudis o propostes".

De les dues maneres s'estableix la responsabilitat del govern espanyol i el seu president en la vulneració de drets fonamentals que s'ha produït i es continua produint. S'exigeix la desclassificació de tota la informació i documentació del cas, que és competència indelegable del govern espanyol, per tal que no es pugui al·legar el secret de les investigacions.

Finalment, en el requeriment presentat s'exigeix saber quina informació han obtingut amb l'espionatge, qui l'ha conegut, quina s'ha destruït i quina s'ha conservat, a la vegada que es manifesta l'oposició a qualsevol ús d'aquesta, i s'exigeix la seva completa eliminació.

Els dos demandants continuaran informant puntualment dels avenços d'aquesta via que funcionarà en paral·lel a les querelles per la via penal.


Entrevista a Josep Costa per explicar la demanda que presenta amb el president Quim Torra:

Es fa manifesta la defensa del català a l'escola

El dilluns 25 d'abril el president Quim Torra va assistir a l'acte de presentació del manifest Defensem el català a l'escola, que es va dur a terme al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El manifest exigeix que s'aturi la proposta de modificació de la llei de polítlica lingüística que diversos partits polítics van presentar al Parlament de Catalunya.

https://www.youtube.com/watch?v=TkqjoQPGnlw

El manifest, que ja ha rebut l'adhesió de més de 200 personalitats molt diverses i representatives de la societat catalana, apel·la a la responsabilitat individual i a la consciència lingüística i democràtica de tots els integrants dels grups parlamentaris i els reclama:

  1. Que votin en contra de la proposició de modificació legislativa, una modificació que tindria uns efectes molt perjudicials per a la normalització de la llengua catalana. 
  2. Que reforcin i assegurin el català com a llengua del sistema educatiu, com també l’occità a l’Aran.
  3. Que garanteixin la no discriminació dels alumnes en el seu accés al coneixement i a l’ús del català, sense limitacions de cap mena.
  4. Que col·laborin amb les institucions dels altres territoris de llengua catalana per tal d’optimitzar recursos i aplegar esforços en una planificació lingüística coordinada que faci del català l’idioma públic comú i de cohesió de la societat.
  5. Que fomentin el català a l’escola fent-lo útil, necessari i atractiu també fora dels centres educatius, per exemple, forçant millores significatives en la nova llei audiovisual i fent complir les lleis que protegeixen el català.

20220425 actecatalUPF

(La fotografia que il·lustra aquest escrit és de l'Agència Catalana de Notícies)

Suport a la #vagadefampelcatalà

El dia 20 d'abril els activistes Carles Furriols i Jaume Sastre van iniciar una #vagadefampelcatalà a Vic. L'inici de l'acció fou presentada per Biel Majoral i compta, entre d'altres, amb l'assistència del president Quim Torra que, en assabentar-se'n, va voler mostrar amb la seva presència el suport incondicional als vaguistes per la seva determinació en defensa de la llengua. La vaga es durà a terme a l'estatge social del Consell Local per la República de Vic, al carrer Jaume I El Conqueridor, on compten amb un grup de suport que en farà el seguiment i des d'on atendran els mitjans i les persones que també vulguin mostrar-los el seu suport, com ja es fa palès a les xarxes amb l'etiqueta #vagadefampelcatalà. Tots dos vaguistes són membres de l'Assemblea de Representants del Consell per la República.

L'obejctiu principal de l'acció és exigir la protecció del català i la immersió en l'ensenyament, davant les imposisicons judicials i els atacs constants de l'estat espanyol, i preten ser un crit d'alerta als partits polítics perquè no donin suport a la modificació de la llei de política lingüística que properament s'ha de votar al Parlament de Catalunya. Convé recordar que l'any 2014 el mestre Jaume Sastre ja va fer una vaga de fam que es va allargar més de 40 dies, per denunciar la política lingüística i educativa del govern de José Ramon Bauzà a Mallorca, en el marc d'unes importants i històriques mobilitzacions del col·lectiu de mestres i de la societat civil mallorquina.

Quim Torra, sobre #CatalanGate: ‘En una democràcia seriosa, un escàndol d’espionatge d’aquestes dimensions portaria a la dimissió del màxim responsable del govern espanyol’

Ahir es va fer pública la investigació duta a terme des de fa mesos per l’institut de recerca de la Universitat de Toronto, CitizenLab, així com un extens reportatge de la revista The New Yorker, sobre l’espionatge amb què el govern espanyol ha controlat els passos de més de seixanta dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Quim Torra mentre exercia el seu càrrec al capdavant del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’un escàndol de dimensions internacionals (el número més gran de persones espiades per un govern amb el programari Pegasus) que no pot deixar-se passar en cap cas. Davant d’aquesta publicació de l’informe de CitizenLab, el president Quim Torra vol fer saber la seva indignació a través del missatge de vídeo que acompanya aquesta nota.

El 131è president de la Generalitat de Catalunya considera que en una democràcia amb un mínim rigor aquest escàndol d’espionatge de dirigents polítics opositors implicaria la dimissió del màxim responsable del govern espanyol. El govern del PSOE i Podemos-Comuns és el responsable d’aquest espionatge i no hi ha cap més sortida tolerable que l’assumpció de responsabilitats polítiques clares, a banda d’encarar les conseqüències judicials que se’n puguin derivar. En aquest sentit, el president Torra expressa el seu compromís a arribar fins al final en totes les iniciatives judicials que s’emprenguin a tots nivells.

Concretament, el president Quim Torra va ser espiat entorn de les dates en què es produïen les reunions de presidents per la pandèmia de Covid19 i entorn de la reunió de la taula de negociació entre els governs de Catalunya i d’Espanya.

A banda de denunciar l’espionatge, comprometre’s amb el procés judicial que se seguirà contra aquest fet tan greu i exigir les més altes responsabilitats al govern espanyol, el president Quim Torra vol assenyalar el que és i serà el principal obstacle per acabar amb les conseqüències de formar part de l’estat espanyol: la manca d’una estratègia real per a la independència.

I és per això que demana als partits independentistes i a les entitats que tornin a fixar objectius clars, calendari a l’abast i una acció de confrontació amb l’estat autoritari espanyol en lloc d’una actuació d’apuntalament i estabilitat pel govern que ens espia. No té cap sentit mantenir l’engany d’una taula de diàleg inexistent, sense resultats i desmobilitzadora.

 

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos