El president Torra participa en l’homenatge al patriota Joan Colomines

| Activitats

El dijous 17 de novembre el president Torra es va desplaçar a Juneda per a participar en la ‘Vetllada poètica per la llibertat’, en record i homenatge a la figura del metge, escriptor i polític independentista Joan Colomines i Puig (1922 –2011). L’acte se celebrà al Teatre Foment de Juneda, i servir de tancament dels actes commemoratius del centenari del naixement de Joan Colomines organitzats per la plataforma ‘Memorial Joan Cornudella - Joan Colomines’, impulsada per un dels fills de l’homenatjat, el professor Joan-Ramon Colomines-Companys.

Joan Colomines es va implicar en diverses entitats culturals, cíviques, polítiques i mèdiques, entre les quals la seva militància clandestina, durant el franquisme, al Front Nacional de Catalunya, que es va destacar i reivindicar en l’acte, recordant la repressió que va haver de patir pel seu compromís i militància independentista. L’acte ha comptat amb altres intervencions destacades com la dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont (aquest darrer telemàticament) i la presidenta Laura Borràs, que s’han afegit al grup de persones que al llarg de l’acte han recitat poemes dels diversos poemaris que Joan Colomines va publicar al llarg de la seva vida. Entre les persones que han llegit hi havia la veterana patriota Teresa Clota, i altres personalitats com l’escriptor Àlvar Valls, Isona Passola, Ariadna Tarrats, Pau Juvillà, etc

El president Torra va participar també en la lectura de poemes llegint el poema ‘Comiat’ que transcrivim a continuació:

COMIAT

Definitivament et dic adéu

Espanya dels imperis: ho he decidit serenament.

Temps ha, potser, embabaiats per un cúmul d’història

i un res de res d’allò que hauríem de saber

–allò ben nostre–, o potser embadalits

amb un possible acord o l’entesa

fal·laç, ens manteníem resignats.

Ja fa, però, un munt de segles

–som al seixanta-sis del segle vint–

que estens els llargs tentacles i ens ofegues,

que lluites amb la gran energia dels imperis,

perquè tu ets un imperi, no en tinc dubtes, sense respecte a res, i

ara contra corrent.

Definitivament et dic adéu!

M’acomiado de tu. Hi ha massa sang vessada,

hi ha massa injúria i massa greuge,

i massa sofriment al capdavall estèril.

Perquè ni tu –cavaller de Castella

amb creu i daga–, ni nosaltres plegats

–ramat d’ovelles esquilades–,

no podem anar junts. Me n’allunyo, de tu!

Prefereixo de lluitar per la pau

i amb els homes que l’estimen, la pau.

Prefereixo de crear el futur d’un país

i deixar-te. Apa, adéu!

I ara pensa en els teus,

en els qui, farts de pena, van errants i perduts,

en els qui, morts de lluita, es roseguen els punys;

aquests són els teus fills,

els únics que t’estimen. Deixa de guerrejar

i allibera’ls d’un cop. Jo me’n vaig!

Vull viure en pau a casa, vull morir esgotat

construint Catalunya. I res més!

Potser un dia ens veurem: Déu et guardi,

et diré: com et va? Però, mentrestant: a casa!

Hem lluitat massa temps al replà,

i tot és ple de pols i teranyines.

Definitivament et dic adéu!

T’ho dic sense rancor, somrient

darrere del cancell, mentre poso la balda.

Joan Colomines (1968)

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos