L’Audiència Nacional espanyola admet a tràmit la demanda contra el govern espanyol per espionatge presentada pel president Quim Torra i Josep Costa

| Activitats

Dóna 5 dies al Ministeri de Defensa per enviar tota la documentació relacionada amb la demanda presentada arran del cas Pegasus

La sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional espanyola ha admès a tràmit la demanda contra el govern espanyol que van presentar a mitjan maig el president Quim Torra i Pla i l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya, Josep Costa, per l’espionatge a què van ser sotmesos a través dels seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus. Es tracta d’un pas més en el camí per aconseguir als tribunals europeus una condemna de l’Estat espanyol per vulnerar els seus drets fonamentals. L’Audiència espanyola dóna ara 5 dies al Ministeri de Defensa per aportar tota la documentació relacionada amb la demanda.

En el seu recurs, el president Quim Torra i Josep Costa denuncien el Govern d’Espanya per la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge de la informació i les seves comunicacions dels seus telèfons mòbils institucionals. Així mateix, recorden que també han estat espiats indirectament a través dels dispositius dels seus col·laboradors, companys o aliats a les institucions catalanes. La demanda la contestarà el Ministeri de Defensa perquè la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat varen al·legar que les funcions d’espionatge depenen d’aquest departament.

Segons totes les informacions de què disposem, el govern espanyol va emprendre una intervenció massiva de dispositius mòbils de càrrecs públics d’ideologia independentista a través del CNI. I d’acord amb la llei que regula el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (Llei 11/2002), ‘aquest actuarà d’acord amb els objectius d’intel·ligència definits pel Govern’. És evident, doncs, que aquest espionatge s’ha fet d’acord amb els objectius definits per Pedro Sánchez i el Consell de Ministres, com ja s’ha reconegut en relació amb part dels espiats. 

En el contenciós, el president Quim Torra i Josep Costa exposen que la via judicial escollida contra el govern espanyol és la prevista davant de les actuacions de l’Administració que no tinguin la cobertura jurídica i lesionin els drets fonamentals de qualsevol persona. Un cop s’ha reconegut per part del Govern espanyol, a través de la directora —ara cessada— del CNI, que ni Quim Torra ni Josep Costa no van ser espiats amb autorització del jutge del Tribunal Suprem assignat al CNI, el segrest de totes les comunicacions i tota la informació dels seus dispositius mòbils no té cap base legal ni cobertura judicial. En tot cas, al·leguen que fins i tot, si hi hagués autorització judicial lespionatge, seria igualment il·legal per la manca de les garanties democràtiques mínimes

Recordatori dels principals arguments jurídics exposats a la demanda són:

L’ús del sistema Pegasus és incompatible amb la democràcia i lEstat de Dret, segons el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (autoritat de la UE en aquesta matèria).

 • La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans reconeix el dret dels ciutadans a saber si han estat espiats i a què un òrgan independent i imparcial depuri qualsevol abús o vulneració de drets fonamentals.

 • La legislació que regula lespionatge i el funcionament del CNI no sajusta al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals per manca de les garanties democràtiques essencials.

 • El dret dels recurrents a la declaració de nul·litat radical de l’ordre d’espiar-los i el consegüent dret a la cessació immediata de totes les actuacions realitzades.

 • Que en connexió amb el dret a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades shan vulnerat els seus drets polítics com a representats democràtics del poble de Catalunya.

 • Es reclama el dret dels recurrents de conèixer quina informació, dades o documentació privada ha obtingut lEstat i qui hi ha pogut tenir accés.

 • Es reclama el dret a oposar-se a l’ús, tractament o difusió de qualsevol informació o document obtingut amb l’espionatge.

 • Es reclama el dret de sol·licitar i obtenir leliminació de tota la informació o documentació privada que estigui en possessió de l’Estat.

 • Sexigeix la desclassificació dels documents que afecten els recurrents daquest cas per tal de poder exercir els seus drets. 

 • I finalment, es planteja la inconstitucionalitat de les lleis espanyoles que regulen la qüestió de lespionatge per ser contràries al dret europeu.

Els recurrents també denuncien que aquestes actuacions es fan sota l’empara de la llei franquista 9/1968 de secrets oficials, que impedeix l’exercici els seus drets, inclòs el de tutela judicial i a un recurs efectiu, si el Govern espanyol no procedeix a desclassificar els documents rellevants. Això genera als demandants una situació d’indefensió completa. Al cap i a la fi, l’espionatge fet contra Quim Torra i Josep Costa —així com la resta de persones afectades —és absolutament innecessari, desproporcionat i vulnera de manera flagrant els seus drets fonamentals.

Els drets fonamentals afectats per aquest cas d’espionatge, la tutela dels quals es demana protegir a la demanda contra el govern espanyol, són:

 • Dret a la intimitat i privacitat personal i familiar (articles 18.1 de la constitució espanyola [CE] i 8.1 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats fonamentals).

 • Dret al secret de les comunicacions (articles 18.3 de la CE i 8.1 del CEDH)

 • Dret a la protecció de dades personals (articles 18.4 de la CE i 8.1 del CEDH)

 • Dret a la llibertat d’opinió i ideològica i d’expressió (articles 16.1 i 20.1 de la CE i 10 del CEDH)

 • Drets a la llibertat d'associació i reunió (articles 21 i 22 de la CE i 11 del CEDH)

 • Drets de participació i la representació polítiques (articles 23 de la CE i 3 del Protocol número 1 del CEDH)

 • Drets de tutela judicial efectiva i a un recurs efectiu (articles 24 de la CE i 6 i 13 del CEDH)

A banda de les múltiples denúncies penals que ja s'han fet i a les quals també donen suport Torra i Costa, aquests dos afectats per l’espionatge han decidit emprendre les tres accions següents:

 • Requeriment contra el govern espanyol i el seu president exigint el cessament de la vulneració dels seus drets fonamentals com a víctimes de l'espionatge il·legal. (presentat el 2 de maig de 2022)

 • Demanda de protecció dels drets fonamentals contra el president espanyol i el seu govern. (Davant el Tribunal Suprem, presentat el 17 de maig de 2022)

 • Demanda de vulneració de drets fonamentals contra Espanya davant el Tribunal d'Estrasburg. (Quan s'hagi inadmès o resolt el recurs d'empara al Tribunal Constitucional)

El dia 2 de maig els dos demandants van presentar un requeriment administratiu al president del Govern espanyol i al Consell de Ministres exigint les explicacions i tota la informació extreta per mitjà d’aquest programari espia proporcionat per l’empresa israeliana NSO, d’acord amb l'informe publicat recentment pels investigadors de CitizenLab.

Girona, 9 de setembre de 2022

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos