El president Quim Torra presenta recurs al TEDH per vulneració del dret a un jutge imparcial, del principi de legalitat penal i del dret de participació política

| Activitats

El 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, ha presentat el recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i confirmada pel Tribunal Suprem espanyol a final de setembre de 2020 que va comportar la seva destitució del càrrec de president i la pena d’inhabilitació i multa. El Tribunal Constitucional va tombar amb dos vots particulars contraris l’últim recurs presentat per la defensa del president Quim Torra i va obrir així el camí europeu del cas. El recurs va ser presentat ahir en llengua catalana pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que argumenten que es van vulnerar diversos drets reconeguts per la normativa europea en matèria de drets civils i drets humans en un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l’estat espanyol.

 

El primer dels drets vulnerats que destaca el recurs és el dret a un judici equitable i, concretament, el dret a un tribunal independent i imparcial (article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans). La defensa de Quim Torra considera que aquest dret s’ha vulnerat en totes les instàncies (TSJC, TS i TC) perquè han decidit sobre el cas magistrats mancats de la més mínima aparença d’imparcialitat. I és així, segons s’exposa al recurs, que s’explica la severa reacció penal contra el president Torra per uns fets que no haurien estat constitutius d’una sanció penal en cap democràcia.

 

També s’ha vulnerat el dret a la defensa, als elements de prova i a la resolució motivada, així com el dret a la presumpció d’innocència (previstos també en l’article 6 del Conveni). La composició de la sala que va resoldre el recurs de cassació va vulnerar de manera flagrant l’article 898 de la Llei d’Enjudiciament Criminal i l’article 197 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. La denegació sistemàtica de la tramitació de les recusacions fonamentades també és una vulneració dels drets de defensa, igualment que amb la denegació de mitjans de prova essencials, com en la privació de declaració testifical dels membres de la Junta Electoral Central. Així com s’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència condemnant el president Quim Torra sense prova de càrrec i en tractar-lo com a culpable per diferents autoritats abans de la seva condemna, àdhuc privant-lo de la condició de diputat abans d’una condemna ferma.

 

També s’ha vulnerat en el procés jurídico-polític per fer caure el president Quim Torra el dret a la legalitat penal (article 7 del Conveni). En aquest sentit, les sentències dictades han canviat la jurisprudència centenària que, d’acord amb la literalitat de l’article 410.1 del Codi Penal, considera que en el cas d’una ordre no judicial (com era la de la Junta Electoral Central de retirada de pancartes i llaços de tots els edificis de la Generalitat) la desobediència havia de ser-ho respecte d’una autoritat jeràrquicament superior. En una sentència del Tribunal Suprem de maig de 2016, es deixava absolutament clar que la Junta Electoral Central només podia impartir instruccions a les autoritats que participen en l’organització de processos electorals, però no a altres autoritats, com en aquest cas el president Quim Torra.

 

Per altra banda, la privació de la condició de diputat del president Quim Torra, fins i tot abans que la condemna fos revisada pel Tribunal Suprem, és una vulneració flagrant i desproporcionada del dret a unes eleccions lliures, en relació amb la presumpció d’innocència, que no respon a cap objectiu legítim. A més, la privació del càrrec de president, que va comportar el cessament de tot el Govern i va donar lloc a la dissolució automàtica del Parlament, va ser una conseqüència també completament desproporcionada que s’inclou en l’àmbit d’aquest precepte d’acord amb la jurisprudència del TEDH. De fet, aquesta clara desproporció de la pena imposada i la falta de gravetat dels fets és destacada pels vots particulars dels magistrats del Tribunal Constitucional de febrer d’enguany.

 

En el recurs presentat a Estrasburg, també s’hi destaca que la pancarta exhibida va ser un acte de reivindicació política, en la mesura que l’ús d’una pancarta o d’un símbol no n’altera la naturalesa d’exercici de la llibertat d’expressió, com demostra també la jurisprudència del TEDH. La reivindicació de llibertat pels presos polítics i els exiliats catalans era, literalment, el primer punt del programa electoral amb el qual el president Quim Torra va concórrer a les eleccions. En l’àmbit democràtic europeu s’admeten pocs límits a la crítica política i el cas contra el president Torra és una vulneració clara de la llibertat d’expressió.

 

Finalment, els advocats del president Quim Torra exposen tot un seguit de vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Protocol del conveni relacionats amb aspectes processals de vulneració de drets o irregularitats com la doble multa imposada per un mateix fet o la discriminació de tracte judicial en la sanció imposada per fets de la mateixa naturalesa en casos anteriors a la persecució practicada en aquest cas.

 

El president Quim Torra, juntament amb els seus advocats, ja van anunciar en el seu moment que arribarien fins al final contra aquest cas de repressió per motius polítics. El Tribunal Europeu de Drets Humans és ara el nou camp de batalla del president Torra contra l’estat espanyol.

 

Girona, 5 de juliol de 2022

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos