La persecució contra el president Quim Torra no s’atura: nou judici oral el 17 de març de 2022

| Activitats

En una notificació a través de la defensa del Molt Honorable President Quim Torra i Pla, el Jutjat Penal 6 de Barcelona ha comunicat que el judici per haver desobeït una instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb la pancarta penjada a la façana del Palau de la Generalitat començarà el 17 de març vinent. La comunicació indica que la sessió començarà a dos quarts de deu del matí.

La nova causa que s’instrueix des de la tardor de 2019 està relacionada amb una instrucció dictada pel TSJC a instància d’una entitat espanyolista anomenada Impulso Ciudadano per a la retirada permanent de la pancarta que exigia la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. No es tractava en aquest cas d’una instrucció vinculada al període electoral, sinó d’un atac a la llibertat d’expressió de manera indefinida i total.

En contra d’aquestes instruccions i persecucions judicials, el Consell d’Europa va instar l’estat espanyol a aturar les causes contra els polítics successors dels qui havien estat empresonats i exiliats quan es tractava del dret legítim de demanar-ne la llibertat. És per això que, en el seu escrit de defensa presentat el mes de setembre passat, la defensa del president Quim Torra demanava incloure en les proves documentals la resolució 2381 (2021) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que exigia a l’estat espanyol no perseguir judicialment els governants que defensessin la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. En la resolució actual, el Jutjat diu que no vol demanar a l’Assemblea del Consell d’Europa aquesta resolució i que, si s’accepta en el judici, ja servirà la còpia que presenti la defensa.

De fet, es tracta d’una acusació que no s’hauria d’haver produït mai en compliment dels drets fonamentals reconeguts en la legislació actual espanyola, així com en la Carta Europea de Drets Fonamentals i en el Conveni Europeu de Drets Humans.

A continuació us recordem els arguments esgrimits per la defensa en aquest cas:

- Els actes polítics d’un president, membre del Govern i diputat estan protegits per la inviolabilitat parlamentària, així com emparats per la llibertat d’expressió i de representació política.

- La criminalització del president Torra no tan sols no respon a una interpretació democràtica del Codi Penal, sinó que infringeix preceptes constitucionals i drets fonamentals protegits pels tractats internacionals subscrits i ratificats per l’Estat espanyol. Concretament, la Carta Europa de Drets Fonamentals i el Conveni Europeu de Drets Humans.

- L’exhibició d’una pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats és una manifestació del dret a la llibertat d’expressió.

- La pancarta de la façana del Palau de la Generalitat volia representar el clam de milers de ciutadans en un acte de protecció i garantia de Drets Humans, com havia convidat a fer als representants institucionals el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.

- Els drets fonamentals no permeten limitacions fora de les excepcions derivades del principi de necessitat en l’ordre jurídic de qualsevol sistema democràtic.

- El Tribunal Constitucional ha establert que un mateix fet no pot ser alhora un exercici d’un dret fonamental i la comissió d’un delicte. En aquest procés legal contra el president Torra no s’ha fet aquesta valoració prèvia, tal com s’ha demanat perquè és preceptiu.

- La interpretació jurídica expansiva que s’ha fet per aplicar en aquest cas l’article 410 del Codi Penal (desobediència i denegació d’auxili) produeix una inseguretat jurídica resultant de l’arbitrarietat mostrada per aquesta extralimitació que buscava reprimir la llibertat d’expressió mitjançant l’exacerbació del tipus penal.

- La protecció de la llibertat d’expressió d’un parlamentari, com a representant polític, es troba especialment reforçada com estableix amb contundència el Tribunal Europeu de Drets Humans (sentència de 15 de març en el cas ‘Otegi Mondragón contra Espanya’): ‘la llibertat d’expressió ho és molt especialment [altament important i preuada] per un càrrec electe del poble; representa els seus electors, manifesta les seves preocupacions i defensa els seus interessos’. Així mateix, el TEDH estableix que la limitació de l’exercici de la llibertat d’expressió tan sols poden obeir a criteris de ‘necessitat’, ‘pertinença i suficiència dels motius al·legats’ i ‘proporcionalitat’; criteris que evidentment no es donen en aquest cas.

Girona, 29 de novembre de 2021

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Seguiu-nos