El retrobament de Pla i Xammar a Catalunya

Havien estat grans amics, havien viatjat plegats a l’URSS i per mitja Alemanya, havien batallat per les mateixes causes, fins i tot signant alhora els articles, en el periodisme i en el catalanisme. S’admiraven. És coneguda l’opinió de Pla: “En Xammar m’ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l’home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d’ull més segur i un coneixement del món més vast. És, encara, la naturalesa d’home més humana que he tractat, la persona menys primària, el senyor que té la raó més desperta i l’enteniment més clar.” I no menys elogiosa és la consideració que fa Xammar del de Llofriu: “Si em prometeu que no ho heu de fer córrer, us diré que sou l’únic català que sap escriure. Em direu en Carner, naturalment, i jo us diré que teniu raó. Però en Carner és principalment un poeta i, a la prosa, les seves voies d’approche, que diem els francesos, són infinitament menys directes que les vostres. El senyor Pujols és un cas que cau fora de la llei general. Els demés són –o som– unes coques.” (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 21 de maig de 2023)